Arxius de Unidas Podemos | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Gener, 2020
Dante-Pérez-Berenguer.jpg

Tots sabem que el ple d’investidura celebrat el dissabte i diumenge al Congrés dels Diputats ha estat aspre i d’una manca de respecte personal i institucional intolerable. Les desqualificacions personals i els insults han estat a l’ordre del dia.

El militant del PP mal educat

Però, potser hi ha un que ha passat desapercebut de la majoria dels espanyols. Mentre parlava la diputada de Bildu, el líder de Vox ha decidit abandonar l’hemicicle. En aquell moment, Pablo Echanique, que es mou amb cadira de rodes adaptada, ha enviat un missatge a Abascal a través de les xarxes: “Como Abascal no suba a la tribuna con pistola, no sé cómo va a superar a Pablo Casado”.

Davant d’aquest comentari, el candidat del PP per Lleida, Dante Pérez Berenguer, no ha resistit en atacar el diputat d’Unides Podemos per la seva discapacitat en forma de broma de molt mal gust. “I tu, com hi pujaràs?”.

Pablo Echanique no s’ha sentit ofès, però ha deixat evident que al PP hi ha gent molt mal educada i poc sensible a les discapacitats.

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2019
programa_acurdo.jpg

El socialista Pedro Sánchez serà el president del govern espanyol i Pablo Iglesias, d’Unides Podemos, el vicepresident.

Han segellat un preacord aquest matí, evitant així abocar el país a unes terceres eleccions. La idea és treballar per assolir un govern progressista de coalició.

El pacte, amb 10 punts, parla de la convivència a Catalunya i del foment del diàleg per resoldre el conflicte, sempre que no es violi cap article de la Constitució. El document signat aquest matí, obre ara la porta a la confecció de l’executiu.

L’ACORD:
Els eixos prioritaris d’actuació de govern progressista de coalició se centraran en donar resposta als principals reptes que té davant seu la societat espanyola en el seu conjunt:
1.- Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Combatre la precarietat de l’mercat laboral i garantir treball digne, estable i de qualitat.
2.- Treballar per la regeneració i lluitar contra la corrupció. Protegir els serveis públics, especialment l’educació – incloent l’impuls a les escoles infantils de zero a tres anys-, la sanitat pública i l’atenció a la dependència. Blindatge de les pensions de la gent gran: assegurar la sostenibilitat del sistema públic de pensions i la seva revalorització d’acord amb el cost de la vida. L’habitatge com a dret i no com a mera mercaderia. Apostar per la ciència com a motor d’innovació econòmica i dignificar les condicions de treball de sector. Recuperar talent emigrat. Controlar l’extensió de les cases d’apostes.
3.- Lluita contra el canvi climàtic: la transició ecològica justa, la protecció de la nostra biodiversitat i la garantia d’un tracte digne als animals.
4.- Enfortir a les petites i mitjanes empreses i als/les autònoms/ es. Impulsar la reindustrialització i el sector primari. Facilitar des de l’Administració les bases per a la creació de riquesa, benestar i ocupació, així com l’impuls digital.
5.- Aprovació de nous drets que aprofundeixin el reconeixement de la dignitat de les persones com el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat i assegurar Espanya com a país de memòria i dignitat.
6.- Assegurar la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Fomentar l’esport com a garantia de salut, integració i qualitat de vida.
7.- Polítiques feministes: garantir la seguretat, la independència i la llibertat de les dones a través de la lluita decidida contra la violència masclista, la igualtat retributiva, l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la fi del tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i l’elaboració d’una Llei d’igualtat laboral.
8.- Revertir la despoblació: suport decidit a l’anomenada Espanya buidada.
9.- Garantir la convivència a Catalunya: el Govern d’Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta finalitat, es fomentarà el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d’entesa i trobada, sempre dins de la Constitució. També s’enfortirà l’Estat de les autonomies per assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre tots els espanyols.
10.- Justícia fiscal i equilibri pressupostari. L’avaluació i el control de la despesa pública és essencial per al sosteniment d’un Estat de benestar sòlid i durador.

 

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2019
pedro_iglesias.jpg

Sánchez i Iglesias arriben a un preacord

Per evitar unes terceres eleccions, el PSOE i Unides Podemos han arribat a un preacord. Tot indica que el partit de Pablo Iglesias formaria part del nou executiu espanyol, liderat per Pedro Sánchez. Aquest ‘pacte’ comptaria amb l’abstenció de Bildu i d’Esquerra Republicana de Catalunya després de garantir-se per escrit un reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya.

Unides Podemos es converteix així en el soci preferent del Partit Socialista. Tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias – que podria convertir-se en el vicepresident – volen evitar que la investidura tardi més del compte i que la polèmica i els interessos partidaris puguin malmetre la bona sintonia actual.

Els socialistes disposen de 120 escons i Podemos de 35. La majoria absoluta està situada en 176, per la qual cosa Sánchez i Iglesias hauran de comptar amb el suport d’altres forces.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2019

Després de més quaranta anys de la implantació de la democràcia, per primera vegada a l’Estat no ha estat possible el primer govern de coalició. Coalició és l’aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú. Posar-se d’acord en quina cosa, per a què, per a qui, quan i on ajuda a definir el qui i el com. Sens dubte una coalició és una qüestió de confiança política i personal. La coalició no necessita afecte, però si complicitat. No necessita uniformitat, però si coherència. No necessita disciplina, però si lleialtat. No necessita submissió, però si corresponsabilitat.
No és fàcil formar un govern de coalició. Per què? Quatre paraules hem de tenir present:

1. Cultura política
2. Compromís
3. Respecte
4. Confiança

Després de dècades d’un sistema bipartidista de governs monocolor, els líders polítics s’han educat en una cultura on pactar significa doblegar-se davant el rival, en lloc de trobar un equilibri que permeti representar la pluralitat d’opinions i opcions polítiques, que ha escollit la ciutadania i que s’expressen en un programa compartit i una sòlida i solvent majoria parlamentària.

La coalició és compromís. La legislatura vinent serà de negociacions i compromisos continus. Les geometries variables, amplies i variables, estaran a l’orde del dia. Un govern de coalició és un compromís al més alt nivell, en el qual els seus membres es comprometen a unir-se en la diferència per a garantir el funcionament d’un projecte acordat. En aquest context, el compromís no significa un fracàs, sinó com un pas necessari per a un govern eficaç i estable. Compromís solidari i mancomunat. És a dir, els errors no són del soci polític i els encerts de la meva facció. Amb el compromís de progressar, moltes vegades, no és suficient. El que sí que està clar, és que un govern de coalició és solidari o no és govern.

La coalició és respecte. Perquè una relació sigui sana, durable i estable, el respecte ha d’estar en la seva base. Les desqualificacions i les acusacions entre els líders de tots els partits no porten enlloc. Sense el respecte no pot haver-hi ni suports puntuals. La coalició també és confiança. Un president deu confiar en el seu equip, en els seus ministres, perquè el govern funcioni correctament. La relació personal entre els líders Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha de millorar molt perquè el govern de coalició sigui una realitat.
El debat se centra en si es tracta de posar en qüestió tot el sistema, sigui institucional, polític, econòmic, social, etcètera, o simplement de reformar tot allò que dificulta un progrés real i efectiu de la societat.

Les institucions són criticades; el partit, superats; el sistema econòmic, denunciat. Alguns pretenen començar de zero, ja que és un llenguatge atractiu; tant atractiu, com ineficaç. En resum, a partir d’ara serà el moment d’acordar i pactar. Per damunt d’altres consideracions, el més important és donar l’estabilitat política al país.

La desconfiança entre el PSOE i Unidas Podemos està a la vista pel que acabem de veure els darrers dies, els nòduls econòmics del programa – la legislació laboral, la fiscalitat, la política energètica i la despesa pública – també són inconvenients i el repartiment dels ministeris és un altre motiu de desavinença. Ara es tracta d’explorar el possible govern de coalició i defendre la correlació de forces parlamentàries fruit de les eleccions del 28 d’abril.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ18 Juliol, 2019

És normal que els ciutadans confiïn tan poc en la política i en els polítics. Aquesta manca de confiança i divorci entre els elegits i els electes es deu a la poca credibilitat de la classe política. Els ciutadans són conscients que les seves dacions o opinions només són tingudes en consideració durant els actes electorals. Després són tractats com un zero a l’esquerra. La població ja no es veu reflectida en els seus representats polítics.

Estaria bé que els polítics, una vegada a la vida, fessin cas a la voluntat popular. El pròxim dilluns, el president del govern espanyol en funcions, el socialista Pedro Sánchez, es presenta a la investidura sense fer cas a la vox populi. El dia de les eleccions, els ciutadans concentrats a les portes de Ferraz li demanen que «amb Rivera, no». Però Sánchez ara està fent tot el contrari del que demanaven els seus votants. Busca el suport de Ciutadans (i fins i tot del PP) per ser investit president de l’executiu.

Entrevista al Pedro Sánchez

He de confessar que Sánchez m’ha decebut per la seva manca de personalitat i de paraula. Si molts dels que el van votar haguessin sabut que volia arribar a acords (puntuals o no) amb Ciutadans, mai no li haurien donat suport. El més decebedor és que els polítics diuen una cosa en campanya i fan exactament el contrari després de les eleccions. I això fa que els ciutadans esdevinguin desconfiats i incrèduls.

Si repassem l’hemeroteca, ens adonem que Pedro Sánchez és un home que no compleix la seva paraula. És un encantador de serps, un venedor de fum. Honestament, crec que no és positiva una convocatòria anticipada d’eleccions, però tampoc és un escenari que m’espanti. Si els espanyols tornen a ser citats a les urnes, potser Pedro Sánchez i el PSC no tindran la mateixa sort que el passat 28 d’abril.

Jo estic realment cansat i avorrit dels polítics que no tenen paraula. Haurien de ser desterrats de la política perquè no fan cap favor a la credibilitat de la gestió pública. S’hauria de canviar la llei per donar més importància a la voluntat popular. Però dedueixo que els polítics no estan per aquesta labor… malauradament…

Ricard CHECA
Periodista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter