REDACCIÓ
El Gimnàstic de Tarragona està realitzant una gran temporada que no té res a veure amb l’anterior. Actualment, l’equip tarragoní és el primer del seu subgrup amb 32 punts i un partit menys. 
Però la millor dada dels granes és el fet que no perden cap partit des de la primera jornada, acumulant 16 enfrontaments sense conèixer la derrota. Ara bé, encara queden molts reptes al davant si l’equip vol jugar l’any vinent a Segona Divisió. Encara resta una segona fase de la lliga regular amb els millors equips de cada subgrup (valencians i catalans), a més d’una posterior competició a tall de torneig. Amb aquest context positiu, però ni molt menys definitiu, parlem amb el tècnic del Nàstic, Toni Seligrat.
Comencem. Senyor Seligrat, com valora vostè la situació actual del Nàstic?
Primer, treu això de senyor Seligrat (rient). La valoració és molt positiva. És molt difícil fer una valoració més alta del que hem fet i del que és el Nàstic a dia d’avui.
Ens trobem enfront de dos cursos totalment diferents. Què ha canviat respecte a la temporada passada?
El primer aspecte que ha canviat és que – a nivell personal – jo he començat la temporada. A més a més no tan sols l’he començat, sinó que tenia l’avantatge d’acabar l’anterior. Amb això hem pogut retenir tot allò bé que teníem i millorar quelcom que no era tan bo.
L’equip no perd des de la primera jornada, a què es deu això?
Són molts factors, però això sobretot es pot veure a les coses ben fetes. Per norma general, al futbol i a la vida, quan fas les coses ben fetes acostumes a tenir premi. I a l’inrevés, quan no les fas bé acostuma a arribar el càstig. No sempre és immediat, però per norma general és així.
Fins quan durarà aquesta imbatibilitat?
Buff. Qualsevol dia perdrem. Això no ho saps mai. El que sí que ha de durar és el fet de seguir fent les coses bé o fins i tot fer-les millor. Per això entrenem cada dia i per això es treballa: per millorar tot el que no fem bé, que hi ha moltes coses que no fem bé i d’altres que sí que les fem millor. Però ja et dic, perdre pots perdre qualsevol dia, mereixent-ho o no, el que sí que hem de mantenir és aquesta línia que tenim de treball i de fer moltes coses bé. Espero que no la deixem mai.
De fet, jo li vull preguntar per aquesta xifra important d’empats. Com es transformen els empats en victòries?
Primer que tot, tothom ha de posar-se en situació. Nosaltres estem empatant molt més que la resta d’equips? O és una categoria on s’empata molt? És a dir, aquesta divisió és molt igualada. T’ho dic jo, t’ho dirà Garcia Pimienta, Manolo González i qualsevol entrenador de 2a B i d’aquest subgrup de 11. Una categoria on els dos darrers classificats poden jugar contra els primers i guanyar-los o – moltes vegades més – empatar-los. Està sent una divisió de tant d’equilibri i de tanta igualtat… Quina igualtat hi ha major que un empat? Vull dir, no és una cosa pròpia del Nàstic. Què s’ha de fer per no empatar tant? Home, evidentment s’ha de marcar un gol més que el rival. Però per què no passa això? Els equips no sortim a guanyar? No ens agrada? No, és perquè hi ha moltíssima igualtat. I això es tradueix en un empat.
Precisament, què li diria vostè a tots els aficionats del Nàstic que consideren que, a vegades, Toni Seligrat és un entrenador defensiu?
Els hi diria que no em coneixen. Tan senzill com això. És impossible que una persona que em conegui, és a dir, que hagi vist com treballo, com entreno i com plantejo els partits, digui que sóc un tècnic defensiu; veurien que jo no tinc res a veure amb un entrenador defensiu. Jo intento ser un tècnic complet, per tant, intento donar-li moltíssima importància a tots els aspectes que formen part del joc d’un equip. Però un conjunt no només ataca, també defensa, hi han jugades a pilota aturada… Tens moltíssima feina per tenir a tots els jugadors enxufats. És a dir, que se sentin partícips del joc de l’equip. Això no s’assoleix sol. Que el grau de motivació sigui elevat, per aconseguir els objectius… Tot això són tasques d’un entrenador. Un tècnic no només és “atacar i fer-ho bé”, i menys en una categoria com la 2a B, on el que pitjor es fa és atacar. Els camps no són massa bons, el talent dels futbolistes no és tan elevat com els del màxim nivell, etc.
Jo estic convençut, ara mateix m’ha vingut a idea, que aquests que dius tu que em titllen de defensiu, segur que si els hi preguntes de com estan jugant el Barça i el Madrid, et diran que molt malament. Segur, són gent negativa. Clar, si el Barça o el Madrid juguen malament… què farà el Nàstic, devem ser horribles (entre rialles i amb to irònic). I segurament seran persones d’aquest perfil. Si em coneixen, no poden dir això.
Quines facetes ha de millorar l’equip de cara a aquesta 2a fase que ja s’apropa?
Com ja t’he dit, jo crec que tenim molts aspectes a millorar. Alguns, evidentment, els podem tenir fins i tot malament. Per això entrenem cada dia. Però que són molts, no són només un o dos.
Però si m’hagués de destacar els més importants?
Estem més ocupats amb mantenir tot el que tenim bé que no pas a millorar el que tenim malament. Que també. Això ens passa moltes vegades: hi ha una setmana que treballes molt l’atac ràpid, i els jugadors s’obliden de l’atac combinatiu. I aquell diumenge només ataques ràpid. És com si se’ls hi hagués oblidat la lliçó superada. Com que no ho has entrenat, a la següent setmana tornen a l’atac combinatiu i se’ls hi oblida recuperar la pilota i atacar ràpid. La idea és mantenir els nostres conceptes, els quals els tenim treballats, i per la categoria on som els portem a un nivell altíssim. Precisament per això portem 16 partits sense perdre i anem primers. Llavors, és molt més important mantenir un equilibri amb els nostres conceptes de joc, encara que també s’hagi de millorar aquells aspectes que no tenim tan bé.
En aquest sentit, quins són aquests punts forts del seu equip?
El mateix que t’he dit dels aspectes a millorar t’ho aplicaria als punts fort. És a dir, abans amb els febles era el que hem de millorar, ara és quelcom fort que tenim. Doncs no és una sola cosa. Jo crec que amb tots els aspectes d’un equip de futbol, estem a un nivell entre màxim i excel·lent. I també parlo de l’atac, ja que som l’equip que més gols porta, però també de la defensa, per això som el conjunt amb menys gols en contra. I quan defensem, a vegades ho fem amb bloc alt i d’altres en bloc baix. És que tenim els dos conceptes a un bon nivell. Ara hem de saber quan aplicar cadascun d’aquests aspectes del joc, però crec que la bona trajectòria de l’equip no és fruit d’un o dos àmbits de l’equip, sinó d’un cúmul important d’aspectes que nosaltres dominem.
Què prefereix Toni Seligrat: ofensivitat o defensivitat?
Equilibri. No m’agradaria que el meu equip ataqués malament, però tampoc m’agradaria que defensés malament. I tampoc m’agradaria que una de les dues coses les fes molt bé i l’altra malament. Per això et dic que tractem de treballar-ho i millorar-ho tot. Ara, estem ocupats en trobar aquest equilibri de saber quan has de pressionar a dalt o tirar a l’equip en bloc baix per defensar. Amb pilota, quan hem de fer un atac ràpid i vertical o quan hem de fer un joc horitzontal i de possessió. Ho hem fet tot. Hi ha imatges que veuràs com combinem molt bé atacant ràpid. Hem de saber quan fer cada cosa.
De cara a aquesta segona fase, espera que sigui més dura?
Els darrers partits de competició sempre són els més importants i els més difícils. Perquè tothom és més conscient de la importància dels punts. Quan la lliga era regular, eren els darrers 10. Llavors, ja escoltaves als jugadors parlant sobre què farà el Prat, què farà l’Andorra, contra qui juga, a quina hora… Estan tots pendents de tots perquè també els hi afecta. Per contra, els 10 primers partits de lliga ningú es preocupa dels rivals. No saben ni quan juguen, ni contra qui juguen. Però ara sí, ja siguin periodistes, jugadors, directius, tècnics… Això fa que sigui molt més difícil aconseguir les coses.
A quin equip li té més respecte en relació amb la segona fase? Parlem de l’Ibiza, Alcoyano, Hércules, però també de l’Andorra o el Barça B.
Ara mateix, a l’altre subgrup hi ha 4 candidats a ocupar les 3 primeres posicions. Allí els llocs estan bastant més definits en comparació amb el nostre subgrup. Allí està l’Ibiza, que està molt destacat i que pràcticament ja ho té, però els altres dos sortiran entre Villarreal B, Hércules i Alcoyano. Llavors, si li tinc més respecte a l’Ibiza que a l’Alcoyano? No. Si li tinc més respecte a l’Alcoyano que al Hércules? No. Jo tinc respecte a tots els rivals i ja et dic que aquesta segona fase serà tremendament complicada. A mesura que anem avançant, com per exemple amb el play-off, ho serà encara més. Esperem poder estar allí.
Per tant, vostè no considera que hi hagi un equip que rivalitzi més amb el Nàstic?
No, que va. Un equip superior a la resta o amb més nivell? No. I nosaltres tampoc. Tots els que arribarem a la segona fase tindrem un nivell altíssim. S’haurà de tenir en compte que tots som millors a casa que a fora, i que potser a anada i tornada tindria més avantatge el club que comptés amb gespa artificial. En aquest cas seria l’Ibiza. Però no és aquest format. Som els 6 contra els 6. Dificultat màxima i igualtat.
Futbol amb públic o sense?
Per favor, amb públic. Sense públic hauríem de buscar-li un pseudònim al futbol. Espero que això acabi aviat. Però si continués doncs començar a referir-s’hi com a futbol sense públic. Perquè és diferent. No et diria que és un altre esport, però no se sent igual.
Quina és la sensació quan s’escolten les ordres del tècnic rival o insults entre jugadors?
Bé, jo estic tan concentrat a la banda que si estigués ple tampoc no m’adonaria massa. També et dic que aquestes paraules que tu deies sovint les escoltem del públic. I a vegades, que és quan més greu et senta, les escoltes a casa. I això és molt fotut. Llavors també hi ha una part bona de què no hi hagi públic a casa, i és que els teus no et falten el respecte ni t’insulten! Però jo particularment no me n’assabento massa. Has d’anar amb compte de què no s’escolti allò que dius. Hi ha parts positives i negatives pel tècnic.
Els insults no es reclamen a l’àrbitre?
Moltes vegades no. El que passa al camp es queda al camp. I si li dius a l’àrbitre, aquest deu pensar “ja tinc jo prou problemes amb el que escolto com per a més a més començar a valorar el que he escoltat o he vist”. Normalment tot queda dins del terreny de joc.
9 punts en joc del que resta de primera fase. Quin és l’objectiu a assolir?
El meu objectiu és guanyar tots els partits. Suposo que això, l’aficionat que no em conegui dirà “no, aquest va a empatar o a defensar”, però t’asseguro que el meu objectiu com a entrenador és poder liderar un equip que guanyi tots els partits. Com que no puc fugir de la realitat, i aquesta em diu que això no ho han assolit ni el Barça ni el Madrid, que són els millors equips del país, com ho podríem fer la resta de mortals? Però bé, si això és impossible d’aconseguir doncs em conformo amb no perdre cap enfrontament. Aquest any ja no ho podré fer perquè ja hem perdut un, però espero no perdre’n cap més i, si podem, guanyar-los tots.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
