Arxius de Vespella de Gaià | Diari La República Checa

Diu el refrany que qui dia passa, any empeny. Tot i així, la política també marca amb color vermell algunes dates del calendari i el relleu a la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès no s’escapa d’aquesta punyetera “normalitat” cronològica. I és que en les files convergents del CCT creix la curiositat – i un cert desconcert –, pel que ja és un enigma polític: qui serà el relleu designat pel PSC en la presidència d’ens comarcal? Roc Muñoz podria convertir-se en la tercera via…

L’actual president, el convergent alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, ja va tenir un accés controvertit al seu càrrec comarcal degut a temes judicials, però els socialistes van acceptar ‘pop’ com animal de companya amb l’objectiu d’apaivagar tensions i fer repartiment institucional amb un soci fiable. La sociovergència es va instal·lar al CCT com aquell oasi català que alguns troben a faltar…

Aquest mes de juliol tocaria fer relleu en la presidència i en la gerència del Consell Comarcal, segons es va acordar pels representants d’ambdues formacions (CDC i PSC) en les reunions que varen mantenir a l’hotel Imperial Tàrraco en el seu dia. I aquí comença el guirigall.

Antonio López o Daniel Cid…
En les files socialistes no es posen d’acord i això genera una inquietud creixent als convergents, que ara mateix no volen soroll institucional per diferents motius. D’una banda, inicialment, es va apuntar Daniel Cid, alcalde socialista de Vespella de Gaià, com a presidenciable. Però llavors va arribar la moció de censura de convergents i republicans en l’Ajuntament del Catllar, que tenia el socialista Antonio López com a president del consistori. En aquella jornada, entre els assistents, es destaca la presència de l’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, que va fer una afirmació que va donar un gir al guió més previsible.

Ballesteros va assegurar davant la seva tropa comarcal que Antonio López seria el relleu de Pere Virgili… i a canvi la moció de censura del Catllar no generaria una reacció en cadena en altres municipis ni al mateix Consell Comarcal. Tot agafat amb pinces.

Però al CCT, Ballesteros proposa i Begoña Floria disposa. I es que l’alcaldable Floria ni va estar en les reunions de l’hotel Imperial Tàrraco, ni va sentir les paraules del seu ‘jefe’ Ballesteros a la sortida de l’Ajuntament del Catllar, ni ha rebut cap instrucció directa amb el propòsit d’afavorir l’opció d’Antonio López a la presidència del Consell Comarcal.

I ella va fent…. abans a favor de Daniel Cid, després insinuant que la seva opció seria Dolors Fortuny (1ª tinent d’alcalde a Constantí) i, fins i tot, inconfessablement, ella mateixa.

Cid, López i Floria van protagonitzant la seva pròpia guerrilla i els convergents ja comencen a estar cansats i amoïnats que el PSC no s’aclareixi i que els protagonistes vulguin implicar-los a ells en el seu dilema intern, quan els convergents ja en tenen prou problemes ells solets.

I en mig de tot aquest enrenou, al darrer plenari del Consell Comarcal, surt un espontani de la CUP, Joan Pons (regidor de La Canonja) i crida l’atenció a Floria per que, segons paraules del cupaire, ella passa olímpicament dels plens, dels debats, dels documents, o sigui, en definitiva, que el cupaire exigent a Floria una mica més de respecte a la institució i als companys del plenari. En aquest cas, Daniel Cid en va prendre bona nota de la crítica, Antonio López va fer com que no coneixia a l’al·ludida i els convergents van amagar, a prou feines, les ganes de riure ja que, tot sigui dit, sembla que Pons tenia més que raó.

Roc Muñoz, l’alternativa?
Caldrà estar atents als esdeveniments ja que la pilota és a la teulada socialista i amb implicats directes i indirectes. Ballesteros haurà de decidir si compleix les seves paraules o les reinterpreta o, com ja ha fet en altres ocasions, deixa fer a Floria com aquell que deixa fer a algú per impossible.

Caldrà observar si Roc Muñoz, com a nou responsable territorial i com implicat directe en qualitat d’alcalde de La Canonja, s’arremanga o mira cap a un altre costat. No ens oblidem de Carles Castillo que, d’ambició incontrolable com Floria, també haurà de dir la seva en aquest assumpte.

De tot plegat en podem extreure alguna conclusió: els convergents o ara pedecats, saben el que volen i el que no volen; els socialistes no saben el que volen ni el que no volen i de la resta cap menció significativa, tret del cupaire Pons, que no sabem si sap el que vol o no vol, però ha demostrat tenir nivell institucional. Ningú no podrà negar que com el Tarragonès ni n’hi ha res.