29. Març 2024

Arxius de UP | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Octubre, 2015

OPINIO

Maria Rovira, membre d'Unió de Pagesos
Maria Rovira, membre d’Unió de Pagesos

Aquest any, en el marc del Mobile World Congress 2015 es va presentar una nova aplicació per als mòbils que ha de permetre millorar l’eficiència dels serveis bàsics per a la ciutadania, ja que a partir de les dades enviades pels dispositius mòbils dels usuaris que es descarreguin l’aplicació, Cobertura Mòbil aportarà informació contínua de l’estat de cobertura en funció de la seva ubicació.

Per al món rural, i encara més per a les dones que hi viuen i hi treballen, tenint en compte que demà es celebra el Dia de la Dona Rural, però, un servei d’aquestes característiques encara queda força lluny. Sabem que les operadores de telefonia mòbil són les que decideixen establir o no el seu servei; prioritzen la seva instal·lació en les zones del país on hi pot haver més negoci i, per tant, més consum. Així que el projecte Cobertura de Mòbil servirà, de retruc, per desvetllar les mancances de cobertura dels territoris rurals i algunes àrees periurbanes, però difícilment servirà perquè les empreses de telefonia s’hi arrisquin si l’administració no els ho imposa. Mentre no hagi una voluntat de servei públic i no es tinguin en compte les necessitats de les persones que viuen i treballen a les zones rurals, mai aconseguirem una igualtat d’oportunitats respecte a les grans. I això perdurarà mentre no es trenqui el monopoli davant els substanciosos beneficis que obtenen aquestes companyies, atès que el territori espanyol és on es paguen les tarifes més elevades d’arreu d’Europa.

Un informe del Síndic de Greuges del 2013 (Internet amb banda ampla com a servei universal: dret a la igualtat digital) ja deixa clar que, d’acord amb la Directiva del servei universal del 2002, la universalització de la telefonia mòbil quedava garantida per la lliure competència del mercat i, per tant, no es donaven ni es donen les condicions per ser considerada una prestació de servei universal en el sector de les comunicacions electròniques. Mentre l’accés a la tecnologia depengui d’aquests factors difícilment les dones en el món rural podran accedir a la formació i a la informació necessàries.

La història ens demostra que l’equilibri d’un territori és possible quan les persones hi poden viure i treballar amb dignitat, perquè si no, a poc a poc es va despoblant fins ser abandonat definitivament. En aquest procés, les dones han estat i són una peça fonamental per ajudar a consolidar el desenvolupament de les àrees rurals. Tanmateix, la maca de comunicacions electròniques eficients fa que siguin les primeres que es replantegin la seva vida professional i privada en un entorn rural, perquè moltes gestions en l’era digital s’han de fer o es poden fer amb més agilitat a través de la xarxa.

És important saber que des de tots els ajuntaments del país es pugui trucar al 112, però més important serà quan això es pugui fer des de qualsevol indret dels municipis.

Un país modern i eficient ho és de debò quan els seus governants faciliten que les noves tecnologies estiguin al servei de les persones que les han de fer servir i no només al servei dels interessos econòmics de les operadores de telefonia.

Maria Rovira
Membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos


REDACCIÓ9 Març, 2015

Maria Rovira
Maria Rovira

Les resolucions aprovades al debat monogràfic del sector agrari del Parlament de Catalunya al juliol van instar el Govern a dur a terme mesures per a avançar cap a una igualtat real de gènere en el món rural i a establir un programa interdepartamental per a la promoció de les dones, tant en el vessant econòmic com en els propis de la vida social. També van aprovar afavorir la participació de les dones pageses en tots els àmbits: sindical, professional, cooperatiu i polític. Una altra de les intencions manifestades pel Parlament va ser la de visibilitzar i reconèixer les tasques que les dones pageses exerceixen dins el marc de l’explotació familiar agrària.

Dones d’Unió de Pagesos vam tenir un paper molt actiu en l’elaboració d’aquestes propostes que finalment van ser assumides pel Parlament, i també avui, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, cal reclamar que els governs successius les acompleixin i les concretin en la seva acció amb agilitat. La detecció de les problemàtiques per part de la nostra administració és correcta, però sovint s’entesten a obviar els entrebancs a l’hora d’afrontar el mercat laboral o qualsevol projecte empresarial, com és l’agrari, ramader o alimentari.

En els darrers anys, el nombre d’explotacions agrícoles i ramaderes s’ha reduït, mentre el nombre d’explotacions en les quals les dones som titulars, caps d’explotació, ha crescut fins representar el 20% del total, tot i que a la franja d’edat on hi ha més dones caps d’explotació és a partir dels 55 anys.

Aquesta situació refermaria  determinats comportaments de l’agricultura europea, tal i com s’avalua en l’estudi de la Comissió Europea Women in agriculture and rural areas: statistical Update, publicat el maig del 2014, on es recull que les dones, malgrat que formin part de l’estructura agrària, no són caps d’explotació, i que les explotacions encapçalades per dones tendeixen a ser més petites. Tot indica que quan les dones ja són grans, l’explotació esdevé una mena de xarxa de seguretat de cara a la seva jubilació i viduïtat.

A França el percentatge de dones titulars representa el 27%, i diversos estudis manifesten que en els propers deu anys un terç de les explotacions estaran dirigides per dones, i en l’espectre de menors de quaranta anys destaca el seu nivell de formació. Aquest fet il·lustraria fins a quin punt la incorporació de la dona davant de l’explotació resulta també vital per al relleu en el sector agrari o per la seva continuïtat amb noves incorporacions.

Tanmateix, no hi haurà aquesta tendència si no hi ha al territori els equipaments tecnològics suficients perquè el camp es percebi pels joves i les joves com una porta oberta a una oportunitat d’ocupació. El territori ha d’estar cobert per una xarxa eficient, i no segrestada, pels monopolis de les empreses de telefonia, o més ben dit, l’empresa que monopolitza la telefonia, que permeti la cobertura i l’accés arreu del nostre país. Molts tràmits i moltes gestions personals i empresarials es poden resoldre a través de la xarxa: sanitaris, formatius, participatius, promoció i comercialització de productes etc.  Atès que l’àmbit domèstic continua essent per als homes una assignatura pendent, fem que les dones ho tinguin més fàcil i, a l’hora de gestionar els seus projectes d’emprenedoria i la vida quotidiana, també.

Maria ROVIRA
Membre de la Comissió Permanent i de Dones d’Unió de Pagesos

 


REDACCIÓ1 Setembre, 2014

mossos
Els pagesos reclamen més presència policial

La Unió de Pagesos ha denunciat que, tot just abans de l’inici de la campanya de recollida de l’avellana, s’han produït ja els primers robatoris a les finques. “Ja portem dues setmanes que ens prenen avellanes dels trossos, a la Selva del Camp, al Morell, a Alcover o a Almoster, i reclamem als Mossos d’Esquadra que es posin les piles, que comencin a vigilar i també que controlin qui són els que després les revenen”.

D’altra banda, el sindicat estima que enguany la collita de l’avellana serà del 50 o el 60% respecte a un bon any, en què s’acostumen a assolir unes 15.000 tones de producció.

Els motius són una mala pol·linització, els episodis de ventades registrats a l’hivern i una florida descompensada. A més, segons recorda, cal tenir en compte que aquest és un conreu que va a la baixa, ja que en les últimes dècades s’ha passat de 33.000 hectàrees a poc més d’11.000.

avellana
UP es queixa dels preus

Malgrat tot, el principal escull del sector continua sent la crisi de preus. El sindicat insisteix que el mercat català està “intervingut” i que això no els permet ser competitius amb la resta de productors europeus.

A priori, enguany les perspectives haurien de ser positives, perquè les gelades han fet que Turquia, el principal competidor, presenti només un 60% de producció -unes 500.000 tones- i que Itàlia tingui una collita “normal”.

Tot apunta que el mercat no podrà cobrir la demanda i això fa preveure uns bons preus, que ajudarien a compensar la minva de producció.

Tot i això, a Catalunya el sindicat tem que la cotització es mantinguin al nivell dels últims anys. “Hi ha rumors que s’obrirà a 2 euros o a 2 euros amb 20, i això voldria dir que ens podríem trobar una diferència de 80 cèntims o 1 euro respecte a la resta i no ho tolerarem”, sustenta la Unió de Pagesos.

 


REDACCIÓ11 Juny, 2014

Unió de Pagesos (UP) tornarà a treure els tractors per carrers i carreteres de Catalunya, els dies 20 i 21 de juny, per exigir al Departament d’Agricultura que canviï les seves prioritats a l’hora de distribuir els ajuts europeus del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020.
Més enllà de criticar una reducció del pressupost en un 23,4%, el sindicat creu que la Generalitat no ha valorat en el repartiment la importància de la modernització de les explotacions, la incorporació de la gent jove, de les zones de muntanya i desafavorides o els ajuts agroambientals. Això perjudicarà, especialment, conreus com l’arròs i l’olivera a les Terres de l’Ebre, que poden perdre uns 11 milions d’euros.

Els pagesos preparen una tractorada
Els pagesos preparen una tractorada

La primera tractorada de protesta tindrà lloc a Lleida el matí de divendres, 20 de juny. A l’endemà, dissabte, les accions reivindicatives s’han convocat a Amposta, Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Batea (Terra Alta), Reus i Verges (Baix Empordà), afectant vies urbanes i carreteres de la zona amb marxes lentes. Prèviament, el sindicat agrari ha organitzat unes 40 xerrades informatives a tot el territori per explicar la proposta del Departament d’Agricultura i les seves reivindicacions.
El sindicat agrari considera inacceptable proposta d’ajuts del Programa de Desenvolupament Rural per als pròxims set anys, que preveu reduir a 810,4 milions d’euros els ajuts al sector, respecte, els 1.058,2 milions anteriors.
Una xifra més baixa encara que la revisió feta pels governs espanyols i català per als anys 2012-2013, quan l’argument de la manca de recursos pressupostaris el va acabar deixant efectivament aquesta xifra en 942,2 milions d’euros.
Caball ha explicat que la negativa del Ministeri a finançar únicament una tercera part del que li correspondria, quan habitualment ha compartit al 50% del tram de cofinançament no comunitari amb la Generalitat, pot condicionar i desequilibrar el dèficit de Catalunya en aquest terreny. Però la qüestió essencial, ha assumit, passa perquè, més enllà de l’esforç pressupostari addicional, la Generalitat fixi unes noves prioritats que garanteixin el desenvolupament d’alguns dels aspectes que el sindicat considera com a “línies vermelles” infranquejables i “innegociables” de la política agrària catalana.
La tractorada serevix per criticar govern
La tractorada serevix per criticar govern

“No entenem que es faci un discurs que no es correspongui amb el programa, ha d’acabar casant”, ha assegurat el responsable del sindicat, dirigint-se al Govern però també a tots els grups del Parlament, Caball ha remarcat que les mobilitzacions no només són per mostrar el desacord del sector amb aquest plantejament sinó posar sobre la taula, “en positiu”, la necessitat de complir alguns dels compromisos que garanteixin la viabilitat de l’activitat agrària a Catalunya en el futur immediat.
“Es pot rectificar. No podem acabar perdent l’eina que ens ha de fer més competitius”, ha apuntat.
Es tracta d’una proposta “coherent i possible”, evitant retallades en sectors que juguen un paper social i ambiental al territori que “la gent no entendrà”.
Entre els principals aspectes figura la necessitat de prioritzar els ajuts per a la modernització de les explotacions; la incorporació de joves al camp; la compensació de les zones de muntanya i desafavorides; així com la política d’ajuts agroabmientals. Aquest últim aspecte resulta fonamental en àrees com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o Ponent. Segons Caball, la Generalitat no pot plantejar reduir el pressupost quan la seva aportació se situava en un 20%.