REDACCIÓ20 Desembre, 2017
Què has fet Albert? No puc acceptar que t’hagis marxat d’aquesta manera. Així, de sobte. En silenci. Deixant el cor de molta gent encongit. Els 57 anys no és edat per marxar. No, home no. I ara que estaves ‘feliç’, satisfet per allò que la vida t’estava proporcionant. És obvi que ella no dóna res gratis, sempre exigeix quelcom a canvi. Sovint, alguns episodis de felicitat es paguen amb la salut.
En més d’una ocasió t’has penedit d’haver-hi deixat el càrrec de president de la m Cambra de Comerç per dedicar-te a la política municipal. En més d’una ocasió t’has sentit incomprès en un món que, sovint, no entén de sentiments ni de valors. Tenies visió empresarial i sabies aprofitar-la. En la política, no eres tan bo – perquè no et deixaven ser tu, però el teu humor en les sessions plenàries et feien diferent i a vegades únic. T’has convertit en un portaveu incòmode, sobretot per l’equip del govern. Tu no vas néixer per a la política, almenys aquesta que es fa des dels despatxos, oblidant l’essència social.
En la política no has tingut sort, així de clar. Avui, quan m’he assabentat que t’havies marxat, he quedat petrificat. He hagut d’abandonar la reunió a Barcelona. Pensava que es tractava d’una broma de molt mal gust. Tot just, aquest matí t’havia desitjat Bones festes i bones notícies. I de bones notícies res, amic.
No vull ni imaginar el dolor que s’està vivint a casa teva i entre els teus amics més íntims. No és just. I te’n vas en un dia de reflexió. El teu cor ha dit prou. I potser hauríem de reflectir tots, una mica més, sobre què fem i com ho estem fent. Segurament hi ha factures que no valen la pena assumir-les i sacrificis que són exagerats. Potser vivim millor amb poc, però més tranquils. Has volgut canviar moltes coses i l’establishment s’ha fet el suec.
Trobaré a faltar les nostres converses telefòniques, les discussions sobre alguns posicionaments polítics, la teva vitalitat, el teu optimisme, el sarcasme ‘britànic’ i l’honestedat. Eres amics dels teus amics. Sempre m’has tractat amb respecte i amistat, encara quan, segons tu, no em portava bé. Deies que jo era incontrolable i incorregible, però que això em feia diferent i respectable.
Ara ja no em demanaràs que facis crítiques constructives quan vagi al Mercat a comprar sushi. Però ho seguiré fent, tot recordant-te.
Tot això sembla un malson, però malauradament no ho és.
Descansa en pau amic!!!
Ricard CHECA
