22. Abril 2024

Arxius de urnes | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2023
eleccions-tarragona.jpg

El delegat del Govern a Catalunya destaca la coordinació entre administracions per garantir el bon funcionament de la jornada electoral. Es votarà per triar alcaldes i regidors en els municipis catalans.

El delegat del Govern Carlos Prieto

S’han habilitat 2.730 col·legis electorals i s’han distribuït 827 urnes i altres materials necessaris.

El dispositiu electoral compta amb 10.000 treballadors i 8.025 agents de seguretat.

La votació començarà a les 9 hores i finalitzarà a les 20 hores.

La Delegació del Govern lidera el procés en col·laboració amb altres organismes de l’Estat.

PUBLICITAT

























REDACCIÓ8 Maig, 2023
municipals23.jpg

La campanya electoral per a les eleccions municipals del 28 de maig és a punt de començar i els partits ho tenen tot llest per poder demanar el vot. Però no tot s’hi val en el joc polític electoral, la llei estableix les normes que cal seguir durant la campanya: què poden fer i què no els partits polítics?

 Per què és important? La llei del Règim Electoral General és la que estableix el calendari i el funcionament d’aquest període electoral.

  • Defineix la campanya com “el conjunt d’activitats lícites dutes a terme pels candidats, partits, federacions o coalicions en ordre a la captació de sufragis”. Aquesta mateixa llei estableix els espais, els temps i les concrecions que han de tenir aquestes activitats.

Quan? El període de campanya electoral d’aquests comicis, comença oficialment el dijous dia 12 de maig i acaba dos dies abans de la votació, el divendres dia 26 de maig. El dia previ a les eleccions, el 27 de maig, és la jornada de reflexió.

  • És cert, però, que socialment existeix la denominada “precampanya”, el temps comprès entre la convocatòria electoral, que va ser el passat 4 d’abril, i l’inici de la campanya. En aquest els partits polítics escalfen motors per la causa, i les declaracions d’intencions, crítiques a l’adversari i estratègies polítiques comencen a aflorar.

Com funciona? Durant la campanya electoral els Ajuntaments han de reservar locals oficials i espais públics per a la celebració d’actes de tots els partits. De la mateixa manera, han de reservar espais gratuïts per a penjar cartells i propaganda, com ara fanals.

  • La distribució d’aquests espais per partit ha de ser proporcional als escons obtinguts a les anteriors eleccions.

Els mitjans de comunicació: Pel que fa als espots publicitaris en mitjans de comunicació, els partits no hi poden destinar més del 20% del pressupost que tenen assignat. A més, en els mitjans públics, tots els candidats tenen dret a espais gratuïts de propaganda, de nou, amb un temps proporcional al resultat de les últimes eleccions.

  • Les televisions privades han de mantenir el preu habitual de l’anunci, i no poden apujar-lo només per als partits polítics.
  • Els mitjans de comunicació tenen prohibit publicar sondejos durant els cinc dies previs a les eleccions.

A més, des del moment en què es convoquen les eleccions no es poden fer actes partidistes finançats pels poders públics.

  • Les institucions públiques tampoc poden fer servir expressions o imatges iguals o similars a les utilitzades pels partits polítics en campanya.
  • Queda prohibit, també des de la convocatòria, inaugurar obres, serveis públics i projectes.
  • Només durant els dies de campanya es pot fer propaganda.

PUBLICITAT
















REDACCIÓ12 Gener, 2021

El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña, ha afirmat a través d’un llarg fil del seu perfil de Twitter que les eleccions es “poden” celebrar el 14 de febrer però ha afegit que ara cal decidir si es “volen” fer.

Davant la pregunta de si es volen fer, Peña admet que té “molts dubtes“. “Tinc una opinió, i em tocarà defensar-la aquesta setmana. Però l’hauré de defensar sabent que potser un petit canvi podria fer-me canviar d’opinió. Perquè és un tema complex. Perquè no és fàcil. Qui tingui una opinió ferma, el considero afortunat”, ha argumentat.

D’altra banda, ha explicat que els partits han pactat que divendres es prengui una decisió definitiva. “Jo crec que és diferent dir que podem fer-les a dir que haguem de fer-les. I aquí està el quid de la qüestió. I això fa el tema tan complex. Personalment crec que no hem de decidir tant en termes de salut com socials”, ha afegit el director general integrat al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

Segons Peña, quan se centra tota l’atenció en l’epidèmia, la propagació, en els ingressos, en la soca… s’apropa tant el microscopi per veure el bitxo que s’oblida el cos que l’hostatja, les persones i, encara més, la societat. I en aquest sentit, afirma que, per a ell, els indicadors de salut són “un complement” als indicadors dels dispositius de l’organització del procés electoral.

El responsable de processos electorals del Govern es mostra convençut que les eleccions es poden fer el 14 de febrer però creu que cal preguntar-se si s’han de fer. I aquesta pregunta, segons afegeix, no es pot preguntar als mateixos indicadors. La pregunta s’ha de fer, segons Peña, a les persones, a les sensacions, a les conviccions, als dubtes i a les pors”. I fixa que a la reunió de partits de divendres s’haurà de respondre a la pregunta de si es “volen” fer els comicis en la data prevista.

El director general també ha revelat que en la reunió tècnica d’aquest dilluns s’ha decidit fixar divendres com la data definitiva per decidir si hi haurà eleccions o no el 14 de febrer, tot i que el document aprovat pel Procicat establia una segona data, del 29 de gener, quan comença la campanya. “La campanya electoral havia de ser el punt de no retorn: el que es decideixi allà s’acaba. La primera decisió d’avui ha estat que no hi haurà diverses fases de decisió: divendres, el 15, decidirem si hi ha eleccions o no”, ha assegurat.


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
votar3-1280x960.jpg

La amplia majoria al Senat s’ha posicionat en contra de la presa en consideració d’una Proposició de Llei presentada per ERC per establir l’edat mínima electoral en els 16 anys. El PSOE s’ha sumat al rebuig de PP, Ciutadans, Vox, PNB i PRC, i ha acusat els republicans de presentar aquesta proposta a les portes d’un procés electoral a Catalunya.

L’encarregat de defensar aquesta iniciativa parlamentària ha estat el senador Bernat Picornell, qui ha expressat la “decepció” del seu grup davant la negativa del PSOE a donar suport a aquesta presa en consideració. El parlamentari català s’ha mostrat molt crític amb el Grup dirigit per Ander Gil i li ha recordat que aquesta reivindicació es troba en l’acord programàtic signat entre la formació ‘socialista’ i Unides Podem.

Segons ha defensat Picornell, en aquest escrit entre les dues formacions que estan en el Govern de coalició, sengles partits es comprometien a iniciar el debat per ampliar l’espectre electoral als joves de 16 i 17 anys. “Falten a la seva paraula”, ha retret el senador d’ERC, que ha assegurat que aquesta iniciativa és una presa en consideració, de manera que s’obriria el camí per debatre sobre aquesta qüestió.

A més, ERC recorda que el PSOE ja va recolzar aquesta reivindicació històrica al Congrés el 2016, però que no obstant això, no va arribar a iniciar el seu tràmit parlamentari davant la dissolució de les Cambres al no conformar-Govern.

En aquest sentit, el senador ‘socialista’ Raúl Díaz ha retret a ERC que aquesta iniciativa no va tirar endavant al Congrés durant 2006 perquè la seva formació no va donar suport al debat d’investidura de l’aleshores candidat de PSOE, Pedro Sánchez.

Així mateix, el parlamentari socialista ‘ha justificat el seu vot en contra perquè considera que no es dóna el “tempo polític” com per a tramitar-ara, si bé ha defensat que es tracta també d’una reivindicació històrica per part de les joventuts del seu partit i que seguiran treballant per tenir-la en compte.

Modificación profunda
Durant el torn de portaveus, el senador de Ciutadans Fran Hervías també ha carregat contra la iniciativa “una mica sospitosa” d’ERC perquè considera que, amb aquesta proposta, pretenen aconseguir més suport per a les seves “deliris separatistes”. Alguna cosa en el que també ha coincidit VOX, que ha mostrat el seu rebuig a la iniciativa perquè creu que, ampliant l’espectre electoral, els republicans busquen “carregar-se la Constitució”.

No obstant això, el parlamentari de Ciutadans ha plantejat una modificació més profunda de la llei electoral, que ha titllat d'”injusta” recordant que ERC té més diputats que la seva formació al Congrés, “amb la meitat de vots”. Així, ha demanat una reflexió sobre les llistes desbloquejades, el vot pregat i el que el vot valgui més en alguns territoris que en altres.

Per la seva banda, el Partit Popular també ha rebutjat la proposta d’ERC i ha defensat que, en l’actual marc constitucional, s’estableix la majoria d’edat en els 18 anys, condició per poder exercir el dret a vot. En aquesta línia també s’ha dirigit el senador d’el PNB, que ha defensat que aquesta qüestió requereix d’un major consens i s’ha mostrat disposat a afrontar un debat integral.

També s’ha posicionat en contra el parlamentari de l’PRC: “Estem d’acord amb que cal una reflexió, però no estem d’acord amb que als 16 anys es pugui votar i a més ser elegit per representar en òrgans públics”.

El dilema
La proposta sí que ha comptat amb el suport de Més Madrid, que portava en el seu programa electoral aquesta reivindicació històrica, i que a més ha instat el PSOE a donar-li suport. També els socis de Govern d’ERC a Catalunya, Junts, han mostrat la seva conformitat amb la iniciativa de rebaixar l’edat electoral als 16 anys.

Qui ha mostrat la seva abstenció ha estat el parlamentari de Terol Existeix, que ha reconegut que té un dilema amb què els joves de 16 i 17 anys tinguin algunes responsabilitats laborals o d’una altra índole i no puguin votar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Maig, 2019

Un cop passades la pre i campanya electorals sorgeixen els dubtes. Tothom vol saber quin ha estat el pressupost electoral de cada formació política. És una tema que a cap partit li agrada abordar, sobretot els més importants. No obstant, no deixa de sorprendre que alguns dels partits que no tenen representació municipal no revelen el pressupost, tot i que la publicitat als mitjans i estàtica saltava a la vista.

Es desconeix amb exactitud el pressupost electoral

Avui per avui, els partits, amb representació al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona, donen a conèixer els diners invertits en la campanya, però esperen (certificar-ho amb) la comptabilitat definitiva. En la majoria dels casos, els candidats asseguren que no tenen coneixement directe dels comptes, evitant així contestar a les preguntes dels periodistes que s’interessen per saber quant els ha costat aquesta campanya.

Dels 7 partits amb representació municipal, el partit de Josep Fèlix Ballesteros és el que més ha invertit en aquesta contenda electoral: 40 mil euros. En 2015, els socialistes disposaven de 15 mil euros menys.

Les altres dues formacions que més han gastat diners en aquest període electoral han estat Esquerra Republicana de Catalunya (18.500) i el Partit Popular (18.000).

El més cridaner és que el partit conservador ha incrementat pràcticament 12 mil euros el pressupost per la companya, en comparació l’any 2015. ERC assegura que ha baixat en 2.000 euros el pressupost en relació a les passades eleccions municipals.

Qui també ha reduït la despesa ha estat la formació que representa l’independentista Dídac Nadal. El candidat disposava de 15 euros per fer la seva campanya, mentre que el 2015, el desaparegut Albert Abelló va tenir un pressupost de 25 mil euros.

En Comú Podem de Tarragona també ha comptat amb 6 mil euros menys per fer la seva campanya. En aquesta ocasió, Carla Aguilar comptava amb 3.500 euros. En les passades eleccions, la candidata Arga Sentis tenia un pressupost de pràcticament 10 mil euros.

Els cupaires, que no solen fer massa publicitat institucional ni als mitjans de comunicació han incrementat el seu pressupost dels 8.400 als 10.200 euros.

Per la seva banda, Ciutadans, ha augmentat el seu pressupost en pràcticament 7 mil euros si tenim en compte les passades eleccions. La formació taronja, en 2015, disposava d’un pressupost de 3.500 euros. Per ‘potenciar’ el candidat Rubén Viñuales, el partit s’ha gastat uns 10 mil euros.

El cap de llista d’Assemblea per Tarragona, Oriol Achon, al començament de la campanya va informar que la seva formació política no disposava d’un pressupost i que, gràcies a les aportacions dels integrants d’AxT, comptava amb uns 600 euros.

Tot i que no es tracten de números definitius, serveixen per fer una idea de qui ha gastat més o menys en aquesta cita electoral.

En aquests moments, ens queda saber quant han gastat els partits sense representació municipal, com és el cas de Centrats per Tarragona, Ara Tàrraco 5 estrelles i Vox. A hores d’ara ningú no ha volgut concretar quants diners han destinat a la campanya i d’on han sortit.

 

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2017

Josep Ramon Tules, més conegut com a Pitu Mosquits, va ser una de les persones que va amagar les urnes perquè milers de tarragonins poguessin exercir el seu dret de vot durant el referèndum d’autodeterminació que va tenir lloc el passat 1 d’octubre. 

Pitu Mosquits, en una entrevista al nostre digital, ha explicat que, conjuntament amb altres 5 persones, es va fer els possibles per fer arribar les urnes i les paperetes al col·legi electoral que es va muntar a l’antiga fàbrica de la Chartreuse, a la baixa de la ciutat.

Josep Ramon Tules explica que, per accedir a l’interior de l’edifici de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), comptava amb un ‘còmplice’ que tenia les claus. A les 5 del matí “vam entrar a la sala com si fóssim lladres”, per la porta del darrere i amb les urnes amagades dins bosses de la brossa. Aleshores ja hi havia unes 200 persones a la porta de l’EOI. Les urnes van estar amagades en diferents cases particulars.

Tules confessa que va sentir por perquè era conscient que les forces de seguretat de l’estat podria arriben a tot moment per requisar les urnes i les paperetes. Però, el suport popular “ens donava forces per tirar endavant”. Ens relata les peripècies que van programar en el cas que els antiavalots arribessin.

Diu que van comptar amb la col·laboració de dos informàtics, un ajut fonamental davant els entrebancs cibernètics col·locats per l’estat. Recorda que a les 12 del matí del passat diumenge davant la sospita que la policia nacional podria intervenir al col·legi electoral de l’EOI, i quan les urnes estaven força plenes, van decidir “fer desaparèixer les urnes. Les vam amagar en un cotxe. Vam posar altres de recanvi”.

Pitu Mosquits assegura que, malgrat estar davant un referèndum celebrat amb moltes dificultats, “vam fer les coses legals”. Diu que és fals que s’hagi omplert urnes abans de precintar-les. Reconeix que no va poder aguantar les llàgrimes quatre o cinc ocasions, sobretot per l’emoció de veure com avis i gent amb cadires de rodes i crosses s’apropaven als col·legis electorals per exercir el seu dret de vot en un dia històric per a Catalunya.

També va plorar quan va veure les imatges de la policia espanyola atonyinant ciutadans només per votar. El nostre entrevistat lamenta el silenci de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros després que els antiavalots haguessin ferits molts tarragonins. “L’alcalde Ballesteros m’ha fallat. No el perdonaré mai”.

VIDEO

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

La CUP fa una crida a la població perquè es comenci, des de ja, a custodiar els col·legis electorals, on tindrà lloc la votació del referèndum de l’1 d’octubre.

Els cupaires volen que quan arribin les policies es trobin amb un ‘mur humà’.

La diputada Ana Gabriel i l’exparlamentari David Fernández han demanat avui, durant un míting a Barcelona, que l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural designin, des de ja,  un “defensor dels col·legis” abans que siguin precintats per les forces policials, complint un manament judicial.

“El diumenge els desautoritzarem amb la nostra desobediència i els desarmarem amb la nostra revolució pacífica i serena”, ha dit Fernández, afegint que el referèndum serà vàlid.

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2014

urnes
Algunes de les urnes aquesta tarda al Parlament

La Comissió Permanent del Consell d’Estat ha aprovat per unanimitat el dictamen favorable a la impugnació de la consulta alternativa del 9 de novembre.

L’òrgan consultiu assegura que ha trobat motius suficients per portar-la a terme. Una de les raons és perquè la pregunta és la mateixa de la consulta suspensa pel TC i també perquè hi ha la intervenció de funcionaris i de Mossos d’Esquadra.

El dictamen l’ha redactat la secció Primera del Consell d’Estat, que dirigeix Landelino Lavilla, que també va redactar l’informesobre els recursos que l’executiu va presentar contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del referèndum del 9-N.

 


REDACCIÓ23 Maig, 2014

Model de la urna del 9-N
Model de la urna del 9-N    (Foto: ACN)

Encara no se sap com acabarà la qüestió de la votació del 9-N, però el govern ja ha presentat el  model d’urna. Es tracta d’una caixa plegable de cartró amb dues finestres als laterals que té un cost d’uns 2 euros. Un preu molt més reduït que el de les urnes de plàstic que està al voltant de 35 euros.
El Departament de Governació calcula que en necessitarà unes 6.000, una xifra inferior a les 8.200 que es distribueixen en unes eleccions al Parlament. O sigui es gastarà només en urnes més de 210 mil euros.
El principal candidat per elaborar les urnes és el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de Lleida, perquè ja és l’encarregat de fer la documentació de la Generalitat.
El Govern preveu posar urnes a les dependències que són propietat de la Generalitat en els municipis que no col·laborin amb la consulta.
El Govern s’ha posat en contacte amb el CIRE de Lleida per saber si té capacitat per assumir l’encàrrec de l’elaboració de les urnes i de les paperetes per votar el 9-N.
 
 


REDACCIÓ21 Maig, 2014

Un dels carrers d'Altafulla
Un dels carrers d’Altafull

El proper diumenge, les eleccions a Altafulla tenen un valor afegit. L’abstenció pot resultar perillosa. És que estan convocats a les urnes per elegir el candidat al Parlament Europeu, però sobretot per decidir aspectes de millora en la ciutat.
Hauran d’elegir entre  l’arranjament del carrer Martí d’Ardenya  (proposta lila)o nous vestidors al camp de futbol (proposta verda)?
Per aquesta votació, l’Ajuntament d’Altafulla col·locarà les urnes en els mateixos col·legis electorals on s’ubiquin les meses per als comicis europeus en una distància que permeti la llei, segons ha apuntat la regidora de Participació Ciutadana, Montse Castellarnau.
El cost dels dos projectes s’eleva als 100.000 euros cadascun, que respon a l’increment de l’IBI decretat pel govern de l’Estat, i que l’Ajuntament d’Altafulla ha decidit que la mateixa ciutadania decideixi en què els vol invertir a través d’una consulta.