REDACCIÓ
Avui us vull presentar una obra del Congo, en concret dels Tetela, amb una important presència i una manufactura perfecta. Es tracta d’un valor de canvi en forma de campana o gong, un instrument musical. Realitzat en bronze té la seva superfície, marcada amb diferents decoracions tribals, pròpies de la societat Nkumi, i un treball de petites línies per tota la superfície que fa que sembli pell.
Segons molts estudiosos aquestes obres no eren utilitzades com a elements de canvi, sinó com a instruments musicals per a rituals particulars, no obstant hi ha escrits que expliquen com aquests gongs eren canviats per oli de palma o esclaus, fet que testifica aquesta pràctica d’intercanvi. Segons aquests escrits, les campanes dels Tetela serien molt preuades i valorades arreu del territori, donat que s’utilitzaven per fer grans intercanvis.
Quan vaig veure aquesta peça per primera vegada vaig pensar en les campanes de rellotges o esglésies que marquen les hores a les nostres ciutats o pobles per la similitud estreta i, obligatòriament, ho vaig vincular amb el temps, el valor d’aquest per nosaltres, i com no, en els diners.
Les meves preguntes van ser: Què fem per aconseguir els diners? Al treballar donem part de la nostra vida per poder obtenir diners? Canviem la vida per diners que ens permetin viure? Vivim per treballar? O treballem per viure? Una nova forma d’esclavisme?
Tot i que hi ha persones que es troben en aquesta situació per força, junts hem de fer que aquestes petites coses, que marquen molt la nostra vida, puguin canviar.
És veritat que canviem el nostre temps per diners, i el vincle que existeix entre els dos és molt estret, no obstant això…i si aquell temps que donem treballant el gaudim? I si assolim fer allò que ens apassiona gaudint el temps?
Actualment gaudeixo del que treballo, sóc el que treballo. Vaig sentir-me esclau de la feina, fins que vaig començar a gaudir.
Ja no em preocupo per “perdre el temps”.
✍🏼 Jesús ARJONA
REDACCIÓ
