19. Abril 2024

Arxius de Xavier Cunillera | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Juny, 2020
mossos_judici5-1280x960.jpg

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El cas acabarà al Tribunal Suprem

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2019
moron-1-1280x1707.jpg

Ha quedat vist per sentència el cas dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’haver entorpit una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca per una agressió salvatge a un jove de 19 anys.

Morón amb cara de preocupació

La sessió d’avui ha durat unes vuit hores. Els dos acusats han pogut esgrimir els seus arguments per poder convèncer el tribunal. L’intendent Jaume Morón – actual cap en la comissaria de Reus – ha defensat la seva professionalitat, exemplaritat i honorabilitat com a mosso. Ha dit que els que el coneixen saben que mai no deixaria d’investigar un cas i encara menys que donés ordres en aquest sentit.

El seu company, Xavier Cunillera, que només ha respost a les preguntes formulades pel seu advocat, va carregar contra la caporala Ester Mas. Ha dit que ella no havia actuat amb el rigor exigit, atenent que no va introduir a l’aplicació policial (NIP) tota la informació que hauria obtingut. Ell, com a responsable d’investigació creu que va fer el que “vaig poder” amb la convicció que estava bé i que ho feia amb la millor de les intencions. “Si ningú no em diu res de les gestions i no les conec, el problema el tinc jo, que avui estic aquí assegut i ningú més”, ha explicat, referint-se a la caporala.

No em sap greu…
Per menystenir el testimoni d’Ester Mas, considerat fonamental per a l’acusació, el sergent entén que ella va cometre errors crassos i imperdonables. Haver demanat una minuta als policies sospitosos de Vila-seca sobre la nit de la pallissa al jove va ser “l’error més nefast que es va poder fer” perquè va comprometre la investigació.

A més, ha justificat que, si no va reflectir res sobre aquests agents a l’atestat que va lliurar al jutjat, va ser perquè la caporala li va explicar com uns “rumors” i ell mai no hi fa constar aquest tipus de “comentaris”. “En un atestat mai no es tenen en compte els rumors”, ha sentenciat. Cunillera ha defensat que no volia amagar res i que va explicar tot el que tenien a la jutgessa. “Si els dos policies locals han sigut els autors, a mi no em sap greu el què els pugui passar, però jo tinc les eines que tinc”, ha aclarit.

Pel fiscal, la declaració d’Ester Mas ha estat sòlid, fiable i persistent, sobretot perquè fa 6 anys que explica el mateix sense variar una sola coma

Fiscal punyent
Un cop finalitzades les declaracions dels acusats, el tribunal ha fet un recés de tres quarts d’hora. Ja de tornada a la sala de vistes, el fiscal Álvaro Mangas Campos ha disposat de poc més de 30 minuts per ‘alimentar’ l’acusació.

El representant del Ministeri Públic ha estat especialment crític amb les defenses dels acusats, les quals semblava que pretenien encausar la caporala. En la seva opinió, la declaració d’Ester Mas ha estat sòlid, fiable i persistent, sobretot perquè fa 6 anys que explica el mateix sense variar una sola coma. La caporala, assegura el fiscal “va ser l’única que va complir amb el seu deure i va intentar arribar fins al final tot i enfrontar-se a dos superiors”.

Pla preconcebut
Segons el fiscal, Jaume Morón i Xavier Cunillera tenien “un pla preconcebut” per no investigar l’apallissament del jove. “Morón va prendre la decisió i Cunillera la va executar” amb l’objectiu d’impedir la investigació. Per fonamentar la seva intenció de no indagar els fets, els acusats van presentar un atestat sabent que, amb aquella informació, s’havia d’arxivar.

Reducció de les penes
Àlvaro Mangas, malgrat la seva contundència i demanar la condemna dels dos mossos, ha decidit rebaixar les penes. El Ministeri Fiscal sol·licitava per a Jaume Morón i Xavier Cunillera cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa. En les conclusions finals, el fiscal ha accedit a rebaixar la petició de penes. Finalment, per l’omissió del deure de perseguir delictes ha demanat cinc mesos d’inhabilitació i, per la falsedat documental, dos anys i mig de presó, un any i nou mesos d’inhabilitació i 1.800 euros de multa.

Per l’advocat Javier Prieto, l’intendent Morón és  la principal víctima de la lluita política de càrrecs amb Rafel Comes i Jaume Giné

Per la seva banda, les dues defenses han demanat l’absolució dels seus clients, l’advocat Javier Prieto ha estat molt persistent en la tesi de la conspiració. El seu representat, Jaume Morón, és en la seva opinió, la principal víctima de la lluita política de càrrecs amb Rafel Comes i Jaume Giné.

Els lletrats han assegurat que els seus clients no ha comès cap il·lícit i per tant una sentència condemnatòria seria una veritable injustícia amb conseqüències personals i personals irreparables. També s’han queixat de la guerra mediàtica que Morón i Cunillera estan sent objecte des de fa molt de temps.

Acusats s’emocionen
Abans de proclamar la frase ‘vist per a sentència’, el president del tribunal ha donat la paraula als acusats. Xavier Cunillera ha estat el primer a intervenir-hi. No ha pogut evitar emocionar-se. Ha dit que en aquesta causa hi ha perdut tots. Ha insistit en la seva innocència i ha recordat que “si em donen eines puc baixar la lluna, però si em posen bastons a les rodes no vaig enlloc i aquí em van posar molts pals a les rodes”.

Jaume Morón: Sortiré d’aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Sóc innocent

Jaume Morón, per la seva banda, ha fet esment a la seva llarga trajectòria professional i que mai no ha estat objecte de cap denúncia. Diu que està a la banqueta dels acusats perquè s’ha construït un relat. Emocionat, l’intendent dels Mossos ha defensat la seva innocència i dirigint-se al tribunal ha dit: “Sortiré d’aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Sóc innocent i espero que vostès ho puguin comprovar”.

La vida dels dos comandaments continua amb ‘normalitat’ fins a la lectura del veredicte, el qual, sigui quin sigui, el seu tenor canviarà les seves vides per tot sempre. Com deia Xavier Cunillera, d’aquest judici tots en sortirem perdent… la institució policial, també.

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2019
jaume-moron-1280x960.jpg

Jaume Morón diu que va informar el major Trapero que l’informe presentat pel comissari Comes estava farcit de falsedats

Jaume Morón en la banqueta dels acusats

Continua el judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’evitar una investigació contra dos agents de la Policia Local de Vila-seca, després que apallissessin de forma salvatge un noi de 19 anys, l’any 2013. Aquest matí, la sessió ha començat amb la declaració de l’intendent Jaume Morón, qui ha negat la versió del Ministeri Fiscal i el testimoni de la caporala Ester Mas.

Que els condemnin
Morón ha defensat la seva innocència i ha insistit en l’existència d’assetjament contra la seva persona. Ha assegurat que no ha entorpit, dificultat o evitar cap investigació, tal com ha denunciat la caporala Mas. “Si ho van fer, tant de bo els condemnin. Mai no he tingut gens d’interès a paralitzar cap investigació. Això va contra el meu ADN”. L’acusat ha defensat la seva honorabilitat i professionalitat.

Creu que està assegut a la banqueta dels acusats perquè es tracta d’una intenció dels caps de la regió policial en aquell moment – el cap Jaume Gné i el sotscap Rafel Comes – de destituir-lo. L’intendent confessa que “mai de la vida” va ordenar que s’aturés cap investigació i afegeix que la caporala mai va parlar de l’existència de cap confident. Només feia menció a “rumors”. Nega haver donat instruccions a Ester Mas i assegura que si tingués sospites sobre els autors de l’agressió al jove de 19 anys hauria demanat que ho judicialitzessin.

A causa de la seva “inexperiència”, la caporala va cometre algun “error determinant” per a la investigació que va posar en preavís als agents vila-secans que estaven sota sospita.

Poca experiència
Visiblement nerviós, Jaume Morón ha afirmat que, a causa de la seva “inexperiència”, la caporala va cometre algun “error determinant” per a la investigació que va posar en preavís als agents vila-secans que estaven sota sospita.

A més, ha dit que no entén per què es va fer sentir menystinguda quan va designar com a instructor del cas al cap de la Unitat d’Investigació, el sergent Xavier Cunillera – també assegut en la banqueta dels acusats –, ja que en casos complexos se sol procedir així.

Morón també ha apuntat que un dels motius que va donar a Ester Mas és que ella vivia a Vila-seca i podia tenir “problemes” al poble si seguia instruint el cas. “La meva obligació és garantir la seguretat dels policies que treballen amb mi”, ha defensat Morón – que ha insistit una vegada darrere l’altra que no havia donat cap instrucció a la caporala.

L’advocat Prieto durant l’interrogatori

Caps “anaven bojos”
L’intendent ha subratllat la tesi de la conspiració. Ha compartit amb els jutges que els seus caps “anaven bojos” per fer-li la guitza i això implicava destituir-lo. Per aquesta raó, ha confessat que tenia por que els seus superiors “manipulessin” a la caporala.

De fet, diu, el 2015 la caporala va dir “per supervivència” a l’aleshores sotscap Rafel Comes que no s’havia investigat bé. “Es devia sentir pressionada o qüestionada per com va iniciar la investigació i la seva taula de salvació devia ser dir-li que jo li havia dit que no investigués”, ha declarat.

Morón creu que està assegut a la banqueta dels acusats perquè es tracta d’una intenció dels caps de la regió policial en aquell moment – el cap Jaume Gné i el sotscap Rafel Comes – de destituir-lo

5 anys de presó i 7 d’inhabilitació
En aquesta línia, Morón ha insistit que l’informe que l’ara comissari Rafel Comes va lliurar a la Divisió d’Afers Interns “no tenia sentit”.

Cal recordar que l’intendent Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2019
judici1-1280x960.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, acusats d’haver entorpit una investigació contra una brutal agressió a un jove de 19 per part de la Policia Local de Vila-seca, es reprendrà dilluns. El tribunal intenta saber si un intendent i un excap d’investigació, Jaume Morón i Xavier Cunillera, van fer els possibles per apartar la caporal Ester Mas d’una investigació contra agents de la policia vila secana. Mas al·lega pressions per part dels comandaments en aquest sentit.

Xavier Cunillera i Jaume Morón

En el judici es parla essencialment del ‘paper’ de l’intendent Morón. De Cunillera es parla més aviat poc i alguns dels testimonis li han titllat de persona implicada, de treballador i de tracte fàcil. Vers l’intendent Jaume Morón els ‘piropos’ són més escassos.

L’estratègia de la defensa, almenys fins ara, està basada a desacreditar els testimonis de la caporala Mas i del comissari Rafel Comes. Durant l’audiència, s’ha parlat de conxorxa, de males relacions, d’enfrontaments i mal rotllo personal. S’ha arribar a insinuar una tesi de la conspiració contra Morón per part de Jaume Giné (excap de la regió) i Rafel Comes amb l’objectiu de complicar-li l’ascens en la carrera professional.

El president del tribunal ha cridat l’atenció de l’advocat de Morón perquè considera que s’està perdent el temps amb qüestions que no estan sent objecte de judici.

El cert és que ara per ara, tant el comissari Comes com un comandament de la Divisió d’Afers Interns coincideixen que la investigació duta a terme pels Mossos contra els agents de la Policia Local de Vila-seca, ha estat insuficient i desastrosa. El dilluns, continua el judici que, en alguns moments, sembla un guió d’una pel·lícula de corrupció policíaca.

Hi ha molta expectació per conèixer la versió dels acusats, els quals només declararan al final. També sorprèn que es parli tant de l’excap de la regió policial, Jaume Giné, i no se l’hagi cridat a testimoniar. En tot cas, amb aquest judici, independentment de la sentència, la imatge de la policia catalana sortirà perjudicada. Sí o sí.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2019
mossos_judici1-1280x960.jpg

El judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que van impedir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca que van agredit de forma salvatge un jove de 19 anys el gener del 2013, continua  a l’Audiència Provincial de Tarragona.

Les defenses dels representants de la policia catalana insisteixen en el descrèdit i desprestigi de dos testimonis claus: la caporal que va iniciar la investigació i el comissari Rafel Comes. L’estratègia de la defensa no està agradant gens al tribunal. De fet, el jutge president ha advertit de forma repetida que s’eviti la teoria de la conspiració. L’advocat de l’intendent Jaume Morón, Javier Prieto, ha ‘apretat’ molts els testimonis, fins al punt que els magistrats han començat a considerar ‘impertinents’ algunes de les preguntes.

Part de l’interrogatori s’ha basat en la mala relació existent entre Morón i la cúpula dels Mossos a Tarragona, més concretament Rafel Comes i Jaume Giné. Durant la jornada d’avui, el lletrat ha preguntat a alguns dels testimonis sobre les presumptes intencions de l’aleshores cap de la regió, l’intendent Jaume Giné, de “destituir” l’intendent Morón. Un dels que ha afirmat que li constaven moviments en aquesta línia ha estat l’actual cap de l’ABP del Tarragonès, l’inspector Ramon Franquès, citat a proposta de la defensa.

Un responsable del sindicat SICME també ha informat que Morón li havia traslladat que tenia mala relació amb Giné i que es plantejava formalitzar una denúncia per assetjament.

Males relacions
D’altra banda, l’actual director dels Serveis Territorials d’Interior i intendent dels Mossos en excedència, Joan Carles de la Monja, també ha confirmat que la relació professional entre Morón i Giné “no era del tot bona” i que en l’entorn policial “es comentava” que se’l volia destituir. “Hi havia una mala relació i les opinions sobre Morón no eren favorables, però no sé si això responia a una campanya de desprestigi o no”, ha volgut evidenciar.

De la Monja també ha opinat que els tres aspirants “clars” de Tarragona per ascendir al rang de comissari eren Giné, Comes i Morón com a principals comandaments a la regió, i ha dit que uns fets que els desprestigiessin podien anar en contra dels seus interessos a l’hora d’aconseguir d’afrontar el procés selectiu, atès que és de lliure designació. En aquest punt, el president del tribunal ha advertit a la defensa que no permetrà que continuï denunciant “una teoria de la conspiració” contra els policies acusats.

L’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos  i la Guàrdia Urbana de Reus

A més, el jutge ha tornat a renyar les defenses per centrar els seus interrogatoris en qüestionar la caporal que va ser apartada del cas. De fet, responent a preguntes de l’advocat de Morón, l’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Reus.

De la Monja, que també ha declarat a proposta de la defensa de Morón, ha afirmat que mai no va veure que l’intendent cometés alguna irregularitat o que intentés encobrir algun assumpte. Altres membres del cos també han respost el mateix en relació a aquesta qüestió.

Però,  un dels moments més intensos del matí, ha estat l’interrogatori d’un membre del Departament d’Afers Interns dels Mossos. El sotsinspector del DAI ha explicat al tribunal que van concloure que la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca que presumptament van agredir un home va ser manifestament insuficient.

El sostsinpector que va elaborar la informació reservada contra Jaume Morón i Xavier Cunillera ha declarat que els va sorprendre molt que s’obviessin informacions clau en l’atestat que es va traslladar al jutjat. Segons ell, que es fes una instrucció “molt minsa” i que s’aportessin “tan poques diligències” al jutjat va precipitar l’arxivament del cas.

A més, aquest dimecres l’advocat de Morón ha insinuat que els màxims responsables de la regió -el cap Jaume Giné i el sotscap Rafel Comes- el volien destituir perquè estaven enemistats i competia amb ells per ser comissari, un rang que finalment només va assolir Comes.

Ramón Franqués també ha declarat

Víctima sense cap lesió
El sotsinspector d’Afers Interns ha relatat que van detectar que Cunillera no havia plasmat algunes diligències o referències rellevants a l’atestat que va presentar al jutjat. Ha posat d’exemple les manifestacions del responsable de seguretat de la discoteca Pachá, el qual havia dit a la caporal apartada de la investigació que la víctima havia sortit de la discoteca sense cap lesió i que el darrer cop que l’havia vist se n’anava en el cotxe patrulla de la Policia Local.

El mosso també ha dit que es podrien haver fet més gestions per citar a declarar a aquest vigilant de seguretat, a qui Cunillera va dir que no podia localitzar, o que es podria haver pres declaració als agents sospitosos per veure si es contradeien.

Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible.

A Afers Interns també els va sorprendre que no constessin a l’atestat les informacions proporcionades pel confident anònim -també agent de la policia de Vila-seca-, sobre la implicació dels policies en l’agressió.

El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet. “Hagués vist que la minuta dels agents de la Policia Local explica una història completament diferent a la del responsable de seguretat de la discoteca i a la informació de l’informador”, ha resumit el sotsinspector.

El cap de la policia local de Vila-seca

A més, també ha qüestionat que no es transcrivís la trucada que van fer els presumptes agressors des del telèfon de la víctima i que no es comprovés que l’àudio aportat al jutjat no s’escoltava correctament.

Les defenses, però, sostenen que, quan el sergent Cunillera va redactar l’atestat per lliurar-lo al jutjat, la caporal no havia registrat la conversa al llibre de telefonemes de la policia i, per tant, no disposava d’aquesta informació. A més, Cunillera es va queixar que li havia “rebentat” la investigació perquè, sense que ell ho sabés, s’havia demanat als agents sospitosos que lliuressin una minuta sobre l’actuació d’aquella nit. Per tant, sosté la defensa, se’ls havia posat en alerta que algú investigava els fets.

El confident ha dit haver sentit por

El confident sentia por
Per la seva banda, el confident de la caporal dels Mossos ha explica que, com que ell també era agent de la Policia Local de Vila-seca, no volia que es fes públic el seu nom o que es pogués saber que ell havia aportat informació sobre el cas. “Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible. Creia que, en una comissaria petita, si sortia jo com a iniciador d’alguna cosa em farien el buit i em causarien problemes”, ha declarat a les preguntes del fiscal.

El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet

L’agent, que actualment treballa en un altre cos policial, ha dit que el tema de la presumpta agressió dels agents era “el tema de xafardeig del moment”. El policia ha posat d’exemple el fet que “si estaves parlant del tema amb algú i venia un caporal ens deia que paréssim de parlar del tema”. “Per què havia de ser jo qui ho denunciés a un superior si ja ho sabia tothom”, ha justificat a la defensa.

A més, aquest dimecres també ha declarat el cap de la Policia Local de Salou, l’inspector José Luis Gargallo, qui ha dit que la caporal va actuar de forma “anormal” a la comissaria, atès que va intentar obtenir la gravació de la trucada dels agents implicats en la pallissa sense seguir “el canal legal”, que es va mostrar “evasiva” i que no volia informar dels motius pels quals requeria el material.

Finalment, Gargallo ha dit que van facilitar la gravació de la conversa als Mossos després de rebre una sol·licitud formal del cap de la comissaria.

Ningú entén com és que el màxim responsable dels Mossos a Tarragona en aquells moments, Jaume Giné, no comparegui com a testimoni en aquest judici…

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2019
ricardCheca.png

Aquesta setmana a l’Audiència de Tarragona se celebra el judici dos comandaments dels Mossos d’Esquadra.

No es tracta d’un judici normal, ja que posa en qüestió la professionalitat d’alguns agents que són, ni més ni menys, que comandaments. Estan acusats d’entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca, els quals, suposadament, van apallissar salvatgement un jove de 19 anys a la sortida d’una discoteca. A banda de la multa, s’enfronten a una pena de cinc anys de presó.

L’escrit del ministeri fiscal és digne d’un guió d’una pel·lícula de corrupció policial i el cas, si més no, provoca inquietud i impotència. Ens fa pensar si realment hi ha mossos que abandonen un ciutadà malferit per tapar els draps bruts d’altres policies, malgrat que uns i altres tenen el deure i l’obligació de protegir-nos i de denunciar fets il·lícits, independentment de la identitat dels autors dels delictes.

Em provoca tristesa i frustració que s’estigui jutjant uns policies acusats de falsejar proves i entorpir una investigació només pel fet de protegir companys perquè vol dir que els ciutadans potser estem desemparats i desprotegits davant d’aquells que tenen el deure legal de defensar-nos.

És preocupant sentir com una caporal –avui sergent– confessa al tribunal que es va sentir atemorida i va rebre pressions per part dels seus superiors per abandonar la investigació del cas. També és greu que un comissari asseguri que la investigació va ser un desastre i que va haver-hi moltes irregularitats amb l’objectiu de tancar el cas.

Cal esperar i respectar la presumpció d’innocència, però el que estic veient em provoca neguit, indefensió i molta preocupació

Aquest judici no contribueix a la bona imatge i reputació de la policia catalana.  Si és veritat el què consta de l’escrit de l’acusació caldrà preguntar què van guanyar els mossos protegint uns agressors que, per més inri, són agents de l’autoritat.

Si s’acaba comprovant que els policies es van convertir en delinqüents cal actuar en conseqüència i allunyar-nos immediatament del cos, perquè simplement són indignes de continuar lluint un uniforme i de ser agents policials.

El judici acaba de començar. Cal esperar i respectar la presumpció d’innocència, però el que estic veient em provoca neguit, indefensió i molta preocupació. Només demano que es faci justícia i que, si són culpables, no quedin impunes pel bé de tothom.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2019
judici7-1280x960.jpg

El comissari Rafel Comes ha estat el testimoni estrella del judici contra els comandaments dels Mossos que està tenint lloc a l’Audiència de Tarragona. El judici és com una novel·la policíaca. Es parla de mal rotllos, de policies corruptes, de persecucions, d’amenaces i de l’incompliment del deure de perseguir delictes. El judici sembla el guió d’una pel·lícula de corrupció policial.

Hi ha policies bons i dolents. Víctimes i botxins. Aquest dimarts, el comissari Comes – excap de la Guàrdia Urbana de Tarragona – ha enfonsat l’estratègia de defensa dels dos encausats: l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera.

Comes ha dit al tribunal que la investigació sobre la presumpta agressió d’uns policies locals de Vila-seca va ser “desastrosa” i que “era molt millorable”. Rafel Comes no té dubtes que la investigació es va “tancar en fals” i que “es van obviar diligències”.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Sense creuar mai cap mirada amb Jaume Morón, Comes, que va ser sotscap de la regió del Camp de Tarragona, ha insistit molt en el fet que una caporal, encarregada de la investigació, va ser pressionada i amenaçada per “una cadena de comandaments” per deixar d’investigar els fets. Comes ha qualificat “d’insòlit” i “inadmissible” que l’intendent Morón “pressionés” – a porta tancada – la caporal Ester Mas que va ser apartada del cas.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona. El rentat de roba bruta no ha anat a més perquè el president del tribunal ha entès que era un tema que no aportava res a la causa.

Rafel Comes després de declarar

No s’ha investigat bé
Per la seva banda, el cap de la comissaria de Salou ha dit que veia “lògic” que la instrucció l’assumís el sergent com solen fer “en els casos més rellevants”. A més, diversos mossos també han afirmat que Morón i Cunillera mai no els van demanar que ocultessin o deixessin d’investigar els fets.

El testimoni del comissari Rafel Comes, fet en castellà, ha estat el més crític fins ara amb l’actuació dels dos processats en relació amb la investigació d’un presumpte abús policial.

La investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”

Segons Comes, van descobrir que des de Mossos “no s’havia investigat bé, que s’havia tancat la investigació en fals, que es van obviar proves i que s’havia apartat a la caporal” que va iniciar les indagacions.

En resposta a la defensa, el comissari ha apuntat que la investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”. Segons Comes, si convé “es va de genolls” a buscar un testimoni a qui no pots localitzar per telèfon. “És una declaració important i caldria haver-ho intentat més o anar-lo a buscar si cal”, ha insistit el comissari.

Comes ha afirmat que, a parer seu, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil.

Segons ell, calia contrastar aquests rumors amb fets objectius per acabar de confirmar que els policies locals eren els agressors del jove a qui van trobar malferit a la zona del cap Salou. Però això, ha dit, no es va fer prou bé.

A més, el comissari ha declarat que li semblava “inacceptable” que l’intendent Jaume Morón, cap de l’ABP del Tarragonès, “pressionés” a la caporal que va començar a investigar els fets perquè li revelés qui era la seva font anònima. “Que un intendent es tanqui dos cops en sis setmanes amb una caporal és un fet insòlit i inadmissible”, ha insistit. Per això, ha dit, el 2015 va decidir elevar el cas a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra i Morón va ser destinat a Gavà al setembre.

Joan Mulet abans de declarar

Actuació correcta
Per contra, l’inspector Joan Mulet, que en el moment dels fets era el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona, ha opinat que, amb la informació de què es disposava el 2013, Cunillera va fer “el suficient perquè no hi havia més indicis per a poder continuar”.

A més, segons Joan Mulet no hi ha cap irregularitat en el fet que fos el sergent i no la caporal qui assumís el cas. “No està escrit enlloc, però normalment quan el cas tracta de persones rellevants o d’altres policies es fa constar el cap d’unitat com a instructor”, ha detallat.

Cunillera, persona implicada
Preguntat per les defenses, Mulet ha dit que Cunillera era una persona “molt implicada en la feina” i que en la seva opinió no van encobrir ni deixar de fer res. A més, ha criticat que la caporal no podia tractar el suposat confident com a tal perquè era un policia local i “com a policia, està obligat per llei a donar la informació”.

El jutge ha cridat l’atenció als advocats: “Sembla que pretenguin encausar-la (la caporal), però aquí els dos únics acusats són els seus clients”

En la recta final de l’interrogatori a Mulet, el jutge ha cridat l’atenció a les defenses pels “retrets” constants a la tasca de la caporal, a qui han seguit qüestionant. “Sembla que pretenguin encausar-la, però aquí els dos únics acusats són els seus clients”, els ha etzibat el president del tribunal, qui també s’ha queixat pel fet que els advocats deixin entreveure una mala relació existent entre els processats i alguns testimonis.

El porter de la discoteca Pachá

Poques proves
Per la seva banda, el sotsinspector Eduard Blanch, cap de la comissaria de Salou i Vila-seca, ha dit que li va semblar correcte que el sergent Cunillera assumís la instrucció del cas i que Morón plantegés posar tota la informació de què es disposava en mans de la jutgessa instructora.

Cal recordar que, segons la Fiscalia, el jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades. Blanch ha explicat que la caporal li va traslladar el seu malestar pel fet que “li tallessin les ales” i que ell li va respondre que “era lògic que ho assumís el cap d’Investigació”. A preguntes de les defenses ha dit que no va notar “res estrany” en els processats o que “no volguessin investigar els fets”.

Carta anònima
En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s’especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l’havien agredit. “A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l’anònim potser fa que vegis que l’atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment”, ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d’Investigació de Tarragona.

El jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades

Durant la sessió d’aquest dimarts també ha declarat el responsable de seguretat de la discoteca Pachá la Pineda, el qual ha apuntat que la víctima s’havia vist involucrada en alguna picabaralla dins el local i que el van treure i se’n van fer càrrec els agents.

Tot i que la caporal va assegurar que hi havia parlat, el responsable de seguretat ha dit que no recordava que ningú l’hagués trucat per les gravacions d’aquells fets. “Aquella nit no va passar res fora de l’habitual”, ha recordat.

5 anys de presó
Per a aquest dimecres està previst que compareguin més testimonis, però la declaració dels processats no serà abans de dijous. Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.