REDACCIÓ
M’encanta la reivindicació de les llibertats per part de la dreta aquests dies. Em poso catxondo veient-los desfilar amb tanta bandera, tan engalanats i mudats com si anessin a la missa del diumenge cridant llibertat. Crec que és històric i no sé si dir-ho perquè em fa una mica de vergonya, però estic amb els ulls humits d’emoció. Per fi, les meves parpelles no es clouran definitivament sense haver vist com la dreta s’incorpora a la petició per abolir l’esclavatge i sumar-se a la causa de la llibertat.
No sé ara, vist el que està passant, si trucar el President del Govern de les Espanyes per agrair-li molt sincerament que hagi aconseguit sumar el fatxerio a la majoria del poble que hem cridat llibertat tota la vida. Un servidor no va votar Pedro Sànchez a les primeres primàries del PSOE sinó que es va inclinar per Fernández Tapia. Ell ho sap perquè li he dit un parell de cops quan encara no era presidente del gobierno d’Espanya que diria el Conseller Buch. Després ja el vaig votar perquè em semblava la millor opció però no m’hauria cregut mai ni en somnis que a més de ser president del Govern aconseguís fer sortir de les cavernes el fatxerio i incorporar-lo a la causa de la llibertat.
Quan Iceta li va dir a Gavà allò de “Pedro, líbranos de Rajoy “, segur que no pensava que a més de deslliurar-nos de Rajoy faria entrar en raó la dreta d’aquest país després de segles instal·lada en la carcúndia i la faria cridar llibertat pels nostres carrers i places tot corrent el risc d’encomanar-se mútuament el Covid-19.
Vinga, ja els falta menys. Perquè ara criden llibertat però… veig que només parlen de la llibertat de moure’s amb aquests vehicles tan macos que desfilen. Vull dir que em temo que no tenen en compte demanar deslliurar-nos de l’esclavatge dels salaris baixos, de la precarietat laboral, de les retallades del sistema sanitari, de l’atenció a la nostra gent gran, de la disminució de recursos per l’escola i la universitat quan ells governen, de la llibertat de les dones, altre cop en aquesta crisi de la Covid19 més perjudicades i maltractades. Totes aquestes llibertats no les ha assumit encara la dreta. Només volen moure’s més i prou.
Però no perdem l’esperança que sempre és l’últim que es perd. Una mica més i reclamaran igualtat i justícia i els tenim en la lluita, braç a braç, per una societat més justa.
Pedro, no te vayas todavía aunque quieran echarte. La historia puede ser tuya.
Xavier SABATÉ
Polític
REDACCIÓ
