Tresorer de la confraria de la Ràpita: pagàvem moltes coses en negre

El tresorer de la Confraria de Pescadors de Santa Carles de la Ràpita, Rodríguez Clua, acusat de sostreure 13.000 del compte de l’entitat, ha declarat avui davant el tribunal de jurat que s’està duent a terme en la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El processat s’ha acollit al seu dret de no contestar a les preguntes de la Fiscalia i de l’acusació particular. Rodríguez Clua ha fet una declaració amb tota mena de detalls. Només ha respost a les interrogants del seu lletrat, David Rocamora, i dels membres del jurat.

Ha explicat el seu recorregut professional a la confraria, on va començar com a guarda. Després el van convidar a formar part de la junta, on va exercir el càrrec de tresorer. Inicialment, comptava amb la confiança intocable del president i tenia autorització per treure diners del banc. Diu que mai no va “tocar un sol euro” de la confraria per a profit propi. Solia anar al banc acompanyat del president, fins que aquest va tenir la idea de demanar un pin per a la llibreta de l’entitat. D’aquesta manera evitaven perdre temps en la ‘finestreta’. A la confraria “sempre es necessitava diners en efectiu”.

A més, ha insistit que en temps de pesca – de l’octubre al març – “es necessita molts diners per fer pagaments”. Un fet que podria evidenciar que molts dels pagaments s’efectuaven en negre. Contràriament al que va declarar el president el seu judicial, assegura que “es feien poques transferències”. De fet, ha explicat que moltes obres es pagaven en negre perquè les obres al Parc Natural estan prohibides i conseqüentment no hi havia permisos ni llicències d’obra. Per aquesta raó, “es pagava en efectiu”. A més, la runa de les obres, s’amagava per no aixecar sospites i després s’abocava a les llacunes.

Ha informat el tribunal que la compatibilitat a la confraria era caòtica. Una, perquè la secretària, en relació amb els rebuts, feia i desfeia sense cap control, fins al punt que l’entitat va estar a punt de prendre diferents subvencions.

L’acusat assegura que tots els diners que va retirar amb la llibreta els té anotats en un document manuscrit. I reitera que mai no es va embutxacar diners de l’entitat. Ans al contrari. Va haver de pagar “algunes coses” de la seva butxaca. Ha relatat que l’expresident va quedar-se amb un cotxe comprat per l’entitat a un preu irrisori.

Ha parlat de les obres que s’havien fet en les pesqueres i els arranjaments que es van realitzar en les barques de fusta molt antigues. En 2017, puntualitza, va ser un bon any de pesca i per aquesta raó, es va gastar molts diners en fer obres (sense llicències) i reparacions en les embarcacions de pesca. Moltes de les factures es van pagar – ha insistit – en efectiu.

Rodríguez Clua assegura que sempre va ser un treballador exemplar i honrat. “Jo no tenia horari. Estava pendent de tot les 24 hores”, diu, tot afegint que “mai no vaig treure diners per a mi. Jo portava diners al damunt i pagava moltes vegades amb els meus diners”. Tot i això, va lamentar que la junta el va fer fora “com un gos”.
A preguntes del jurat, ha contestat que a la confraria no hi havia una caixa forta (com a tal) per a desar els diners que es treien del banc, per aquesta raó hi ha tants reintegraments.

També ha dit que el material per a les obres (fetes majoritàriament sense llicència) el portava en el seu cotxe o en una furgoneta d’un company. “Molt poques vegades han anat les empreses a descarregar el material”, sustenta. La runa de les obres eren abocades il·legalment a les llacunes per no donar explicacions i evitar possibles inspeccions.

Cal recordar que per a l’acusació, l’extresorer justificava la retirada de diners als caixers per pagar factures, però segons han afirmat l’administrativa i l’expresident, aquestes factures sempre es pagaven mitjançant transferència bancària, mai en metàl·lic.

PUBLICITAT