REDACCIÓ26 Novembre, 2018
Totes contra la violència de gènere. I tots i totes contra qualsevol mena de violència, el fet de condemnar explícitament una forma de violència més que les altres, de violències, en realça una, però en minimitza les altres. De cas els altres tipus de violència no son igual de condemnables?
La violència sol anar precedida de la falta d’arguments, de la impotència a la lògica i de la raó, d’incultura, d’odi, de menyspreu cap a l’ésser agredit, d’una necessitat de demostrar un domini sobre algú altre…
Si jo, com a mascle que sóc, tinc més condemna per agredir una femella que per fer-ho a un mascle, l’única cosa que queda clara és que hi ha diferents formes de condemnar la violència, segons quin és l’objecte de l’agressió, una manera de perpetuar la desigualtat i una manera de subvalorar la violència en si.
Qualsevol persona agredida, tant físicament com psicològicament, té l’obligació de denunciar-ho, tant per ella mateixa com per la resta de persones. La societat, començant per la justícia, l’estat, el govern de torn i sobretot l’educació, hem de posar fil a l’agulla i erradicar-la.
El problema més gran, el té el mateix estat, com pot l’estat dir que està en contra de la violència mentre fabrica, i ven armes? O és que les armes que ven l’estat no són per practicar violència?, per oprimir, per imposar, per dominar, per agredir, per generar odi i més violència.
Evidentment que la de gènere, s’ha d’erradicar, com les altres, totes, i la millor eina (que no arma) per fer-ho és la cultura, perquè mai hem d’oblidar que qui utilitza la violència, és perquè no és capaç de raonar ni d’enraonar (que no és parlar per parlar, sinó vestir de paraules la raó).
Josep Ma. MUNTANÉ BARCELÓ
