REDACCIÓ
Se’n recorden quan va ser notícia l’arribada del portaavions de l’Armada Nord-Americana John Fitzgerald Kennedy (JFK) a Tarragona? L’any 1997, en la primera vegada que el vaixell de guerra insígnia de la naviliera americana va arribar al Port de Tarragona, milers de persones, durant set dies van fer cua per poder visitar aquest colós de la nàutica militar, entre ells el qui escriu aquestes línies, amb 5 anys.
Me’n recordo que vam venir a Tarragona tota la família a veure el JFK, des del Vendrell, i que companys del col·legi que ja l’havien visitat parlaven meravelles de la immensitat d’aquest vaixell. Jo recordo que en arribar al principi del moll on estava atracat el portaavions, la cua arribava gairebé als tinglados i finalment, no vam poder visitar-lo.
22 anys més tard, i salvant les distàncies, avui he pogut visitar la Fragata de l’Armada Espanyola ‘Blas de Lezo F-103′. Es tracta d’un vaixell de guerra que protegeix altres bucs amb molta més eslora, com pot ser el cas d’un portaavions, i que després de la seva última missió pel Mediterrani, ha atracat a Tarragona i ha obert les seves portes als mitjans. Dit i fet, ens endinsem, doncs en el ‘Blas de Lezo‘
Una de les fragates en actiu més importants de l’Armada
El Blas de Lezo es troba atracat a la Marina Port Tarraco, de manera que qualsevol tarragoní que passegi per la zona dels tinglados es pot adonar de la seva envergadura. La Fragata trenca amb la resta d’embarcacions recreatives, iots i velers de luxe que l’acompanyen en aquest moll tarragoní, que tot sigui dit, fa molt de goig aquests dies.
Arribo a l’accés i un fort dispositiu policial, protagonitzat pels agents de la Guàrdia Civil, protegeix el vaixell espanyol. Després d’identificar-me, pujo cap a l’escala d’accés on els oficials de la Fragata esperen formats a l’arribada de l’almirall Manuel Garat, que visitarà el buc ben aviat. Sense cap mena de dubte, una escena imponent.
En aquesta part de la popa es troba un helicòpter, que la Fragata disposa per a realitzar les diferents missions allà on se la destina, tal com ens explica l’oficial de comunicacions, Carlos Valdés, membre de la tripulació que ens realitzarà la visita a un dels bucs més actius i importants de l’Armada Espanyola.
De 4 a 7 mesos vivint dins d’un vaixell
Mentre passegem per dins de la Fragata, l’oficial Valdés ens ensenya algunes de les àrees d’esbarjo i altres zones com la infermeria, amb un quiròfan integrat, el gimnàs de càrdio i musculació, la sala d’estar i un dels menjadors on els oficials gaudeixen dels seus àpats. En aquest passeig pregunto, quant de temps poden estar dins el vaixell. “Depèn de la missió, poden ser 4 mesos o un màxim de 7… És molt de temps”, assegura Valdés.
Quan ens dirigim a la proa del buc, penso que ha de ser totalment vocacional el fet d’embarcar-se dins d’una nau de guerra durant tant de temps, sens dubte jo seria incapaç. Arribem a la proa i un canó i una bateria de míssils presideixen el que a la marina es denomina ‘castell’, tot i que es tracta d’una Fragata defensiva, l’armament imposa.
Després de conèixer la part davantera, l’oficial Valdés ens porta al que denominen el “cervell de la nau”, on no ens deixen enregistrar imatges, donada la confidencialitat de les dades amb les quals treballen. Com a les pel·lícules, trobem desenes de monitors amb mapatge de les costes d’arreu del Mediterrani, disposats per analitzar totes les dades que va recopilant el vaixell, un espectacle totalment confidencial.
Vistes privilegiades des del lloc de comandament
Després de visitar “el cervell”, l’oficial ens porta cap al cor de la Fragata, el lloc de comandament, on es condueix veritablement la nau. Allí ens explica diferents anècdotes com que ara les armades dels països punters es ‘hackegen’ els mapes electrònics, de tal manera que han de seguir utilitzant els mapes en paper, de manera tradicional.
Des del lloc de comandament, les vistes de la ciutat són espectaculars. La marina llueix imponent amb una gran quantitat de vaixells. Al fons el barri mariner de Tarragona, El Serrallo, presideix l’estampa idíl·lica, amb tota la silueta de la capital tarragonina davant de la proa. Bellesa a la tarragonina, en estat pur.
Després de les atencions del comandant del Blas de Lezo, Juan Carlos Pérez i l’almirall de l’Armada, Manuel Garat, abandono la nau i penso en aquella tarda de 1997, quan vaig estar a punt de visitar el JFK. Avui, salvant les distàncies, he conegut un dels emblemes de l’Armada Espanyola, potser el destí ho va voler així.
Borja VIZCARRO
REDACCIÓ
