REDACCIÓ13 Gener, 2015El camí cap el Jocs del Mediterrani 2017 té el seu element més positiu en tots aquells ciutadans i ciutadanes que d’una manera o altra es presten a fer de voluntaris o a participar en anuncis, a títol individual o en el marc d’una entitat, amb la bona intenció, que entenc i comparteixo, que les coses es facin bé i que Tarragona en surti guanyant.
Més enllà, però, d’aquesta actitud cívica, hi ha la responsabilitat sobre els jocs. Quins compromisos comporta, quin llegat -positiu o negatiu- deixarà a la ciutat, amb quins criteris s’organitza, quines complicitats institucionals s’assoleixen, quina repercussió mediàtica pot arriba a tenir i sobre quin públic potencial. Per fer això, cal una estructura professional i una estratègia ben definida; elements que, amb tota sinceritat, no veig en l’organització dels nostres Jocs.
Quan es van plantejar els jocs, a mitjan de la dècada passada, la principal motivació va ser el potencial de transformació per a la ciutat que oferien. Es va parlar d’urbanisme, de comunicacions, d’infraestructures…en definitiva d’una oportunitat per tenir una ciutat millor. Va funcionar l’emmirallament en dos exemples. Per una banda, els Jocs celebrats a Almeria el 2005, que en els moments més exitosos de l’economia especulativa ibèrica va portar grans negocis a algunes corporacions, I, per l’altra, els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que ni per la seva dimensió i repercussió ni tampoc pel seu moment històric, no tenen res a veure amb el projecte de Tarragona. El mateix alcalde Ballesteros ha manllevat algunes vegades una celebre expressió, que no sé a qui cal atribuir, per dir que “els Jocs de Tarragona seran els millors de la història”. Ah, sí, i per què? Per què ell ho digui? Ens quedaríem més tranquils si fos perquè es fan bé les coses.
A només dos anys i mig de la cerimònia d’inauguració dels Jocs, continua sense haver-hi una estructura professional i seguim sense complir, ni de bon tros, el requisit número u per la bona marxa d’un esdeveniment d’aquest nivell: la complicitat institucional. De manera molt especial i destacada per part de tots els organismes que depenen del govern espanyol: el Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, el Consejo Superior de Deportes i el Comité Olímpico Español.
A manca de compromisos ferms, l’Ajuntament de Tarragona va fent el seu camí, desorientat, amb la conformitat passiva de l’oposició. Hi ha decisions importants que ja s’haurien d’haver pres, com les que afecten l’allotjament dels participants, o si el centre de comunicacions s’ubicarà a Tarragona -més faltaria- o a Reus -proposta feta per l’organització que no sabem si encara es manté-. Però el desconcert esdevé encara més preocupant quan es donen passes perilloses sense haver cobert les etapes anteriors. Parlo d’endeutament: Als presspostos municipals de 2015 hi figura un crèdit de 12 milions d’euros per urbanitzar la zona on s’han de fer diversos equipaments esportius. 12 milions d’euros!!! Una xifra que en el darrer ple municipal de l’any no va merèixer l’atenció especial de cap partit de l’oposició.
En sabem res més d’aquests 12 milions? Estem, com em sembla, adquirint compromisos de futur per culpa de la incompareixença de les administracions que hi haurien de col·laborar? Aquest és l’últim compromís creditici que assumirem o n’anirem agafant de nous a mesura que avanci la preparaciódels Jocs?
No som una ciutat que no hagi tingut precedents sagnants sobre l’incorrecte ús dels diners públics. En són tristos exemples el pàrquing de Jaume I, per una gestió que tard o d’hora es demostrarà que va ser delictiva, i el Mercat Central, per una barreja d’incompliment del govern central i de pusil·lanimitat de l’actual govern municipal. Diuen que l’experiència és la mare de la ciència, però sembla que això no funciona al número 1 de la plaça de la Font.
Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
