REDACCIÓ1 Gener, 2023
Un total de 157 persones han mort en les carreteres catalanes en 142 accidents mortals durant l’any 2022, el que indica un descens del 10,3% respecte al 2019, segons les dades del Servei Català de Trànsit (SCT) fetes públics aquest diumenge.
Durant l’últim any abans de la pandèmia de coronavirus, el 2019, va haver-hi per tant 175 morts en accidents de trànsit. Els accidents en general també s’han reduït el 2022 pel que fa a tres anys abans en un 11%.
El conjunt de les persones mortes o ferides greus durant l’any acabat ahir s’eleva fins a les 835, un 9% menys que el 2019, quan se’n van comptabilitzar 953.
D’altra banda, el nombre d’accidents mortals o greus s’ha reduït, així mateix, en un 13% respecte a 2019, en passar de 800 a 698.
El passat mes de desembre van morir 9 persones a la xarxa viària interurbana, una més que al desembre de 2019, i quatre menys que el mateix mes de 2021, quan van ser 13.
Fins al 31 de desembre, el 76% de les víctimes van ser homes (119) i el 24%, dones (38). Dels 119 homes, un total de 102 eren conductors, 3 eren passatgers i 14 vianants, mentre que de les dones, 18 eren conductores, 15 eren passatgeres i va haver-hi 4 vianants.
La franja d’edat amb més persones mortes és la de 55 a 64 anys (31 morts i un 55% d’augment respecte al 2019), seguida dels que tenen 35 i 44 anys, amb 30 morts, mentre que els joves de 15 a 24 anys han passat de 18 a 22 morts.
El SCT informa que durant l’any passat van morir a la xarxa viària catalana un total de 42 motoristes, 8 ciclistes i 18 vianants, i va haver-hi un usuari de vehicles de mobilitat personal (VMP) que va perdre la vida en una carretera, tot i que els patinets elèctrics tenen prohibit circular-hi.
El conjunt de víctimes de col·lectius vulnerables suposen el 44% del total de morts, destacant que hi ha hagut una reducció del 14,3% del nombre de motoristes, set menys que el 2019.
En canvi, el col·lectiu de vianants tanca 2022 amb una mortalitat més elevada que el 2019, amb sis víctimes més, la qual cosa suposa un increment del 50%.
A la demarcació de Tarragona és on més ha incrementat la mortalitat del col·lectiu, mentre que l’AP-7 concentra gairebé la meitat dels vianants morts, 9 de 18.
Respecte als ciclistes, 8 en total, suposa un lleuger descens respecte a 2019, quan va haver-n’hi 9, però un increment comparat amb 2021 quan es van registrar 4 víctimes mortals, aglutinant la demarcació de Barcelona la majoria d’accidents mortals amb ciclistes implicats, 6 dels 8.
Dels 142 sinistres mortals registrats, 44 van ser per col·lisions frontals (un 31% del total); va haver-hi 101 que van ser col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 41 en solitari.
Un total de 87 víctimes ho van anar en dies laborables i 70 en els caps de setmana, acumulant la franja de tarda un major nombre de víctimes mortals, gairebé la meitat.
Per carreteres, l’autopista AP-7 segueix encapçalant les vies amb més víctimes mortals, amb 24 morts, un 15%, degut “a l’augment de la mobilitat que ha registrat aquest corredor”.
La segona via que registra més víctimes és l’N-260, amb 7, seguida de l’ A-2 i la C-35, amb 6 cadascuna.
Per demarcacions, ressalta l’increment a Girona, amb 34 morts, el que suposa un augment de 7 pel que fa a 2019, quan va haver-n’hi 27, sent la comarca de l’Alt Empordà, amb 13, la que registra més sinistralitat, seguida per la Selva i el Gironès, amb 6 cadascuna.
A Barcelona, hi ha hagut 70 víctimes mortals, deu menys que el 2019; 39, a Tarragona, una menys que el 2019, i 14 a Lleida, la meitat que el 2019.
PUBLICITAT
El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, reclama a l’Executiu central el traspàs de totes les competències en matèria de carreteres a Catalunya per implementar, quan acabin les concessions encara en vigor, el sistema de vinyeta. Puigneró assenyala que el govern català aposta pel model de vinyeta, una mena de tarifa plana per poder circular, però ha dit que “no seria raonable” que aquest sistema s’apliqués només a les vies gestionades per la Generalitat i no a les que són competència de l’Estat.
Per això, “en primer lloc” el Govern sol·licita el traspàs de totes les carreteres i “a partir d’aquí” començaria a aplicar el sistema de vinyeta. “Nosaltres hem posat sobre la taula el projecte de l’eurovinyeta, una proposta que l’Estat mai ha comprat ni s’hi ha mostrat d’acord. Però el temps passa i si ells no prenen una decisió, és molt senzill: que ens traspassin les carreteres a la Generalitat, com al País Basc”, insisteix.
Una de les primeres conseqüències de la fi d’aquestes concessions és la presentació per part d’Abertis d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà a 348 treballadors, atès que Acesa i Invicat, filials d’aquest grup, són les concessionàries de les vies que fins al 31 d’agost funcionen amb peatges.
