REDACCIÓVull conèixer els assessors del Sr. Mas. Em refereixo als dels darrers temps que diuen que són de l’altra banda de l’Atlàntic. Són uns mestres de la comunicació, del coneixement de la condició humana, uns messis vinguts de mar enllà que han sabut copsar la sicología i la idiosincràcia d’una part important del poble de Catalunya.
Vejam, li han dit al sr. Mas, vosté té un partit que no es pot ni mirar; el seu fundador ha confessat que ha amagat l’ou durant més de trenta anys, el fill del fundador s’ha fet fonedís; tenen vostés la seu embargada; fa tres anys que són al govern però han confós el verb governar per retallar, creix la misèria i l’atur i els serveis cada cop són més difícils per a àmplies capes de la població. I per si no n’hi ha prou, van fatal a les enquestes amb un senyor que amb una nova bandera estelada ja l’ha passat davant. O inventen alguna cosa o més val que comencin a pensar en plegar.
Els assessors li aconsellen que faci taula rasa, que ho amagui tot i faci com que comença de nou posant la pàtria com a únic objectiu, una única llista sense el nom del partit i el seu nom i cognom – per davant o per darrera, és igual – com a nou Moisès que farà un camí de divuit mesos més uns altres divuit preparant un referèndum-aclamació fins a la terra promesa.
Res per aquí, res per allà, uns quants polsims màgics i ale-hop ¡¡ del barret surt un conillet i un ohhhh del públic fervent admirador assistent a la seva conferència.
Que es carrega el pluralisme i posa un parèntesi a la democràcia ? Que torna a usar la pàtria com argument i qui dissenteixi és que està contra ella ? Que la part de la pàtria que no combrega amb mi es queda al marge i no se sent part de la nació ?
Potser sí, però Artur Mas ha aconseguit desviar l’atenció, que les portades dels mitjans de comunicació ja no siguin els problemes del President ni els de CiU – seria interessant fer un estudi com fins i tot el nom de la coalició i més encara el de CDC han desaparegut totalment del vocabulari mediàtic – i que els mitjans públics ocupin hores i hores de ràdio i tv parlant de l’única llista, de l’únic programa, de l’únic objectiu: la independència.
Un servidor que mai no ha estat per les opcions úniques que esterilitzen el cervell , a qui li agrada la diversitat que enriqueix i el pluralisme que dignifica, ja n’està fart.
Vull decidir, sí, però amb els carrers plens de colors i no d’un de sol, amb els mitjans de comunicació curulls de diversitat d’opinions, amb neutralitat dels poders públics, amb informació exhaustiva que no enganyi o que només en doni una part que és una altra forma d’enganyar,
Vull també un govern a Madrid que amb la seva imbecilitat no afavoreixi aquest tipus de respostes dels de casa meva. Vull que sigui possible recuperar el seny tots plegats – ja m’hi poso jo i tot – per fer una tasca conjunta a la recerca d’un nou estat català, federat , confederat o independent – no és el meu cas – però que em faci sentir orgullós de pertànyer-hi.
I això passa per organitzar una nova relació amb la resta d’Espanya i amb la resta d’Europa on l’únic objectiu sigui el ciutadà i la ciutadana concrets, els seus problemes i les seves angoixes, com es garanteix millor el seu futur, com funciona millor l’economia, es preserva el clima i ens defensem de les amenaces del terrorisme, de les dels grans monopolis, com preservem millor la nostra cultura i la nostra llengua, com tothom té les mateixes oportunitats i van desapareixent les desigualtats en lloc d’incrementar-se.
I això no es fa amb pensaments únics ni usant el nom de la pàtria que és de tots i no d’uns que sempre tenen la punyetera – per ser suau en l’expressió – mania d’apropiar-se-la per tapar altres addiccions menys confessables.
Mentrestant, sisplau, que algú me’ls presenti. Vull conèixer els confessors autèntics del sr. Mas perquè potser re-orientant-los una mica, ja que en saben tant, potser són capaços de treure’ns ni que sigui una mica de l’atzucac en què ens han posat i de la crisi que ja s’ha convertit en estructural com si fos quelcom inevitable que alguns volen que oblidem narcotitzats per les seves estratègies.
Xavier SABATÉ
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
