REDACCIÓ
Els interins estan en peu de guerra. Ja fa dies que reclamen en via administrativa i judicial la fi de l’abús de temporalitat dels seus llocs de treball, amb resultats diversos, però aquest dijous 28 d’octubre han sortit al carrer a fer sentir la seva veu. Es calcula que els treballadors cridats a reivindicar els seus drets podrien ultrapassat el milió de persones a nivell estatal.
La situació dels interins, com a col·lectiu, és complexa i no es pot resoldre amb una solució única per a tots. D’entrada, tenim dos grans blocs de règim de prestació de serveis: el dels funcionaris i el dels laborals al servei de l’administració. Ambdós es regulen segons l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), però òbviament tenen diferents característiques, començant en que hi han tipus de serveis que només es poden prestar en règim de personal funcionari (com els cossos de seguretat i policies).
No obstant, la problemàtica principal que comparteixen es centra en l’estabilització dels llocs de treball d’aquests treballadors. Qui més qui menys, coneix o ha patit les vicissituds del personal de l’àmbit sanitari, educatiu, i d’altres empleats públics que empalmen sistemàticament contractes o nomenaments en forma de “substitucions”, “reforços” i “vacants”, durant molts anys, quan el topall legal segons el mateix EBEP és d’un màxim de tres anys.
La conseqüència de sobrepassar dit termini és, o hauria de ser, la consideració de dits treballadors en “abús de temporalitat” com a personal d’estructura de l’administració. I aquí és on rau la dificultat de tot plegat, ja que mentre que els treballadors reclamen la “fixesa”, és a dir, la transformació en personal funcionari a tots els efectes, entre ells la propietat de la plaça que venen ocupant, la jurisprudència espanyola en la majoria de resolucions els està assimilant a “indefinits no fixes” (INF), figura de construcció jurisprudencial i naturalesa temporal amb dret a ocupar la plaça fins que aquesta es cobreixi d’acord amb un procés selectiu respectuós amb els requisits constitucionals de mèrit, capacitat i publicitat (oposicions, concurs de mèrits o concurs-oposició), encara que amb dret a indemnització una vegada siguin cessats.
El debat jurídic està servit, i la litigiositat es preveu elevada, ja que la posició majoritària dels tribunals espanyols no acaba de quallar amb les interpretacions que fan des d’Europa de la Directiva 1999/70/CE, que regula el treball temporal.
Ja fa temps que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) ve dient que s’ha de posar límit a l’excés de temporalitat abusiva de les administracions públiques espanyoles, i que la transformació dels interins en “personal fix” és una mesura idònia de reversió de la situació, ja que la simple transformació del “interí en situació d’abús de temporalitat” en “indefinit no fix” no serveix a efectes resarcitoris i dissuasoris del frau en la contractació de les administracions.
Però, en tot cas, resolta pel TJUE aquesta qüestió, la decisió final d’aplicar aquesta doctrina en casos concrets recau sobre els jutges nacionals, que majoritàriament estan optant per l’INF, tot i que a Galícia, Madrid i València alguns tribunals han aplicat la “fixesa” com a penalització per l’abús de temporalitat.
A la secció de dret laboral del Col·legi de l’advocacia de Tarragona vàrem fer el passat dia 16 de setembre una jornada sobre les qüestions clau en la regularització dels interins, amb tres dels especialistes més destacats a nivell nacional, que es pot seguir en el següent enllaç: https://youtu.be/F_v_nIphsHU
Recordem que tots els professionals de l’advocacia laboralista de Tarragona estem a disposició dels interins que necessitin assessorament sobre la seva situació concreta, als quals animem a reclamar els seus drets. Som molt conscients de que, precisament amb la situació de temporalitat en que se’ls manté, estan sotmesos en qualsevol moment a no ésser “renovats” en els seus contractes o nomenaments, o no tornar a ser “cridats” en borses als que se’ls adscriu, en molts casos de forma il·legal.
Per això cal que coneguin la molt rellevant Sentència del Tribunal Suprem nº 924/2021, de 22 de setembre de 2021, que atorga protecció constitucional davant de l’acomiadament d’un empleat públic que havia reclamat els seus drets (la “fixesa” i/o “INF”) i 6 mesos després no se li renova el contracte després d’encadenar-ne varis. El resultat és que l’administració resulta condemnada a reincorporar el treballador i a abonar-li una indemnització per dany morals de 15.000 euros. La sentència es pot consultar a:
https://www.tirantonline.com/tol/publicNovedades/show/8610963
Victor CANALDA
Advocat
President de la secció de Dret Laboral de l’ICAT
REDACCIÓ
