REDACCIÓ
Tarragona està a punt de perdre un dels seus símbols. El pròxim 8 d’octubre, el famós quiosc de la plaça Imperial Tàrraco abaixarà la persiana per sempre, afectat pel projecte del carril bici que unirà el cor de la ciutat amb els campus universitaris Catalunya i Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili. I honestament crec que estem perdent una mica el nord en aquesta ciutat.
Tot i no ser tarragoní de naixement (sí, no sóc TTV, què hi farem) una de les primeres imatges que recordo de la ciutat, és la de la plaça Imperial. Veníem des del poble i arribar i veure aquest indret imposava. Un cop vam venir a viure amb la família a Tarragona, el quiosc es va convertir en un lloc bastant referent per mi.
De la nit al dia i durant catorze anys, el quiosc va esdevenir per mi no només el lloc on comprar llaminadures, caramels i cromos. Va esdevenir un punt de referència i de reunió. Aquell lloc on esperes amb la maleta impacient per començar un viatge, o una cita amb la noia que t’agrada, o simplement això, el quiosc on comprar la premsa o, no ho negaré, un paquet de tabac mentre esperava neguitós la meva cita.
Tornant als fets. Està previst que el 5 de novembre el carril bici estigui finalitzat i acabi amb un establiment amb 54 anys d’història i que ha proveït d’informació i premsa a diferents generacions de tarragonins, estudiants de l’antiga facultat o inclús ha estat testimoni de diferents episodis, manifestacions, aldarulls… en definitiva, és història de la ciutat.
Aquest matí m’he proposat anar fins a la plaça del cor neuràlgic de la ciutat i, l’establiment bullia d’activitat. Desenes de clients van i vénen per la seva revista o diari de capçalera. Tots pregunten a l’Óliver, un dels seus dos propietaris què passarà i que se’n farà del quiosc i li pregunten en què poden ajudar per evitar l’inevitable.
En un moment de tranquil·litat, el propietari ens admet que està preocupat i que de moment no hi ha cap solució sobre la taula. “L’únic que sabem és que durant la tarda del 8 d’octubre haurem de tancar. Encara esperem que algú es posi en contacte amb nosaltres. Des de 2020 que estem lluitant i no hi ha solució, quan perfectament el carril bici pot ser compatible amb el quiosc, ja que la normativa europea diu que ha d’anar per la calçada, no per la vorera”, assegura el quiosquer.
“La gent s’ho ha pres com si li estiguessin traient una cosa que fos seva”
Mentre converso amb Oliver, no deixen de passar pel seu diari o revista els clients de tota la vida. Segons el propietari de l’establiment, es tracta de clients de tota la vida que diàriament en fan ús, o acudeixen a renovar l’abonament per l’autobús. “La gent s’ho ha pres com si li estiguessin traient una cosa que fos seva”, assegura emocionat, agraint el seu suport i em garanteix que lluitaran per aconseguir una nova concessió.
M’acomiado i compro una revista, tal com he fet durant els 14 anys que he viscut a Tarragona. Així i tot marxo amb una mala sensació, ja que he pogut viure com Óliver i els usuaris del quiosc estan preocupats per la pèrdua d’un servei que realment funciona. Més que un servei, un símbol que la ciutat perd. Un més de molts. I només acaba perdent la ciutadania.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
