REDACCIÓ4 Juny, 2014La recuperació de l’antic convent de Santa Anna d’Alcover (Alt Camp) com a equipament cultural ja és una realitat. Aquest dimarts a la tarda s’ha inaugurat l’espai, batejat com a ‘convent de les Arts’, amb la presència de la ministra Ana Pastor. El projecte va arrencar de forma decidida el 2008, després d’anys al calaix donada la seva envergadura.
L’any següent rebia una aportació de l’1% cultural, que ha cobert la major part dels 4.089.000 euros d’inversió per recuperar aquest antic convent franciscà del segle XVI, situat als afores d’Alcover.
S’ha prioritzat la rehabilitació íntegra dels dos edificis que ocupen recinte, el convent pròpiament dit i l’església annexa, que estaven en estat molt ruïnós.
“Se’ns escapava de les mans, ha estat un somni fet realitat”. Així ha qualificat l’alcalde d’Alcover, Anton Ferré, la transformació que ha experimentat l’antic convent franciscà, un grandiós conjunt monumental que ara el municipi i la comarca en traurà rendiment com a equipament cultural.
El projecte va arrencar amb una primera fase per rehabilitar els edificis de l’església i l’espai del claustre -era la màxima prioritat del consistori, donat que els dos espais, que sumen 2.248 metres quadrats, amenaçaven “perill imminent de ruïna”. Pel que fa a la segona fase, inaugurada aquest dimarts, ha consistit en l’obertura del recinte a artistes i al públic en general. El batejat com ‘convent de les Arts’ vol esdevenir un centre cultural de referència al territori.
La nau de l’església, que no tenia ni sostre, amb la façana a mig ensorrar, i runa i brutícia acumulada a l’interior -fins i tot s’hi havia abandonat un vehicle-, s’ha transformat en un modern auditori i sala polivalent per a representacions culturals -música, teatre i dansa-, amb capacitat per a 300 persones.
Situat al nord d’Alcover, és un exemple únic d’antic convent de fora muralla al Camp de Tarragona. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el convent data de finals del segle XVI i principis del XVII.
Amb tot, ha tingut múltiples usos des que els monjos franciscans es van veure obligats a abandonar-lo amb la desamortització de 1835: des d’hospital de pobres a caserna de la guàrdia civil, passant per una fàbrica de teixits i, fins i tot, com a tancat per al bestiar.
L’any 1973 va quedar definitivament desocupat.
El convent, que també estava molt derruït, s’ha recuperat amb els seus dos pisos de galeries, així com altres zones annexes del convent.
L’Ajuntament, però, es mostra prudent en relació a la darrera i, possiblement, més ambiciosa fase: rehabilitar la resta de recinte com a residència per a artistes. “Un comitè d’experts hauria de valorar la viabilitat d’aquesta idea inicial i concretar-la per veure en què es pot acabar convertint”, ha afirmat l’alcalde.
En l’acte inaugural, la ministra de Foment, Ana Pastor, ha afirmat que aquesta rehabilitació ajudarà a dinamitzar el municipi i la comarca, tot confessant que és dels projectes que més l’han impressionat al llarg de la seva carrera política.
