REDACCIÓ
Llegeixo l’acord que han firmat els meus companys i amics bascos del PSE i, com dirien en castellà, “ no salgo de mi asombro”, frase que ben reflexionada , dóna molt de si perquè us asseguro que no surto de l’astorament en què m‘he submergit des que es va signar l’aital acord. Més ben dit, m’endinso cada cop més en la perplexitat en la mesura que passen els dies.
M’explicaré: Pel que diuen les dues darreres pàgines de l’acord, els meus companys i companyes defensen que el País Basc és una nació, que els bascos tenen dret a decidir i que faran un referèndum legal i acordat… Els sona això ? A mi sí perquè ho he defensat sempre però el PSC fa un any i cinc mesos que va renunciar als dos darrers objectius: dret a expressar el que volem ser i referèndum per saber-ho. D’aquesta renúncia sense parpellejar en fa un any i mig en què en un simple Consell Nacional es va decidir renunciar. Durant les setmanes precedents el primer secretari ja havia dit que això seria així prescindint de la prudència que el caracteritza i la companya que va encapçalar la candidatura a les eleccions generals va declarar que si el PSC no hi hagués renunciat ella no s’hauria presentat….. ja veus tu ¡¡¡
Però en el moment d’escriure aquestes línies llegeixo que demà dissabte s’emetrà una entrevista amb Inés Arrimadas, de Ciutadans i cap de l’oposició al Parlament de Catalunya on es veu que li sentirem dir que ella, si el referèndum, és legal i acordat hi participarà sense problemes. “ Toma ja ¡¡¡ “ – segona cita en castellà – .
Llavors, amable lector o lectora, què em suggereix vostè ? Demano l’alta al PSE-Euskadiko Ezquerra o a Ciutadans que veig que defensen tant un com l’altre quelcom tan elemental per a mi com que el poble basc i el català es puguin expressar per decidir el que volen ser o em quedo al PSC ?
Crec que em quedaré perquè socialistes i catalans només ho continuen essent els del PSC. Al menys de moment. Però com diu el meu pare – aquest sí que ho diu en català – “ creu-me que n’hi ha un fart“.
Xavier SABATÉ
REDACCIÓ
