REDACCIÓ3 Octubre, 2016
Mitjançant aquest escrit, voldria exposar personalment, un conjunt de reflexions sinceres sobre la tasca urgent i que ens ocupa a tots com és la de canviar el món, la qual, sovint, per desconeixement, no fem ús del coratge tan característic de l’ésser humà capaç de lluitar i no abandonar.
L’amor a les persones, em motiva, cada vegada més, a descobrir certes praxis eficients i eficaces, que ens permetin, sense saber-ho, mantenir i potenciar, si és possible, aquest pilar bàsic de tota societat anomenat estat de benestar que es troba basat en la igualtat, la fraternitat i la llibertat com a eixos principals.
Una societat ha de definir-se, a si mateixa, com humana i educadora, quant prevalen, els sempre respectats, drets humans i quan, homes i dones, conviuen col·lectivament, en ella, a partir dels seus drets i deures.
L’egocentrisme, no pot mai, ser un problema, per a qui vol, un món nou, on tots puguem viure en pau i on cadascú se senti part imprescindible d’aquest arbre comú anomenat civilització.
Crec que és urgent, avui més que ahir, treballar per aquest cap compartit per molts però, al mateix temps, oblidat per uns altres, ja sigui per la por, la mandra o entre altres coses per les crítiques nascudes quan s’obra amb caritat i esperança.
Els valors de la igualtat, la llibertat i la fraternitat, que caracteritzen, a la nació francesa, veïna i estimada, no podem pretendre, a parer meu, renunciar pluralment a ells, no només, cal dir-ho, per aquells que formem part d’aquest arbre comú, al qual, al·ludia anteriorment, sinó sobretot per aquells que ens han precedit i per tots aquells que vindran.
D’aquells que ens han precedit, els hem d’agrair, primer de tot, el seu exercici responsable i el seu esperit inconformista, digne d’imitació, des de la complicitat i no des de l’individualisme més fort.
Alhora, als que vindran, els hem de deixar, un món on no falti aquestes vitamines dites amor, dignitat, pau, respecte, igualtat i llibertat en la vida de cada un en particular i en el conjunt heterogeni de la societat.
Aquesta responsabilitat, cal dir-ho, ha de ser compartit, per aquells, que lluiten, dia rere dia, per canviar, aquest espai comú i per totes aquelles entitats, com també institucions, que persegueixen els mateixos objectius amb persones i metodologies de treball diferents.
Als polítics, se’ls exigeix, amb raó, solucions eficients que permetin millorar la qualitat de vida i, no sempre, el patrimoni financer, d’aquells, als quals, han de servir, amb coherència i transparència.
Els partits polítics, estan cridats, en l’avui, a convertir-se, de manera involuntària, en eines útils creades des de i per al poble, que aspira legítimament, a ser lluita pacíficament, davant aquests poders polítics i fins i tot econòmics que vulnerin la dignitat o la vida humana.
Àlvaro SOLÀ
Estudiant
