REDACCIÓ
El volum total de desocupats a Espanya a data 31 de març de 2020 és de tres milions i mig, dels quals 302.000 són nous desocupats. Per la seva banda la Seguretat social ha perdut 833.000 afiliats a finals de març, establint-se el nombre total en 18,4 milions.
El mes de març havia començat amb tendència a l’alça. Normalment aquest és un mes favorable per a la creació de nova ocupació, però la crisi de la COVID-19 ha suposat una aturada en aquesta evolució positiva. Per exemple, el març de 2019 es va reduir l’estadística en 33.000 desocupats.
Així, es pot evidenciar que l’evolució del mes de març té dues clares tendències:
Del dia 1-11 hi ha 64.000 nous afiliats
Del dia 12-31 hi ha 855.000 baixes d’afiliació
Les activitats en què hi ha hagut major desocupació són la construcció i l’hostaleria, amb un increment conjunt del 31%. En canvi, les activitats sanitàries s’han incrementat en 7.000 afiliats més.
Per Comunitats autònomes, Andalusia, la Comunitat Valenciana i Catalunya són les més afectades, resultant curiós el fet que no estigui entre les més destacades la Comunitat de Madrid, amb major nombre d’infectats.
Cal tenir en compte que en aquestes xifres NO es troben els afectats pels ERTO’s, ja que en realitat no es tracta d’acomiadaments, sinó de treballadors que tenen el seu contracte suspès, i que previsiblement quan l’estat d’alarma s’aixequi, tornaran als seus llocs de treball. En relació amb aquests treballadors no es tracta, per tant, d’un increment d’aturats amb demanda de nova ocupació, sinó que després de la reforma laboral de 2012, es va establir que el SEPE havia de fer front a situacions de necessitat empresarial amb els recursos per als treballadors que involuntàriament fossin baixa de la seva empresa.
Per tant, a aquests 302.000 nous aturats, que segons dades facilitades pel Govern podrien correlacionar-se directament amb la destrucció d’ocupació produïda per la crisi del coronavirus, caldrà afegir en termes de consum de prestacions públiques de desocupació, amb o sense dret a “reposició”, l’onada de treballadors amb contractes suspesos, que amb major o menor probabilitat, podran acabar sent desocupats amb demanda de nova ocupació, si finalment són acomiadats per les conseqüències de la previsible crisi econòmica que prosseguirà a la pandèmia.
Els contractes signats han caigut respecte a març de l’any passat més d’un 26%, tendència que seguirà sens dubte en successius mesos, ja que des de setmana santa endavant entrem en increments d’ocupació estacional (molt recurrent al nostre país), la qual es veurà greument afectada, ja que no existirà temporalitat que justifiqui nous contractes eventuals, ni hi haurà crida per a fixos-discontinus. Igualment, els nous indefinits tradicionalment es reserven per a èpoques de creixement, i sembla que ens acostem a un moment de contracció o, si més no, restrictiva.
En la mateixa línia, és previsible que el nombre d’aturats continuï incrementant-se en els pròxims mesos, bé per finalitzacions legals de contracte que succeeixin durant aquest període, bé perquè una vegada es restableixi la situació, l’impacte de l’aturada de l’economia pugui ser mortal per a sectors sencers com l’hostaleria i el comerç, que passaran a adoptar EROs en comptes d’ERTOs. I encara que en les estadístiques no s’evidenciï que un gran nombre dels que accediran a les prestacions de desocupació són els nous inclosos en ERTOs, que s’aprovaran a l’abril i següents mesos, la sagnia en els pressupostos serà molt difícil de remuntar.
Així, si 2019 va finalitzar amb el 13,8% de desocupació, una anàlisi de Bankinter estima que 2020 pugui finalitzar al voltant del 16,1%, raó per la qual sembla que les conseqüències d’aquesta crisi només s’estan començant a albirar.
Víctor CANALDA
Advocat i professor de Dret laboral a la UOC
REDACCIÓ
