REDACCIÓ
Ajudar és quelcom que ens caracteritza com a éssers humans. És una condició que ens ve donada sense que cap vincle a cap esdeveniment sociocultural, ja que tots els humans del món presenten aquesta característica de suport als altres en cas de necessitar-ho, tots els humans, o bé en la seva majoria, som éssers solidaris i bondadosos.
L’ajuda, en alguns casos, pot ser un simple gest, un somriure, unes paraules… però també poden ser gestos importants que poden arribar a salvar vides.
Quan algú dóna o rep ajuda d’un altre es crea un vincle especial, que va més enllà de qualsevol contracte que es pugui fer físicament, és un vincle entre ànimes, podríem dir fins i tot que toca la màgia, la màgia que tenim els humans. Quan fas alguna cosa per algú et vincules a ell, l’empatia que sents té un valuós protagonisme en aquest sentit, però també la necessitat de presentar protecció o bé l’estima vers ell, i de la mateixa forma passa quan es rep una ajuda, sents que ets valuós per aquella persona, que t’estima i el valores, possiblement més del que ho feies abans.
“Vincles entre ànimes”
Aquesta setmana vull presentar-vos una excel·lent màscara dels Mumuye de Nigèria que representa un bou, un esperit sagrat del bosc. Aquesta màscara que és col·locada pel ballarí com si fos un barret surt a ballar en rituals relacionats amb la natura, per celebrar honors a algú o bé per demanar ajuda als esperits sagrats del bosc. Els humans en aquest cas es vinculen màgicament amb la natura, establint un lligam que té els seus orígens més enllà del naixement d’aquests pobles.
L’ajuda que els Mumuye demanen al bosc els ha fet establir un vincle molt poderós amb la natura, respectant-la, cuidant-la i podent conviure amb ella amb absoluta harmonia, ells consideren que els esperits sagrats viuen dins del bosc i són ells els que controlen l’ordre social, a més d’això necessiten d’ella per a viure, ja que es nodreixen dels seus fruits. Són molts els pobles d’arreu del món que demanen ajuda a la natura i, per tant, són molts els pobles que tenen una vinculació amb aquesta molt important.
No obstant això, només són els pobles tribals, aquells que estan allunyant de la societat occidental els que més la respecten. Nosaltres, els que vivim en una societat allunyada d’aquesta realitat més “modernitzats”, sembla que ens hàgim oblidat de la natura, la maltractem, l’embrutem, la matem… Als nostres costums socioculturals actuals mai hem demanat ajuda a la natura, mai hem tingut la necessitat de mostrar-li respecte, tot i que la necessitem per viure.
Hem tingut mai un vincle amb la natura tan estret com els Mumuye? Som el que caracteritza als humans o l’espècie ha canviat els seus principis?
“Un vincle que ens podria salvar”.
REDACCIÓ
