REDACCIÓ16 Setembre, 2015
No és d’estranyar, fent un tomb per Tarragona, el fet de veure que hi ha gent que camina pel carrer i no pels espais destinats per a fer-ho, les voreres. En alguns casos, són impracticables.
Un clar exemple de voreres que són impossibles, intransitables i ‘inútils’, són les del carrer Enric Granados. A les que hi ha situades a la banda dreta del carrer, si es va en direcció a L. Van Beethoven, no hi pot passar ningú. Els arbres per engalanar el carrer estan situats just al mig i no hi ha espai per poder passar, no queda ni un pam a banda i banda.
Per més inri, hi ha finques a les quals la vegetació sobrepassa els límits legals i envaeix l’espai pels vianants, fent (encara) més impossible el seu ús. La vegetació reclama que aquest tram de vorera sigui transformat en una zona verda.
Però això no és tot, a l’altra banda del mateix carrer, on hi hauria d’haver una vorera en condicions, ja que l’altra és com si no existís, també hi ha arbres al mig i on l’espai per poder caminar és reduït. En aquest cas, el pas no és impossible però sí que és complicat (gairebé impensable) per persones amb cadira de rodes, cotxets per a nens i gent gran amb caminador. A més, el terra en algun tram està en mal estat, on hi ha rajoles aixecades i trencades, i que pot provocar accidents (innecessaris).
Per alguns col·lectius de persones poder passejar pel carrer Enric Granados ja és prou difícil, no cal que els ho posem ‘impossible’.
Jonanthan OCA
jonathan@larepublicacheca.com
