Arxius de Josep Ma. Buqueras | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Novembre, 2019
buqueras.jpg

Davant la imminent convocatòria electoral del diumenge 10N, vull fer una sèrie de consideracions polítiques que contextualitzen aquest moment tan convuls i inestable que estem visquem. L’orde d’exposició no significa cap prioritat, si intentaré que sigui quelcom cronològic.

D’antuvi vull explicitar el meu espaterrament amb la mancança absoluta de respecte institucional entre els nostres governant i tothom es queda tan ample, com si els gestos i el protocol ja no forma part de les més elementals normes de cortesia i educació, malgrat les crítiques que poden ocasionar i motiven. El rei Felipe VI no va rebre a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el president Torra no complimenta ni al rei ni al president Sánchez quan ve a Catalunya com es mereix i aquest ve a Catalunya a veure solament els ferits de la policia nacional, per exemple. A què juguen?

La presidència aconseguida per Pedro Sánchez, ja fa més d’un any, amb el vot majoritari de gairebé tots els partits va ser a canvi de res. La clau va ser la moció de censura presentada pel PSOE, amb l’objectiu de treure al govern del PP fos com fos. La sentència del cas Gurtel, amb la corrupció del PP va ser el detonant per encendre la metxa i gairebé tots els partits es van posar d’acord per investir a P. S.

S’ha dit de moltes formes que el judici del procés ha estat transparent perquè ha estat televisat. El jutge Marchena va donar totes les facilitats del món a la fiscalia i a l’acusació particular que fessin la seva feina, perquè el relat fos el més veraç possible, no versemblant. Així de clar. En canvi, els advocats defensors van ser més limitats/vigilats pel president Marchena, sobretot, en la possibilitat de mostrar les proves testificals en el mateix moment que els testimonis feien acta de presència.

Catalunya ha marcat la campanya. Per què? El PP va voler judicialitzar la política., quan la política mai hauria de sortir del seu àmbit polític. Va passar la patata calenta als Tribunals, Constitucional i Suprem, que d’àrbitres tenen molt poc, ja que, ves per on, els han configurat la classe política. La pilota s’ha fet cada vegada més grossa i amb llenguatge col·loquial “no hi ha Déu que la pari”. Don M. Rajoy, el govern i l’executiva del PP, amb la seva negligència/menfotisme, ha fet que els sobiranistes/independentistes sortint de sota les pedres. Després van arribar les massives i pacífiques Diades de l’11S, la unilateralitat del 5/6.09.2017, l’1-O, tot el procés teatral i una sentència dura/injusta, que obre una deriva perillosíssima per a dictaminar la sedició. La sortida d’aquest atzucac, en el qual tota la ciutadania està immersa, passa, sens dubte, per la votació política.

Uns diuen que com més duri el tema català millor, per als partits independentistes, llavors perquè els constitucionalistes no fan política. Perquè llancen més llenya al foc? Ara estem en plena campanya electoral però amb les intervencions dretanes i no a favor del catalanisme republicà/independent, en mítings i en debats, tot té un caire amenaçador/repressiu/autoritari. Tornem quaranta anys enrere? També és cert que des de l’independentisme hi ha actituds i retrets que no afavoreixen l’entesa. A més, la campanya electoral 10-N sembla que ho hagi d’aguantar tot.

Govern de coalició? Els tenim a les comunitats autònomes i a dojo als ajuntaments, perquè no a l’Estat? Resulta més fàcil estar a l’oposició i donar suport a allò que més convingui d’acord amb el moment electoral?
L’abstenció és un tema preocupant i sempre condiciona el resultat electoral. Quin comportament tindrà l’electorat davant les urnes?

Acusen Pedro Sánchez d’haver bloquejat i no tenir cintura/ per formar govern després del resultat del 28-A. No es va produir ni l’abstenció del PP ni la de C’s. La Comunitat Econòmica Europea, l’IBEX, poders fàctics econòmics i periodístics no volien la suma PSOE, UP i els nacionalistes. El que està clar que del bloqueig sortirem votant massivament el 10-N. El bipartidisme ja ha passat a la història. Ara si hi haurà govern, amb una suma possible o amb l’abstenció deguda. A la política, mai guanyes al cent per cent. S’ha de fer des de la generositat, la cessió per ambdues parts.

Pedro Sánchez és el polític que se la juga més, és cert, però és a la vegada el que té tots els números per a ser investit de nou president. Després ja veurem si és part de la solució o part del problema, per resoldre la pilota rocosa que s’ha convertit la relació de Catalunya amb Espanya i viceversa, S’han dibuixat massa línies vermelles. D’acord amb el resultat del 10-N. Hi haurà un govern minoritari investit gràcies a l’abstenció? Es podrà governar gràcies a la geometria variable i amb acords puntuals per aprovar el pressupost general de l’Estat?

Per acabar, vull recordar les frases d’Adolfo Suárez que “l’Estat no ha de ser fort amb els dèbils i dèbil amb els forts”, per un costat, i que “el que succeeix al carrer, quedi reflectit a les lleis”. Cadascú, amic i desconegut lector, que reflexiona davant l’urna del 10-N, però penso que fins a l’independentista més radical, amb el llaç, la bufanda, la camisa groga, a no ser que no busqui/vulgui solucionar la convivència catalana/espanyola, en el fons vol que el pròxim govern sigui el del PSOE, amb la fórmula que toqui, i Pedro Sánchez sigui el seu president.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ20 Setembre, 2019
buqueras.jpg

 La Santa Tecla 2019 està en el seu màxim estat d’eufòria. El primer diumenge, entre altres coses teníem l’esplèndid Primer Diumenge de Castells i els nastiquers estaven pendents a la mateixa hora del partit amb l’Ebro, que ens va donar l’alegria del primer triomf. Però jo tenia marcat en la meva agenda, assistir a l’estrena de la pel·lícula La mida del temps. Mentre anava cap a l’Antiga Audiència ja em xiulaven les orelles que l’assistència seria alta. No m’equivocava. A la plaça del Pallol hi havia una cua llarga, que arribava fins al portal del Roser, tant va ser l’èxit, que es va haver d’improvisar una segona sessió a les nou del capvespre.

Documental protagonitzat per Eduard Boada, pregoner de les festes de santa Tecla d’aquest 2019 i el seu històric espai tarragoní Can Boada. L’obra produïda per Ayhe Productions, està escrita per Javier Barón i dirigida per David Aymerich. Mireia Pallejà va ser la productora i Daniel Bernés i el mateix Barón són els responsables de la fotografia. Em va agradar molt i té minuts plens d’emoció. La línia argumental està força bé, és el denominador comú, de les intervencions de persones i personatges de la ciutat, que intercalades i totes segudes amb cadira, en indrets molt ben localitzats, per la seva plasticitat i efecte òptic.

Recordo a Pep Escoda a la platja i les onades al seu darrere; Margarida Aritzeta al passeig arqueològic i al fons el Pretori i el Museu arqueològic; Pep Fèlix Ballesteros envoltat de l’accés al Circ romà; Oriol Grau al Moll de Llevant; Lluís Pagés a la Baixada de Misericòrdia, sense cap mena de trànsit, però baixant caminant el meu bon amic l’arquitecte Xavier Climent. Surten més invitats. Tots ens expliquen les seves vivències viscudes a Can Boada o si més no amb l’Eduard.

La música, la fotografia amb primers plans, shunts majestuosos de les passes que lentament Boada feia per anar al seu territori obert a tothom, per un costat, i de les verdures – que inclòs amb un ritme vertiginós – volaven fent espirals: els pebrots, les cebes, els tomàquets, les patates, les albergínies, els carabassons, entre altres fruits de la terra, per un altre. Aquest va ser un moment estètic de luxe, que acompanyat de la música et posava els pèls de punta. La música, no original, va estar molt ben seleccionada per anar entrant amb el personatge homenatjat.
Felicito a tots els intervinents en aquest projecte audiovisual. En tot cas, hi ha un però. Quan surten els invitats, si no els coneixes, no sabies qui era: faltava el rètol corresponent. Jo que he sigut gairebé trenta anys com a professor de secundària (sol vaig donar tres matrícules), la nota del documental per a mi és un vuit.

Deixo per al final, el moment que la neta entra a Can Boada i abraça/ besa al seu avi. Entren després al petit espai, per anar a menjar els entrepans, amb la signatura de l’Eduard Boada, la seva família i els seus amics, tots ells clients i degustadors de la saviesa de barrejar els ingredients amb la improvisació del geni que sap el seu ofici. Entre aquests invitats vaig poder visualitzar al cronista oficial de la ciutat Josep Maria Sabaté Bosch i un dels personatges que ha fet passar moltes bones estones a molts tarragonins o no, com és el conegut pallasso Enrico.

Ah, per cert, he de confessar que jo dec haver assaborit quatre vegades el “bocata Boada”. Farà mig any en sortir de fer-me una analítica a la Monegal. Com vas en dejú, vaig sortir de casa amb la decisió d’anar a Can Boada i, com encara tenia pa, esmorzar. Cap problema. Aquí està la gràcia i el secret de Can Boada, havies d’anar sense presses. Degustar i fer petar la xarrada amb qui sigui, coneguts o desconeguts. L’ambient presidit per l’amo, el donava tota la confiança del món, per la seva amabilitat. Això és el que ens falta actualment amb l’estrès que flota a l’ambient. “La mida del temps” és la que hem de canviar. El pregoner Boada ho ha sabut fer de matrícula.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ13 Setembre, 2019
buqueras.jpg

 Es preveu una tardor més que calenta, tardor política. Tardor al “rojo vivo“. Aquest article podia tenir diversos títols: 1. Embolica que fa fort; 2. Política, art de l’impossible; 3. Més del mateix; 4. A on anem a parar; 5. Què ens porta tot plegat.; 6. El teu títol; 7. L’atzucac: carreró sense sortida. Fins quan?, i 8. Etcètera, etcètera. A continuació, com a mostra del que està per vindre, pots llegir una sèrie de titulars i dels destacats, de la premsa de paper, dels darrers dies. Des del trenta d’agost al 8 de setembre, deu dies. Tots els entre cometes, corresponen a declaracions dels líders espanyols i catalans. Som-hi doncs.

30/08. Sánchez demana “responsabilitat” per evitar noves eleccions; El plenari sobre l'”Open Arms” accentua la fractura entre PSOE i UP; “No es pot voler ser govern i contra govern a la vegada”; El PDECat obre un procés intern per discutir si es dilueix en JxCat; Montero creu que fins desembre no es liquidarà el deute autonòmic; Les 370 mesures de Sánchez; “No podem confiar en vostès”

31/08. Sánchez solament anirà a una altra investidura si té la garantia de ser president; Podem, el vodevil.

01/09. Sánchez es prepara per eleccions a l’espera d’un gir d’Iglesias; El PSOE llança el darrer ham a Podemos pensant en novembre; Moncloa creu que una “majoria cautelosa” recolzaria a Pedro Sánchez a la tardor; Els socialistes proposaran a UP una via per generar “confiança mútua”.; Catalunya: el desenllaç; Estem en la recta final de la inèdita unitat d’acció entre l’antiga Convergència i ERC; Podem i el nus escorredor; UP pot elegir si trenca amb el PSOE o li regala els vots a despit; Creix la sospita en l’entorn d’Iglesias que Sánchez busca la destrucció de Podem; Torra planteja investir a Puigdemont com resposta a la sentència de l’1-O; Ni coalició, ni eleccions, existeix una altra via: programa comú progressista; Incertesa, inestabilitat, desconfiança; “PP i C’s, entre un Govern socialista i un socialista amb independentistes, prefereixen el segon”; L’estabilitat política no pot dependre dels independentistes, amb un calendari aliè a l’interès d’Espanya”; “Hem d’exhaurir al màxim per arribar a un acord amb Podem”; Torra avisa Torrent que es prepari per si s’ha d’investir Puigdemont com a president; “Un govern de concentració ho embolicaria tot més”; Som la casa gran del constitucionalisme.

02/09. El PP accentua la pressió sobre Ciutadans davant la proximitat d’eleccions; Casado insisteix en el fet que els votants de Rivera no entendrien que la dreta anés desunida i es presenta com a líder que ha conquerit pactes; Casado veu la possibilitat de guanyar a l’esquerra si suma amb Ciutadans; Tres mesos d’incertesa; El Govern recolza un fòrum de SCC en defensa del bilingüisme; El president de l’Assemblea francesa recolza a Espanya; Hi haurà manifestacions importants però és impossible la repetició de la DUI, “Tornar a votar motivaria la tabola de la dreta”; “Parlar únicament de confrontació ens empetiteix”.

03/09. El jutge acusa Aguirre d'”idear” el finançament il·legal del PP en Madrid; Sánchez supedita la trobada amb Iglesias a la negociació del programa; La Moncloa celebra que Podemos “tindrà difícil” el document que es presentarà avui; ERC manté l’abstenció com a gest per al diàleg: El jutge vol saber si Aguirre coneixia o, fins i tot si controlava, la suposada caixa B del PP; L’independentisme busca refer la unitat com el Tsunami Democràtic; El TSJC fixa el 25 i 26 de setembre el judici a Torra pels llaços grocs; Aguirre i Cifuentes, investigades per finançament irregular del PP.

04/09. Sánchez ofereix a Podem càrrecs fora del govern i garanties sobre el pacte; El PSC no serà a la Diada perquè és un protesta “independentista”; El president espanyol rebutja el referèndum català perquè “trenca la convivència”; El PSC s’absentarà de l’acte institucional de la Diada dedicada a “presos i exiliats”; Els populars tanquen files en defensa d’Esperanza Aguirre; Sánchez situa a Iglesias en el dilema: investidura i estabilitat o eleccions; El líder del PSOE ofereix a Podemos càrrecs institucionals i garanties dels pactes; Podemos en almívar; El PP evita comentar les noves acusacions; C’s recolza una comissió d’investigació sobre el cas Avalmadrid; La Diada organitzada pel Govern enfronta als partits catalans; Andalusia crea un pla d’ajudes als “afectats per la immersió lingüística”; El Partit Socialista està en la cresta de l’onada. Però, i Espanya? Això què és?; El PSOE tanca la porta per escrit al referèndum; La factura del desgovern espanyol.

5/09. Sánchez aixeca la pressió sobre Iglesias amb el suport d’ERC, PNV i EH Bidú; Torra amenaça amb la secessió si la sentència és condemnatòria; Ara és l’hora sí, de comprendre que la independència és inabastable sense una majoria social clara i nítida, i menys sense ajustar-se a les regles i procediments democràtics.

06/09. PSOE i Podem s’atrinxeren en la discòrdia; Casino parlamentari; Abascal no es veu a la suma; Torra ratifica a Madrid la seva aposta per la confrontació; Torra ratifica la seva aposta per la confrontació; “Cap demòcrata hauria de tenir por del vot en unes eleccions” Nou assalt sense avançar entre el PSOE i Podem; El cor té raons que la ment no sap explicar;

07/09. L’actitud de Ciudadanos; Rivera torna al Parlament per a recordar el convuls ple del 6 i 7 de setembre; La llei del Referèndum i la de Transitorietat foren “un cop d’Estat postmodern”, segons el líder de Cs“: Junqueras recrimina a Torra el vet a l’avançament electoral; JxCat lamenta que ERC, faciliti la investidura de Sánchez i, a la vegada, no descarti eleccions catalanes; Dies d’esquizofrènia; El PP demana que compareixen tots el ministres per subratllar la seva debilita; El PSOE exigeix a Iglesias garanties que serà lleial en la qüestió catalana; Un acord “gairebé impossible”

08/09. Sánchez pressiona a Iglesias i li urgeix que faci “un pas al davant”; El PSOE calibra riscos o beneficis del 10-N; L’onada que ve; Adéu Catalunya, hola economia. Casado repta als barons socialistes a exigir a Sánchez els diners que els deu; L’independentisme s’encomana a la Diada per recuperar la unitat; Altres eleccions, per a què?; Puigdemont i Rovira demanen “combatre la pressió” des de la unitat per la Diada; Roldán ve a C’s, és forta malgrat les darreres sortides; Sánchez admet que hi ha un “risc cert” d’eleccions; “Hem de tancar el dol i tornar a posar com a objectiu la independència de Catalunya”; Detindran Quim Torra? S’apunta al “Jo em planto” i no compareix al TSJC?; “Si marquem un horitzó comú, sembla lògic un govern de concentració”; El govern impulsa la identitat digital “auto sobirana”.

Torno a repetir els possibles titulars d’aquesta col·laboració periodística? No cal. Ara vull fer unes pinzellades subjectives polítiques. Amb el tema del Tribunal Suprem i la sentència que dictaminaran està clar que el que prevaldrà serà l’esperit ja manifestat el seu dia per Soraya Sáenz de Santamaria. És a dir, demostrà que el poder legislatiu/judicial està a la capital del regne. La vicepresidenta va fer ostentació d’escapçar al president de la Generalitat (i tot el seu entorn = presos polítics) També recordo les seves paraules que “Diplocat està en liquidació”.

Tots els mals vénen des de l’Estatut d’Autonomia 2011 i tots els esforços del PP, també d’alguns dirigents del PSOE, d’anar polint les seves competències. Als inicis de la dècada de l’any 2010 els independentistes eren al voltant del 10-12%, i ara després de les Diades 2012-2013-2014, el 2018 gairebé arriben al 50%. El mèrit de tot plegat és deu els darrers governs de Mariano Rajoy, està en el seu “haver-hi”, que amb el seu tarannà de “verlas pasar“, deia que les manifestacions ciutadanes al carrer, amb diversos formats, eren com un “souflée“, un coet que segur que baixarien per la llei de la gravetat. Doncs no, senyors de la dreta no ha estat així.

Amb el govern del PSOE, hi ha més diàleg, han canviat sobretot les formes, però estem igual des de la moció de censura i Pedro Sánchez és president del govern? Crec que no. L’ambient era molt crispat i amb el PP, C’s i VOX, les coses estarien bastant pitjor. Però no avancem. Crec que els poders fàctics econòmics – l’IBEX + la CEOE + altres patronals -, per un costat i també, des del punt vista internacional, el president Sánchez rep moltes pressions, per un altre. Moltes, moltíssimes. També del quart poder: els mitjans de comunicació no afins a l’esquerra política i social.

Li falta valor, coratge? Doncs sí. Està mal assessorat? L’estratègia política és important, però te l’has de jugar. En aquest mitjà li vaig dedicar dos articles, “Pedro Sánchez i la resiliència” (16.11.2016) i “Pedro Sánchez, el ressuscitat” (31.05.2017). Considero que l’admiro, li demano i li manifesto: Pedro, sigues estadista.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ25 Desembre, 2018
buqueras.jpg

La fotografia és un procediment tècnic que permet d’obtenir imatges permanents mitjançant un dispositiu òptic que produeix una imatge real sobre una capa fotosensible. He de confessar que he fet moltes fotos, però no em considero fotògraf de cap manera. He fet moltes valoracions immobiliàries, per tant obligadament he hagut de captar edificis, naus industrials, local comercials, terrenys, habitatges (menjadors, cuines, banys). També, personalment i per afició ja fa més de quaranta anys que m’ha interessat el patrimoni arquitectònic en general i darrerament els edificis modernistes i noucentistes també son motiu del meu interès.

Recentment s’han inaugurat dues exposicions fotogràfiques en els rafals portuaris. En el número 1 hi ha l’exposició “70 tarragonins davant la càmera. Gent propera a entorn de l’autor”, que és Albert Saludes i Casas. Saludes escriu en el llibre catàleg, entre altres coses: “Aquesta galeria la formen gent molt ferma, positiva, inquieta, amb iniciativa, treballadora i majoritàriament ben coneguda… que col·labora a fer forts els batecs del cor de la nostra ciutat… Vull deixar-ne aquí constància gràfica a tall de petit reconeixement”.

La diversitat dels retratats, tretze dones, és molt àmplia: historiadors i periodistes/7; gestors culturals i empresaris/5; tres escriptors, filòlegs, advocats, bancaris, fotògrafs i funcionaris; dos arquitectes, artistes pintors, vinaters i capellans. A més també hi tenim un representant de les següents professions: activista social, geògraf, psicòleg, arquitecte tècnic, arqueòleg, bàrman, museòloga, gimnasta, pastisser, il·lustrador, galerista, pescador, escultor, pilot de motos de Trial i joier. Totes aquestes fotografies són en blanc i negre, B/N, i estan ambientades en la professió del retratat o amb quelcom que l’identifiqui socioculturalment.

El recent Centre Art Tarragona, sota la tutela del departament de Cultura municipal, inaugura en el Tinglado 2 la mostra fotogràfica del llorejat fotògraf retratista tarragoní Pep Escoda, que es titula “Retrats”. Es tracta de visualitzar diferents treballs realitzats per Escoda en els darrers anys. Només entrar et trobes amb les imatges de temporers d’Arcos de la Frontera (2012), homes d’alabastre enfarinats de Sarral (2018), retrats marroquins (2018) muntant el plató a la plaça Jamaa el Fna de Marràqueix i a Kamilia, al desert d’Erg Chebbi, amb persones de la tribu dels Bambara. A continuació veiem els guaites, vigilants de sales museístiques, per passar a contemplar els “9 il·luminats” (2006) vestits recordant a l’escriptor Pin i Soler. També hi ha les fotografies de Michel&Michèle Auer.

La sala del fons tenim la joia de la corona d’aquesta exposició comisariada per Sílvia Omedes. Amb “Sota la mateixa llum”, la llum que “la mediterrània em dóna”, escriu Escoda, tenim vint retrats de personatges força coneguts, alguns a escala internacional. Són fotos de gran format, realitzades entre els anys 2016 i 2018, Hi ha quatre persones vinculades a casa nostra: l’arqueòleg Eudald Carbonell, l’arquebisbe Jaume Pujol, el baríton Àngel Odena i el pintor Jordi Abelló. És una passada el que es viu amb aquesta sala intimista.

Aquestes dues mostres em confirmen que la fotografia amb blanc i negre, B/N, té una força innegable i si a més el subjecte a fotografiar són persones, llavors agafa una volada l’art de la fotografia d’un valor importantíssim, a més del seu valor testimonial. Desconegut lector, t’encoratjo a que facis una passejada per aquests ràfecs portuaris, per veure els 70 tarragonins que representen l’ànima tarragonina des de l’òptica d’Albert Saludes, per un costat, i 70 persones anònimes algunes i conegudes les altres, que han estat retratades sota la mirada intuïtiva i perspicaç de Pep Escoda, per un altre. Et quedaràs meravellat. T’ho asseguro.

Josep Maria BUQUERAS

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter