19. Maig 2024

Arxius de carles x. gómez anc | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Gener, 2017

OPINIOEntre Cataluña y Valencia hay el mayor tráfico de mercancías y de personas de toda España. Cualquier país del mundo avanzado hubiera conectado estas dos dinámicas regiones de la península con autopistas en condiciones y dos carriles de ferrocarril para mercancías más otras dos para viajeros. Naturalmente, con ancho de vía europea, no olvidemos que vivimos en un rincón de Europa. España es diferente, no se rige por criterios económicos, se rige por criterios de poder.

Carles Xavier GómezCualquier padre está orgulloso cuando un hijo suyo tiene un gran futuro por delante. El corredor del Mediterráneo traería a nuestros puertos las mercancías procedentes de Asia que nos darían no solo la oportunidad de incrementar nuestra logística, sino de crear industrias transformadoras de estos productos antes de enviarlos a Europa. Pero aquí, el padre tiene celos. No quiere que su hijo sea más próspero que él y evita invertir para que no despegue.
De nada sirve argumentar que si somos más prósperos, todos nos beneficiaremos, no escuchan. Siguen construyendo estaciones  y vías de cercanías en Madrid ( más de 80 km.), ni un solo kilómetro en Catalunya.

Así, a pesar de sus posibilidades, los jóvenes catalanes han de marchar a trabajar fuera del estado porque no se cuidan nuestras industrias. Jóvenes preparados que están aprovechando otros países. Pero eso sí: ha comenzado la operación diálogo. Hasta ahora simplemente no se realizaban las inversiones presupuestadas y no se daba ninguna explicación. Ahora viene el ministros Iñigo de la Serna para decirnos que un ridículo tramo de una única y ridícula vía no se va a ejecutar . Que ya se hará.

Cuando un  padre no cubre las necesidades de su hijo, este simplemente tiene que abrir la puerta de casa y marcharse para conseguir su futuro. España no permitirá jamás que el peso económico del Estado se traslade al Mediterráneo. Las inversiones tendremos que hacerlas nosotros con todos los sacrificios que hagan falta para que la mejor generación que ha tenido este país pueda volver a casa y sean el motor de nuestro desarrollo económico.
Y que no envíen más ministros a dialogar. Sus mensajes darían risa si la situación no fuese tan dramática. Es lo que en castellano llaman “diálogos de besugos”, y no aportan nada.
Solo la independencia nos dará la posibilidad de trabajar duro para poder defender nuestros intereses. Y eso aquí, lo sabemos hacer todos. Los independentistas y los que aún no están convencidos pero que están igual de perjudicados.

Carles X. GÓMEZ
Coordinador de l’ANC Tarragona

 


REDACCIÓ19 Desembre, 2016

OPINIORecentment s’ha anunciat el rescat de les autopistes de peatges radials a Madrid. El cost, cinc mil milions de res, als que s’han d’afegir els milions de rescat del túnel dels Pirineus. Si a això afegim la indemnització de la plataforma Castor, podem deduir el que ens costa a tots les aventures empresarials d’alguns empresaris de renom d’aquest país, que, és clar sempre guanyen. I si no, ve el govern amic i el rescata. Així, és més fàcil ser empresari.

carles_gomezCrida l’atenció si més no, que l’Estat que tant estima a Catalunya, no té mai diners ja no per fer inversions noves, si no per realitzar les que publiquen als Pressupostos de l’Estat que per cert, pugen molt menys que els rescats esmentats. Així, ens trobem que finalitzant l’any, només s’han realitzat un 15% de la inversió pressupostada a rodalies. No hi ha diners per rodalies, sí que n’hi ha pels amics. L’any vinent poden pressupostar deu mil milions d’inversions a Catalunya, o cinquanta mil, és igual, no els compliran, no ho han fet mai en trenta-cinc anys de democràcia. Però podran sortir publicats als Pressupostos que queda molt bonic i emetre’ls per televisió perquè tot l’Estat pugui dir que ens queixem de vici. De l’incompliment, evidentment, no publicaran res.
Naturalment, aquesta despesa no quedarà comptabilitzada com una inversió a Madrid, ja que com quasi tot el que fa referència a la capital, com que són estructures nacionals, constarà com una inversió feta a tot l’Estat. Així ens trobem que a les estadístiques figura que la capital paga i a canvi s’inverteix poc al seu territori.

I a Catalunya què? Doncs s’inverteix en justícia. Es crida a declarar a la Presidenta del Parlament sobirà del poble de Catalunya per permetre una votació que precisament va ser una demanda dels votants catalans. I se cita a declarar càrrecs municipals i gent del carrer per exercir la llibertat d’expressió.
I també inverteix en inspectors d’Hisenda, que no caben a l’edifici de la Rambla i estan habilitant de nous. No es treu mai prou de Catalunya. S’han de rescatar les empreses amigues.

Incompliment de pressupostos, rescats, imputacions, compareixences a declarar, inspeccions. Cinc mil milions de raons per crear el nostre Estat i administrar els nostres recursos. I per la dignitat del nostre Parlament i la salvaguarda de la democràcia, raons per fer pensar tothom, els independentistes i els que no ho tenen clar.

Carles X. GÓMEZ  MARTINEZ
ANC TARRAGONA