02. Març 2024

Arxius de Ucraïna | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Febrer, 2023
concentració_Ucraïna_Torredembarra_2023.jpg

Nombrosos ciutats i pobles del Camp de Tarragona s’han sumat aquest migdia a la convocatòria de concentracions feta per les entitats municipalistes, coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna.

A Tarragona, aquest migdia també s’ha fet un minut de silenci a la plaça de la Font per reclamar la fi de la guerra d’Ucraïna i recordar-ne les víctimes, un any després de l’inici del conflicte bèl·lic. L’alcalde Pau Ricomà ha declarat que “ha estat un any de patiment per a moltes famílies. Des de l’Ajuntament de Tarragona estem fent tot el que està a les nostres mans: vam obrir una oficina d’atenció al refugiat on hem orientat a 632 persones en temes d’habitatge, escolarització o salut. Ens agradaria que aquesta situació es revertís el més aviat possible, que els refugiats que vulguin poguessin retornar a les seves cases i que s’acabés aquesta barbàrie.”

Recordem que a la tarda, l’Ajuntament se sumarà a la concentració convocada per Amnistia Internacional Tarragona per a denunciar la invasió i demanar a Rússia la fi d’aquesta. La concentració, en la qual participaran totes les associacions d’ucraïnesos a Tarragona i es llegirà un manifest, serà a les 18.30 h a l’Estàtua dels Despullats. Posteriorment, a les 19.30 h, sortirà una marxa des de la plaça de les Corts Catalanes fins al Balcó del Mediterrani.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha presidit aquest divendres 24 de febrer la concentració ciutadana d’un minut de silenci a les portes de l’Ajuntament de Reus convocada pel consistori per mostrar la solidaritat de la ciutat amb la població ucraïnesa i els seus milions de desplaçats. L’Ajuntament de Reus s’ha sumat a la convocatòria de les entitats municipalistes coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna, amb la voluntat d’urgir el final del conflicte bèl·lic originat pel president rus contra la nació d’Ucraïna i el restabliment de la pau i la legalitat democràtica internacional.

La plaça del Blat ha acollit a Valls una concentració silenciosa a favor de la pau amb motiu del primer any del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. La concentració l’ha presidit l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, juntament amb regidors i regidores de la corporació.

L’Ajuntament de Salou ha dut a terme, aquest migdia, una concentració silenciosa de cinc minuts, davant de la porta principal del consistori, amb motiu del primer aniversari de la guerra a Ucraïna. Es tracta d’una iniciativa organitzada per la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), amb motiu del primer aniversari de la guerra.

L’objectiu d’aquesta concentració ha estat mostrar la solidaritat de Salou amb la població ucraïnesa i els seus milions de desplaçats; així com urgir el final del conflicte bèl·lic contra la nació d’Ucraïna i el restabliment de la pau i la legalitat democràtica internacional.

Aquest migdia, l’Ajuntament de Torredembarra també s’ha sumat a les concentracions silencioses convocades a favor de la pau en el primer aniversari de la guerra a Ucraïna. L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha fet la lectura de la declaració de la Xarxa d’alcaldes i alcaldesses per la pau i en solidaritat amb les víctimes.

PUBLICITAT










REDACCIÓ24 Febrer, 2023
expo3-1280x854.jpg

El Parc de Catalunya de Coma-ruga, al Vendrell, ha despertat, aquest divendres, convertit en una sala d’exposicions a l’aire lliure: algú hi ha penjat deu quadres bèl·lics coincidint amb el primer aniversari de la guerra russa contra Ucraïna.

L’Ajuntament desconeix l’autoria de l’acció, de la qual en destaca el valor artístic “i l’oportunitat per reflexionar sobre l’impacte que un conflicte bèl·lic té sobre el paisatge”.

I és que totes les obres són antics quadres de natura que l’artista ha repintat per convertir-los en escenes de guerra.

A tots els quadres s’hi han sobreposat tancs, helicòpters, exèrcits o elements destruïts, i també hi apareixen les siluetes de persones que observen el desastre bèl·lic.

L’Ajuntament no preveu retirar les obres fins a la setmana vinent.

PUBLICITAT










REDACCIÓ24 Febrer, 2023
1_any_Ucraïna_CR_Tgn_1-1280x960.jpg

Quan fa un any que va esclatar la guerra a Ucraïna, la Creu Roja fa balanç de la feina feta en aquests 365 dies amb la població ucraïnesa refugiada al nostre país. L’entitat no governamental ha atès 2.800 persones (63% dones i 735 menors) a Tarragona d’un total de 46.500. A tota Espanya s’han ofert servei a un total de 125.023 persones.

El febrer del 2022, la Creu Roja va desplegar dispositius d’atenció a Catalunya, Astúries, Cantàbria, el País Valencià, Extremadura i Madrid en primera instància, que més tard es van ampliar gairebé a la totalitat de províncies de l’estat amb comitès especials d’acollida als diferents aeroports.

La Creu Roja pretén preservar la dignitat i la humanitat de les persones, procurant la cobertura de necessitats bàsiques i la seva integració al territori



Hi ha allotjades, en llars d’emergència, 2.163 refugiats, sota el marc del Programa d’Acollida i Integració gestionat per la Secretaria d’estat i Migracions. Actualment, 566 persones encara pernocten sota el paraigua de l’entitat a les comarques tarragonines, de les quals 201 ja es troben residint en allotjaments de manera autònoma. D’aquestes persones, 161 han participat en programes amb l’objectiu de fomentar la seva ocupabilitat i inserció laboral.

Tot això ha estat possible gràcies al suport de 236 voluntaris a la demarcació, que s’han mobilitzat per donar resposta a aquesta emergència. Col·laborant en tasques d’orientació, ensenyament de l’idioma, traducció, acompanyament a recursos educatius i sanitaris, ajuda directa, entre altres.

La Creu Roja pretén a tot moment preservar la dignitat i la humanitat de totes les persones, procurant la cobertura de necessitats bàsiques i la seva integració al territori a partir de la creació de xarxes amb la societat d’acollida.

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ24 Febrer, 2023
ucrabnia2-1280x853.jpg

“La guerra m’ha robat somnis, plans, el futur, una vida tranquil·la, sempre recordarem aquest horror”. És la resposta de l’Alèsia Vinnyk, una refugia ucraïnesa que va fugir d’Ucraïna el març passat, amb el seu fill, de tres anys, i la seva millor amiga i la filla d’aquesta. Després d’allotjar-se en un hotel de Comar-ruga gairebé tot aquest temps, aquesta setmana s’han instal·lat, finalment, en un pis al Vendrell. Vinnyk sent un agraïment infinit per l’acolliment i l’ajuda rebuda, però el seu cor està bolcat en el seu país, on hi ha deixat el marit i els pares. És una dels més de 2.800 refugiats que ha atès la Creu Roja a la demarcació des de l’inici de la invasió russa. Aquest divendres es compleix un any de l’esclat del conflicte bèl·lic.

La guerra li ha estroncat la vida a l’Alèsia. Vivia feliçment amb la seva família a Dnipró, una ciutat situada al centre del país i a més de 400 quilòmetres de la capital, Kíiv. Feia reportatges fotogràfics i audiovisuals en casaments i esdeveniments festius i tenia un negoci propi. Poques setmanes després de l’inici de la guerra, va marxar amb la seva millor amiga, amb la qual es coneixen des de fa deu anys. La fugida va ser un periple en tren des de la seva ciutat fins a Polònia, on van agafar un autobús fins a Catalunya. Van arribar a Barcelona el 17 de març de l’any passat.

La decisió de marxar d’Ucraïna va ser complicada de prendre perquè va haver de deixar la mare, a qui els problemes de salut li van impedir fugir, i també al seu marit i al seu pare, condemnats com a homes a quedar-se al país. “Va ser la decisió més difícil de la meva vida. Vaig agafar una motxilla per anar a un país estranger, sense saber que passaria; Ara els seus pares estan més tranquils perquè estem aquí, però jo estic preocupada per ells”, confessa.

Els bombardejos diaris provoquen que els seus familiars visquin amb por constantment. Ella ex-plica que la seva mare intenta treballar, però que és molt complicat fer-ho. “Cada dia sonen les sirenes i ràpidament s’han d’amagar, no hi ha llum, no saps per on vindran els míssils, és molt complicat fer vida normal”, assegura. Vinnyk intenta estar sempre en contacte amb tots els seus familiars, sigui via telèfon o per missatges. Tot i això, darrerament, assegura que és “impossible” parlar-hi a causa dels talls d’electricitat.

D’aquells primers dies de guerra de fa un any, conta que va fer de voluntària per ajudar els infants orfes que arribaven a la seva ciutat. Buscava roba, menjar i llocs on allotjar els menors. Ara, el seu marit també ajuda a l’exèrcit buscant vehicles i comprant material per als soldats. “No tornarem a viure com abans, però des del primer dia de la guerra, el 24 de febrer, estem tots units i gràcies a això la victòria serà nostra”, assegura la desplaçada. “Van venir a casa nostra a danyar-nos i estan matant els nostres fills, i per descomptat, ens vam posar tots drets perquè aconseguir que acabi com més aviat millor”, afegeix.

Tot i que estar lluny del seu país, l’Alèsia destaca que continua ajudant a través d’Internet, bus-cant gent que necessiti suport. A banda, també ofereix el seu cotxe a altres ucraïnesos refugiats que viuen a les comarques tarragonines per acompanyar-los, per exemple, al metge.

“Quan el cervell entén que no et caurà res del cel, vius més tranquil”
Tot just aquesta setmana, s’han instal·lat amb la seva millor amiga i els respectius fills en un habitatge al Vendrell. Des de la seva arribada, han viscut en un allotjament d’emergència, en un establiment hoteler a Coma-ruga. Està molt contenta per poder tenir el seu espai i intentar viure amb una certa normalitat. “Quan el cervell entén que no et caurà res del cel, vius més tranquil”, afirma.

Així mateix, remarca que se sent ben rebuda i acollida per part de la ciutadania. “La gent aquí és molt oberta, es nota que et volen ajudar quan saben que som d’Ucraïna i entenen que no sapiguem l’idioma”, afegeix. Per a ella, és “molt difícil” aprendre el català i el castellà, en canvi, celebra que els menuts estiguin absorbint la llengua i que no els afecti en l’aprenentatge. “La filla de la meva amiga parla molt bé català, ha après molt de pressa”, comenta.

“Odiarem els russos durant segles”
Preguntada sobre què en pensa dels russos, afirma que els seus fills senten un “odi feroç” contra ells. “Intentem no parlar entre nosaltres, però l’odi ve d’algun lloc en els petits, pots imaginar com ens sentim. Tindrem aquest odi durant segles” expressa l’Alèsia. Diu que no entén com és possible que els russos “no tingui sentiments ni instints materns” i “no els considera persones”. “És molt dolorós, no es pot expressar amb paraules, i aquest dolor serà de per vida”, assevera. També diu que no saps com podran viure amb aquest dolor quan s’acabi la guerra.

Pel que fa a la implicació dels països occidentals en el conflicte bèl·lic, opina que només es podrà guanyar la guerra amb més suport i armament. “Ucraïna no podrà fer res sense ajuda”, manifesta la refugiada. A la vegada, es mostra molt agraïda amb el suport rebut tant dels governs com de les organitzacions humanitàries, com Creu Roja.

Retorn a Ucraïna
En el primer aniversari de l’inici de la invasió russa, l’Alèsia només espera que s’acabi com més aviat millor per poder tornar a casa. Tot i que és conscient que el país s’ha de reconstruir de cap a peus, es mostra optimista i creu que guanyaran la guerra. “Quan torni a Ucraïna, hem de conti-nuar sent forts, ja que hem de reconstruir el nostre país i les nostres llars. S’ha d’arreglar tot per-què els nostres fills tinguin futur a Ucraïna”, diu. A més, assenyala que malgrat que els agrada viure a Catalunya, el seu cor està al seu país i assegura, esperançada, que el primer que farà quan torni és fer un “petó a la seva terra”.

Creu Roja atén més de 500 refugiats
Des de l’inici de la guerra fins a l’actualitat, Creu Roja ha atès més de 2.800 persones ucraïneses desplaçades a Tarragona, l’Ebre i el Baix Penedès. Actualment, n’atén 566, que es troben en dife-rents fases del programa de refugiats. D’aquestes, un centenar ja es troben en la segona etapa, en la qual s’han pogut emancipar i viure en habitatges de lloguer de forma autònoma, amb el suport de l’entitat.

La responsable del programa de refugiats de l’organització tarragonina, Emma Pérez, explica que ha canviat molt la manera d’ajudar els refugiats ucraïnesos. Detalla que al principi els desplaçats tenien molt clar que el conflicte bèl·lic duraria molt poc i que tornarien cap a casa al cap d’uns mesos. “A l’inici, el treball va ser molt de primer impacte, de garantir que ningú es quedés al carrer”, especifica. “L’evidència va fer que veiessin a poc a poc que això no era tan fàcil, i les persones que s’han quedat s’han hagut de plantejar que farien amb la seva vida aquí durant un temps”, concreta.

Ara, treballen amb educadors, treballadors socials, psicòlegs, juristes per tal d’ajudar-los a entendre el sistema judicial, educatiu i de salut del país. “Per ells, canvien tots aquests sistemes, és una mica el xoc cultural. També treballem l’idioma per tal que es puguin desenvolupar de manera correcta”, destaca la responsable.

Pérez remarca que el perfil majoritari de persones refugiades són dones amb fills a càrrec. També hi ha un gruix significatiu de persones grans i un col·lectiu més reduït amb malalties greus, que necessitaven assistència mèdica. Ara mateix, una de les principals preocupacions de l’entitat és ajudar a emancipar-se a les dones perquè puguin treballar i que els infants – tots escolaritzats- tinguin accés a l’oci.

Així mateix, per exemple, també busquen una solució residencial per una àvia, de 83 anys, que no té xarxa familiar i que no pot tornar a casa seva perquè es troba en una de les zones amb més conflicte i el seu habitatge ja no existeix. A banda, Pérez també assenyala un cas de tràfic de persones, que els Mossos continuen investigant. “Vam acollir la senyora amb els seus menors. Tots els agents del territori ens vam moure per protegir aquestes persones que venien d’una situació tan vulnerable”, tanca.

PUBLICITAT










REDACCIÓ23 Febrer, 2023
ucrainesos-1.jpg

Un total de 3.056 ucraïnesos estan donats d’alta a la Seguretat Social a Catalunya -2.047 a Barcelona, 439 a Girona, 205 a Lleida i 365 a Tarragona-, segons dades ofertes per la Delegació del Govern a Catalunya aquest dijous.

Segons va manifestar ahir el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, durant la presentació del balanç “Ucraïna: un any d’acollida”, han arribat a Espanya desplaçades per la invasió russa 168.000 persones, fet que “ha suposat un repte enorme per al nostre sistema d’acolliment, exigint un gran esforç de coordinació entre administracions”.

Escrivà va destacar que “Espanya ha estat el cinquè país de la Unió Europea que més desplaçats procedents d’Ucraïna ha rebut l’últim any” i que “la resposta ha estat exemplar, a causa de la gran agilitat i capacitat d’adaptació als diferents moments de la crisi”.

De les 168.000 persones desplaçades, “135.000 han estat ateses als Centres de Recepció, Acollida i Derivació (CREADE) que el Ministeri d’Inclusió va obrir a l’inici de la crisi ucraïnesa”.

Barcelona continua tenint un CREADE actiu al recinte de la Fira.

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Febrer, 2023
relatos-judiciales.jpg

El jutge José María Asencio

José María Asencio Gallego, un jove jutge alacantí resident a Catalunya, és un dels juristes de tot l’estat que forma part d’un llibre de relats curts amb rere fons jurídic.

Els diners recaptats aniran destinats a la compra de tauletes per als col·legis de la devastada Ucraïna. Segons José María Asencio, la iniciativa va sorgir l’any passat i no hi ha un límit de recaptació previst. “Com més fons s’obtinguin a més persones es podrà ajudar”.

El llibre ‘101 relats judicials‘ és una iniciativa de la Fundació Vinatea Editorial que compta amb la col·laboració altruista de reconeguts juristes i escriptors.

Els diners de la venda del llibre seran destinats a col·legis d’Ucraïna

Jutges, fiscals, notaris, criminòlegs, advocats, gestors d’empreses amb formació jurídica, són alguns dels autors dels relats que conformen aquesta obra.

Entre ells també podem trobar l’exmagistrat Baltasar Garzón o l’exalcaldessa de Madrid, la jutgessa Manuela Carmena o el col·laborador del digital larepublicacheca, el jutge José María Asencio.

Els relats que consten del llibre són narrats des de diferents punts de vista de les persones que intervenen en el procés judicial. Bé pot ser el del jutge, el defensor, el fiscal o el mateix acusat.

La presentació a Catalunya es farà el proper dia 15 de febrer a les 19h 30, al Círculo Ecuestre de Barcelona.

PUBLICITAT










REDACCIÓ24 Novembre, 2022
99c1788a-290d-43fb-936c-1baba48f0211-1280x853.jpg

L’Eurocambra ha aprovat una resolució que considera Rússia un “estat promotor del terrorisme”. Amb 494 vots a favor, 58 en contra i 44 abstencions, el ple ha aprovat un text sobre la invasió a Ucraïna que assenyala que Moscou ha intensificat els atacs contra civils i infraestructures ucraïneses, cosa que “suposa una violació de la legislació internacional”. 

En un nou gest de l’Eurocambra cap a Ucraïna, la resolució condemna els “atacs deliberats i les atrocitats” comeses per Rússia, que assenyala són “actes de terror contra la població ucraïnesa i crims de guerra”.

El text també insta els 27 a elaborar un marc jurídic per designar estats com a promotors del terrorisme, ja que la Unió Europea no té un marc legal per fer-ho, com sí tenen els Estats Units, per exemple.

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Juny, 2022
Dmitri-Medvédev2.jpeg

L’actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, ha escrit un missatge inquietant al seu compte personal de Telegram. El que és un dels grans aliats del president totpoderós Vladímir Putin, en aquest missatge dóna una visió de l’estat actual del Kremlin sobre la situació del país envaït: Ucraïna.

L’antic governant rus reacciona a una sol·licitud del país de Zelenski per rebre importacions d’energia aquest hivern amb la possibilitat de retardar el pagament durant dos anys. Dmitri Medvédev escriu: “Només una pregunta: qui va dir que Ucraïna continuarà existint al mapa mundial d’aquí a dos anys?” El missatge, a banda d’inquietant, és preocupant per a la política mundial.

PUBLICITAT










REDACCIÓ6 Juny, 2022

Antonio Guterres

Un grup de més de 200 antics treballadors de l’ONU va escriure al secretari general, el portuguès António Guterres, advertint-li que les Nacions Unides (ONU) corren el risc de ser irrellevants o fins i tot de deixar d’existir si el seu líder no assumeix un paper més actiu en la negociació de la pau entre Ucraïna i Rússia.

Els antics funcionaris, molts exsubsecretaris de l’ONU, van instar Guterres a preparar-se per assumir més riscos personals en la recerca de la pau i van dir que les Nacions Unides s’enfrontaven a una amenaça existencial a causa de la invasió d’Ucraïna per un dels seus cinc membres permanents del consell de seguretat.
“El que nosaltres i el públic en general volem veure és una presència política i una implicació pública millorada, a més d’una resposta humanitària notable de l’ONU a la crisi a Ucraïna”, van escriure els autors.

Us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics

“Volem veure una estratègia clara per restablir la pau, començant per un alto el foc provisional i l’ús de la capacitat de l’ONU per a la mediació i la resolució de conflictes. Això podria incloure visites a zones afectades pel conflicte, converses amb ambdues parts i fins i tot traslladar temporalment la seva pròpia oficina a Europa, més a prop de les negociacions que calen amb urgència, i així indicar la determinació de l’ONU d’afrontar de cara aquesta gran crisi”, diu la carta.

“Vam decidir alçar la nostra veu, preocupats pel repte existencial que les Nacions Unides s’enfronten en aquesta situació històrica. La invasió russa d’Ucraïna soscava greument l’ordre global posterior a la Segona Guerra Mundial. És la culminació d’una sèrie d’amenaces contra la pau i la seguretat de la humanitat, la prosperitat compartida i el respecte als Drets Humans que encarna l’ONU”, diu el document.

Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions

Els autors de la carta admeten que no saben si Guterres està involucrat en alguna mediació entre bastidors. “Sabem que us preocupa profundament garantir que les nostres Nacions Unides tinguin un impacte positiu en la Humanitat i el planeta, que també marcarà el vostre llegat al capdavant de l’organització. Per això, us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics”, escriuen els antics funcionaris.

“Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions, amb les pèrdues humanes i la destrucció material que l’acompanyaven”, conclou la carta.

PUBLICITAT










REDACCIÓ22 Maig, 2022

El districte 2202 del Rotary Internacional ha celebrat el seu congrés a Salou. Un dels convidats ha estat el cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov.

Jose Antonio Riquelme donant la benvinguda

Davant un auditori, majoritàriament identificat i solidari amb el poble ucraïnès, el diplomàtic ha conversat amb el periodista i president del Club Amistad Hispano Marroquí, Ricard Checa.

El governador del districte, José Antonio Riquelme, li ha donat la benvinguda i l’ha convidat a sentir una cançó que, en definitiva, parlava de la pau al món. Artem Vorobyov, emocionat, ha compartit amb la resta de rotaris el seu punt de vista sobre la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna. Però, ho ha fet després de felicitar el Rotary Internacional per la seva labor i per la col·laboració de la Fundació Rotària, la qual, a través del Fons de Resposta a les catàstrofes, ha recaptat 14, 4 milions de dòlars. Aquests diners, ha recordat, estan sent destinats a ajudar directament als refugiats i a cobrir urgències humanitàries a Ucraïna.

El representant del president Zelenski a Barcelona ha dit que “guanyarem aquesta guerra. Costarà, però la guanyarem”. Això perquè, “els ucraïnesos no ens rendirem. Al contrari, l’esperança que guanyarem aquesta guerra va in crescendo”. Ha volgut esclarir que el conflicte bèl·lic per part de Rússia no va començar el 24 de febrer del 2022. “És una guerra il·legal iniciada en 2014. (…) L’invasor va agafar Ucraïna i els països democràtics occidentals totalment desprevinguts, tirant per terra tots els tractats internacionals”.

La Fundació Rotària, a través del Fons de Resposta a les catàstrofes, ha recaptat 14, 4 milions de dòlars. Està ajudant directament als refugiats i a cobrir urgències humanitàries a Ucraïna.

Si bé és cert que Ucraïna, des del 2014, va dedicar 5% del seu PIB a millorar la defensa i l’exèrcit del país, però “cap esforç és suficient davant un enemic com Rússia”. No obstant això, segons ha dit, en totes les situacions adverses hi ha quelcom positiu: Ucraïna ha rebut l’escalf i la solidaritat de gairebé tots els països lliures i democràtics. De fet, la Unió Europea ha reaccionat “com si aquesta agressió fos un atac a un dels seus”. Ningú pot predir quant durarà aquesta invasió, però Vorobyov està convençut que arribarà el dia en què les tropes de Putin seran expulsades d’Ucraïna, de Crimea i de Dombás. “Serà el moment de la pau”, ha dit mirant el públic amb els ulls vidriosos.

“Ucraïna només demana respecte” a la seva integritat territorial i lluitarà perquè Rússia no conquereixi “ni un àpix del seu territori a l’enemic”. Se sol dir que l’esperança ha de ser la darrera cosa a desaparèixer i això mateix és el que estan fent els soldats ucraïnesos que s’han convertit en veritables herois i lluitadors de la llibertat. “Els ucraïnesos que estan lluitant a Ucraïna o fora del país confien que arribarà la pau. La guerra es guanyarà i podrem reconstruir les nostres cases i refer les nostres vides. Res serà igual perquè molts hauran perdut els seus éssers estimats i altres hauran de tirar endavant amb ferides de guerra i nombrosos problemes. L’esperança no evita el patiment, però és la base de la resistència”.

El cònsol general reconeix que Ucraïna viu una situació de “complicada”, així i tot el reconforta comptar amb el recolzament – a tots els nivells – dels països més rics, lliure si democràtics del món. “La seva solidaritat i suport són la peça clau per entendre la nostra resistència. Nosaltres no defensem només les nostres cases, sinó que lluitem contra la tirania. Quan guanyarem aquesta guerra, el món serà un lloc millor i més segur”.

Hem d’anar amb compte amb la solidaritat. Enviar medicaments, roba, menjar sense tenir en compte els canals correctes i oficials, pot tenir un resultat contraproduent

A preguntes del periodista Ricard Checa sobre les diferents forma d’ajuda, el diplomàtic ha fet un alerta: “hem d’anar amb compte amb la solidaritat. Enviar medicaments, roba, menjar sense tenir en compte els canals correctes i oficials, pot tenir un resultat contraproduent”. Ha esmentat que el Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, a través de les seves missions consulars, coordina canals perquè l’ajuda internacional flueixi de forma ordenada, controlada i segura i arribi als hospitals i als refugiats.

Sobre la reconstrucció del país, Artem Vorobyov ha confessat que la Unió Europea és una peça clau. Totes les ajudes seran necessàries. “La Unió Europea és vigilant i exigent en les formes i en les normes de com s’entregaran i es repartiran les ajudes econòmiques. La corrupció ha de ser descartada a tots els seus nivells”. El cònsol també ha convidat el teixit empresarial a invertit en el seu país un cop s’hagi assolit la pau i la victòria.
El seu desig més immediat és que s’acabi la guerra i que hi hagi pau i es faci justícia.

PUBLICITAT