04. Maig 2024

23 Març, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ23 Març, 2017

OPINIOJa han passat unes quantes setmanes des que els mitjans es van fer ressò de l’onada de fred que va deixar pràcticament sense hortalisses els països del sud d’Europa. Els estralls de les baixes temperatures van arribar fins al punt que els supermercats d’Anglaterra limitaven la compra d’enciam a tres peces per persona. Com a conseqüència de l’onada de fred, la producció d’horta també va baixar molt a Catalunya i a la resta de l’Estat, però no tant com a Itàlia o Grècia; per tant, i per l’efecte del mercat, els preus per al consumidor van augmentar, i tot i que en origen també van ser més alts, realment no ho van ser tant com per haver beneficiat força la pagesia.

ELECCCIONS UP. ORIOL ARAGONÈS. MONT-ROIG. 4/01/11

Cal partir del fet que a casa nostra també hi va haver una menor producció pel fred. Si prenem com a exemple els preus mitjans de bròquil i coliflor percebuts pels productors catalans entre final de gener i mitjan febrer, segons les dades de Mercabarna sí que van augmentar.

Entre la quarta i setena setmana de l’any, el preu mitjà del quilo de coliflor era d’1,3 euros davant del 0,60 de la primera, i el del bròquil, de 2,1 euros en el mateix període davant del 0,52 de la primera setmana de l’any, però també cal tenir en compte que els preus anteriors a aquestes dates, i els posteriors (perquè ara ja tornem a tenir els mateixos d’abans de les fortes gelades) no es poden qualificar de preus justos. Cal recordar que a principi de gener del 2016, el preu mitjà del quilo de coliflor era de 0,50 euros, similar també al d’anys anteriors, habitualment baix.

Entre les causes d’aquesta nova baixada actual de preus hi ha el fet que, també a causa del fred, els cultius s’han allargat perquè han crescut més lentament. Això va comportar que a principi de març s’acumulés una major producció i es produís una caiguda de preus en origen. Així, aquest mes, al Camp de Tarragona, alguns pagesos han cobrat pel quilo de coliflor entre 0,50 i 0,70 euros que, restant els costos de producció, deixa una liquidació d’entre 0,20 i 0,25 euros.

Perquè els preus de les hortalisses hagin estat una de les primeres notícies del dia ha calgut un fet excepcional, que s’hagin disparat per l’efecte d’una onada de fred. No reclamem que quan baixin en origen, com ara, ocupin tots els titulars, però sí que es tracta de demanar a la societat el reconeixement del nostre paper i que en sigui coneixedora de les dificultats que comporta la nostra feina, massa sovint condicionada pels interessos del mercat. Per això, entre altres qüestions, fa un parell de mesos el nostre sindicat va treure al carrer més de 500 tractors en una marxa que va recórrer tot el país per la dignitat de la pagesia.

Oriol ARAGONÈS
Membre de l’executiva nacional d’Horta d’Unió de Pagesos

 

 


REDACCIÓ23 Març, 2017

OPINIO XAVI PUIGEls darrers anys ha crescut molt el nombre de persones que creuen que amb la independència de Catalunya viuríem millor. Moltes altres no ho veuen així, i perceben que la prosperitat la trobarem dins del Regne d’Espanya abans que obrint un nou camí. És legítim i normal que els ciutadans tinguem opinions diferents, i cal pressuposar-les totes honestes per principi i per respecte. Però, com es dirimeixen les diferències en una societat oberta i plural?
Sortosament, aquest país, propietat de la gent, pren les decisions importants democràticament. Catalunya s’organitza entorn d’una democràcia que té una vessant representativa (els plens municipals i el parlament), participativa (el teixit associatiu) i directa (les consultes i els referèndums). Nivells perfectibles tots ells, segur, però alhora complementaris, imprescindibles i valuosos.
Malauradament, l’Estat espanyol, enlloc de facilitar i protegir la nostra democràcia en totes les seves facetes, la retalla, la censura i fins i tot ens la prohibeix. Amb amabilitat o sense, selecciona allò que podem dir i allò que hem de callar, fins al punt d’emmordassar els nostres representants, les nostres entitats i a nosaltres mateixos. Vegem-ho amb tres il·lustracions vergonyants.
Primer exemple: quan el Tribunal Constitucional obre via penal contra la Presidenta del Parlament i quatre diputats de la Mesa, està tapant la boca dels nostres representants, aquells que precisament vam escollir per poder parlar de tot el que pogués interessar sense censures de cap mena. Encara que s’ataqui els diputats independentistes i s’exculpi els unionistes per un mateix fet, és la democràcia el que se suspèn.
Segon exemple: quan l’Estat aprova la Ley Mordaza que criminalitza els moviments socials o quan embarga 480.000€ de les aportacions voluntàries a l’ANC i l’Òmnium Cultural, intenta silenciar les entitats que més fomenten la participació cívica. Tercer exemple: quan els tribunals jutgen el President de la Generalitat, la Vicepresidenta i els Consellers que van fer possible la consulta del 9N, i quan anul·len la resolució parlamentària del referèndum del 2017, estan prohibint que la ciutadania decideixi directament els assumptes importants que la incumbeixen, entre els quals el seu futur.
I doncs, qui ha de decidir el futur de Catalunya sinó els seus ciutadans? Ara que l’Estat fa servir la seva maquinària legal (i no legal) contra la nostra democràcia, ara més que mai ens n’hem de fer valedors. Independentistes o unionistes, demòcrates tots, conjurem-nos per defensar-la. Exercim-la amb civisme, fermesa i serenor. Ens hi juguem la llibertat, la sobirania i el futur!
A desgrat dels creadors de la fallida Operación Diálogo -des de quan el diàleg és una operació i no una actitud?-, darrera la qual s’hi amaga la Operación Cataluña –“les hemos destrozado el sistema sanitario catalán”, recordeu?-, aquí tenim clar que l’únic diàleg vinculant és el de la ciutadania. La força no legitima, la gent sí. La solució que alguns cerquen als despatxos és al carrer. Es tracta de convèncer i no de vèncer. Escoltem-nos els uns als altres i decidim-ho plegats, que votant la gent s’entén.

Xavier PUIG
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ23 Març, 2017

OPINIOL’obertura del Mercat Central el passat 16 de març és una notícia extraordinària per Tarragona, però no hem de caure en l’error de donar la feina per acabada. Un cop reformat i obert al públic, el Mercat Central ha de funcionar amb èxit sense d’oblidar el seu entorn comercial, un espai al centre de la ciutat on s’ubiquen centenars de comerços, establiments de restauració i milers d’habitatges. És un gran espai al cor de la nostra ciutat que des del Grup Municipal del Partit Demòcrata (PDECAT) hem denominat Illa Corsini.

ALBERT ABELLO1.jpgPer construir el Mercat Central, inaugurat el desembre de 1915, van caldre dos anys d’obres. La remodelació que s’acaba d’inaugurar, encara que costi de creure, s’ha allargat gairebé una dècada. Ara, després de tants anys d’espera i de l’astronòmica inversió feta, mitjançant el projecte Illa Corsini hem de ser capaços de fer realitat el principal objectiu: Disposar d’un veritable Mercat del segle XXI i recuperar i dinamitzar el comerç del seu entorn.

Com en altres zones de la nostra ciutat, en aquests últims anys al centre de Tarragona s’han generat cicatrius comercials molt profundes que cal reparar. L’objectiu de Illa Corsini és que aquest gran espai torni a bategar potenciant el comerç i tornant a fer atractiu l’espai urbà. Cal deixar enrere les voreres estretes, reduir al màxim la circulació de vehicles i convertir l’entorn en una zona per a vianants on el ciutadà torni a ser el gran protagonista.

La proposta gaudeix d’un gran consens. Els comerciants de dins i de fora del Mercat, els veïns i tots els grups polítics coincidim amb la necessitat urgent de recuperar el centre de la ciutat. Si som capaços de fer realitat Illa Corsini i aconseguim que el centre torni a bategar, tindrem la prova irrefutable que podem vèncer el declivi en el qual està immersa Tarragona, serà una injecció d’il·lusió, autoestima i confiança. Serà un projecte que un cop culminat es podrà extrapolar a qualsevol altra zona de Tarragona.

No es tracta d’un projecte polític, és un projecte de ciutat on els veïns i comerciants en són els principals protagonistes. Entre tots hem de ser capaços de tirar-ho endavant. Des del grup municipal del Partit Demòcrata no ens importa si la medalla se l’ha de posar el senyor Ballesteros o qualsevol altre partit o persona, el que sí que ens sabrà greu és que deixem escapar una oportunitat única per dinamitzar i millorar la nostra ciutat.

No podem pensar que pel simple fet d’obrir el Mercat Central ja ho tenim tot solucionat. La feina no s’acaba aquí, encara n’hi ha molta per fer. Els comerciants hem de continuar treballant dia a dia perquè Tarragona gaudeixi d’un Mercat del segle XXI i no oblidar que aquest gran equipament, símbol del comerç de proximitat, no funcionarà per si sol, sinó  que necessita urgentment que el seu entorn també desperti.

Els veïns i els comerciants de dins i de fora del Mercat són els principals actors, els protagonistes de Illa Corsini, un projecte que serà la suma de totes aquelles actuacions encaminades a dinamitzar el sector comercial i millorar l’espai urbà. És una fórmula que no pot fallar.

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal del Partit Demòcrata (PDECAT) a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ23 Març, 2017

OPINIOPessimisme, tendència a jutjar les coses en el seu aspecte més negatiu o més desfavorable. És una definició molt clara d’algunes actituds que en els darrers temps intenten esdevenir hegemòniques a la nostra ciutat, advocant per una Tarragona morta i paralitzada. I els asseguro que m’hi penso revelar des de tots els fronts que pugui! Sobretot perquè és clarament, des del meu punt de vista, el pitjor favor que podem fer als nostres conciutadans i conciutadanes.

Sé que és obligació de l’oposició fiscalitzar el Govern i presentar alternativa. I que des de la plaça de la Font no sempre es fan les coses a gust de tothom, o amb la velocitat que hom voldria. Però d’aquí a esdevenir un ariet constant de negativitat i radicalització a la contra hi ha molt de camí. bego3I lamentablement i de forma preocupant estic perceben actituds d’aquest tipus, de “No pel No”, de la crítica per la crítica, del pessimisme irracional i desraonat que té com a únic objectiu entrar en un carreró sense sortida.

Tarragona, per sort, és una ciutat viva i activa. El mèrit no és municipal, en cap cas volem medalles que no corresponen, sinó d’un esforç compartit i col·lectiu entre les diferents institucions, amb l’Ajuntament amb un paper actiu, amb les entitats, associacions, universitat, empreses o persones particulars que cada dia sumen iniciatives i projectes que ens fan sentir orgullosos com a col·lectivitat.

Un exemple d’aquest dinamisme s’ha vist aquest cap de setmana en la inauguració del nou Mercat Central, hi ha hagut veritablement una gernació i moltíssima expectativa al voltant del resultat, que realment ha estat magnífic amb la recuperació de l’edifici modernista que va dissenyar Josep Maria Pujol de Barberà.

L’obra de rehabilitació ha durat 10 anys, cert, perquè hi ha hagut moltes complicacions. Els pessimistes van anunciar grans desgràcies, i van posar l’ull en tot allò que podia paralitzar o espatllar l’arribada a bon port d’aquest projecte. Val a dir, però, que al final ens hem sortit, i també cal recalcar, com va dir l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en la inauguració, que no som una ciutat estranya. A Bilbao van trigar més o menys el mateix i el mercat de Sant Antoni de Barcelona, encara està en obres després de 8 anys i amb un pressupost de 70 milions d’euros.

El Mercat Central és l’obra més important dels darrers anys a la ciutat, però és molt més que això. És i serà un catalitzador de tot el centre com a eix econòmic, comercial, cultural i de capitalitat en tots els sentits. És l’exemple d’aquesta Tarragona viva i activa.

Begoña FLORIA
Portaveu del Govern a l’Ajuntament de Tarragona