18. Abril 2024

Arxius de UDC | Pàgina 2 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Octubre, 2015

OPINIO

Francesc Gambús, eurodiputat d'UDC
Francesc Gambús

Sovint l’escalf europeu no arriba al nostre dia a dia. Això de “Brussel·les” sona llunyà des de Tarragona i les Terres de l’Ebre i podem caure en la temptació que només se’ns recorda per anar maldades. Aquest “Brussel·les” pateix d’una mala posició de partida perquè com recordava el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker recentment, “es critica sempre amb el dit assenyalant Brussel·les i no es critica els governs dels Estats Membres, que ens impedeixen actuar”. Vaja, que una mica els governs estatals fan allò de fer-nos mirar la lluna per no haver de mirar el dit de qui l’assenyala.

Aquests impediments ens fan mal favor per a resoldre molts problemes. Aquests impediments són els que ens duen a perdre oportunitats econòmiques com la inversió de Daimler al Port de Tarragona per la manca de connexió amb ample de via europeu. “Brussel·les” – de nou les cometes- ha posat o no els diners? Ho ha aprovat o no?, ens pregunten sovint. I tant que ho ha fet! Però està esperant que l’Estat hi posi la seva part, imprescindible, per tal de poder rebre el finançament europeu.

Aquests impediments -de l’Estat i les seves institucions- són els que a les Terres de l’Ebre no han permès posar una malla electrificada que impedís l’ascens del cargol poma riu amunt i entrés en regs mare posant en perill molts cultius. Malgrat ser una situació complexa (a la mateixa Comissió hi ha involucrades tres direccions generals de diferents departaments), en la reunió que vaig mantenir amb el Director responsable de la lluita contra el cargol poma vam recuperar el compromís de celebrar una propera reunió amb les diferents parts implicades per estudiar les mesures que cal prendre per controlar, i si es pot acabar, la plaga que afecta els arrossars del Delta des del 2009.

Aquests impediments són els que porten a l’Estat a presentar altra vegada davant les autoritats europees un Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre imposat, sense cap tipus de consens, malgrat que aquestes han advertit una vegada i una altra que si s’incompleixen els objectius fixats per la Directiva Marc de l’Aigua, se’ls poden aplicar sancions. No només això: també els han dit, de fet, que incompleixen la Directiva en qüestió. Però l’Estat, erra que erra, sostenella i no emendalla. Un pla hidrològic que, per exemple, no informa a la Comissió de la situació de zones d’especial interès ecològic com el Parc Natural del Delta, o de l’impacte econòmic que tindria per l’economia de l’Ebre, tant pel que fa al turisme, els arrossaires o les muscleres, entre altres.

Però no desistirem i denunciarem aquests i d’altres entrebancs i incompliments de l’Estat. Seguim i seguirem treballant afers relacionats, per exemple, amb els pescadors de Cambrils, amb els polígons Nord i Sud de la Petroquímica de Tarragona, amb el Corredor Mediterrani o amb la connexió del Port de Tarragona. Perquè pot semblar que som lluny, però som al costat del nostre país, al costat de Tarragona i l’Ebre. Sense defallir, compteu-hi.

Francesc GAMBÚS
Eurodiputat d’Unió Democràtica


REDACCIÓ24 Setembre, 2015

ENTREVISTAELECCIONS  2015

Anna Solé, “tarragonina de tota la vida”, té la responsabilitat de visibilitzar Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a la demarcació de Tarragona en la seva condició de cap de llista d’un partit que s’ha independitzat ja, encara que només sigui de Convergència Democràtica. Funcionària del cos Superior, té entre les seves aficions la lectura i l’esport. El que dóna peu a la primera pregunta tot seguit…

REPÚBLICA CHECA – Tenint present que us agrada l’esport. Quines sensacions us ha deixat la victòria de la selecció espanyola a l’Eurobàsquet?
ANNA SOLÉ
Cor partit. Hi ha una sèrie d’esportistes que han lluitat molt, i me n’alegro molt per ells amb independència d’on vinguin i on vagin. I per altre costat, m’agrada més un partit de Catalunya contra qui sigui.

a1RC – Vostès viuen un doble procés d’independència. La de Catalunya i la de Convergència Democràtica. Com la porteu la relativa a CDC?
AS –
Doncs prou bé. No reneguem de res de què vàrem fer durant 37 anys i si alguna cosa ens ha quedat prou sòlida és la de mantenir-nos amb sentit de govern. Hem tingut poc temps per elaborar un programa, i en aquest poc temps hem fet el que mai creiem que seria possible en un moment tan summament complex per al nostre país.

CDC encara mana
RC – Considereu que CDC encara es creu que us pot donar ordres?
AS –
Bé, en certa manera sempre hem estat els petits. I és allò de desfer-se dels fills, que sempre costa. Ha deixat anar el fill.

RC – Què enyoreu d’aquella relació?
AS –
Jo enyoro sobretot el bon camí fet amb molts companys, amb els que vam compartir molts bons moments, projectes amb la il·lusió de fer créixer el partit. També és cert que jo he estat sempre en llocs de govern de caràcter tècnic, i això t’ajuda a no tocar tan de vegades la barrera política. Enyoro la companyonia que hi ha hagut en molts moments, però en la base. No enyoro la resta.

RC – Us declareu hereus de CiU. Què creieu que es pot recuperar?
A.S. –
Doncs d’entrada un quadre gran de població moderada, com és la societat catalana; de centralitat, que és on s’han fet les polítiques de CiU durant tants anys: un quadre de seny i de raó, en definitiva, que és el per al que sempre ha destacat la societat catalana. Això és el que volem recuperar. Estic segura que mantenir massa temps aquests extremismes tan summament absurds, ens porta de manera inevitable a descosir el país. Nosaltres des de sempre hem sabut integrar. Conformem una societat molt variada, amb sentiments molt diversos, però si la situació s’extrema, el país es trenca. Si no som capaços de posar raó als sentiments, veig impossible trobar un camí on trobar-nos novament.

La corrupció
RC – Els polítics viviu enmig d’una onada de casos de corrupció…
AS
– És un tema feixuc, que com a política em fa sentir molt malament. Jo em tinc per persona honesta, i he tingut sempre clar que el fer de polític és servir al país. Vaig estar satisfeta en el moment en què es va aprovar la llei de transparència, que com a diputada que he estat m’ha fet ensenyar gairebé les tripes, però m’és igual perquè en el moment en que una decideix ser una persona pública ja sap a què s’exposa. Si no ho tenim clar, la gent de casa nostra acabarà avorrint la política i als polítics. Som humans i no sabem fins on podem arribar i si d’aquesta aigua no en beuré. Però quan una persona té ben arrelats els valors que toquen, difícilment es doblega malgrat arribi a tenir temptacions.

RC– Quin plantejament fa Unió a partir del 28-S?
AS –
Plantejament de dialogar sí o sí. Necessàriament plantejar estabilitat a tot preu.

RC – Unió faria president Artur Mas amb els seus diputats?
AS –
Mentre continuï amb aquesta rauxa i mantenint la seva aposta per la Declaració Unilateral d’Independència, que no té cap mena de seguretat jurídica i legalitat, no el votarem a la investidura. I el nostre vot podria acabar sent decisiu, vés a saber…

a2

RC – Són compatibles CDC i ERC a l’hora de formar govern?
AS –
Jo ho puc dir després de viure una legislatura amb un acord de govern amb ERC. Me les he vist i desitjat per negociar certs temes sent com és Unió un partit amb base social i de suport a la persona. He vist dinàmiques de total incompatibilitat amb un govern amb aquests dos partits. Difícilment el país pot créixer quan la divisió de pensament és tan gran. Per molt que hagin posat la independència com a bandera, a l’hora de tocar dempeus a terra i preguntar-nos què passara a partir del dia 28, jo no veig viable un govern entre aquestes dues forces polítiques.

La força de l’independentisme
RC – Tan gran és la capacitat de seducció de la Independència?
AS –
Crec que s’ha fet una bona campanya publicitària. S’ha jugat molt amb el sentiment, però tothom ha oblidat que amb el sentiment hi ha d’haver raó. He parlat amb botiguers aquests dies que em deien ‘miri, tinc el negoci a punt de tancar, i a mi ja m’és tot igual. Com si em llanço amb un paracaigudes des d’un penya segat’. I aquest missatge reuneix l’atractiu del desconegut. També en la certesa que Espanya tampoc ens acabarà deixant caure en picat, perquè depenen de nosaltres. On he pogut, he anat recordant que Espanya ja ha recentralitzat el que ha pogut, ha jugat amb temes molt sensibles per a nosaltres, però no oblidem els nivells d’hipoteca deixats per anteriors governs catalans que pagaran els meus besnéts.

RC– Esteu parlant del tripartit?
AS –
Evidentment. Les arques de la Generalitat van quedar ben escurades. Jo recordo estant a la Generalitat durant els primers mesos de govern de Mas que no se sabia com pagar nòmines. Tenim memòria de peix. També tenim la nostra part de responsabilitat. És una falca que ningú ha recordat. Ho hem volgut tot, hem estirat més el braç que la màniga, així que senyors, més enllà de buscar culpables, aquí la culpa també és nostra. Contra Espanya tot? No, contra l’immobilisme d’aquest govern tot. Però no oblidem que a casa nostra hem de saber gestionar-nos d’una altra manera.

J.S. // Tarragona

 


REDACCIÓ6 Agost, 2015

entrevista_despullatENTREVISTAMartí Barberà és un alt dirigent dUnió Democràtica de Catalunya. Actualment és diputat a Madrid. És un bon xerrador i una persona que pauta la seva relacions amistoses de franquesa i sinceritat. És tímid i vergonyós. Els que el coneixen bé diuen que és modern però matisos. No es depila ni ha fet mai trios. És un estratega polític, però una persona que coneix prou bé les sensibilitats socials. Martí, que és un amant del Bàsquet, diu que es posa dels nervis amb els discursos falsos, quelcom que a la política sembla estar a lordre del dia.

El diputat d'UDC per Tarragona, Martí Barberà
El diputat d’UDC per Tarragona, Martí Barberà

REPÚBLICA CHECA – T’agrada el teu nom?
MARTÍ BARBERÀ – Sí, m’agrada molt

RC – Què faries si commemoressis avui 18 anys?
MB –  el mateix que vaig fer fa 30: passar el dia amb els meus familiars i a la tarda dedicar-me als amics

RC – Un qualificatiu que t’identifica…
MB – Comprensiu

RC – Quin polític no invitaries al teu aniversari?
MB – A la meva celebració només convidaria familiars i amics

RC – Et depiles?
MB – No

RC – Què prens pel mal de cap?
MB – Res

RC – Una paranoia?
MB – Els animals que porten plomes

RC – Com no et vestiries mai?
MB – Jo sóc d’aquella frase: no diguis mai d’aquesta aigua no en beuré

RC – Un pecat…
MB – Menysprear la vida humana

RC – Com t’agrada dormir?
MB – Estirat al llit

RC – Què és la crisi?
MB – La fi d’un model definitiu per tenir més, la inestabilitat que el canvi provoca i la recerca d’un model sostenible que mantingui la societat del benestar

RC – Slips, tanga o boxer?
MB – Boxer a l’hivern i slips a l’estiu

RC – Quants Whatsapps envies durant el dia?MARTI
MB – Ufff… uns quants

RC – Un paisatge idíl·lic…
MB – Algunes platges d’Eivissa, ex platja d’aigües blanques

RC – Un desig realitzable…
MB – Aprendre idiomes

RC – Què faries per diners?
MB – Els diners són necessaris per viure, però no per comprar voluntats

RC – Fas nudisme?
MB – Nooooooo

RC – La darrera borratxera… 
MB – De moment mai he participat en una borratxera

RC – El teu esport predilecte…
MB – Bàsquet

RC – La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…
MB – Molts dies em dutxo amb algú

RC – Un pel·lícula…
MB – El Club de los poetes muertos (Carpe Diem)

RC – La dona dels teus somnis…
MB – La meva

RC – Has fet mai un trio?
MB – No

RC – Una pijada…
MB – Anar amb ulleres de sol en un recinte tancat

RC – Què t’excita d’un home o d’una dona?
MB – L’equilibri entre bellesa, intel·ligència i espontaneïtatM_BARBERA

RC – El teu número de la sort
MB – Cap

RC – Un polític?
MB – Duran i Lleida

RC – Què et posa dels nervis?
MB –  Els discursos falsos

RC – Llista unitària… Estàs d’acord?
MB – Estic d’acord amb l’aposta d’Unió de presentar per primera vegada el seu propi projecte, que és amb el que m’identifico

RC – Una bona cançó…
MB – Shattered (Cranberries)

RC – No pots amb…
MB – La intransigència

RC – Periodistes…
MB – Necessaris per fer arribar el missatge dels representats polítics als ciutadans i les opinions dels ciutadans als seus representants

RC – Rajoy, Sánchez, Mas, Iglésias, Rivera…
MB – Representants polítics escollits democràticament

RC – Quantes llengües parles?MARTI_B
MB – Català i castellà

RC – Quant cobres al mes?
MB – Sobre 55 mil euros bruts a l’any, la resta al ser assistències és variable

RC – Una beguda…
MB – Vi blanc

RC – El teu ‘piropo’ favorit…
MB – Bona persona

RC – Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…
MB – No poso mai cap bandera al balcó de casa

RC – Què penses del Papa Francesc?
MB – Penso que és una excel·lent persona i coherent amb el seu pensament i discurs ara fa poc he llegit la seva encíclica sobre el Medi Ambient i el canvi climàtic, una lectura recomanable

RC – Un adjectiu per identificar la teva ciutat (Valls)
MB – Solidària

 


REDACCIÓ3 Agost, 2015
raul-font.jpg

ENTREVISTARaül Font tanca una carpeta on hi desa 27 anys de militància i d’una activitat forta i potent a Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona. Ha ocupat càrrecs importants i ha format part del ‘nucli dur’ del partit. Des de fa 5 anys, la seva activitat en l’estructura partidària ha anat minvant. Després d’una intensa i meditada reflexió, ha decidit posar punt final a una etapa i, conseqüentment, va decidir donar-se de baixa d’un partit que ell considera que no l’ha tingut en compte.

raul font
Raül Font ha decidit abandonar Unió Democràtica de Catalunya, després de 27 anys de militància

REPUBLICA CHECA – Per què marxa d’Unió?
RAÜL FONT – Quan veus que no pots participar de manera directa en el dia a dia del partit, que no tenen en compte les teves aportacions i coneixements i no valoren la teva experiència. Després d’algun temps de meditació, he tingut la sensació que em tracten com si els fes nosa i que no se’m valora el suficient.

RC – No el volen al partit?
RF – Més que no voler-me, no em tenen en compte. No es valora la feina feta.

RC – I per què no ha marxat abans?
RF – Fa un any i mig que hauria d’haver marxat, al mateix temps que ho van fer els altres 120 militants. No ho vaig fer perquè vaig pensar que no era oportú i que les coses podrien canviar i internament hi havia molta feina…

RC – I, finalment, s’ha adonat que no era així…
RF – El funcionament intern i l’organització no s’enquadren amb allò que vaig viure. Amb l’actual gestió i model no m’hi trobo a gust.

RC – Però què ha canviat?
RF – Unió era un partit molt més participatiu. No era un moviment assembleari, però escoltava molt més la militància. Darrerament, només es fa una assemblea local a l’any.

RC – En què s’ha convertit UDC?
RF – En un partit de quadre, de funcionaris. Els dirigents són, essencialment, càrrecs públics. No hi ha participació ciutadana.

RC – Marxa dolgut?
RF – Aquestes coses saben greu. Surto decebut, però no ressentit ni amb rancúnia. S’acaba una etapa, però no deixaré de lluitar pel meu país.

RC – A quin partit el veurem?
RF –  De moment, a cap. No es tracta de fer un canvi de samarreta.

Raül Font
Raül Font

RC – Abandonarà també el Consell Esportiu del Tarragonès?
RF – Estic en representació d’un club i no del partit. Hi ha set persones que representen la societat civil i una d’elles sóc jo. Ja veurem que passarà al novembre, però no trobo malament que hi hagi renovació, noves idees i més dinamisme.

RC – Què pensa del ‘divorci’ de Convergència i Unió?
RF – Era una separació anunciada. Va ser una gran victòria mantenir la federació unida durant tants anys.

RC – En les darreres eleccions vostè va anar en la llista de Josep Maria Vila d’Abadal…
RF – Sí, vaig anar de número 2.

RC – Doncs es pot concloure que és independentista…
RF – Vaig votar Sí-Sí el 9 de novembre.

RC – Rajoy no es mou…
RF – No entenc que el president del govern espanyol no es mogui quan surten al carrer més d’un milió i mig de persones. Això no passa enlloc. Em sobta la incapacitat de reaccionar del Sr. Rajoy.

RC – S’identifica més, ara per ara, a Convergència?
RF – En aquest moments, a CDC hi trobo més punt d’unió que de separació. Hi ha més coincidència en la manera de fer política a Convergència que a Unió.

 


REDACCIÓ3 Agost, 2015

Raül Font
Raül Font

“Sí, però sobre aquest tema no vull fer declaracions”. D’aquesta manera Raül Font confirmava a aquest diari digital, en conversa telefònica mantinguda aquest diumenge, que s’havia donat de baixa a Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

El que ho va ser tot al partit a Tarragona, des de regidor al consistori i impulsor al seu dia de la presentació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis fins a candidat al Congrés i al Parlament en què llavors era encara un projecte en comú amb Convergència, ha comunicat la seva decisió a les seves persones més properes amb un “per al teu coneixement”.

Sobre els motius de la baixa, només es pot especular a hores d’ara. En tot cas, cal recordar que Font ja va anunciar la seva disposició a engegar-ho tot a rodar coincidint amb el manifest crític signat a finals del 2013 per una part significativa de la militància democristiana a Tarragona criticant el posicionament de Josep Anton Duran i Lleida en el tema del procés sobiranista i reclamant alhora una major democràcia interna.

Cal recordar, a més, que Font ja havia figurat el 2012 com a número dos de la llista alternativa a Duran i Lleida presentada per Vila d’Abadal al comitè de govern del partit.

 


REDACCIÓ10 Juliol, 2015

OPINIO

El Cap local d'UDC a Tarragona, J.M Prats
El Cap local d’UDC a Tarragona, J.M Prats

L’estructura de propietat a Catalunya s’ha mantingut compacta durant generacions gràcies al sistema organitzatiu de les famílies, derivat del codi civil propi. El dret català establia que el patrimoni passava de generació en generació a través de la figura de l’hereu, qui tenia la responsabilitat de conservar-lo, i, per al bon nom de la nissaga, si era possible, engrandir-lo. La resta de fills eren els cabalers, els quals o cercaven una pubilla amb qui casar-se o  anaven a la ciutat a provar sort com a menestrals o obrers.

Aquests dies, amb motiu del referèndum amb què Unió Democràtica de Catalunya consultà els seus militants sobre el full de ruta a seguir en el procés sobiranista,  el nom de l’hereu ha estat present en els mitjans de comunicació del país. Un grup de militants no acceptà el resultat de consulta i es constituí en Hereus del 1931.

Ser hereu no només implica considerar-se dipositari dels principis fundacionals, la condició d’hereu, en aquest cas, l’atorga la legitimitat democràtica sorgida de les urnes. La majoria de militants d’Unió el 14 de juny, en un exercici de democràcia interna poc habitual en els partits polítics de casa nostra, optaren per treballar per un país cohesionat, que dialogués amb l’Estat i amb Europa, respectuós amb la legalitat i sensible a la realitat social.

Catalunya necessita teixir, en aquesta cruïlla històrica, un entramat de ponts amb els que s’eviti la divisió i la fractura. No ens podem permetre com a poble viure permanentment en la tensió i en la confrontació. Històricament ens hem caracteritzat per un esperit pactista que ha configurat el nostre particular estil de fer política. D’aquest esperit n’és hereu el catalanisme moderat. I aquest esperit ha substantivat, en el decurs de més de vuitanta anys, l’acció política d’Unió Democràtica.

Per això quan parlem d’hereus ens referim a aquells prohoms del partit que redactaren el manifest fundacional, també a la trajectòria de Manuel Carrasco i Formiguera i a la implicació molts militants, que durant dècades, han lluitat per un país que visqués en plenitud la seva llibertat però que, de  retruc, fos  sensible al personalisme comunitari, entenent-lo des del respecte a la persona, la qual està intrínsecament lligada, a la comunitat a la qual pertany.

A Unió tots en sentim hereus d’una trajectòria i alhora responsables del llegat que deixarem als qui vénen darrere,  per això volem el millor per al nostre poble i per als nostres conciutadans, i ho volem sense pressions, des de la moderació, amb responsabilitat,  intentant aglutinar voluntats, defugint del frontisme i prioritzant la cohesió social.

Els qui tenen vocació de cabaler o d’hereu escampa trobaran en la incertesa i l’aventura la justificació de les seves incomoditats. Deslegitimar el poder dels vots amb proclames públiques, utilitzar els altaveus mediàtics per airejar el descontent i revestir-se d’un embolcall emparat amb falses legitimitats, no és propi de qui durant anys ha fet bandera de l’humanisme d’inspiració cristiana.

Josep Maria Prats Batet

Regidor d’Unió a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ18 Juny, 2015

Ara sí. finalment ha arribat. La federació de Convergència i Unió “s’ha acabat”.  Així ho ha afirmat el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull, qui a més, ha assegurat que es presentaran per separat a les eleccions del 27S ja que “volem fer el referèndum que no ens han deixat fer. Aquestes eleccions tenen un caràcter plebiscitari, calia clarificar conceptes”.

R.Espadaler (UDC) i J. Rull (CDC)
R.Espadaler (UDC) i J. Rull (CDC)

Després de la pregunta d’Unió, i de la victòria del Sí, CDC va demanar als democristians que es posicionessin “i la resposta ha evidenciat que hi ha una discrepància de fons en el projecte polític per al 27S”. També ha afegit que els convergents volen que els votants sàpiguen que votant aquesta candidatura voten que Catalunya sigui un estat independent.

Aquesta notícia arriba després de la reunió que el Comitè Executiu Nacional va fer ahir a la nit per valorar la sortida del Govern de la Generalitat dels consellers d’UDC.

Passar pàgina
Rull ha afirmat que han de passar pàgina i que ara comença “una nova etapa apassionant, trepidant, amb un compromís molt seriós, transcendent” per part de CDC”. A banda, s’ha mostrat optimista de cara als comicis del setembre. “Ens en sortirem, el 27S serem capaços d’explicar que Catalunya pot ser un país independent, lliure, i que així podrem garantir millor el benestar dels ciutadans”, ha afegit.

Josep Rull anuncia que 's'ha acabat'
Josep Rull ha anunciat que ‘s’ha acabat’

Separació amistosa
El coordinador general ha assegurat que ara cal treballar per “un procés de separació amistós, endreçat, sense dramatismes”. En aquest sentit, tot i que ha assegurat que la separació és “un camí de no retorn”, ha dit que han de seguir fent coses plegats i ho seguiran fent. “Volem treballar plegats en diferents àmbits i garantir l’estabilitat a les institucions on hi tenim càrrecs electes”.

Rull ha clos dient que “el projecte polític de la federació de Convergència i Unió s’ha acabat. Ha estat una eina útil, excel·lent en termes autonòmics, però en el moment que obrim l’escenari d’una Catalunya sobirana, aquest instrument no té sentit”.

 

 


REDACCIÓ22 Abril, 2015

illa corsini
L’illa Corsina que proposa el candidat convergent

Després d’algunes ocurrències, encertades o no, sembla ser que els candidats comencen a posar fil a l’agulla i revelen detalls importants del seu programa electoral.

L’alcaldable convergent, Albert Abelló, si guanya les eleccions del proper 24 de maig, proposa crear l’Illa Corsini. Es tracta d’un projecte urbanístic i social que pretén posar punt i final al deteriorament que pateix aquesta zona des de fa 8 anys. Amb aquest projecte convertirà aquest indret en el gran epicentre comercial de Tarragona.

L’Illa Corsini tindria una superfície superior a l’Illa Diagonal de Barcelona, si tenim en compte que superaria els 100 mil metres quadrats. A la zona afectada es podia comptabilitzar uns 450 establiments comercials.

L’expresident de la Cambra de Comerç, que està donant un important protagonisme al sector comercial, considera que aquesta promesa electoral serà molt positiva pels comerciants i contribuirà per a què la zona es revitalitzi.

abello_parquing
Abelló el dia que va proposar aparcar per 3 euros tot el dia

Proposta consensuada
La proposta convergent ha estat consensuada amb alguns dels representants dels botiguers de Tarragona. Un bon teixit empresarial, una important oferta comercial i l’aparcament adaptat a la realitat i a les necessitats dels clients – Abelló proposa aparcar per 3 euros al dia – contribuiran que Tarragona es posicioni en el lloc que li pertoca: convertir-se en el gran cor comercial de les comarques de Tarragona. Les persones amb mobilitat reduïda no han estat oblidades. Abelló vol que, en aquesta zona, les barreres arquitectòniques desapareguin i per aquest motiu pretén adaptar l’entorn col·locant una plataforma única.

El candidat de CiU és conscient que s’ha facilitar l’accés als vianants i per aquesta raó defensa la necessitat de corregir errors del passat, transformant els carrers Cervantes, Fortuny, Reding, Soler, Governador González, Lleida, Canyelles, Paisatge Cobos i Cristòfor Colom en una semi zona de vianants.

Veïns podran opinar
És un projecte obert a l’opinió dels veïns i comerciants locals, ja que el principal objectiu és recuperar una zona que s’ha anat deteriorament amb el temps i gràcies a desídia política.

La proposta avançada aquest mati, durant una roda de premsa, consisteix també en la creació, al Carrer Cervantes, d’un parc ecohistòric. La idea és dotar la zona d’un pulmó verd capaç de conviure amb el centre neuràlgic de Tàrraco,(les restes del Fòrum de la Colònia).

Aquesta iniciativa pretén aconseguir que Tarragona necessita recuperar, de forma urgent, el cor de la ciutat. La seva ‘Illa Corsini’ pot ser la solució per a què es posi fi a l’angoixa dels comerciants i que es recuperi els clients que han s’han fugat a causa de la incapacitat política.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2015
abello_.jpg

crsitina_guzman
Cristina Guzmán

EXCLUSIVA Cristina Guzmán, la president de l’Associació de Veïns de Sant Salvador, serà el nom que  tancarà el pòdium de la candidatura convergent, després d’Albert Abelló i Josep Maria Prats. Guzmán, que és agent dels Mossos d’Esquadra, és força coneguda per la seva implicació i defensa del moviment veïnal. No està afiliada en cap formació política.

Ha guanyat la confiança de les entitats pel seu to conciliador i alhora reivindicatiu. La líder veïnal, durant els darrers temps, s’ha reunit amb diferents autoritats municipals per reclamar millores i atenció política i social en un dels barris tarragonins on el sentiment d’inseguretat insisteix en perpetuar-se. Cristina Guzmán té una passió: l’andebol.

Amb aquest fitxatge, el top ten de la llista de CiU està pràcticament tancat. Tot i no haver la certesa dels llocs que ocuparan ja estan confirmats els següents noms: Joan Adserà, Irene Mallol, Agustí Domènech, Carles Pedreño, Mònica Martín.

 


REDACCIÓ30 Març, 2015

ballesteros_abello
Ballesteros i Abelló abans que fos candidat de CiU

El candidat de CiU a l’alcaldia de Tarragona ja ha reaccionat al balanç de govern de Ballesteros fet públic avui durant una roda de premsa. En l’ocasió, la portaveu socialista ha asseverat que Ballesteros i el seu equip havien assolit el 92% del seu programa electoral. Una dada amb la qual discrepa Albert Abelló.

“Si diuen que han complert el 92% del programa, tenim un greu problema: un 8% ens està paralitzant la ciutat”, assenyala l’alcaldable de CiU, que lamenta que l’alcalde “continuï governant dins d’una bombolla, sense tocar de peus a terra i completament aliè a la realitat de Tarragona”.

Per a Abelló, “és lamentable enganyar la ciutadania d’aquesta manera”. Considera que l’alcalde s’equivoca quan diu que el que no s’ha fet és per culpa d’altres administracions.

Contes de ciència ficció
El balanç de govern del PSC, presentat en un dossier de 226 pàgines a tot color, és una “obra de ficció”. En to jocós, Abelló diu que “Ballesteros s’ha avançat al Sant Jordi i ja ha publicat el seu best-seller de ciència ficció”.  El candidat convergent demana al cap de govern tarragoní que “no es dediqui a publicar i a relatar contes de ciència ficció i que acabi els projectes de ciutat”, designadament el Mercat, la Tabacalera i el Banc d’Espanya.

Fent números, i tenint en compte que Ballesteros diu que ha complert el 92% del seu programa, Abelló recrimina que en els 8% restants s’hauria d’encabir projectes inacabables i promeses incomplertes. A banda del Mercat Central, Abelló recorda que està pendent el soterrament de la N-240 al seu pas per Sant Salvador, congelar el preu de l’autobús urbà, la construcció de 900 habitatges socials, la millora dels polígons, la creació d’un vial a la N-340, el Centre d’Interpretació de la història de Tarragona i la millora de la façana marítima. Però n’hi ha més venda de fum i de promeses incomplertes, però “no us vull fer perdre el temps ja que ens hi passaríem tota la tarda”, ha conclòs.