Els docents sovint ens sorprenem de la capacitat que té l’alumnat sobre el sentit de la justícia en grup. No saben res de lleis, no saben qui és ni què fa el Constitucional, el Tribunal superior de Justícia ni el Síndic de Greuges, però entén perfectament quan una acció és equilibrada i quan no ho és. I, a més, des de la seva òptica encara no viciada, són implacables en la seva sentència i intolerables amb la seva no execució.Recentment, l’escola Joan Rebull de Reus haurà d’acatar la sentència que imposa l’ús del castellà en un 25% de les matèries per petició d’una família. Aquest és un fet més que se summa al de Salou o al d’altres municipis d’ arreu del país.

De manera que, hi ha un alumne/a més que el curs vinent estarà en una classe on la voluntat dels seus pares s’imposarà, de forma legal, a la voluntat de la majoria sense que aquesta pugui, ni tan sols, expressar el seu criteri. Algú s’ha parat a analitzar la sentència des de l’òptica dels alumnes implicats? Algú s’ha parat a pensar en la situació d’aquest alumne/a a l’aula que, de sobte, s’ha convertit en el protagonista d’una decisió que afecta a tota la classe, i que molt probablement, no serà entesa?

Algú ha tingut en compte que aquest alumne/a pot desenvolupar una relació judicialitzada amb els seus companys que no entenen per què han de fer allò que només vol una persona en tota l’escola? Ningú se n’adona que aquests tipus d’accions i d’actituds són les que a les escoles fomenten la discriminació i l’odi, i, en últim terme, poden ser la llavor de l’assetjament. És vident que no es descobreix res de nou.

Les administracions dediquen una partida pressupostària per lluitar contra aquesta xacra a les aules, i, els professionals (professors, equip directiu, EAP etc.) molts esforços materials, personals i emocionals per tal de detectar a temps una possible situació d’assetjament. Aleshores, és lícit permetre que les actituds d’algunes famílies tinguin aquest resultat? És moral tolerar que alguns partits polítics col·laborin difonent un nou model lingüístic per tal de treure’n un rèdit electoral? És evident que ningú està pensant en els nostres fills.

Ara bé, sortosament, disposem d’uns professionals dedicats que sabran gestionar el possible conflicte a les aules per tal que el peatge que es podria pagar, sigui gratuït.
Lluitem per un model d’escola inclusiva, però mai acceptarem un model d’escola impositiva.

Virgínia MARTÍNEZ
Candidata d’ERC al Senat per Tarragona