REDACCIÓ
No sé si el que em sorprén d’aquesta fotografia, és el fet següent: que va ser abans l’ou o la gallina? El que vull dir, és que, segurament, la sorpresa recau en pensar, què abans d’uns interessos comercials i especulatius, hi hagués un interès públic en el disseny i construcció de la ciutat.
1955. Una plaça. Aquest lloc es converteix en un espai comú abans de la insalvable construcció d’alguns edificis; principalment, on el comú dels mortals depositem les nostres misèries monetàries i la construcció d’un gran hotel.
Aquest petit oasi, que així m’ho sembla quan observo aquesta instantània (cal dir què m’agrada més aquesta paraula què fotografia), té l’aparença d’un delta, sí aquest espai de terra, que generalment té una forma triangular, on els al·luvions d’un riu formen una desembocadura.
Aquesta forma que se sembla a la quarta lletra de l’alfabet grec és un lloc on desemboca la gent. Però en aquesta fotografia, aquest petit lloc d’arribada encara manté la seva essència. És un punt d’ancoratge, un punt que converteix una idea primerenca d’ús públic, en un lloc accessible i útil, per què? Doncs perquè aquest delta encara conté la dimensió de l’altre, aquest espai facilita la dimensió tranquil·la del fet de poder estar, per després donar-li una possibilitat de pas o d’arribada.
Actualment, aquest delta sembla estèril en la seva construcció de comprendre a l’altre. El seu ús actual és el de la circumval·lació i no crec què entendre a l’altre sigui donar-li voltes al discurs fins a deixar-lo morir o dormir, en el millor dels casos.
Puc dir amb un punt de tristor, què la seva essència ha degenerat a favor de la seva superficialitat.
Armand MEDINA
