28. Març 2024

Arxius de XAVIER SABATÉ: Reflexions de cara el proper congrés nacional del PSC | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Març, 2017
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

 

OPINIO1 – Ara que al PSC renovem direccions locals i de Federació veig que en massa ocasions es confon diferents sensibilitats amb diferents afanys personals de poder que poden ser legítims i fins i tot necessaris però que no són representatius del nostre electorat actual i futur.  Dit d’una altra manera, la suma de molts projectes personals en executives de desenes de companys i companyes no significa suma de formes de veure , entendre i planificar i practicar el socialisme.

D’aquestes n’hi ha quatre o cinc, no més. Xavier_Sabaté_opinióAls països on hi ha partits socialistes o que s’hi assemblen, és aquest el nombre de “sensibilitats“. En realitat són – allà – veritables  corrents d’opinió que representen diferents sectors de la societat i que per tant, contribueixen a sumar, agregar, activar persones que simpatitzen amb diferents formes d’entendre la lluita política socialista, sensibilitats, formes diverses i complementàries d’ entendre el socialisme per representar millor àmplies capes de la població que ens haurien de tornar a encaminar cap a la majoria.
Volem representar la majoria o una part petita de l’esquerra a Catalunya? Tan de bo el socialisme català i espanyol sigui capaç d’aplegar la diversitat de pensaments diferents de l’esquerra. I això no s’aconseguirà no només tolerant la diversitat i el pluralisme en el si dels partits sinó fomentant-los  i valorant-los com a positius. M’agradaria sentir els i les nostres dirigents intervenint en aquesta línia.

2 – En aquest mateix sentit , no entenc aquesta “neutralitat” de la majoria de dirigents del PSC en el procés de primàries del PSOE. Els líders d’un partit són elegits perquè liderin opinant, intervenint, aportant. Tenen més informació i més hores de dedicació a la política, més capacitat d’influència. Han de generar opinió i l’han d’emetre.

L’alcaldessa de París n’és un bon exemple. S’ha manifestat a favor d’un dels dos candidats presentats fins al moment. Ho ha fet amb naturalitat com serà natural que intervinguin altres en el mateix o en diferents sentit . Crec que en aquests moments el PSC necessita de les aportacions de tothom i més encara dels seus i les seves dirigents. Algú dubta que segons quin sigui el resultat de les primàries del PSOE al PSC li anirà molt malament? A què ve aquesta “neutralitat“?

3 –  L’acord amb la gestora del PSOE no s’ha plantejat adequadament des del meu punt de vista.

  1. a) Tot allò que afecta al protocol de relacions signat i aprovat en un Congrés fa 39 anys no es pot modificar sense haver-ho plantejat al menys al Consell Nacional del PSC.
  2. b) Encara menys es pot signar amb una Gestora que té – o hauria de tenir perquè ja sabem que aquesta decideix fins i tot facilitar un govern al PP – competències limitades en el temps i en els continguts
  3. c) La personalitat pròpia del PSC ha quedat afeblida es miri com es miri. En 38 anys no hem permès que ningú ens digués amb qui ens havíem d’aliar per acudir a unes eleccions ni amb qui havíem de pactar posteriorment. A partir d’ara ho haurem de posar en comú i tothom sabem que amb aquesta nova manera de procedir obrim la porta a altres maniobres perquè es pugui influir en les decisions del PSC.
  4. d) El nostre perfil queda difuminat , ciutadans que llegeixen i escolten i pensen saben que a partir d’ara el PSC s’aliarà no amb qui creguem més adient sinó amb qui creguem més adient el PSC i el PSOE i que per tant decidim dos i no un. I que desprès els pactes també els decidirem conjuntament dos i no un.
  5. e) A mi em sembla que molta gent s’ho pensarà abans de votar-nos i que ens serà més difícil recuperar la confiança dels milers d’homes i dones que pretenem tornar a convèncer.
  6. f) El PSOE no es un fi, com tampoc no ho és el PSC sinó un instrument al servei de la població i crec que la nostra relació amb el PSOE no s’ha d’establir des de la por a que no s’enfadin sinó des de la lleialtat i la confiança que suposa una relació federal pensada en la gent. O practiquem el federalisme ja al nostre interior o no serem creïbles ni en el si de les nostres pròpies files

4 – Ja es veu que la intenció dels tres punts anteriors és fer les coses diferents per recuperar la majoria . Aquest punt darrer també. Si volem de veritat tornar a ser majoritaris no podem continuar fent les mateixes coses i els mateixos discursos. Ni veure’ns al costat de la dreta del PP i de Ciutadans. Els nostres pactes no poden ser “ amb tothom” i a més fer gala d’aquesta suposada capacitat o versatilitat.

Hem d’assenyalar  els pactes i les aliances del futur ja des d’ara. Els companys alemanys del SPD ja van començar a preparar les aliances amb altres grups d’esquerra i ecologistes l’any passat i les eleccions no les tenen fins a l’octubre. Suggereixo una reflexió sobre aquesta qüestió.
La ciutadania ens demana canvis. Les enquestes són tossudes.

Xavier SABATÉ