20. Maig 2024

Arxius de albert gonzález erc | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Febrer, 2016

albert-gonzalez
Albert González

OPINIOAl llargde 2015 el nombre d’accidents a la carretera N 340 va superar el d’anys anteriors. I la suma de persones mortes també. En el tram del Montsià al Baix Penedès hi van morir 19 ciutadans. Arran d’aquest increment d’accidents ha crescut la indignació i el nombre de mobilitzacions al llarg del territori, especialment els talls del vial.

Les morts són la part més dramàtica d’aquesta història però la nombrosa quantitat d’accidents també impliquen contínues retencions i problemes pels veïns que s’hi desplacen habitualment. I la majoria d’aquests accidents i d’aquestes morts es podrien haver evitat.
La causa principal de tants accidents és que la N340 és una carretera amb molt de trànsit. Hi circulen més de 25.000 vehicles diàriament, pels trams més complicats. I per què n’hi circulen tants? Perquè la via alternativa és l’autopista AP7 i és de peatge. Com la gran majoria d’autopistes de Catalunya. Un dels greuges històrics més evidents que patim de l’estat espanyol.
La solució és senzilla i evident: Alliberar l’AP7 de peatges.

És una solució més ràpida i amb menys impacte ambiental que seguir construint l’A7. Però aquesta solució que amb voluntat política es podria aplicar a curt termini seria el contrari del que han fet històricament els diferents governs del PSOE i del PP. I que han fet aquests governs?

Renovar les concessions de la gestió de les autopistes que fa anys que haurien acabat. I mentre pactaven aquestes pròrrogues dels peatges, a la resta de l’estat construïen autovies de franc a zones amb menys circulació de vehicles i menor teixit productiu que el de les nostres contrades.
El tram de l’autopista AP7 que va de Salou a Amposta es va obrir al trànsit l’any 1975, la concessió inicial de la gestió de l’autopista era per 27 anys i com s’havia licitat la construcció i la gestió l’any 1971 la concessió acabava l’any 1998.

El govern del PSOE presidit per Felipe González va acordar una pròrroga l’any 1986 allargant la concessió fins al 31 de desembre de 2006. Gràcies Sr. González. Però si aquí, acabés la història faria, deu anys que no pagaríem peatges, que la circulació per la N340 seria molt inferior i s’haurien evitat molts accidents i moltes morts. Però l’any 1997, quan faltaven 9 anys per alliberar finalment l’AP7 d’aquest escandalós greuge el govern del PP presidit per José M. Aznar va prorrogar la concessió fins al 31 de desembre de 2019.
La solució no pot esperar més. Els responsables d’aquesta situació dramàtica tenen noms: PSOE i PP. I el pròxim govern espanyol ha d’actuar amb eficàcia i promptitud. No podem esperar fins al 31 de desembre de 2019.

Albert GONZÁLEZ

 


REDACCIÓ20 Gener, 2016

OPINIO
Tot i que a ERC no som molt devots del president Masmés

albert-gonzalez
Albert González

d’un estava tan emprenyat amb la CUP que deia, com tants convergents, que millor anar al març i vinga,noves  eleccions. I és que l’assemblea dels 1515, ambla seva simetria  cabalística,  va ser la cirereta d’unanegociació bastant desafortunada.

Dos mons a lesantípodes  ideològiques havien de tancar un acordtransversal, un projecte de construcció  nacional per damunt de prejudicis declasse i de partit. I  nosaltres al mig.
Com molts mitjans i opinadors han reconegut , el paper d’ERC ha estat clauper l’acord del darrer minut. Sense protagonismes, sense ambicions, amblleialtat, sense traïcions. I aguantant la pressió des de l’esquerra dels queens demanàvem que féssim una pinça amb la CUP i tombéssim al candidatde Junts pel Sí.
Molts deien que no  fèiem res, que estàvem desapareguts.Però hem  fet una feina molt important, intel·ligent i amb molta discreció.
Una vegada més ERC hem posat el país per  davant del partit, que és comsempre hauria de ser ja què els partits són eines al servei del país i la sevagent. Era clar  que el desacord a part de ser una pèssima  notícia pelsobiranisme perjudicava especialment a la CUP i a CDC. Les perspectiveselectorals per ambdós partits  al març eren molt dolentes, haurien pagat unpreu alt per tancar-se en banda i no fer cap renuncia substancial. La CUPhauria pogut desaparèixer del parlament.
Artur Mas hauria donat la imatgede  preferir la presidència al procés, a la independència. Però de què ensservia guanyar les eleccions,  sumant majoria o no amb la resta de diputatsindependentistes , si el sobiranisme queia en el desànim, si s’obrien unesferides  que costaria anys  tancar-les, si  afeblint-se CDC perdíem suport alprocés de part de la burgesia.
Els nostres diputats i especialment el nostre president mai van caure en eldesànim. Van estar lluitant fins el darrer minut  per poder assolir l’acord. Iara, vist amb un dies de perspectiva, podem  dir que ha estat  un bon acord. Un acord que torna la il·lusió i l’autoestima a les files del sobiranisme i eldesànim a l’unionisme. Intangibles importants.
Un  acord que garanteixl’estabilitat i facilita la  governabilitat pels propers mesos i ens permet encararamb força el procés constituent que ha d’eixamplar el suport social a la novarepública. També  és un bon acord perquè enforteix Convergència en unsmoments difícils pel partit. I al sobiranisme ens interessa un centre dretaindependentista fort.
I un cop el president Mas renunciava a la candidatura a la presidència hem de reconèixer que Convergència  va escollir bé el seu candidat. El ja presidentCarles Puigdemont promet grans moments parlamentaris.
En una tarda, laprimera , ja va deixar  clar que és un polític brillant, i un bon presidentmuscula el procés.
Un acord que ens permet tenir un nou govern amb uns líders potents com Puigdemont o Junqueras.
Mentre a Espanya diversos caps de fila no tenen clar el seu futur més proper. I tot i que els uneix la voluntat de frenar els anhels de llibertat del poble català, tenen seriosos problemes per formar govern. Si és que no anem a noves eleccions.

Albert GONZÁLEZ
Secretari de Comunicació d’ERC al Camp de Tarragona