REDACCIÓ10 Febrer, 2018
Qui bé busca, bé troba, diuen, i crec de tot cor que aquest refrany és cert, però moltes vegades el més probable és morir en l’intent. També deia (un tal Carlos Gardel) que veinte años no es nada, i sento contradir el meu admirat cantant argentí, però us ben asseguro que això és una enorme fal·làcia. Vint anys és molt de temps. I trenta, encara més. Massa temps. Però si al final s’acaba aconseguint l’objectiu, l’espera paga la pena.
Aquestes idees aparentment inconnexes venen al cas perquè aquesta setmana he confirmat que un somni que perseguia des de fa més de tres dècades es farà realitat. Així que és veritat: qui bé busca, bé troba. També us dic que vint o trenta anys són una autèntica eternitat. En tot cas, l’important és que la sempiterna reivindicació, que respon al nom d’estudi epidemiològic, per fi es veu satisfeta.
Per a qui no ho sàpiga, els estudis epidemiològics són, segons la definició que en fa la Wikipedia, “el conjunt d’activitats intel·lectuals i experimentals realitzades de manera sistemàtica amb l’objectiu de generar coneixements sobre les causes que originen les malalties humanes”. Dit d’una forma més accessible, és una investigació que permet conèixer quin tipus de relació existeix entre l’activitat humana i la salut de les persones. És a dir, analitza si l’aigua que bevem, l’activitat industrial, l’aire que respirem, les emissions dels cotxes o qualsevol altre tipus d’impacte afecten la nostra salut i de quina manera ho fan. És una tipologia d’estudi perllongat en el temps, per la qual cosa al cap d’uns anys s’acaba obtenint informació d’una gran fiabilitat. Això permet identificar molt bé els problemes i alhora és molt útil per decidir quines mesures poden ser les més adients.
I què hem hagut de fer per arribar fins aquí? No ha estat gens fàcil. És una petició que tant jo de manera personal com les entitats que he presidit hem traslladat a la classe política amb insistència des de els anys noranta. Hi ha hagut pujades i baixades en la nostra intensitat, però en els darrers temps vam tornar a posar el tema de ple en l’agenda política. Així, el 2015 vam aconseguir que s’aprovés una moció a l’Ajuntament de Tarragona segons la qual l’administració promouria l’estudi. Es van celebrar diverses trobades però no es va concretar res. El gener del 2018 vam canviar l’estratègia. Ens vam reunir amb tots els partits polítics de la ciutat per separat i els vam preguntar de manera directa si volien o no dur a terme la investigació. Tots van dir que sí. Vam fer un lobby de pressió, i va funcionar. Ara no tenen més remei que posar-se d’acord. Vam saber que havíem triomfat quan l’alcalde de Tarragona va reconèixer de manera pública que hi haurà una partida pressupostària concreta per poder executar la primera fase del projecte.
No us imagineu l’alegria que un pot arribar a sentir quan traspassa la meta després d’una cursa que ha durat gairebé mitja vida. És una sensació gratificant que et reconcilia amb tu mateix i, en part, amb el món. L’estudi epidemiològic, en un territori tan industrialitzat com és el Camp de Tarragona, no és un capritx sinó una necessitat. Per a la meva fundació significarà molta feina i no veurem ni un euro, però no podríem fer-ho més a gust. La nostra implicació serà màxima: no deixarem de vigilar en tot moment perquè tot es faci com s’ha de fer. Ara hem d’implicar els millors científics i professionals, preferentment de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que es posin en marxa perquè tenim molta feina per endavant.
Quan parlem de la salut de les persones, la resta de coses deixen de tenir importància. I aquí no ens referim a la nostra salut, sinó a la dels nostres fills, nets i totes les generacions que encara han de venir. Per tots ells, aquesta aventura ha valgut la pena.
Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra
