28. Març 2024

Arxius de Unidas Podemos | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Maig, 2022

Unidas Podemos (UP) veu probable que integrants seus també hagin estat espiats amb Pegasus, després que la Moncloa anunciés aquest matí que el president del govern, Pedro Sánchez, també ha estat víctima d’espionatge. Segons ha exposat aquesta tarda el diputat d’UP al Congrés i membre de la mesa, Gerardo Pisarello, la democràcia espanyola “està en joc” a causa d’aquest afer. Segons ha explicat, és un atac directe a un estat democràtic que té “dèficits”.

L’espionatge de Pegasus és un atac directe a un estat democràtic que té “dèficits”

Pisarello ha cridat a la unió dels partits polítics per fer un front comú contra l’espionatge amb Pegasus a Espanya, remarcant que “s’ha d’arribar fins al final” per esclarir els fets. El republicà ha fet aquestes declaracions en una visita a Tarragona per presentar el seu llibre, ‘Dejar de ser súbditos, el fin de la restauración borbónica‘. Es tracta d’un assaig sobre la monarquia espanyola i els seus escàndols, des de Fernando VII fins al rei Felipe VI.

VÍDEOS


PUBLICITAT



REDACCIÓ25 Novembre, 2021

Silvia del Río y Laura Martín son dos chicas jóvenes que producen y publican un podcast sobre feminismo radical llamado Patriahorcado, el cual cuenta con más de 15.000 seguidores en Instagram. Este 25-N, Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, hemos querido volver a visibilizar una ideología que a menudo se criminaliza por desconocimiento o confusión. En este cuestionario, ambas comunicadoras exponen la perspectiva del feminismo radical sobre algunos de los retos a los que se enfrentan las mujeres. A su vez, desgranan por qué Unidas Podemos “no es feminista”, por qué la prostitución debe abolirse y no regularse, y por qué la pornografía no deja de ser otra forma de violencia. A su vez, también explican el papel que puede tener un hombre a la hora de reducir las violencias machistas que todavía persisten. Cabe añadir que el color morado de las respuestas se corresponde con Silvia y el naranja con Laura.

 

¿Cuáles son los mayores retos actuales del feminismo?
 No sabría por dónde empezar… porque son demasiados y eso es bueno, porque no nos conformamos. Pero creo que lo más importante que debe abordar la agenda feminista son una modificación de la Ley de Violencia de Género que aborde todas las violencias que sufrimos las mujeres, que son múltiples.

¿Cómo se puede terminar o reducir la violencia hacia las mujeres?
Haciendo políticas feministas efectivas, poniendo en el foco la realidad de las violencias que sufrimos las mujeres y lo más relevante, es la educación. Educar a nuestras hijas e hijos en igualdad, dejando atrás los géneros que nos impone la sociedad. La educación es primordial para que las próximas generaciones de niñas, adolescentes y mujeres puedan vivir en un entorno seguro.

Opino que todo lo que comenta Silvia es la clave y que no podría explicarse mejor. La educación feminista es fundamental para poder construir una sociedad libre de violencias machistas y justa para las mujeres.

¿Qué podría hacer la administración pública para lograr los objetivos feministas?
Para empezar, el Ministerio de Igualdad se podría ocupar de los derechos de las mujeres, dar la cara por las violencias que estamos sufriendo y no quedarse de brazos cruzados o poner un tweet a cada mujer que ha sido violada o asesinada. Considero que se nos vendió una idea completamente falsa de lo que supondría el Ministerio de Igualdad para las mujeres. A día de hoy, no es que haya cero cambios es que hemos ido hacia atrás.

Tener perspectiva feminista a la hora de hacer políticas, escuchar a las mujeres y sus demandas y afrontar la realidad. No es lógico que nos despertemos día sí y día también con noticias sobre violaciones, agresiones, asesinatos, redes de prostitución y otras muchas formas de violencia machista y no esté ocurriendo nada ni se plantee ninguna medida efectiva que proteja a las mujeres de verdad.

¿Qué puede hacer un hombre para ayudar en esta causa?
Observar y aprender. Parece fácil, pero no lo es porque como nosotras, también hemos tenido que desaprender muchas cosas que el patriarcado nos había colado en la cabeza. Otra cosa diferente es que observes y no quieras aprender porque estás a gusto con tus privilegios.

Tener empatía, informarse y tener intención de aprender. No ofenderse o enfadarse con nosotras cuando se habla de conductas machistas que haya podido tener, sino buscar el origen de esos comportamientos y trabajar para cambiarlos. Ser consciente de que hay que hacer un trabajo muy extenso y estar dispuesto a ello.

¿Por qué la prostitución debe abolirse, y no regularizarse?
¿Por qué habría que regularizar la explotación sexual de una mujer? Estaríamos hablando de regular violaciones pagadas. Estaríamos hablando entonces de regular una forma más de violencia contra las mujeres.

Porque la prostitución es violencia machista. No se puede regular la explotación y la compraventa del cuerpo de las mujeres. Es imposible hablar de prostitución sin hablar de trata y del sistema prostitucional. Sistema en el que se ven implicados múltiples agentes que ejercen violencia contra las mujeres y que se lucran con ello: proxenetas, mafias, puteros, dueños de locales y clubes donde se explota a mujeres… El abolicionismo es la única salida segura para todas las mujeres prostituidas y la única justa por ser la que condena al verdugo y no a la víctima.

¿Es una manera más de violencia hacia la mujer?
Por supuesto. La prostitución no es trabajo y debe de abolirse. Ninguna mujer debe ser amenazada, violada y asesinada por el hecho de que un hombre con su dinero, con la ayuda del capitalismo, ejerza violencia sobre ella.

Efectivamente. No hay más que escuchar a mujeres supervivientes del sistema prostitucional para entender cómo operan todos los agentes que rodean a la prostitución, porque es violencia y porque es clave el abolicionismo.

¿Ocurre lo mismo con los vientres de alquiler y la pornografía?
Totalmente. El patriarcado utilizará siempre sus armas para que las mujeres no tengamos derechos y estemos sometidas a lo que ellos quieren. Los vientres de alquiler es un modo de explotación reproductiva que no debe permitirse. Y hablando en concreto de España, a pesar de ser ilegal, el hecho de que permitan registrar a niños y niñas que han nacido a través de esta explotación, es un auténtico horror.

No dejan de ser dos maneras más de violencia machista, dos formas de entender los cuerpos de las mujeres como objeto de consumo y no como ser humano con derechos. Hablar de los vientres de alquiler es hablar de compraventa de bebés y explotación reproductiva. Hablar de pornografía es hablar de violencia sexual. No es casualidad que cada vez más jóvenes afirmen que pegar o escupir durante el sexo es algo “normal” y “excitante”. No es normal ni excitante, es violencia aprendida en el porno.

Irene Montero

¿Unidas Podemos (UP) es feminista?
En absoluto. ¿Sabes cuando dicen que los extremos se tocan? Pues Unidas Podemos y Vox se abrazan, son tal para cual. UP no es feminista, es todo lo contrario al feminismo y lo demuestra día a día en las instituciones.

Un partido que no escucha las demandas de las asociaciones feministas, que no tiene en cuenta las necesidades de las mujeres y no trabaja por garantizar su seguridad dudosamente puede ser feminista. Twittear lo triste que es un asesinato machista no es ser feminista, proteger a las mujeres desde las instituciones de las múltiples violencias que sufren sería lo adecuado y lo feminista.

¿Si el feminismo persigue la abolición del género, no entra esto en contradicción con la reivindicación de género de las personas transexuales?
La única contradicción que existe es la que quiere que haya Unidas Podemos. La Ley de Identidad de Género pasa por encima de nuestros derechos como mujeres y también de los derechos de la infancia, que es una de las cosas más importantes que se está obviando. Si realmente contáramos con un Ministerio de Igualdad real, esta ley ni se hubiese llegado a proponer.

¿Creen que la población tiene una buena educación sobre sexo, género, identidad sexual, feminismo, etc.?
Para nada. Ni nosotras mismas hemos tenido una educación afectivo-sexual, ni igualitaria. Hemos crecido y seguimos creciendo en una sociedad machista, racista y homófoba y eso no es algo que vaya a cambiar de un año hacia otro. Sobre todo es algo que no va a cambiar si se sigue estando de brazos cruzados, qué es lo más cómodo para el patriarcado.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Setembre, 2021

El Gobierno de España formará una comisión no permanente para estudiar el precio de la luz y la mejora del sistema eléctrico. Según fuentes de la ACN, este órgano analizará propuestas para mejorar el actual método de suministro energético en facetas ambientales, sociales y competitivas. 

Así mismo, desde Unidas Podemos creen que es importante ofrecer soluciones “inminentes” a las subidas constantes del precio de la luz. La formación morada estaría barajando la posibilidad de establecer precios fijos al megavatio nuclear y un precio máximo al megavatio hidroeléctrico, ya que son medidas legales dentro de la Unión Europea.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2021
ayuso-1280x915.jpg

La comunitat de Madrid va viure ahir una jornada electoral intensa. De fet, tot i celebrar-se en plena pandèmia, l’índex de participació va ser major que el d’altres comicis. Ayuso va ser la guanyadora absoluta de les eleccions, passant de 30 escons a 65. La xifra no li permetrà tenir majoria, però amb l’abstenció de Vox (13) podria tirar endavant una nova legislatura. L’altra cara de la moneda és Ciutadans, que va ser completament absorbit pel PP. La formació taronja va passar de 26 escons a 0. Es tracta del tercer símptoma de la possible desaparició de Ciutadans? 

Movent-se al bloc de les esquerres, Más Madrid va igualar amb 24 escons a un PSOE enfonsat. No hi ha per menys, ja que els socialistes han passat de ser la primera força política de l’oposició amb 37 escons a perdre’n 13 i empatar amb la formació fundada per Iñigo Errejón. Pel que fa a Unidas Podemos, tot i millorar els resultats obtinguts a les passades eleccions, 10 escons continuen sent molt pocs. Tan pocs, que Pablo Iglesias ha decidit abandonar completament la política. Finalment, reflexionar sobre el fet que desenes de milers de vots s’han mogut del PSOE cap al PP.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2021

Els grups parlamentaris de Unidas Podemos i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) han votat en contra d’una reforma fiscal proposada pel Partit Demòcrata (PDeCAT). Han estat els únics que no hi han estat d’acord en ampliar el col·lectiu de persones que poden beneficiar-se del règim fiscal  especial i allargar la duració d’aquest de cinc a deu anys. 

L’objectiu del PDeCAT era afavorir fiscalment la  captació de talent i d’inversions, de persones, nacionals o estrangeres, tant  emprenedores i inversores com investigadores i professionals altament  qualificades, que actualment resideixin a l’estranger. D’aquesta forma, molts optarien per viure a Espanya.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Gener, 2020
Dante-Pérez-Berenguer.jpg

Tots sabem que el ple d’investidura celebrat el dissabte i diumenge al Congrés dels Diputats ha estat aspre i d’una manca de respecte personal i institucional intolerable. Les desqualificacions personals i els insults han estat a l’ordre del dia.

El militant del PP mal educat

Però, potser hi ha un que ha passat desapercebut de la majoria dels espanyols. Mentre parlava la diputada de Bildu, el líder de Vox ha decidit abandonar l’hemicicle. En aquell moment, Pablo Echanique, que es mou amb cadira de rodes adaptada, ha enviat un missatge a Abascal a través de les xarxes: “Como Abascal no suba a la tribuna con pistola, no sé cómo va a superar a Pablo Casado”.

Davant d’aquest comentari, el candidat del PP per Lleida, Dante Pérez Berenguer, no ha resistit en atacar el diputat d’Unides Podemos per la seva discapacitat en forma de broma de molt mal gust. “I tu, com hi pujaràs?”.

Pablo Echanique no s’ha sentit ofès, però ha deixat evident que al PP hi ha gent molt mal educada i poc sensible a les discapacitats.

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2019

El socialista Pedro Sánchez serà el president del govern espanyol i Pablo Iglesias, d’Unides Podemos, el vicepresident.

Han segellat un preacord aquest matí, evitant així abocar el país a unes terceres eleccions. La idea és treballar per assolir un govern progressista de coalició.

El pacte, amb 10 punts, parla de la convivència a Catalunya i del foment del diàleg per resoldre el conflicte, sempre que no es violi cap article de la Constitució. El document signat aquest matí, obre ara la porta a la confecció de l’executiu.

L’ACORD:
Els eixos prioritaris d’actuació de govern progressista de coalició se centraran en donar resposta als principals reptes que té davant seu la societat espanyola en el seu conjunt:
1.- Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Combatre la precarietat de l’mercat laboral i garantir treball digne, estable i de qualitat.
2.- Treballar per la regeneració i lluitar contra la corrupció. Protegir els serveis públics, especialment l’educació – incloent l’impuls a les escoles infantils de zero a tres anys-, la sanitat pública i l’atenció a la dependència. Blindatge de les pensions de la gent gran: assegurar la sostenibilitat del sistema públic de pensions i la seva revalorització d’acord amb el cost de la vida. L’habitatge com a dret i no com a mera mercaderia. Apostar per la ciència com a motor d’innovació econòmica i dignificar les condicions de treball de sector. Recuperar talent emigrat. Controlar l’extensió de les cases d’apostes.
3.- Lluita contra el canvi climàtic: la transició ecològica justa, la protecció de la nostra biodiversitat i la garantia d’un tracte digne als animals.
4.- Enfortir a les petites i mitjanes empreses i als/les autònoms/ es. Impulsar la reindustrialització i el sector primari. Facilitar des de l’Administració les bases per a la creació de riquesa, benestar i ocupació, així com l’impuls digital.
5.- Aprovació de nous drets que aprofundeixin el reconeixement de la dignitat de les persones com el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat i assegurar Espanya com a país de memòria i dignitat.
6.- Assegurar la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Fomentar l’esport com a garantia de salut, integració i qualitat de vida.
7.- Polítiques feministes: garantir la seguretat, la independència i la llibertat de les dones a través de la lluita decidida contra la violència masclista, la igualtat retributiva, l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la fi del tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i l’elaboració d’una Llei d’igualtat laboral.
8.- Revertir la despoblació: suport decidit a l’anomenada Espanya buidada.
9.- Garantir la convivència a Catalunya: el Govern d’Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta finalitat, es fomentarà el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d’entesa i trobada, sempre dins de la Constitució. També s’enfortirà l’Estat de les autonomies per assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre tots els espanyols.
10.- Justícia fiscal i equilibri pressupostari. L’avaluació i el control de la despesa pública és essencial per al sosteniment d’un Estat de benestar sòlid i durador.

 

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2019

Sánchez i Iglesias arriben a un preacord

Per evitar unes terceres eleccions, el PSOE i Unides Podemos han arribat a un preacord. Tot indica que el partit de Pablo Iglesias formaria part del nou executiu espanyol, liderat per Pedro Sánchez. Aquest ‘pacte’ comptaria amb l’abstenció de Bildu i d’Esquerra Republicana de Catalunya després de garantir-se per escrit un reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya.

Unides Podemos es converteix així en el soci preferent del Partit Socialista. Tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias – que podria convertir-se en el vicepresident – volen evitar que la investidura tardi més del compte i que la polèmica i els interessos partidaris puguin malmetre la bona sintonia actual.

Els socialistes disposen de 120 escons i Podemos de 35. La majoria absoluta està situada en 176, per la qual cosa Sánchez i Iglesias hauran de comptar amb el suport d’altres forces.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2019

Després de més quaranta anys de la implantació de la democràcia, per primera vegada a l’Estat no ha estat possible el primer govern de coalició. Coalició és l’aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú. Posar-se d’acord en quina cosa, per a què, per a qui, quan i on ajuda a definir el qui i el com. Sens dubte una coalició és una qüestió de confiança política i personal. La coalició no necessita afecte, però si complicitat. No necessita uniformitat, però si coherència. No necessita disciplina, però si lleialtat. No necessita submissió, però si corresponsabilitat.
No és fàcil formar un govern de coalició. Per què? Quatre paraules hem de tenir present:

1. Cultura política
2. Compromís
3. Respecte
4. Confiança

Després de dècades d’un sistema bipartidista de governs monocolor, els líders polítics s’han educat en una cultura on pactar significa doblegar-se davant el rival, en lloc de trobar un equilibri que permeti representar la pluralitat d’opinions i opcions polítiques, que ha escollit la ciutadania i que s’expressen en un programa compartit i una sòlida i solvent majoria parlamentària.

La coalició és compromís. La legislatura vinent serà de negociacions i compromisos continus. Les geometries variables, amplies i variables, estaran a l’orde del dia. Un govern de coalició és un compromís al més alt nivell, en el qual els seus membres es comprometen a unir-se en la diferència per a garantir el funcionament d’un projecte acordat. En aquest context, el compromís no significa un fracàs, sinó com un pas necessari per a un govern eficaç i estable. Compromís solidari i mancomunat. És a dir, els errors no són del soci polític i els encerts de la meva facció. Amb el compromís de progressar, moltes vegades, no és suficient. El que sí que està clar, és que un govern de coalició és solidari o no és govern.

La coalició és respecte. Perquè una relació sigui sana, durable i estable, el respecte ha d’estar en la seva base. Les desqualificacions i les acusacions entre els líders de tots els partits no porten enlloc. Sense el respecte no pot haver-hi ni suports puntuals. La coalició també és confiança. Un president deu confiar en el seu equip, en els seus ministres, perquè el govern funcioni correctament. La relació personal entre els líders Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha de millorar molt perquè el govern de coalició sigui una realitat.
El debat se centra en si es tracta de posar en qüestió tot el sistema, sigui institucional, polític, econòmic, social, etcètera, o simplement de reformar tot allò que dificulta un progrés real i efectiu de la societat.

Les institucions són criticades; el partit, superats; el sistema econòmic, denunciat. Alguns pretenen començar de zero, ja que és un llenguatge atractiu; tant atractiu, com ineficaç. En resum, a partir d’ara serà el moment d’acordar i pactar. Per damunt d’altres consideracions, el més important és donar l’estabilitat política al país.

La desconfiança entre el PSOE i Unidas Podemos està a la vista pel que acabem de veure els darrers dies, els nòduls econòmics del programa – la legislació laboral, la fiscalitat, la política energètica i la despesa pública – també són inconvenients i el repartiment dels ministeris és un altre motiu de desavinença. Ara es tracta d’explorar el possible govern de coalició i defendre la correlació de forces parlamentàries fruit de les eleccions del 28 d’abril.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ18 Juliol, 2019

És normal que els ciutadans confiïn tan poc en la política i en els polítics. Aquesta manca de confiança i divorci entre els elegits i els electes es deu a la poca credibilitat de la classe política. Els ciutadans són conscients que les seves dacions o opinions només són tingudes en consideració durant els actes electorals. Després són tractats com un zero a l’esquerra. La població ja no es veu reflectida en els seus representats polítics.

Estaria bé que els polítics, una vegada a la vida, fessin cas a la voluntat popular. El pròxim dilluns, el president del govern espanyol en funcions, el socialista Pedro Sánchez, es presenta a la investidura sense fer cas a la vox populi. El dia de les eleccions, els ciutadans concentrats a les portes de Ferraz li demanen que «amb Rivera, no». Però Sánchez ara està fent tot el contrari del que demanaven els seus votants. Busca el suport de Ciutadans (i fins i tot del PP) per ser investit president de l’executiu.

Entrevista al Pedro Sánchez

He de confessar que Sánchez m’ha decebut per la seva manca de personalitat i de paraula. Si molts dels que el van votar haguessin sabut que volia arribar a acords (puntuals o no) amb Ciutadans, mai no li haurien donat suport. El més decebedor és que els polítics diuen una cosa en campanya i fan exactament el contrari després de les eleccions. I això fa que els ciutadans esdevinguin desconfiats i incrèduls.

Si repassem l’hemeroteca, ens adonem que Pedro Sánchez és un home que no compleix la seva paraula. És un encantador de serps, un venedor de fum. Honestament, crec que no és positiva una convocatòria anticipada d’eleccions, però tampoc és un escenari que m’espanti. Si els espanyols tornen a ser citats a les urnes, potser Pedro Sánchez i el PSC no tindran la mateixa sort que el passat 28 d’abril.

Jo estic realment cansat i avorrit dels polítics que no tenen paraula. Haurien de ser desterrats de la política perquè no fan cap favor a la credibilitat de la gestió pública. S’hauria de canviar la llei per donar més importància a la voluntat popular. Però dedueixo que els polítics no estan per aquesta labor… malauradament…

Ricard CHECA
Periodista