REDACCIÓ
Aquest article és gairebé un calc d’un altre que vaig escriure ara farà quatre mesos, titulat “Santpedor ha de mantenir la celebració de les vaquetes?”; però com que el govern de Vidreres ha volgut copiar l’irresponsable sistema santpedorenc de refrendar la violència, doncs jo he decidit escriure una missiva semblant per a dirigir-la en direcció al sud de les Comarques Gironines.
I és que aquest diumenge el govern de Vidreres organitzarà una consulta (ni referendària ni vinculant) al voltant de la tortura taurina que s’organitza des de fa 33 anys i celebrada amb motiu de la seva festa major.
Aquesta consulta, amb la pregunta “Voleu que la festa dels correbous se segueixi celebrant a Vidreres?”, i que a simple vista pot semblar benintencionada, inclusiva i democràtica, amaga en realitat un fosc rerefons, i és que des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC) sempre hem advertit dels perills que comporta «refrendar» la violència dels correbous, d’una pràctica que vulnera la llei de protecció animal i que se celebra gràcies a una vergonyant excepció que la regula, ja que la llei de protecció animal catalana desautoritza la tortura contra tots els animals (incloent-hi els bous) i l’organització del sadisme taurí, però tot i prohibir-la, fa nou anys que el Govern dels senyors Mas i Rull, per motivacions i excuses de xovinisme catalunyaire, van decidir incloure l’excepció a aquesta llei 2/2008 per permetre que la violència de la tauromàquia continués present a Catalunya.
Com a coportaveu de la CAC, voldria recordar als vidrerencs i les vidrerenques que la violència exercida contra els animals és un crim, un delicte, una vulneració als drets fonamentals, i que com a tal, no pot ser opinable ni molt menys objecte referendari, de la mateixa manera que no acceptaríem que una minoria social imposés que es vulneressin els drets humans i socials més essencials ja conquerits i que en volgués referendar (legitimar) l’exigència per a tota una comunitat. Però queda palès que, en relació amb els drets dels animals no-humans, tot són excentricitats i excuses de mal pagador, perquè tots els estaments socials, polítics i econòmics de l’estructura saben que reconèixer drets als qui considerem els nostres esclaus ens faria perdre molts privilegis.
En relació amb els correbous d’aquesta vila de La Selva, com de la resta de municipis taurins de Catalunya, en parlo amb total coneixement de causa, doncs hi he assistit diverses vegades, l’última fa sis mesos, durant el fatídic cap de setmana que acabà amb la mort del bou cosit a bales i amb una vintena d’espectadors ferits. Com bé sabeu, des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous realitzem tasques d’investigació, que serviren per poder enregistrar les vulneracions al reglament i la normativa que regula els correbous que se celebren en aquest reducte de la tauromàquia a les Comarques Gironines. Vàrem filmar la tarda de vaquetes de dissabte i “el encierro” de diumenge al matí. Per no repetir format, vam desestimar quedar-nos a la plaça portàtil on va estar a punt d’ocórrer una tragèdia (per als espectadors taurins).
Els vidrerencs estan sent utilitzats per la classe política per tapar les seves covardies i la manca de diligència d’uns polítics que diuen estar al seu servei però que en prop de 40 anys no han gosat acabar amb la tortura pública i subvencionada de bòvids, traslladant la decisió última a la ciutadania per exculpar-se davant de la minoria organitzada del sadisme taurí, simplement perquè es tracta d’un tema polèmic i d’un col·lectiu violent al qual tenen por. El govern de Vidreres no realitzarà mai una consulta sobre el sou que han de cobrar els càrrecs polítics de l’Ajuntament, ni les decisions en obra pública i serveis socials, ni res que tingui a veure amb l’autodeterminació real i efectiva sobre la resta dels afers municipals. La violència pública dels correbous són un assumpte nacional i no local, és per això que han de ser els diputats del Parlament de Catalunya els que han de posar fi a l’excepció a la llei de protecció animal.
Posar a debat la violència organitzada contra innocents indefensos, promocionar i permetre que un ciutadà pugui votar «sí» a la continuïtat de la barbàrie dels correbous o qualsevol altra xacra, és llençar un missatge funest i perillós cap a la societat en el seu conjunt: que l’organització de la violència contra un grup (humà o no-humà) minoritari, vulnerable i fràgil, és estructuralment acceptable, sent que la història ens adverteix dels crims i genocidis que s’han comès sota aquestes exactes motivacions.
Toni TEIXIDÓ
Mestre i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya
REDACCIÓ
