Arxius de UE | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Juny, 2021
PESCADORS_PORT-1280x853.jpeg

El Port de Tarragona ha emès un comunicat on es posiciona a favor dels pescadors en la seva lluita contra les mesures que la Unió Europea (UE) vol imposar a tot el sector pesquer del continent. La institució considera que “en els darrers temps s’han anat acumulant les dificultats fins a arribar al punt de posar en risc la viabilitat de les confraries de pescadors”.

I explica que “aquesta situació límit és inadmissible i cal que les autoritats competents actuïn ràpidament per trobar les solucions adequades per garantir que els ciutadans podran seguir accedint als necessaris productes frescos del mar”.

Per tots aquests motius, defensen una revisió d’aquestes mesures que la UE vol instaurar. Mentrestant, donen suport a les accions del gremi pescador, el qual està duent a terme una vaga a tota la província en senyal de protesta.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Juny, 2021
Protestes-pescadors3-1280x858.jpg

Una cinquantena de pescadors de la província de Tarragona s’ha reunit aquest matí per protestar contra les mesures que la Unió Europea (UE) vol implantar en el seu sector. La concentració, que s’ha dut a terme a la Ràpita, ha comptat amb la presència de la consellera d’Agricultura i Pesca, Teresa Jordà, qui ha volgut expressar el seu suport al gremi mariner. Cal recordar que els pescadors de la demarcació estan en vaga per la mateixa causa.

L’objecte de protesta són les noves obligacions que la UE implementarà a totes les barques pesqueres. Precisament avui se celebra un consell especial al Parlament Europeu sobre la pesca sostenible al continent. Entre les mesures regressives que es volen aplicar a tota la UE, hi ha la instal·lació de càmeres de vigilància a totes les embarcacions per tal d’assegurar la bona praxi de les tripulacions; alhora també es vol disminuir el nombre de dies anuals en què els vaixells d’arrossegament poden dur a terme la seva pesca.

La vaga s’ha convocat a escala europea, per la qual cosa es preveu que més regions d’Espanya s’hi sumin. Des del sector entenen que s’ha de vigilar als pescadors furtius, però consideren que s’està posant a tothom dins del mateix sac. Tot -apunten- amb la complicitat del Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya.

La UE, per la seva banda, vol evitar la sobrepesca i destrucció del medi marí. Tanmateix, el gremi afirma que no tenen la culpa de la manca de peix, sinó d’altres factors com el canvi climàtic i la sobrepoblació de tonyina. Aquest darrer factor -expliquen- serà exposat més a fons durant les setmanes vinents.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Març, 2021
Part_1.jpeg

La Unió Europea vol imposar la diligència deguda a les empreses que operin al continent. En aquest sentit, l’objectiu és que les companyies identifiquin i solucionin possibles danys als drets humans o al medi ambient. Aquesta nova regulació inclou sancions per incompliment i assistència legal a les víctimes de les corporacions en tercers països, així com la prohibició d’importar productes vinculats a greus vulneracions dels drets humans, com el treball infantil o forçós

El Parlament vol aplicar mesures addicionals, inclosa la prohibició de la importació de productes vinculats a greus violacions, com el treball infantil o forçós. Les regles també hauran d’aplicar-se a les petites i mitjanes empreses que cotitzen en borsa i les petites i mitjanes empreses d’alt risc, que haurien de rebre ajuda tècnica per complir els requisits.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Març, 2021
pedro-sanchez-investidura.jpg

La Unión Europea (UE) decidirá este miércoles si se instaura o no el Certificado de Vacunación Europeo, un documento que se anticipa clave para los países con un peso considerable del turismo en la economía. Ejemplo de ello es España. El presidente Sánchez ya expuso hace un par de semanas su defensa acérrima de este certificado en la UE. 

De hecho, el debate se rige por dos bandos opuestos: las naciones del sur (Portugal, España, Italia, etc.) y las del centro y norte de Europa (Alemania, Países Bajos, Bélgica). Este documento digital permitiría volver a cierta normalidad en lo que a vuelos internacionales se refiere. De una forma rápida, se podría comprobar si un ciudadano está libre de covid-19, ya sea mediante la adopción de una vacuna o la realización de una prueba PCR. Por eso, se trata de un elemento vital para salvar la temporada veraniega del sur del continente.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Febrer, 2019

Actualment, les empreses informàtiques estan valorant el 89 % dels continguts assenyalats en un termini de 24 hores i retirant el 72 % dels continguts que consideren constitutius d’incitació il·legal a l’odi en comparació amb el 40 % i el 28 % quan es va engegar el codi el 2016. Alhora, les empreses han de millorar la informació als usuaris.

“L’avaluació que avui presentem indica que la cooperació amb les empreses i la societat civil produeix resultats positius. Internet és un espai en el qual la gent opina i troba informació prement només un botó. Ningú hauria de sentir-se insegur o amenaçat pels continguts il·legals d’incitació a l’odi que es puguin penjar a Internet», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

“La incitació il·legal a l’odi a Internet no és només un delicte, sinó que també representa una amenaça per a la llibertat d’expressió i per al diàleg democràtic. El maig del 2016 vaig posar en marxa el codi de conducta per lluitar contra els discursos il·legals d’incitació d’odi a Internet perquè necessitàvem fer alguna cosa amb urgència contra aquest fenomen. Avui, després de dues anys i mig, podem dir que hem trobat el plantejament correcte i hem fet una norma a tot Europa per fer front a aquest greu problema protegint alhora la llibertat d’expressió”, ha declarat avui també la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere de la UE, Věra Jourová.

Des de la seva posada en marxa el 2016 el codi de conducta ha anat millorant progressivament i la recent avaluació confirma que les empreses informàtiques estant enretirant de seguida els discursos d’incitació a l’odi de naturalesa racista i xenòfoba que se’ls notifica. Tot i així, encara necessiten millorar la informació que reben els usuaris mitjançant la notificació dels continguts dubtosos i oferint més transparència pel que fa als avisos i a les eliminacions de contingut.

Les empreses estan enretirant els continguts il·legals de manera cada cop més ràpida i, tot i així, val a dir que això no es tradueix en cap eliminació abusiva de continguts perquè els índexs d’eliminació indiquen que les empreses continuen respectant la llibertat d’expressió. A més, gràcies al codi de conducta s’han creat associacions entre les organitzacions de la societat civil, les administracions nacionals i les plataformes informàtiques per dur a terme activitats de sensibilització i educació.

Finalment, hi ha quatre noves empreses que el 2018 van decidir adherir-se al nou codi de conducta: Google+, Instagram, Snapchat i Dailymotion; la plataforma francesa de jocs Webedia (jeuxvideo.com) també ha anunciat avui la seva adhesió.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2018

Torredembarra, Falset, la Fatarella, Riudoms i Vilalba dels Arcs són els cinc municipis de les comarques de Tarragona que han aconseguit una subvenció de la UE en la primera convocatòria de la iniciativa WiFi4EU, que ofereix finançament als ajuntaments i entitats locals per instal·lar punts de connexió wifi d’accés gratuït. Cadascun d’aquests municipis rebrà 15.000 euros per zones de connexió a internet en espais públics com ara els edificis del consistori, biblioteques, museus, pacs o places. A Catalunya, en la primera convocatòria de WiFi4EU s’han seleccionat un total de 44 municipis, que sumen un finançament de 660.000 euros per a crear zones wifi. A Espanya són més de 200 els pobles i ciutats que rebran l’ajut de la UE, mentre que a tot Europa s’han seleccionat 2.800 municipis, als quals es destinarà una inversió global de 42 milions d’euros. La convocatòria, que va estar oberta del 7 al 9 de novembre de 2018, va rebre un total de 13.000 sol·licituds.

La Comissió Europea ja ha fet públics els municipis seleccionats en la primera convocatòria de WiFi4EU i ara l’Agència executiva d’innovació i xarxes(INEA), encarregada de l’execució del programa, invitarà els municipis beneficiaris a signar els acords de subvenció. Una vegada signats, el municipis podran contractar una empresa perquè faci la instal·lació dels punts d’accés wifi en espais públics. Els punts WIFI4EU seran gratuïts i hauran de romandre actius durant com a mínim tres anys.

Propera convocatòria
Està previst que hi hagi tres noves convocatòries perquè els municipis que no hagin rebut un ajut en aquesta ocasió puguin sol·licitar-ho. La propera convocatòria serà a començaments de 2019 i n’hi haurà de successives fins a final de 2020. En total uns 8.000 municipis de la UE podran beneficar-se dels 15.000 euros d’ajut que preveu el programa. Mentrestant, tots els municipis registrats poden unir-se a la comunitat WIFI4EU per formular observacions sobre la iniciativa, intercanviar opinions amb d’altres municipis europeus i estar al dia de les novetats del programa.

 

Llistat de municipis tarragonins que han rebut una subvenció en la primera convocatòria WiFi4EU

Falset 15 000 Tarragona Priorat
Fatarella, La 15 000 Tarragona Terra Alta
Riudoms 15 000 Tarragona Baix Camp
Torredembarra 15 000 Tarragona Tarragonès
Vilalba dels Arcs 15 000 Tarragona Terra Alta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


REDACCIÓ9 Maig, 2015

tarradellas
Ferran Tarradellas

OPINIO
La nostra és la primera generació d’europeus que no ha viscut en guerra: els nostres avis, besavis, rebesavis, i potser algun dels nostres pares, va patir alguna de les guerres fins fa 70 anys van devastar Europa. El proper dia 9 de maig, Dia d’Europa, celebrem –sobretot- la Pau. Una pau que ara donem, potser erròniament, per garantida, però que és, sense cap mena de dubte, l’èxit més important de la Unió Europea.

El dia 9 de maig celebrem l’aniversari de l’anomenada Declaració Schuman. Un dia com aquest d’ara fa 64 anys l’aleshores ministre d’Afers Exteriors Francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la segona guerra mundial posessin en comú el carbó i l’acer: els materials que fins aleshores havien servit per fer la guerra, ara s’utilitzarien per fer la pau. La declaració Schuman van permetre la creació de la CECA (la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) l’embrió de l’actual Unió Europea. El que va néixer com un mercat sectorial amb sis membres (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg) és ara una unió de 28 Estats, 500 milions d’habitants, institucions comunes, moneda única i llibertat de moviment.

Hem fet molt de camí des que aquell 9 de maig de 1950. Tanmateix, ara ens enfrontem a reptes diferents que els que afrontaren els pares fundadors. La crisi econòmica, l’atur, la globalització, el envelliment de la població, la inestabilitat política a les nostres fronteres exteriors, tant al sud com a l’est, etc.

El 9 de maig, Dia d’Europa, és un dia per celebrar i per recordar tots aquells motius que ens fan sentir orgullosos de ser europeus; un dia per pensar en els valors que ens identifiquen: la pau, la solidaritat, la democràcia, l’Estat de Dret…; i també un dia per pensar que, si fa 64 anys uns quants europeus van ser capaços de convertir el somni d’aconseguir una Europa Unida, ara a nosaltres ens toca treballar per mantenir aquest somni i transmetre els valors que ens han convertit en un espai de pau, llibertat i prosperitat.

Ferran TARRADELLAS
Director de la representació de la UE a Barcelona

 


REDACCIÓ30 Abril, 2015

ue
Alguns alumnes que han participat en l’acte

Més de 500 alumnes de 5è, 6è i ESO de l’Escola Joan XXIII de Bonavista han partipat en una activitat emmarcada en les commemoracions del Dia d’Europa, organitzada per Europe Direct Tarragona.

Els estudiants s’han reunit en el pati del centre escolar on han pogut sentir el text elaborat pels companys. En l’escrit es ressaltava el fet de viure en una Europa lliure i oberta, on els es respecte els compromisos assumits en l’àmbit de la defensa dels drets dels ciutadans i dels valors comuns. També han fet referència a l’orgull europeu en la seva promoció i defensa de la diversitat cultural.

Els alumnes han insistit en la superació de les diferències nacionals, religioses i filosòfiques, el que comprova que és perfectament possible créixer junts en una Europa unida.

Durant l’acte, al qual ha assistit el regidor Xavier Tarrés, s’ha pogut sentir el lema de la UE – ‘Units en la diversitat’ en 12 llengües.

A finalitzar l’activitat, els més petits han ‘dibuixat’ al pati una bandera humana i han interpretat l’himne europeu.

El regidor Xavier Tarrés ha lliurat als responsables de l’Escola Joan XXIII una bandera d’Europa com a reconeixement de la seva col·laboració en les accions que fomenten la realitat i la diversitat europea.

 


REDACCIÓ30 Gener, 2015

A la darrera campanya electoral al Parlament Europeu el lema institucional va ser “Acció, reacció, decisió” en un intent per connectar amb la ciutadania i promoure un interès per les esmentades eleccions europees. Almenys es va aconseguir que globalment es mantingués la participació i no seguis la davallada de les darreres ocasions.

Realment si fem una ullada en perspectiva a casa nostre veiem que la gent ha entès que davant la desconfiança creixent amb la política en general i amb les institucions en particular (monarquia, senat, tribunal constitucional,…) calia reaccionar. Per tant, han decidit assumir un nou rol públic que ha significat fer política i no deixar que la facin els partits tradicionals que han fracassat en molts casos (corrupció, incapacitat per liderar, falta de democràcia interna,…).

Ho hem vist a les darreres eleccions gregues i el seu resultat. El fracàs estrepitós dels partits anomenats tradicionals, es  a dir, els que fins ara tenien el poder, ha propiciat una nova manera de fer política en alguns dels països de la UE. Ni millor, ni pitjor, sinó diferent. I no agrada perquè bàsicament vol dir fer fora als que fins ara han viscut del sistema polític.  No entro a valorar els riscos que això comporta en alguns casos.

Per cert, el problema ha estat que aquests partits tradicionals ho han fet molt i molt malament i no han volgut fer els deures que des de fa temps la ciutadania ha demanat i reclamat. Ja veiem com l’única sortida per no perdre més poder es avançar les eleccions, quina llàstima.

Però aquest nou rol que ha assumit la ciutadania ha de ser responsable, transparent, viable i eficaç. La gent vol tornar a confiar en la política i en lo públic com una manera de resoldre els problemes quotidians, els conflictes socials i de solventar els reptes socioeconòmics, però no a qualsevol preu. Ja no ens trobem en una època de canvis, sinó que estem davant d’una època que ha canviat. Dependrà de tots nosaltres decidir quin futur volem perquè aquest cop no hi hauran excuses.

Joaquim MILLAN ALEGRET

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2014

Durao Barroso
Durao Barroso

Fa poques hores que la Comissió Juncker ha pres el relleu al capdavant de l’executiu europeu després dels 10 anys (2004-2014) de Comissió Barroso. Si en l’article de la setmana passada vaig exposar els reptes als quals hauria de fer front el nou executiu, també és bon moment per fer balanç de la darrera dècada. Uns anys  marcats per una crisi econòmica sense precedents i de canvis importantíssims en la geopolítica mundial. Davant d’aquestes circumstàncies, Europa ha hagut de respondre de forma contundent per poder preservar el seu model social i ha estat la Comissió, com a braç executiu de la Unió, qui ha articulat aquesta resposta.

M’agradaria resumir en quatre punts les principals fites d’aquests 10 anys:

  1. L’ampliació de la UE: En aquests 10 anys hem vist com 13 nous Estats entraven a formar de la Unió per arribar a la UE dels 28 que tenim ara; els països que formen part de la zona euro també han passat de 12 a 18 (i aviat en seran 19 amb Lituània). Ara som més forts i tenim un potencial econòmic més gran. El tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el desembre del 2009, ens ha donat una base sòlida perquè la nostra Unió funcioni de manera eficaç i perquè, tal com diu el nostre lema, puguem seguir “creixent junts en la diversitat”.
  2. Resposta a la crisi econòmica: S’ha demostrat que, davant l’extrema i irreversible interdependència de les economies europees, qualsevol resposta davant d’una crisi com la que hem viscut s’ha de dur a terme a nivell europeu.

Quan la crisi del deute, importada de fora d’Europa, es va convertir en una crisi sobirana i, després en econòmica, el risc de fragmentació i de desunió era un perill real davant del qual la Comissió –juntament amb altres institucions- va actuar com un equip de bombers establint diferents tallafocs: es van rescatar diferents països: Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Xipre; es va crear un mecanisme de rescat; es va reforçar la governança econòmica a través del Semestre Europeu; i es va avançar en la Unió Bancària. Van ser decisions tan difícils com necessàries que fan que avui, dos anys després de la tempesta, ningú parli –per exemple- de la sortida de Grècia de l’euro.

  1. Creixement econòmic sostenible i consolidació fiscal: Es tracta de dues cares de la mateixa moneda, dos angles des dels quals es va haver de fer front a la crisi econòmica. Quan va esclatar la crisi i es va haver de rescatar el sector bancari europeu per evitar un col·lapse total, es van utilitzar fons públics i, com a conseqüència, es va expandir el deute dels Estats membres. Per tornar a tenir un nivell de deute sostenible es va haver de caminar cap a una estratègia de reducció de la despesa pública que es va traduir en sacrificis per a tots els Estats membres. Uns sacrificis que han valgut la pena tenint en compte que avui la UE camina va pel bon camí i està redreçant els seus comptes. El procés de consolidació fiscal intel·ligent ha d’anar acompanyat de reformes estructurals que fomentin el creixement i, quan sigui possible, d’estímuls de la demanda amb l’objectiu principal d’eliminar el principal problema que encara pateix avui Europa, l’atur.
  2. Obertura al món: Davant d’un context planetari cada vegada més globalitzat, la Unió Europea s’ha obert, encara més, a la resta del món. El G20, per exemple, va ser una iniciativa europea a través de la qual es va obtenir un compromís mundial contra el proteccionisme, un marc per al creixement sostenible i un reforç de la regulació sobre els mercats financers i els paradisos fiscals. Malgrat  les condicions econòmiques adverses, la Comissió ha promogut els mercats oberts, ha signat tractats de lliure comerç amb Corea del Sud, Singapur, Perú, Colòmbia, Equador i l’Amèrica Central, i acaba de signar un acord històric amb el Canadà, sense parlar de les negociacions per l’acord comercial més important que s’ha fet fins ara, entre els EUA i la UE (el TTIP).

La UE ha de ser un actor principal en els fòrums internacionals com la ONU,  l’OMC i el G7, on podem exportar-hi els nostres valors.

A Mode de conclusió, el “leit motive” d’aquests deu anys de la Comissió Barroso podria resumir-se en la següent sentència: “el futur d’Europa és un futur brillant però només el podrem assolir si actuem com una Unió cada vegada més estreta, una Unió de nacions sobiranes que posin en comú el seu esforç i energia per aconseguir objectius comuns. Una unió de ciutadans que comparteixen els mateixos valors fonamentals de pau, llibertat, democràcia i que lluiten per una societat més justa”.

Ferran TARRADELLES ESPUNY 
Director de la Representació de la Comissió a Barcelona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter