29. Març 2024

Arxius de votar | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Octubre, 2020
votar3-1280x960.jpg

La amplia majoria al Senat s’ha posicionat en contra de la presa en consideració d’una Proposició de Llei presentada per ERC per establir l’edat mínima electoral en els 16 anys. El PSOE s’ha sumat al rebuig de PP, Ciutadans, Vox, PNB i PRC, i ha acusat els republicans de presentar aquesta proposta a les portes d’un procés electoral a Catalunya.

L’encarregat de defensar aquesta iniciativa parlamentària ha estat el senador Bernat Picornell, qui ha expressat la “decepció” del seu grup davant la negativa del PSOE a donar suport a aquesta presa en consideració. El parlamentari català s’ha mostrat molt crític amb el Grup dirigit per Ander Gil i li ha recordat que aquesta reivindicació es troba en l’acord programàtic signat entre la formació ‘socialista’ i Unides Podem.

Segons ha defensat Picornell, en aquest escrit entre les dues formacions que estan en el Govern de coalició, sengles partits es comprometien a iniciar el debat per ampliar l’espectre electoral als joves de 16 i 17 anys. “Falten a la seva paraula”, ha retret el senador d’ERC, que ha assegurat que aquesta iniciativa és una presa en consideració, de manera que s’obriria el camí per debatre sobre aquesta qüestió.

A més, ERC recorda que el PSOE ja va recolzar aquesta reivindicació històrica al Congrés el 2016, però que no obstant això, no va arribar a iniciar el seu tràmit parlamentari davant la dissolució de les Cambres al no conformar-Govern.

En aquest sentit, el senador ‘socialista’ Raúl Díaz ha retret a ERC que aquesta iniciativa no va tirar endavant al Congrés durant 2006 perquè la seva formació no va donar suport al debat d’investidura de l’aleshores candidat de PSOE, Pedro Sánchez.

Així mateix, el parlamentari socialista ‘ha justificat el seu vot en contra perquè considera que no es dóna el “tempo polític” com per a tramitar-ara, si bé ha defensat que es tracta també d’una reivindicació històrica per part de les joventuts del seu partit i que seguiran treballant per tenir-la en compte.

Modificación profunda
Durant el torn de portaveus, el senador de Ciutadans Fran Hervías també ha carregat contra la iniciativa “una mica sospitosa” d’ERC perquè considera que, amb aquesta proposta, pretenen aconseguir més suport per a les seves “deliris separatistes”. Alguna cosa en el que també ha coincidit VOX, que ha mostrat el seu rebuig a la iniciativa perquè creu que, ampliant l’espectre electoral, els republicans busquen “carregar-se la Constitució”.

No obstant això, el parlamentari de Ciutadans ha plantejat una modificació més profunda de la llei electoral, que ha titllat d'”injusta” recordant que ERC té més diputats que la seva formació al Congrés, “amb la meitat de vots”. Així, ha demanat una reflexió sobre les llistes desbloquejades, el vot pregat i el que el vot valgui més en alguns territoris que en altres.

Per la seva banda, el Partit Popular també ha rebutjat la proposta d’ERC i ha defensat que, en l’actual marc constitucional, s’estableix la majoria d’edat en els 18 anys, condició per poder exercir el dret a vot. En aquesta línia també s’ha dirigit el senador d’el PNB, que ha defensat que aquesta qüestió requereix d’un major consens i s’ha mostrat disposat a afrontar un debat integral.

També s’ha posicionat en contra el parlamentari de l’PRC: “Estem d’acord amb que cal una reflexió, però no estem d’acord amb que als 16 anys es pugui votar i a més ser elegit per representar en òrgans públics”.

El dilema
La proposta sí que ha comptat amb el suport de Més Madrid, que portava en el seu programa electoral aquesta reivindicació històrica, i que a més ha instat el PSOE a donar-li suport. També els socis de Govern d’ERC a Catalunya, Junts, han mostrat la seva conformitat amb la iniciativa de rebaixar l’edat electoral als 16 anys.

Qui ha mostrat la seva abstenció ha estat el parlamentari de Terol Existeix, que ha reconegut que té un dilema amb què els joves de 16 i 17 anys tinguin algunes responsabilitats laborals o d’una altra índole i no puguin votar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Abril, 2019

Durant dos dies hem vist llargues cues en algunes oficines de Correus. Majoritàriament, joves que esperaven durant hores per poder votar per correu. Paradoxalment, les peticions per votar d’aquesta manera s’havien reduït un 8,7% respecte als comicis de juny de 2016, quan es va registrar el rècord de vot per correu.

Segons explica director d’operacions del Grup Correus, Magí Blanc, en aquesta ocasió, ha tingut molt a veure que la Setmana Santa s’hagi celebrat a meitat de la campanya: “Els dies previs a la Setmana Santa hi havia molta gent que no estava en els seus domicilis i la documentació electoral cal lliurar-la en exclusiva al destinatari, no es pot lliurar a altres persones. Això ha fet que aquesta documentació es vagi a les oficines i que hi hagi més activitat a les oficines”.

Importants cues a les instal·lacions de Correos per votar

En qualsevol cas, Blanco assegura que el pitjor ja ha passat. “Ahir i abans d’ahir van passar per les oficines de Correus més de mig milió de ciutadans”, explica, així que ja només queden 150.000 que poden exercir el seu dret a vot per correu. Des Correus insisteixen que els ciutadans que vagin a votar aquest dijous i aquest divendres, “gairebé amb tota seguretat tindran molt poques cues o no hi haurà cues”.

Com aquest dimecres, aquest dijous més de 500 oficines de Correus romandran obertes fins a les 12 de la nit i s’ha prorrogat el termini per votar fins aquest divendres 26 d’abril a les 14:00.

 


REDACCIÓ24 Abril, 2019

L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (Amic) del sindicat UGT ha alertat que en les eleccions municipals del 26 de maig només podrà participar un 1% del total de població estrangera extracomunitària a Catalunya amb autorització de residència.

El sindicat ha detallat en un comunicat que a Catalunya podran participar 69.776 persones, segons el cens d’electors estrangers residents a Espanya, mentre que a la comunitat residien a la fi de 2018 aproximadament 931.000 estrangers amb certificats de registre o targeta de residència.

El motiu, segons UGT, és que el sistema electoral “exclou” a les persones que provenen tant de països sense conveni de reciprocitat com aquells de països que sí el tenen però que no han complert cinc anys de residència legal a Espanya, a més d’aquelles nascudes aquí però que no han obtingut la nacionalitat espanyola.

UGT ha criticat que l’actual llei que regula el dret al vot és “excloent i discriminatòria”, i manté a la població estrangera en “un apartheid polític”.

En aquest sentit, el sindicat ha apostat pel reconeixement del dret a vot de les persones estrangeres residents i suprimir els límits que marca l’article 13.2 de la Constitució sobre el dret al sufragi dels estrangers, “especialment la condició de reciprocitat”.

La inclusió política de les persones migrades en la societat “permetria visibilitzar amb més força els problemes diaris del col·lectiu”, com l’enduriment de les condicions de documentació d’estrangeria, l ‘ “extrema vulnerabilitat” laboral i l’accés als serveis, ha apuntat UGT.

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2015

20D_eleccions

 

 

Com sol ser habitual el dia de les eleccions està carregat d’anècdotes divertides, per alguns, i desagradables, per uns altres.

VOT 1Aquest matí, a l’escola de Torreforta una de les meses electorals s’ha format amb força retard. El motiu ha estat que les taules que han arribat per poder ‘muntar-hi’ la mesa estaven trencades. El responsable ha hagut de trucar per tal que les vinguessin a substituir. Això, com és evident, ha provocat retards en les votacions.

Per altra banda, han estat els mateixos membres de les meses qui han deixat els bolígrafs als votants degut a la manca de material que hi ha. tant és així que algun interventor ha deixat fins a dos bolis als votants.

J.O.

 

 


REDACCIÓ10 Novembre, 2014

urnes
El recompte de vots

Els catalans ja han votat. Els ‘col·legis’ han tancat les portes i el recompte final, l’escrutini, dóna com a guanyador el ‘Sí-Sí’. Segons les dades més recents de participació, 1.977.531 persones procés han votat. El govern de la Generalitat preveu un total de 2250000 votants.

Alguns dels escrutinis finals del procés de participació del 9-N demostren que el ‘Sí-Sí’ és el guanyador. Els resultats no menteixen i demostren la voluntat d’un important nombre de ciutadans.

A l’IES Torreforta el resultat ha estat clarament afavor del ‘Sí-Sí’, que ha rebut 1310 vots. El ‘No’ s’ha quedat amb 271 i el ‘Sí-No’ amb 403.

Al Ponts d’Icart, 5.397 vots enregistrats, 4.562 han estat a favor del  ‘Sí-Sí’, 478 del ‘Sí-No’ i el ‘No’ 199 vots.

Al Vidal i Barraquer, el ‘Sí-Sí’ s’ha emportat la victòria amb 3.299 vots, el ‘no’ n’ha sumat 192 i el ‘sí-no’ 432.

vots
Alguns dels vots nul·ls

Sant Salvador ha tingut la participació de 998 persones que han decidit que el ‘Sí´Sí’ surti com a primera opció. El resultat ha estat de 655 ‘sí-sí’, 199 ‘no’, 118 ‘sí-no’.

El Comte de Rius ha comtat fins a 1062, dels quals 829 eren ‘Sí-Sí’,  122 ‘Sí-No’ i  77 ‘No’.

A l’IES Sant Pere i Sant Pau, sorprenentment, s’han registrat 4.670 vots. El barri  ha decidit que el ‘Sí-Sí’ sumi 3463, el  ‘Sí-No’ 512 i el no es quedi amb 499.

A Els Pallaresos, han sigut 1.300 persones les que han participat al 9N. El resultat dóna, clarament, com a vencedor de la jornada el  ‘Sí-Sí’ amb 969 vots, el segueixen el ‘Sí-No’ amb 163 i el ‘No’ 133.

Pel que fa a l’Alt Camp, la votació al Pla de Santa Maria, 1016 vots, és clarament favorable al Sí-Sí’ ja que ha rebut 913 paperetes, el ‘Sí-No’ 31 i el ‘No’ 27.

Jonathan OCA