Avui canviem de registre. Viatgem cap a Alella, un petit poble del Maresme que s’ha convertit en l’epicentre del cinema català i espanyol, per poder conèixer en profunditat la nova coproducció de Televisió de Catalunya, Radio Televisión Española i sota la producció de Focus. Es tracta d’una adaptació al cinema de l’obra de teatre ‘El crèdit’, que ha estat triomfant als ateneus més importants de Barcelona i Madrid.

Agafo el guió i la sinopsi d’aquesta ‘TV movie’ per preparar la jornada i em plantejo una qüestió complexa. Per què totes les produccions, o la gran majoria d’elles, es fan de Barcelona cap amunt? No troben?

Després d’agafar una furgoneta de l’equip de producció a Barcelona, arribem al bell mig d’Alella, on a l’Espai d’Arts Escèniques del municipi, s’està gravant aquesta nova producció de TV3 i RTVE, amb una duració aproximada de quatre setmanes. El primer que sobta és com l’ateneu alellenc s’ha convertit en una seu bancària, com la que podríem trobar a qualsevol barri o ciutat, transformant l’espai teatral, sense alterar la tranquil·litat d’aquest poble de la costa maresmenca.

‘El crèdit’, una coproducció simultània en català i castellà
En aquesta comèdia, un home que es veu en la necessitat de demanar un préstec bancari, veu la gestió complicada quan el director de la sucursal l’hi nega perquè no hi veu garanties de solvència. Quan l’home no veu la manera d’aconseguir el crèdit de grat, amenaça el bancari de seduir i anar-se’n al llit amb la seva dona, si no accedeix a aprovar l’operació.

Pel que fa al repartiment d”El crèdit’ està encapçalat per Jordi Bosch que interpreta el paper de protagonista a la producció catalana, i Carlos Hipólito que fa el mateix, però en versió castellana.

Tots dos compartiran protagonisme amb Pere Ponce, que actua a les dues versions. Àngels Gonyalons, Agnès Busquets, Abel Folk, Albert Salazar i Carla Schilt completen el repartiment d’aquest telefilm.

En arribar, fem una volta pel set de rodatge, que consta d’un espai exterior i un altre d’interior a l’Espai d’Alella, que és on transcorre la majoria d’escenes d’aquesta història, a dins de la seu bancària. Una altra de les peculiaritats que ens hem trobat ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament, de manera que els protagonistes, Carlos Hipólito i Jordi Bosch es van alternant de forma constant.

Després d’assistir a la gravació d’una de les escenes, és temps per parlar amb els que millor coneixen aquest projecte, els seus productors. Allunyats de la zona de rodatge, Maite Pisonero, Conxa Orea i Pere Roca ens atenen, assegurant i remarcant que “encara no tenim data d’estrena, però la voluntat és estrenar-la tan bon punt creiem que sigui el moment adient, és a dir, escollint el moment exacte perquè el públic gaudeixi de la pel·lícula”.

Sobre l’adaptació de l’obra de teatre a la televisió, Pere Roca insisteix en el fet de poder “portar a les dues televisions públiques (TV3 i TVE), les millors obres teatrals, que hagin triomfat. De fet, les vegades que hem fet aquest tipus de produccions, les audiències han respost de manera excel·lent”.

Conxa Orea assegura que “no és la primera vegada que fem una coproducció en les dues llengües. Ja ho vam fer amb l’Enigma Verdaguer”. La novetat? El canvi de protagonista en la versió catalana i castellana. Maite Pisonera ha destacat que “els actors ens han traslladat que per ells es tracta d’una experiència molt interessant pel fet que el canvi de protagonista provoca que hagin d’estar més concentrats i interioritzin molt més els seus personatges”.

Aposta per les produccions de KM0
Un altre dels aspectes que preocupa als productors, és la competència amb els diferents formats i plataformes digitals. “Som conscients que no podem competir amb Netflix ni ‘La guerra de les galàxies VII’. On sí que podem competir és amb treure-li el màxim suc possible als talents que tenim a casa nostra, de KM 0. Per tant: obres de teatre que han tingut èxit al nostre territori i una gran aposta, com la que ha fet en aquest cas el gran Jordi Galceran, que això és garantia d’èxit i que Netflix no té (rialles)”, assegura Pere Roca.

Sobre el repte d’apostar per una obra de teatre, Conxa Orea insisteix en el fet que “la clau està en una bona adaptació teatral. És bàsic saber adaptar bé un bon llibret teatral al llenguatge audiovisual, tenint en compte el canvi d’escenari dels dos gèneres. ‘El crèdit’, per exemple, s’ha adaptat i s’ha ampliat, introduint espais i personatges nous, per tal que l’experiència audiovisual sigui més plena i és el que fa que l’audiència respongui tan bé a aquest tipus de produccions”.

“Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres. Precisament el treball de les televisions públiques implica poder apropar a més públic els bons autors, actors i guionistes de teatre”, assegura Maite Pisonero.

La qüestió dels 65Kms…
Se’n recorden que al principi d’aquest article jo em preguntava perquè una producció com aquesta es grava a Alella i no a qualsevol poble de la demarcació de Tarragona? Doncs incapaç d’estar callat i un xic intrigat, intento cercar una resposta, mentre la resta de companys periodistes assaboreixen els productes del càtering. M’atanso a Pere Roca i intento obtenir resposta al meu dubte.

“Home no és per res en especial, però pensa que la majoria de productores, actors, directors… la indústria audiovisual en general residim a Barcelona. Pensa que si ens desplacem a més de 65 kilòmetres de la nostra residència, hem de pagar dietes als actors i a la resta de l’equip de realització, cosa que encareix els costos totals de la producció i segons quins pressupostos moguis… és per aquest motiu que ens decantem per fer produccions a la ciutat o a pobles dels voltants, depenent de les nostres necessitats”, explica Pere Roca.

“En el cas concret de ‘El crèdit’, Alella reuneix tot el que buscàvem. Una població amb un bon nivell de vida, benestant, que encaixa amb el personatge principal. A més disposem d’un espai com en el que ens trobem i l’Ajuntament alellenc ha apostat de manera molt ferma per aquest projecte”, conclou el productor de Focus.

Impulsar projectes a Tarragona
Aquestes paraules encara em deixen més sorprès. Després d’un matí intens al set, vivint el que es viu en un projecte d’aquesta envergadura, em fa sentir, com a tarragoní, enveja. Enveja sana, però enveja. Per què no ho podem fer a Tarragona? Si volem que les productores catalanes i de la resta de l’estat es fixin en els nostres pobles, ciutats i paratges, per tal d’escollir les localitzacions pels seus projectes, com pot ser el cas de ‘El crèdit’, ens hem de començar a donar valor.

Això no implica picar a la porta de les productores a avassallar. Tot el contrari. Es tracta d’ajudar i impulsar projectes. ‘El crèdit’ és un clar exemple del que busquen les productores: projectes de casa nostra, amb bones històries i que aprofiten per mostrar els millors racons de la nostra geografia. Hi ha molta feina a fer, però molt a guanyar.

Borja VIZCARRO
Alella