19. Abril 2024

Arxius de Unió | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Octubre, 2015

OPINIO

Francesc Gambús, eurodiputat d'UDC
Francesc Gambús

Sovint l’escalf europeu no arriba al nostre dia a dia. Això de “Brussel·les” sona llunyà des de Tarragona i les Terres de l’Ebre i podem caure en la temptació que només se’ns recorda per anar maldades. Aquest “Brussel·les” pateix d’una mala posició de partida perquè com recordava el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker recentment, “es critica sempre amb el dit assenyalant Brussel·les i no es critica els governs dels Estats Membres, que ens impedeixen actuar”. Vaja, que una mica els governs estatals fan allò de fer-nos mirar la lluna per no haver de mirar el dit de qui l’assenyala.

Aquests impediments ens fan mal favor per a resoldre molts problemes. Aquests impediments són els que ens duen a perdre oportunitats econòmiques com la inversió de Daimler al Port de Tarragona per la manca de connexió amb ample de via europeu. “Brussel·les” – de nou les cometes- ha posat o no els diners? Ho ha aprovat o no?, ens pregunten sovint. I tant que ho ha fet! Però està esperant que l’Estat hi posi la seva part, imprescindible, per tal de poder rebre el finançament europeu.

Aquests impediments -de l’Estat i les seves institucions- són els que a les Terres de l’Ebre no han permès posar una malla electrificada que impedís l’ascens del cargol poma riu amunt i entrés en regs mare posant en perill molts cultius. Malgrat ser una situació complexa (a la mateixa Comissió hi ha involucrades tres direccions generals de diferents departaments), en la reunió que vaig mantenir amb el Director responsable de la lluita contra el cargol poma vam recuperar el compromís de celebrar una propera reunió amb les diferents parts implicades per estudiar les mesures que cal prendre per controlar, i si es pot acabar, la plaga que afecta els arrossars del Delta des del 2009.

Aquests impediments són els que porten a l’Estat a presentar altra vegada davant les autoritats europees un Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre imposat, sense cap tipus de consens, malgrat que aquestes han advertit una vegada i una altra que si s’incompleixen els objectius fixats per la Directiva Marc de l’Aigua, se’ls poden aplicar sancions. No només això: també els han dit, de fet, que incompleixen la Directiva en qüestió. Però l’Estat, erra que erra, sostenella i no emendalla. Un pla hidrològic que, per exemple, no informa a la Comissió de la situació de zones d’especial interès ecològic com el Parc Natural del Delta, o de l’impacte econòmic que tindria per l’economia de l’Ebre, tant pel que fa al turisme, els arrossaires o les muscleres, entre altres.

Però no desistirem i denunciarem aquests i d’altres entrebancs i incompliments de l’Estat. Seguim i seguirem treballant afers relacionats, per exemple, amb els pescadors de Cambrils, amb els polígons Nord i Sud de la Petroquímica de Tarragona, amb el Corredor Mediterrani o amb la connexió del Port de Tarragona. Perquè pot semblar que som lluny, però som al costat del nostre país, al costat de Tarragona i l’Ebre. Sense defallir, compteu-hi.

Francesc GAMBÚS
Eurodiputat d’Unió Democràtica


REDACCIÓ24 Setembre, 2015

ENTREVISTAELECCIONS  2015

Anna Solé, “tarragonina de tota la vida”, té la responsabilitat de visibilitzar Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a la demarcació de Tarragona en la seva condició de cap de llista d’un partit que s’ha independitzat ja, encara que només sigui de Convergència Democràtica. Funcionària del cos Superior, té entre les seves aficions la lectura i l’esport. El que dóna peu a la primera pregunta tot seguit…

REPÚBLICA CHECA – Tenint present que us agrada l’esport. Quines sensacions us ha deixat la victòria de la selecció espanyola a l’Eurobàsquet?
ANNA SOLÉ
Cor partit. Hi ha una sèrie d’esportistes que han lluitat molt, i me n’alegro molt per ells amb independència d’on vinguin i on vagin. I per altre costat, m’agrada més un partit de Catalunya contra qui sigui.

a1RC – Vostès viuen un doble procés d’independència. La de Catalunya i la de Convergència Democràtica. Com la porteu la relativa a CDC?
AS –
Doncs prou bé. No reneguem de res de què vàrem fer durant 37 anys i si alguna cosa ens ha quedat prou sòlida és la de mantenir-nos amb sentit de govern. Hem tingut poc temps per elaborar un programa, i en aquest poc temps hem fet el que mai creiem que seria possible en un moment tan summament complex per al nostre país.

CDC encara mana
RC – Considereu que CDC encara es creu que us pot donar ordres?
AS –
Bé, en certa manera sempre hem estat els petits. I és allò de desfer-se dels fills, que sempre costa. Ha deixat anar el fill.

RC – Què enyoreu d’aquella relació?
AS –
Jo enyoro sobretot el bon camí fet amb molts companys, amb els que vam compartir molts bons moments, projectes amb la il·lusió de fer créixer el partit. També és cert que jo he estat sempre en llocs de govern de caràcter tècnic, i això t’ajuda a no tocar tan de vegades la barrera política. Enyoro la companyonia que hi ha hagut en molts moments, però en la base. No enyoro la resta.

RC – Us declareu hereus de CiU. Què creieu que es pot recuperar?
A.S. –
Doncs d’entrada un quadre gran de població moderada, com és la societat catalana; de centralitat, que és on s’han fet les polítiques de CiU durant tants anys: un quadre de seny i de raó, en definitiva, que és el per al que sempre ha destacat la societat catalana. Això és el que volem recuperar. Estic segura que mantenir massa temps aquests extremismes tan summament absurds, ens porta de manera inevitable a descosir el país. Nosaltres des de sempre hem sabut integrar. Conformem una societat molt variada, amb sentiments molt diversos, però si la situació s’extrema, el país es trenca. Si no som capaços de posar raó als sentiments, veig impossible trobar un camí on trobar-nos novament.

La corrupció
RC – Els polítics viviu enmig d’una onada de casos de corrupció…
AS
– És un tema feixuc, que com a política em fa sentir molt malament. Jo em tinc per persona honesta, i he tingut sempre clar que el fer de polític és servir al país. Vaig estar satisfeta en el moment en què es va aprovar la llei de transparència, que com a diputada que he estat m’ha fet ensenyar gairebé les tripes, però m’és igual perquè en el moment en que una decideix ser una persona pública ja sap a què s’exposa. Si no ho tenim clar, la gent de casa nostra acabarà avorrint la política i als polítics. Som humans i no sabem fins on podem arribar i si d’aquesta aigua no en beuré. Però quan una persona té ben arrelats els valors que toquen, difícilment es doblega malgrat arribi a tenir temptacions.

RC– Quin plantejament fa Unió a partir del 28-S?
AS –
Plantejament de dialogar sí o sí. Necessàriament plantejar estabilitat a tot preu.

RC – Unió faria president Artur Mas amb els seus diputats?
AS –
Mentre continuï amb aquesta rauxa i mantenint la seva aposta per la Declaració Unilateral d’Independència, que no té cap mena de seguretat jurídica i legalitat, no el votarem a la investidura. I el nostre vot podria acabar sent decisiu, vés a saber…

a2

RC – Són compatibles CDC i ERC a l’hora de formar govern?
AS –
Jo ho puc dir després de viure una legislatura amb un acord de govern amb ERC. Me les he vist i desitjat per negociar certs temes sent com és Unió un partit amb base social i de suport a la persona. He vist dinàmiques de total incompatibilitat amb un govern amb aquests dos partits. Difícilment el país pot créixer quan la divisió de pensament és tan gran. Per molt que hagin posat la independència com a bandera, a l’hora de tocar dempeus a terra i preguntar-nos què passara a partir del dia 28, jo no veig viable un govern entre aquestes dues forces polítiques.

La força de l’independentisme
RC – Tan gran és la capacitat de seducció de la Independència?
AS –
Crec que s’ha fet una bona campanya publicitària. S’ha jugat molt amb el sentiment, però tothom ha oblidat que amb el sentiment hi ha d’haver raó. He parlat amb botiguers aquests dies que em deien ‘miri, tinc el negoci a punt de tancar, i a mi ja m’és tot igual. Com si em llanço amb un paracaigudes des d’un penya segat’. I aquest missatge reuneix l’atractiu del desconegut. També en la certesa que Espanya tampoc ens acabarà deixant caure en picat, perquè depenen de nosaltres. On he pogut, he anat recordant que Espanya ja ha recentralitzat el que ha pogut, ha jugat amb temes molt sensibles per a nosaltres, però no oblidem els nivells d’hipoteca deixats per anteriors governs catalans que pagaran els meus besnéts.

RC– Esteu parlant del tripartit?
AS –
Evidentment. Les arques de la Generalitat van quedar ben escurades. Jo recordo estant a la Generalitat durant els primers mesos de govern de Mas que no se sabia com pagar nòmines. Tenim memòria de peix. També tenim la nostra part de responsabilitat. És una falca que ningú ha recordat. Ho hem volgut tot, hem estirat més el braç que la màniga, així que senyors, més enllà de buscar culpables, aquí la culpa també és nostra. Contra Espanya tot? No, contra l’immobilisme d’aquest govern tot. Però no oblidem que a casa nostra hem de saber gestionar-nos d’una altra manera.

J.S. // Tarragona

 


REDACCIÓ3 Agost, 2015
raul-font.jpg

ENTREVISTARaül Font tanca una carpeta on hi desa 27 anys de militància i d’una activitat forta i potent a Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona. Ha ocupat càrrecs importants i ha format part del ‘nucli dur’ del partit. Des de fa 5 anys, la seva activitat en l’estructura partidària ha anat minvant. Després d’una intensa i meditada reflexió, ha decidit posar punt final a una etapa i, conseqüentment, va decidir donar-se de baixa d’un partit que ell considera que no l’ha tingut en compte.

raul font
Raül Font ha decidit abandonar Unió Democràtica de Catalunya, després de 27 anys de militància

REPUBLICA CHECA – Per què marxa d’Unió?
RAÜL FONT – Quan veus que no pots participar de manera directa en el dia a dia del partit, que no tenen en compte les teves aportacions i coneixements i no valoren la teva experiència. Després d’algun temps de meditació, he tingut la sensació que em tracten com si els fes nosa i que no se’m valora el suficient.

RC – No el volen al partit?
RF – Més que no voler-me, no em tenen en compte. No es valora la feina feta.

RC – I per què no ha marxat abans?
RF – Fa un any i mig que hauria d’haver marxat, al mateix temps que ho van fer els altres 120 militants. No ho vaig fer perquè vaig pensar que no era oportú i que les coses podrien canviar i internament hi havia molta feina…

RC – I, finalment, s’ha adonat que no era així…
RF – El funcionament intern i l’organització no s’enquadren amb allò que vaig viure. Amb l’actual gestió i model no m’hi trobo a gust.

RC – Però què ha canviat?
RF – Unió era un partit molt més participatiu. No era un moviment assembleari, però escoltava molt més la militància. Darrerament, només es fa una assemblea local a l’any.

RC – En què s’ha convertit UDC?
RF – En un partit de quadre, de funcionaris. Els dirigents són, essencialment, càrrecs públics. No hi ha participació ciutadana.

RC – Marxa dolgut?
RF – Aquestes coses saben greu. Surto decebut, però no ressentit ni amb rancúnia. S’acaba una etapa, però no deixaré de lluitar pel meu país.

RC – A quin partit el veurem?
RF –  De moment, a cap. No es tracta de fer un canvi de samarreta.

Raül Font
Raül Font

RC – Abandonarà també el Consell Esportiu del Tarragonès?
RF – Estic en representació d’un club i no del partit. Hi ha set persones que representen la societat civil i una d’elles sóc jo. Ja veurem que passarà al novembre, però no trobo malament que hi hagi renovació, noves idees i més dinamisme.

RC – Què pensa del ‘divorci’ de Convergència i Unió?
RF – Era una separació anunciada. Va ser una gran victòria mantenir la federació unida durant tants anys.

RC – En les darreres eleccions vostè va anar en la llista de Josep Maria Vila d’Abadal…
RF – Sí, vaig anar de número 2.

RC – Doncs es pot concloure que és independentista…
RF – Vaig votar Sí-Sí el 9 de novembre.

RC – Rajoy no es mou…
RF – No entenc que el president del govern espanyol no es mogui quan surten al carrer més d’un milió i mig de persones. Això no passa enlloc. Em sobta la incapacitat de reaccionar del Sr. Rajoy.

RC – S’identifica més, ara per ara, a Convergència?
RF – En aquest moments, a CDC hi trobo més punt d’unió que de separació. Hi ha més coincidència en la manera de fer política a Convergència que a Unió.