REDACCIÓ25 Novembre, 2015
Dones assassinades a l’Estat: any 2007, 71; any 2008, 84; any 2009, 68; any 2010, 85; any 2011, 67; any 2012, 57; any 2014, 59; any 2015, 48 dones fins avui, segons dades del Ministeri, 55 si sumem casos com el de la Sandra, catalana assassinada a Holanda quan va anar a recuperar les seves dues filles, o la Laura, amiga de la Marina, assassinada a Cuenca, o la germana de la Teresa o la Magdalena, la mare de la Sílvia, dones assassinades a mans d’homes amb els quals havien decidit no continuar una relació, dones que haurien d’estar vives, com les 48 víctimes oficials d’aquesta xacra social que és la violència exercida contra les dones.
A les 48 víctimes directes, sumem els 8 nens assassinats aquest estiu, un estiu especialment cruel amb assassinats brutals de dones i els seus fills i filles. A més de les 48 víctimes mortals, han quedat 42 menors orfes, sense mare i amb un pare assassí (en la majoria dels casos) que, en algun cas, acaba suïcidantse després de cometre la barbàrie. Aquests nens i nenes quedaran marcats per la resta de les seves vides. Les dades sempre són brutals, però el pitjor de tot és que només 9 de les 48 dones mortes havien presentat denúncia.
Segons dades de la fundació Adecco, el 65% de les dones maltractades no tenen feina. Quan se’ls va preguntar quina eina creuen que és la millor per combatre la violència masclista, el 81% va contestar que tenir feina ajudaria molt. No és cap secret ni us sorprendrà que digui que Espanya és el segon estat de la UE amb més atur femení i on la bretxa salarial se situa entorn al 24%. Des de la UGT no ens cansarem de fer visibles i denunciar aquestes dades. Amb dades extretes d’un estudi elaborat pel nostre sindicat, l’atur femení s’ha duplicat entre els anys 2008 i 2015, i s’ha situat en una xifra que gairebé triplica la mitjana europea. A aquesta realitat, hi hem de sumar que els contractes més precaris són els que tenen les dones (temporals i parcials), per això és més viva que mai la nostra reivindicació ‘Treballar igual, cobrar igual, conciliar igual”.
Violència masclista la trobem a totes les cultures, edats, classes socials i països. Les arrels de la violència masclista tenen caràcter estructural i són producte de les relacions desiguals de poder entre dones i homes. Hem de lluitar des de l’educació, amb polítiques d’ocupació per donar les mateixes oportunitats a l’accés a la feina i amb un enduriment en la llei penal pels assassins, en aquests eixos és on tenim el repte.
Des de la UGT condemnem qualsevol acte de violència i demanem a les autoritats i organismes responsables actuacions contundents contra qualsevol tipus de violència, explotació sexual, exclusió i feminització de la pobresa.
Mar VÁZQUEZ
Secretària de Moviments Socials i d’Igualtat de la UGT de les Comarques de Tarragona i delegada Territorial al Baix Penedès
