REDACCIÓ
Imaginem-nos, per moments, que anem pel carrer, tranquil·lament, i sentim sirenes i veiem cotxes policials a tota pressa. És més que normal que pel cap ens passi que hi ha hagut alguna emergència, una picabaralla, un furt o robatori… Per norma, i de forma inconscient, sempre que veiem un vehicle policial circulant amb velocitat ho associem a un fet dolent. Misèries humanes. Sobretot en aquests moments que ens ha tocat viure. Però no sempre és així. O ho hauria de ser.
En efecte, el que va passar el passat 15 d’octubre al carrer Riu Llobregat de Campclar és la prova més evident que les ‘presses’ de la policia no sempre indica ‘fets negatius’. Faltaven pocs minuts per les tres de la tarda quan un cotxe patrulla de la Unitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra rebien l’avís d’un imprevist en el número 6 d’aquest carrer.
Els agents, Miriam i Adrià es desplacen fins al lloc. Van tardar molt pocs minuts perquè es trobaven als voltants. Van aparcar tot just davant de l’edifici en qüestió i van poder sentir crits d’una dona des d’una zona porxada, tapada amb reixes. Hi havia veïns a exterior impel·lits per la curiositat. La Miriam en apropar-se a la dona, que estava estirada a terra i queixant-se de dolor, se n’adona que ja està implicada en un escenari d’un part imminent. No hi ha temps a perdre. Soumya, una jove marroquina de 23 anys, havia sortit de casa acompanyada del seu marit amb la intenció d’anar cap a l’hospital. Soumya esperava mentre que el marit Mohammed havia anat a buscar el cotxe. Però, el bebè – Yassin – va decidir néixer abans de temps i allunyat del confort d’un llit d’un centre hospitalari.
Els agents dels Mossos d’Esquadra, amb el normal nerviosisme, van intentar ajudar a la mare que tremolava de fred i gemia de dolor. Després de sol·licitar la presència d’una ambulància, els policies, amb l’ajuda d’una veïna, van fer-se càrrec del nadó que no responia. No donava senyals de vida. El nerviosisme es barreja amb la incertesa i la inexperiència. Mentre un agent intenta allunyar els ulls més curiosos i fotografies indiscretes, l’altre es preocupa per benestar del bebè i de la mare. Va agafar el nadó, el va embolicar amb una tovallola deixant-lo entre les cames de la mare, ja que encara tenia el cordó umbilical sencer. Van anar al vehicle policial a buscar una manta tèrmica per cobrir la mare i protegir-la del vent que es feia notar. El nen començava a moure la mà i a obrir la boca. El color morat anava desapareixent.
L’alegria, l’emoció i la satisfacció eren immenses. La sensació, indescriptible. Semblava que tot anava pel bon camí. El pitjor ja havia passat.
Mentre esperaven l’arribada dels serveis sanitaris, la Miriam i l’Adrià no van deixar un sol moment la mare. Ella i el seu nen eren la gran preocupació dels agents. Tot va passar molt ràpid tot i semblar haver estat una eternitat. Un cop arribats els facultatius, es va col·locar quatre pinces al cordó umbilical perquè el bebè pogués agafar el pit de la mare. La metgessa donava la millor notícia: tots dos estan bé. Sans i estalvis. Els agents van ajudar a traslladar-los fins a l’ambulància que els conduiria a l’hospital.
La Miriam i l’Adrià s’havien convertit en herois sense capa. La veïna que va fer de llevadora, també. És obvi que aquest episodi – amb final feliç – marcarà per sempre la vida professional dels dos Mossos d’Esquadra. Dies més tard, una agent de l’Oficina de Relacions amb la comunitat de la comissaria de Tarragona va visitar la Soumya i el petit Yassin al seu domicili. El primer regal del bebè ha estat un osset de peluix dels Mossos d’Esquadra. De ben segur que de gran, el Yassin tindrà sempre el record que la policia ha estat important des de les primeres hores de la seva vida. Pensarà, al contrari de molts de nosaltres, que les sirenes i els cotxes policials a tota velocitat poden ser sinònim de ‘Salvar una vida’.
Però, malgrat la tendra edat de Yassin, podem dir que ja ha rebut a casa seva, altes autoritats del país dels seus pares. La cònsol general del Regne del Marroc a Tarragona, Saloua Bichri, en assabentar-se del succeït es va interessar per l’estat de salut de la mare i del bebè. La diplomàtica es va desplaçar a casa de Soumya per felicitar-la i conèixer el petit Yassin.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
