Arxius de Ucraïna | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2022
Dmitri-Medvédev2.jpeg

L’actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, ha escrit un missatge inquietant al seu compte personal de Telegram. El que és un dels grans aliats del president totpoderós Vladímir Putin, en aquest missatge dóna una visió de l’estat actual del Kremlin sobre la situació del país envaït: Ucraïna.

L’antic governant rus reacciona a una sol·licitud del país de Zelenski per rebre importacions d’energia aquest hivern amb la possibilitat de retardar el pagament durant dos anys. Dmitri Medvédev escriu: “Només una pregunta: qui va dir que Ucraïna continuarà existint al mapa mundial d’aquí a dos anys?” El missatge, a banda d’inquietant, és preocupant per a la política mundial.

PUBLICITAT










REDACCIÓ6 Juny, 2022
antonio-guterres.jpg

Antonio Guterres

Un grup de més de 200 antics treballadors de l’ONU va escriure al secretari general, el portuguès António Guterres, advertint-li que les Nacions Unides (ONU) corren el risc de ser irrellevants o fins i tot de deixar d’existir si el seu líder no assumeix un paper més actiu en la negociació de la pau entre Ucraïna i Rússia.

Els antics funcionaris, molts exsubsecretaris de l’ONU, van instar Guterres a preparar-se per assumir més riscos personals en la recerca de la pau i van dir que les Nacions Unides s’enfrontaven a una amenaça existencial a causa de la invasió d’Ucraïna per un dels seus cinc membres permanents del consell de seguretat.
“El que nosaltres i el públic en general volem veure és una presència política i una implicació pública millorada, a més d’una resposta humanitària notable de l’ONU a la crisi a Ucraïna”, van escriure els autors.

Us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics

“Volem veure una estratègia clara per restablir la pau, començant per un alto el foc provisional i l’ús de la capacitat de l’ONU per a la mediació i la resolució de conflictes. Això podria incloure visites a zones afectades pel conflicte, converses amb ambdues parts i fins i tot traslladar temporalment la seva pròpia oficina a Europa, més a prop de les negociacions que calen amb urgència, i així indicar la determinació de l’ONU d’afrontar de cara aquesta gran crisi”, diu la carta.

“Vam decidir alçar la nostra veu, preocupats pel repte existencial que les Nacions Unides s’enfronten en aquesta situació històrica. La invasió russa d’Ucraïna soscava greument l’ordre global posterior a la Segona Guerra Mundial. És la culminació d’una sèrie d’amenaces contra la pau i la seguretat de la humanitat, la prosperitat compartida i el respecte als Drets Humans que encarna l’ONU”, diu el document.

Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions

Els autors de la carta admeten que no saben si Guterres està involucrat en alguna mediació entre bastidors. “Sabem que us preocupa profundament garantir que les nostres Nacions Unides tinguin un impacte positiu en la Humanitat i el planeta, que també marcarà el vostre llegat al capdavant de l’organització. Per això, us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics”, escriuen els antics funcionaris.

“Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions, amb les pèrdues humanes i la destrucció material que l’acompanyaven”, conclou la carta.

PUBLICITAT










REDACCIÓ22 Maig, 2022
artem3.jpeg

El districte 2202 del Rotary Internacional ha celebrat el seu congrés a Salou. Un dels convidats ha estat el cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov.

Jose Antonio Riquelme donant la benvinguda

Davant un auditori, majoritàriament identificat i solidari amb el poble ucraïnès, el diplomàtic ha conversat amb el periodista i president del Club Amistad Hispano Marroquí, Ricard Checa.

El governador del districte, José Antonio Riquelme, li ha donat la benvinguda i l’ha convidat a sentir una cançó que, en definitiva, parlava de la pau al món. Artem Vorobyov, emocionat, ha compartit amb la resta de rotaris el seu punt de vista sobre la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna. Però, ho ha fet després de felicitar el Rotary Internacional per la seva labor i per la col·laboració de la Fundació Rotària, la qual, a través del Fons de Resposta a les catàstrofes, ha recaptat 14, 4 milions de dòlars. Aquests diners, ha recordat, estan sent destinats a ajudar directament als refugiats i a cobrir urgències humanitàries a Ucraïna.

El representant del president Zelenski a Barcelona ha dit que “guanyarem aquesta guerra. Costarà, però la guanyarem”. Això perquè, “els ucraïnesos no ens rendirem. Al contrari, l’esperança que guanyarem aquesta guerra va in crescendo”. Ha volgut esclarir que el conflicte bèl·lic per part de Rússia no va començar el 24 de febrer del 2022. “És una guerra il·legal iniciada en 2014. (…) L’invasor va agafar Ucraïna i els països democràtics occidentals totalment desprevinguts, tirant per terra tots els tractats internacionals”.

La Fundació Rotària, a través del Fons de Resposta a les catàstrofes, ha recaptat 14, 4 milions de dòlars. Està ajudant directament als refugiats i a cobrir urgències humanitàries a Ucraïna.

Si bé és cert que Ucraïna, des del 2014, va dedicar 5% del seu PIB a millorar la defensa i l’exèrcit del país, però “cap esforç és suficient davant un enemic com Rússia”. No obstant això, segons ha dit, en totes les situacions adverses hi ha quelcom positiu: Ucraïna ha rebut l’escalf i la solidaritat de gairebé tots els països lliures i democràtics. De fet, la Unió Europea ha reaccionat “com si aquesta agressió fos un atac a un dels seus”. Ningú pot predir quant durarà aquesta invasió, però Vorobyov està convençut que arribarà el dia en què les tropes de Putin seran expulsades d’Ucraïna, de Crimea i de Dombás. “Serà el moment de la pau”, ha dit mirant el públic amb els ulls vidriosos.

“Ucraïna només demana respecte” a la seva integritat territorial i lluitarà perquè Rússia no conquereixi “ni un àpix del seu territori a l’enemic”. Se sol dir que l’esperança ha de ser la darrera cosa a desaparèixer i això mateix és el que estan fent els soldats ucraïnesos que s’han convertit en veritables herois i lluitadors de la llibertat. “Els ucraïnesos que estan lluitant a Ucraïna o fora del país confien que arribarà la pau. La guerra es guanyarà i podrem reconstruir les nostres cases i refer les nostres vides. Res serà igual perquè molts hauran perdut els seus éssers estimats i altres hauran de tirar endavant amb ferides de guerra i nombrosos problemes. L’esperança no evita el patiment, però és la base de la resistència”.

El cònsol general reconeix que Ucraïna viu una situació de “complicada”, així i tot el reconforta comptar amb el recolzament – a tots els nivells – dels països més rics, lliure si democràtics del món. “La seva solidaritat i suport són la peça clau per entendre la nostra resistència. Nosaltres no defensem només les nostres cases, sinó que lluitem contra la tirania. Quan guanyarem aquesta guerra, el món serà un lloc millor i més segur”.

Hem d’anar amb compte amb la solidaritat. Enviar medicaments, roba, menjar sense tenir en compte els canals correctes i oficials, pot tenir un resultat contraproduent

A preguntes del periodista Ricard Checa sobre les diferents forma d’ajuda, el diplomàtic ha fet un alerta: “hem d’anar amb compte amb la solidaritat. Enviar medicaments, roba, menjar sense tenir en compte els canals correctes i oficials, pot tenir un resultat contraproduent”. Ha esmentat que el Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, a través de les seves missions consulars, coordina canals perquè l’ajuda internacional flueixi de forma ordenada, controlada i segura i arribi als hospitals i als refugiats.

Sobre la reconstrucció del país, Artem Vorobyov ha confessat que la Unió Europea és una peça clau. Totes les ajudes seran necessàries. “La Unió Europea és vigilant i exigent en les formes i en les normes de com s’entregaran i es repartiran les ajudes econòmiques. La corrupció ha de ser descartada a tots els seus nivells”. El cònsol també ha convidat el teixit empresarial a invertit en el seu país un cop s’hagi assolit la pau i la victòria.
El seu desig més immediat és que s’acabi la guerra i que hi hagi pau i es faci justícia.

PUBLICITAT












REDACCIÓ13 Maig, 2022
diners2.jpg

La Unió Europea (UE) finançarà la defensa d’Ucraïna amb 500 milions d’euros en ajudes militars. Això es traduirà tancs, artilleria pesant i munició. Amb aquest nou ajut, la UE ja haurà destinat al voltant de 2.000 milions d’euros en subministraments al país presidit per Zelinski. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha subratllat que la UE continuarà treballant en “l’aïllament de Rússia” i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Maig, 2022
Enviament_Ucraina_Port_Tarragona_3-1280x960.jpeg

Tarragona ha recaptat 21 palets de material humanitari per a Ucraïna. D’aquests paquets, 14 són de roba, 3 de mantes, 3 de medicaments i higiene personal, i un de roba de llit. Tot el subministrament ha estat recollit per entitats solidàries del territori, les quals han donat suport a la campanya coordinada pel Govern de la Generalitat. El Port de Tarragona ha participat, des del passat mes de març, en la recepció i col·laboració directa amb la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és facilitar la concentració dels materials humanitaris i posteriorment fer el trasllat al magatzem logístic de 1.800 m² al Port de Barcelona, des d’on s’envia a Ucraïna.

Els materials recollits que no s’han ajustat a les necessitats del poble ucraïnès s’entregarà a Càritas. Es tracta de 7 palets de roba usada que han quedat descartats per a Ucraïna, però que permetran a l’ONG realitzar altres accions.

PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Abril, 2022
joan_planellas.jpg

Benvolguts i benvolgudes, Incerta glòria és el títol —manllevat a Shakespeare— de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna. S’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Però aquí voldríem fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte. Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo.

Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió cristiana fins a l’època moderna. Les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques, moltes vegades emprades per interessos partidistes. No és possible il·lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Ambdues són de religió cristiana ortodoxa, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, és de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí.

Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo

Això explica també que els desplaçats ucraïnesos per causa d’aquesta guerra hagin estat tan ben acollits pels polonesos, majoritàriament catòlics. La resta són de confessió ortodoxa. Ara bé, la part més oriental —sobretot la zona del Donbass— pertany directament al patriarcat de Moscou. La resta, fins fa poc temps, depenien de Kíiv, però també gairebé majoritàriament units a la Patriarquia de Moscou. Amb tot, el govern de Kíiv, enfrontat al Kremlin aquests darrers anys, va dur a terme una intensa campanya per separar-se de Moscou, convidant les parròquies, amb promeses d’ajuts econòmics, a constituir una Església nacional Ucraïnesa. Això gairebé provocà un cisma entre els patriarques de Constantinoble i de Moscou, perquè el primer havia cedit als desitjos d’una Església ortodoxa ucraïnesa. Val a dir que per a Moscou, Kíiv seria equivalent al significat de Jerusalem per al cristianisme global. D’aquí que el patriarca Kiril de Moscou s’hagi referit als que s’oposen a la unitat històrica de Rússia i Ucraïna com «forces del diable».

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre

Però amb aquesta guerra bona part de la població ucraïnesa, per motius socioreligiosos, encara que sigui eslava, ha acabat no depenent de Moscou, sinó de Roma o directament de Kíiv. Ara esdevé extremadament difícil ser cristià ortodox a Ucraïna i tenir com a màxima autoritat un patriarca rus.

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre. I, per contra, Rússia no tolera d’Occident el relativisme i el «secularisme militant», que, segons el metropolita Hilarion Alfeyev, considerat el número dos de l’Església ortodoxa russa, «és molt més perillós del que va suposar l’ateisme militant de l’antiga Unió Soviètica».

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a la defensa de la llibertat enfront de la tirania

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a allò que ha constituït la seva història bimil·lenària: la defensa de la llibertat enfront de la tirania. Dir això no és en absolut un al·legat en favor de la guerra, sinó de la negociació i del diàleg. Perquè, quan és fruit d’una guerra, la glòria de la victòria és sempre incerta; tan sols la glòria de la pau autèntica és duradora.

Que la Pasqua de la resurrecció del Senyor que celebrem avui els cristians catòlics i la que celebraran diumenge vinent els cristians ortodoxos ens porti a la glòria d’aquesta pau. Santa Pasqua!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


REDACCIÓ12 Abril, 2022
Anatoly_Shariy_2020.jpg

Anatoli Sharí

Anatoli Sharí és un periodista ucraïnès prorús que des de 2019 viu a Roda de Berà, després de fugir del seu país el 2012. El servei d’intel·ligència ucraïnès el va acusar d’alta traïdoria i de violació de la igualtat dels ciutadans en funció de la seva raça, nacionalitat, creences religioses, discapacitat i altres motius. Sharí també és videoblogger i fins i tot es va dedicar a la política, fundant un partit favorable a Rússia.

La seva formació política, amb representació a diverses localitats, distribuïa mapes d’Ucraïna sense la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014.

Ahir, una trentena d’ucraïnesos residents a Catalunya es va manifestar a les portes de casa seva. Malgrat la protesta, que va durar unes tres hores, Sharí no va sortir de la seva propietat en cap moment, per la qual cosa no va tenir lloc cap incident violent o extremadament tens. Sharí està empadronat a Roda des de fa uns mesos i viu en una casa de luxe amb vigilància les 24 h.

PUBLICITAT



REDACCIÓ5 Abril, 2022
zelenski-congres.png

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha realitzat una intervenció al Congrés dels Diputats davant les autoritats espanyoles on ha demanat sancions més dures contra l’executiu de Vladímir Putin. “Rússia no busca la pau de debò”, ha assegurat Zelenski qui també ha demanat a l’executiu de Pedro Sánchez que les empreses deixin de fer negoci amb Rússia.

L’acte, que ha arrencat amb minuts de retard, després de la compareixença del cap de l’executiu ucraïnès a l’ONU, ha començat amb una gran ovació de tots els grups polítics de la cambra nacional. També ha assistit l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, així com diferents membres de la diplomàcia europea i internacional a l’Estat.

Zelenski també ha volgut empatitzar amb els diputats i membres del govern, comparant els últims bombardejos amb el protagonitzat per l’aviació nazi a Gernika l’any 1937. “Sembla que ens trobem a Gernika, l’abril del 1937. Europa no pot mirar de reüll el que està passant. Poden ajudar-nos. Valorem el suport d’Espanya”, ha dit el president ucraïnès.

Finalment, Pedro Sánchez, ha assegurat que Espanya “condemna determinadament aquesta guerra de Putin contra Ucraïna, donem suport a la unitat territorial i la independència del territori ucraïnès. Sempre ens tindran al costat del seu poble, Espanya estarà a l’altura”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Abril, 2022
278e2d49-283f-4907-9231-3fd4cba7d443-1280x847.jpg

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, viatjaran aquesta setmana a Kíiv per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Segons ha anunciat el portaveu comunitari, Eric Mamer, el viatge a la capital ucraïnesa serà abans que Von der Leyen es desplaci a Varsòvia (Polònia) per a un esdeveniment per captar fons per als refugiats i desplaçats interns per la guerra, que se celebra aquest dissabte.

Es tracta de la segona visita de líders comunitaris a Kíiv, després que la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, visités la capital ucraïnesa la setmana passada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2022
7a302748-ae76-479d-beac-978894f473ce-1280x853.jpg

Uns 2.000 ucraïnesos es troben allotjats al Tarragonès. Així ho ha anunciat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, en una visita a un hotel de Salou on hi ha 170 refugiats. Des del Govern es treballa perquè aquestes persones puguin reubicar-se en un espai que permeti refer la seva vida. La Generalitat té previst aprovar un paquet de mesures la setmana vinent per ajudar els municipis i les famílies refugiades. A la demarcació de Tarragona, la Creu Roja ha allotjat unes 1.400 persones i ja s’han escolaritzat 223 infants a Camp.

PUBLICITAT





RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter