Arxius de tv3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Octubre, 2019
està_passant.jpg

Dos dels humoristes del programa ‘Està passant’

La Fiscalia ha rebut una denúncia signada per diversos sindicats dels Mossos d’Esquadra a causa d’un gag del programa de TV3 “Està passant”. El gag donava a entendre que els agents de la policia catalana són uns ‘gossos’ “agressius i rabiosos”, en considerar que va poder incórrer en els delictes d’odi i injúries.

La denúncia ha estat interposada davant la Fiscalia de Delictes d’Odi de Barcelona per la Trisindical dels Mossos, que agrupa el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), el Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) i al Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), i també per l’Associació de Comandaments de Policia de Catalunya (COPCAT).

Els sindicats denuncien que el programa satíric “Està passant”, dirigit per Toni Soler, va emetre el passat dimecres 16 d’octubre un vídeo en què es refereixen a uns “gossos” (jugant amb l’equívoc de la semblança en català entre la paraula ‘gossos ‘i mossos) que llancen bales de’ foam ‘i que estan “rabiosos i agressius”, i conclou amb que la culpa és dels seus amos, moment en el qual apareixia una imatge del conseller d’Interior, Miquel Buch.

El vídeo es va emetre en plena onada de crítiques des de sectors de l’independentisme davant l’actuació dels Mossos d’Esquadra davant els disturbis a Barcelona i altres ciutats catalanes després de les protestes per la condemna a la cúpula del Procés.

Captura del polèmic programa

Segons la denúncia, el contingut d’aquest vídeo “no pot emparar-se en els criteris de llibertat d’expressió”, pel que demana a la Fiscalia que obri una investigació pels delictes d’odi i d’injúries a funcionaris públics i citi el director del programa , Toni Soler, i als copresentadors que van participar en aquest vídeo, Magí Modgi i Jair Domínguez.

Un portaveu de TV3 ha puntualitzat que “Està passant” és “un programa d’humor on entra tothom i que no es pot treure del seu context”.

Per la seva banda, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’òrgan encarregat de vetllar pel compliment de la normativa aplicable als mitjans de comunicació, està analitzant el contingut d’aquest programa.

El CAC ha iniciat aquesta anàlisi del gag per iniciativa pròpia i que posteriorment ha rebut la sol·licitud del conseller de l’organisme Daniel Sirera, que ha demanat que s’estudiï si TV3 ha incomplert la seva missió de servei públic.

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2019
pau_ricoma-1280x960.jpg

L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, va condemnar ahir al vespre les agressions que van partir dos periodistes de TV3 i una de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a CampClar. Ho va fer durant un sopar-col·loqui amb veïns i empresaris a La Móra-Tamarit, moderat pel periodista Ricard Checa.

L’alcalde Pau Ricomà durant el sopar

Ricomà va lamentar que els professionals de la informació hagin resultat ferits a conseqüència de l’impacte de balins quan estaven exercint les seves funcions. Ricomà ha recordat que sense periodistes no hi ha transparència i sense llibertat de premsa i expressió no hi ha democràcia.

Cal recordar que els tres redactors van ser agredits i coaccionats mentre cobrien un dispositiu policial que els Mossos estaven duent a terme en el barri tarragoní de CampClar. Els familiars i amics dels detinguts van intentar dificultar la feina periodística, arribant a disparar balins amb una escopeta. Les reaccions de suport als periodistes ferits ha arribat de tot arreu. El delegat del govern de Tarragona, el Col·legi de Periodistes i la Cooperació Catalana de Mitjans Audiovisuals han condemnat l’atac.

En un comunicat, la CCMA ha subratllat que condemnarà “tantes vegades com calgui” els fets que atempten contra el dret de la ciutadania a rebre informació “de qualitat, elaborada de manera honesta, lliure d’amenaces i coaccions”. Segons subratlla la corporació, aquest és “un altre intent inacceptable” de vulneració dels drets dels professionals de la informació a treballar “lliurement i sense violència”, per complir amb la missió d’oferir una informació “rigorosa, plural i veraç, al servei de tots els ciutadans”.

Els periodistes ferits estan fora de perill i estudien presentar denunciar els fets davant l’autoritat policial.

 


Borja Vizcarro20 Setembre, 2019
IMG_3416-1280x960.jpg

Avui canviem de registre. Viatgem cap a Alella, un petit poble del Maresme que s’ha convertit en l’epicentre del cinema català i espanyol, per poder conèixer en profunditat la nova coproducció de Televisió de Catalunya, Radio Televisión Española i sota la producció de Focus. Es tracta d’una adaptació al cinema de l’obra de teatre ‘El crèdit’, que ha estat triomfant als ateneus més importants de Barcelona i Madrid.

Viatgem a Alella per visitar el set de ‘El crèdit’

Agafo el guió i la sinopsi d’aquesta ‘TV movie’ per preparar la jornada i em plantejo una qüestió complexa. Per què totes les produccions, o la gran majoria d’elles, es fan de Barcelona cap amunt? No troben?

Després d’agafar una furgoneta de l’equip de producció a Barcelona, arribem al bell mig d’Alella, on a l’Espai d’Arts Escèniques del municipi, s’està gravant aquesta nova producció de TV3 i RTVE, amb una duració aproximada de quatre setmanes. El primer que sobta és com l’ateneu alellenc s’ha convertit en una seu bancària, com la que podríem trobar a qualsevol barri o ciutat, transformant l’espai teatral, sense alterar la tranquil·litat d’aquest poble de la costa maresmenca.

‘El crèdit’, una coproducció simultània en català i castellà
En aquesta comèdia, un home que es veu en la necessitat de demanar un préstec bancari, veu la gestió complicada quan el director de la sucursal l’hi nega perquè no hi veu garanties de solvència. Quan l’home no veu la manera d’aconseguir el crèdit de grat, amenaça el bancari de seduir i anar-se’n al llit amb la seva dona, si no accedeix a aprovar l’operació.

Jordi Bosch i Pere Ponce

Pel que fa al repartiment d”El crèdit’ està encapçalat per Jordi Bosch que interpreta el paper de protagonista a la producció catalana, i Carlos Hipólito que fa el mateix, però en versió castellana.

Tots dos compartiran protagonisme amb Pere Ponce, que actua a les dues versions. Àngels Gonyalons, Agnès Busquets, Abel Folk, Albert Salazar i Carla Schilt completen el repartiment d’aquest telefilm.

Una de les peculiaritats que ens hem trobat en la gravació d”El crèdit’ ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament

En arribar, fem una volta pel set de rodatge, que consta d’un espai exterior i un altre d’interior a l’Espai d’Alella, que és on transcorre la majoria d’escenes d’aquesta història, a dins de la seu bancària. Una altra de les peculiaritats que ens hem trobat ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament, de manera que els protagonistes, Carlos Hipólito i Jordi Bosch es van alternant de forma constant.

Després d’assistir a la gravació d’una de les escenes, és temps per parlar amb els que millor coneixen aquest projecte, els seus productors. Allunyats de la zona de rodatge, Maite Pisonero, Conxa Orea i Pere Roca ens atenen, assegurant i remarcant que “encara no tenim data d’estrena, però la voluntat és estrenar-la tan bon punt creiem que sigui el moment adient, és a dir, escollint el moment exacte perquè el públic gaudeixi de la pel·lícula”.

Acció d’una de les escenes de ‘El crèdit’

Sobre l’adaptació de l’obra de teatre a la televisió, Pere Roca insisteix en el fet de poder “portar a les dues televisions públiques (TV3 i TVE), les millors obres teatrals, que hagin triomfat. De fet, les vegades que hem fet aquest tipus de produccions, les audiències han respost de manera excel·lent”.

Conxa Orea assegura que “no és la primera vegada que fem una coproducció en les dues llengües. Ja ho vam fer amb l’Enigma Verdaguer”. La novetat? El canvi de protagonista en la versió catalana i castellana. Maite Pisonera ha destacat que “els actors ens han traslladat que per ells es tracta d’una experiència molt interessant pel fet que el canvi de protagonista provoca que hagin d’estar més concentrats i interioritzin molt més els seus personatges”.

Aposta per les produccions de KM0
Un altre dels aspectes que preocupa als productors, és la competència amb els diferents formats i plataformes digitals. “Som conscients que no podem competir amb Netflix ni ‘La guerra de les galàxies VII’. On sí que podem competir és amb treure-li el màxim suc possible als talents que tenim a casa nostra, de KM 0. Per tant: obres de teatre que han tingut èxit al nostre territori i una gran aposta, com la que ha fet en aquest cas el gran Jordi Galceran, que això és garantia d’èxit i que Netflix no té (rialles)”, assegura Pere Roca.

Carlos Hipólito fa de protagonista en castellà

Sobre el repte d’apostar per una obra de teatre, Conxa Orea insisteix en el fet que “la clau està en una bona adaptació teatral. És bàsic saber adaptar bé un bon llibret teatral al llenguatge audiovisual, tenint en compte el canvi d’escenari dels dos gèneres. ‘El crèdit’, per exemple, s’ha adaptat i s’ha ampliat, introduint espais i personatges nous, per tal que l’experiència audiovisual sigui més plena i és el que fa que l’audiència respongui tan bé a aquest tipus de produccions”.

MAITE PISONERO: Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres

“Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres. Precisament el treball de les televisions públiques implica poder apropar a més públic els bons autors, actors i guionistes de teatre”, assegura Maite Pisonero.

La qüestió dels 65Kms…
Se’n recorden que al principi d’aquest article jo em preguntava perquè una producció com aquesta es grava a Alella i no a qualsevol poble de la demarcació de Tarragona? Doncs incapaç d’estar callat i un xic intrigat, intento cercar una resposta, mentre la resta de companys periodistes assaboreixen els productes del càtering. M’atanso a Pere Roca i intento obtenir resposta al meu dubte.

“Home no és per res en especial, però pensa que la majoria de productores, actors, directors… la indústria audiovisual en general residim a Barcelona. Pensa que si ens desplacem a més de 65 kilòmetres de la nostra residència, hem de pagar dietes als actors i a la resta de l’equip de realització, cosa que encareix els costos totals de la producció i segons quins pressupostos moguis… és per aquest motiu que ens decantem per fer produccions a la ciutat o a pobles dels voltants, depenent de les nostres necessitats”, explica Pere Roca.

Set de producció de ‘El crèdit’

“En el cas concret de ‘El crèdit’, Alella reuneix tot el que buscàvem. Una població amb un bon nivell de vida, benestant, que encaixa amb el personatge principal. A més disposem d’un espai com en el que ens trobem i l’Ajuntament alellenc ha apostat de manera molt ferma per aquest projecte”, conclou el productor de Focus.

Impulsar projectes a Tarragona
Aquestes paraules encara em deixen més sorprès. Després d’un matí intens al set, vivint el que es viu en un projecte d’aquesta envergadura, em fa sentir, com a tarragoní, enveja. Enveja sana, però enveja. Per què no ho podem fer a Tarragona? Si volem que les productores catalanes i de la resta de l’estat es fixin en els nostres pobles, ciutats i paratges, per tal d’escollir les localitzacions pels seus projectes, com pot ser el cas de ‘El crèdit’, ens hem de començar a donar valor.

Això no implica picar a la porta de les productores a avassallar. Tot el contrari. Es tracta d’ajudar i impulsar projectes. ‘El crèdit’ és un clar exemple del que busquen les productores: projectes de casa nostra, amb bones històries i que aprofiten per mostrar els millors racons de la nostra geografia. Hi ha molta feina a fer, però molt a guanyar.

Borja VIZCARRO
Alella


REDACCIÓ4 Setembre, 2019
tv36-1280x961.jpg

Mai un pis no havia albergat tanta gent i tanta curiositat. Molts dels assistents eren cares conegudes de la petita pantalla.

L’amfitrió, que es va fer conegut televisivament amb ‘Preguntes freqüents’, va ensenyar el seu nou habitatge durant aquesta tardor. Ricard Ustrell viurà a la ‘Planta baixa’ de TV3. Es tracta d’un programa, on cada migdia els espectadors podran viure l’actualitat social i política en directe.

Ricard Ustrell, el conductor de ‘Planta Baixa’

El plató és realment impressionant. Amb portes sempre obertes, uns grans finestrals perquè corri l’aire i grades pel públic. Està dividit en una sala d’estar, un menjador, una cuina i un traster. En cada un d’aquests espais hi haurà vida pròpia i en cada un d’ells s’abordaran temàtiques que pretenen copsar l’atenció del teleespectador.

Al menjador del mateix s’analitzaran les notícies més importants del dia; a la sala, temes de recerca propis. La cuina i el traster aportaran la reflexió amb experts com la politòloga Berta Barbet, la periodista espanyola partícip en el cas dels Papers de Panamà, Mar Cabra, o el locutor de la cadena SER Carles Francino. Ustrell ha defensat un periodisme sense murs, viu i veraç.

En la nova graella, TV3 aposta clarament per la informació en totes les franges horàries i per una televisió propera a la ciutadania. El director del canal autonòmic, Vicent Sanchis, ha explicat que TV3 continua sent líder 25 mesos després i això és “una gran satisfacció”. El directiu considera important continuar apostant per una programació sòlida, que compleixi amb la seva obligació d’exercir un servei públic i ser líders d’audiència. Un propòsit que es va assolir malgrat les contingències pressupostàries.
Durant la presentació de la nova graella, es notava nerviosisme i orgull. Els periodistes prometen donar el tot per tot perquè TV3 continuï sent una referència a nivell periodístic.

L’expressió ‘Tardor calenta’ s’ha emprat molt al llarg de la presentació, quan es pretenia parlar de la situació política que travessa Catalunya. La Diada, el judici del president Torra, la sentència contra els presos polítics seran altres dels reptes de TV3, sobretot quan els partits constitucionalistes acusen el canal de manca d’imparcialitat ideològica. El director de TV3, a preguntes d’un periodista del digital La República Checa, ha negat que TV3 sigui la veu de l’amo. “És clar que hi ha independentistes a TV3, perquè som un reflex de la societat”. No obstant això, titlla de fals que algú, amb voluntat de fer mal, digui que els periodistes estan orquestrats a favor de la independència. De fet, Sanchís ha assegurat que la cadena compta amb canals externs i interns per evitar qualsevol manipulació per part de l’executiu. El màxim responsable de la televisió pública a Catalunya també s’ha queixat de la manca de pressupostos per fer la televisió que Catalunya es mereix.

Tot està preparat perquè TV3 engegui la propera temporada. Tot està a punt perquè els espectadors gaudeixin d’una televisió variada, on la informació, l’humor, anàlisis, la cultura, la gastronomia, la investigació i les sèries formen part de la nova graella. La nova programació està pensada per ‘fer país’. Lídia Herédia entén que més important que saber com comença la temporada és més interessant és saber com acabarà, perquè l’actualitat és imprevisible.

…….

VÍDEOS


REDACCIÓ30 Juliol, 2019
oriol_carbo.jpg

L’empresari Joan Manuel Parra va declarar aquest dilluns davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional en el marc de la investigació del cas 3%, que va esclatar a Torredembarra. Parra havia denunciat un suposat finançament il·legal de CDC.

Oriol Carbó

L’empresari ja va manifestar en el curs d’altres diligències que s’instrueixen per un cas de presumpta falsificació de factures que va cobrar per tasques realitzades per a la campanya electoral de CDC del 2010 a través d’una empresa especialitzada en producció audiovisual, per a la qual en realitat no havia realitzat cap tasca.

Després d’haver declarat a l’Audiència Nacional, i segons ha pogut saber el nostre digital, el fiscal anticorrupció ha sol·licitat al jutge instructor que s’interrogui, en qualitat d’investigat, a Oriol Carbó Seriñana, l’administrador de Triacom Audiovisual i exgerent de TV3.

Se sospita que exdirigents de CDC van cobrar altes sumes de diners sense justificar procedents de la productora d’Oriol Carbó Seriñana, que factura quantitats milionàries a TV3 i Catalunya Ràdio.
Fiscalia també demana que es requereixi a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. tots els contractes firmats amb Triacom Audiovisual SL, o qualsevol altra societat en què Oriol Carbó tingui accions o relació.

El Ministeri Públic sol·licita tanmateix tota la documentació i que es procedeixi a la identificació de les persones de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que van mantenir qualsevol mena de relació contractual amb l’empresa Triacom Audiovisual d’Oriol Carbó.

 


REDACCIÓ20 Maig, 2019
debatTV3.jpg

El gran debate de TV3, con los cabezas de lista por Tarragona, se quedó en un cameo del moderador Xavier Graset, sin duda el mejor del debate y el que más tiempo de intervención consumió en el plató. El resto: insustancial, previsible y repetitivo.

Para empezar, la disposición de los debatientes no fue la más afortunada y alguien tenía que decirlo. Situar a las dos damas en los extremos de la mesa y dejar para los caballeros el centro, qué quieren que les diga… no me pareció muy acertado. No obstante, el plano general, con ellas en las esquinas de la mesa, es fiel reflejo de una Tarragona política e institucionalmente tomada por la masculinidad de sus máximos representantes.

Por otra parte, cuando se hace a 7 y a tiempo cronometrado, el debate no sirve para confrontar ideas, propuestas y personalidades. Tampoco hubo ningún candidato ni candidata dispuesto a arriesgar y romper con el manual, pues todos se atuvieron a la estrategia más reservona y amarrategui.

Els alcaldables a l’Ajuntament de Tarragona

LAIA ESTRADA (CUP)
Su cometido era lanzarle dos o tres puyas a Ballesteros para destacarse del pelotón de la oposición y en verdad que lo consiguió, llegando incluso a arrancarle a Ballesteros alguna intervención con dedicatoria específica para ella. Sin embargo, se vio sorprendida cuando el alcalde enseñó fotos de carteles electorales de la CUP fijados en lugares que no están habilitados para uso propagandístico.

Estrada lució cazadora roquera de cuero negro sobre jersey rojo intenso y tono de piel algo bronceado que le hicieron brillar en los encuadres de cámara en primer plano. Siempre sonriente y desenvuelta, sexy y coqueta en sus gestos, resultó, televisivamente, lo más agradable del debate. Solamente un pequeño “pero”: debería arreglarse algo la dentadura. Se lleva un 8.

JOSEP FÉLIX BALLESTEROS (PSC)
En el debate supo adoptar ese aire institucional que tan bien domina. Utilizó algún dato para desmontar ataques de la oposición y se encontró cómodo y ágil de reflejos.

Su imagen obedeció al tono de su discurso: traje oscuro de corte formal, sonrisa algo forzada y gesticulación acomodada. En general, una puesta en escena efectista para alguien que aspira a renovar el favor del electorado basando su propuesta en que más vale alcalde sobado conocido que virgen por conocer. Desde el centro de la mesa dominó en todo momento el ritmo de juego.

Sin embargo, antes de la entrada del debate, cuando aparecen todos los candidatos y candidatas en el Balcón del Mediterráneo, se le ve haciendo un poco el payasote. Eso le resta algo la nota, que se queda en un global de… 8.

RUBÉN VIÑUALES (CIUDADANOS)
En su primera entrada en el debate se olvidó de saludar más allá de una ligera inclinación con la cabeza, lo que denotó cierta incomodidad o nerviosismo iniciales, pero después se condujo con serenidad y pretendiendo ofrecer una imagen de futuro alcalde.

Junto con Ballesteros, optó por la corbata y un conjunto sobrio de chaqueta y camisa muy de abogado en horas de faena. Aquilatado en la gesticulación, también acertó en la línea de su discurso, siempre propositivo. No entró en rifirrafes, cosa que deja entrever autocontrol. Nota final de 8.

CARLA AGUILAR (ECP)
Curiosamente, en la toma de imagen grupal del Balcón del Mediterráneo, coincidió con Estrada llevando una prenda de color casi amarillo (una chaqueta la Aguilar, por un jersey la Estrada) y, en el debate, también coincidió con ella en el color elegido para una prenda: chaqueta roja rosada para Aguilar, frente al rojo chillón del jersey de Estrada. Aguilar optó por aparecer sin gafas, cosa que no ocurrió en el (gran) debate (en feminí) del Mercat.

Aguilar se aplicó a conciencia en el debate para hacer buena letra y con renglones rectos y lo consiguió, pero se le notó, exageradamente, que llevaba el manual en la cabeza y parecía que se doblaba a sí misma. Habló con seguridad, aunque a costa de perder elocuencia. No seremos duros con ella y le daremos un 6.

DIDAC NADAL (JxT)
Optó por no llevar corbata, pero no acertó en la elección de su americana y camisa, que daban la impresión de ser una talla más grande de la que él debería usar. En cierto modo, este desajuste de talla es una metáfora de lo que algunos destacados dirigentes de su partido dicen de él a sus espaldas, que el envite le viene demasiado grande.

Durante el debate, ninguna de sus intervenciones dio sensación de gobernar el tempo de su discurso, siempre dominado por la insistente tentativa de erosionar a Ballesteros. No lo consiguió y, en algunos momentos del debate, dejó entrever una cierta frustración por ello. No lució lazo amarillo. Llega a duras penas al 5.

JOSE LUIS MARTÍN (PP)
Lució una puesta en escena de estilo club náutico algo desconcertante. La corrección que le hizo al moderador acerca del grupo municipal naranja o la continua atribución de buena gestión a las áreas municipales bajo responsabilidad del Partido Popular fueron poco elegantes y dejan al viento los temores y fantasmas del sucesor outlet de Alejandro Fernández.

No se si convencería a sus votantes más devotos, pero a nosotros nos da la impresión de que no. Le atizamos un 4.

PAU RICOMÁ (ERC)
Apareció bajo un aspecto descuidado, que no casual. Además, todas sus intervenciones estuvieron hilvanadas por un aire de superioridad intelectual que acaba siendo insoportable. Salvo algún tópico independentista, su discurso no pasó del movimiento pendular entre la crítica ciega a Ballesteros y la incredulidad propia.

En realidad, Ricomá lleva un primer tramo de campaña electoral en la que todo el peso de esta se lo lleva la crítica a la Tarragona presente. Al alcaldable republicano le hemos oído afirmar que Tarragona es una ciudad sucia, aburrida, paralizada, aislada, etc. Pero lo que la gente quizás no recuerda es que Ricomá ocupó la presidencia de la Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic (léase recinto de ferias y congresos) y no sólo no levantó ningún proyecto interesante para Tarragona, si no que su gestión pasó sin pena ni gloria. Nota final, un lacónico 4.

James FONT

 


REDACCIÓ9 Gener, 2019

Els danys materials a TV3

Un home ha empotrat premeditadament, aquest dimecres poc abans de les 15 hores,  el seu cotxe contra la porta de l’accés principal dels estudis de TV3.

L’home ha estat detingut i portat a dependències policials. D’acord amb El Món, l’atacant portava un tortell de Reis al cap i volia denunciar així que la cadena no tracti assumptes dels Iluminati.

L’atacant es una persona que ja va ser aquest dimarts a l’edifici de Sant Joan Despí amb una pancarta, i no se li va deixar accedir, i aquest dimecres ha tornat al recinte televisiu.

El cotxe ha trencat un vidre de la porta principal, sense que hi hagi hagut ferits, i el personal de seguretat ho ha retingut fins que han arribat els Mossos d’Esquadra i la Policia Local, que l’hi ha arrestat i conduit fins a les dependències policials.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2018

Saül Gordillo i Vicent Sanchis

Els directors de TV3 I de Catalunya Ràdio estan citats a declarar en qualitat d’investigats el proper dia 23 de generen la causa relacionada amb els preparatius del referèndum independentista. El titular del Jutjat 13 de Barcelona, a banda de Saül Gordillo i Vicent Sanchis, també vol interrogar la directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barberà.

En la citació, la jutgessa Alejandra Gil, substituta del finat José Antonio Ramírez Sunyer, no especifica quins delictes els atribueix.

Tot indica que el magistrat veu delicte en el fet que els directors dels ens públics de comunicació hagin decidit reproduir en els seus respectius mitjans l’anunci del referèndum quan el Tribunal Constitucional havia demanat que no ho fessin.

Alguns directors de mitjans privats, en el seu moment, ja van ser interrogats per aquest mateix fet, com és el cas del director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2017

Carles Puigdemont podria haver entrat aquesta mateixa nit a Catalunya, en un cotxe de matrícula francesa, a través de la frontera del Principat d’Andorra

Puigdemont va dir que volia tornar a Catalunya

El president en funcions – cessat arran de l’article 155 – podria haver abandonat el seu viacrucis des de la capital belga. Durant molts mesos, considerava que des de Brussel·les era molt més fàcil aconseguir posar la ‘qüestió catalana’ en el mapa polític i en l’agenda d’alguns eurodiputats. Puigdemont ha anat aconseguint que els mitjans internacionals anessin fent ressò del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Hom és conscient que la situació personal i processal de l’exinquilí del Palau de la Generalitat és realment difícil. El fet de no poder trepitjar territori espanyol sense ser detingut complica i molt la possibilitat de formar govern i de, segons diu, donar resposta al mandat emanat de les urnes tant l’1-O com el 21-D, on el bloc independentista ha aconseguit prou vots per continuar al capdavant de les institucions catalanes.

Però, tots som conscients que Carles Puigdemont és capaç de sorprendre’ns i de treure un conill de la cistella quan hom pensa que tot està perdut. De fet, Puigdemont, durant la campanya electoral, ja va fer saber que estaria en disponibilitat de tornar a Catalunya, tot assumint-hi les conseqüències. El Ministeri d’Interior, tutelat per Juan Ignacio Zoido, davant aquesta possibilitat va ordenar reforçar el control policial a les fronteres. Tot i això, i tenint en compte que Puigdemont és un home de reptes i de no quedar-se quiet davant les adversitats i amenaces, ha decidit arriscar i tornar a Catalunya, perquè – repeteix – és el president del govern legítim.

Carles Puigdemont diu ser el president legítim

Segons, fonts ben informades, el president cessat hauria arribat a Catalunya aquesta mateixa matinada. No obstant, cap font contactada, s’ha mostrat disponible per parlar sobre l’assumpte i encara menys per revelar detalls sobre el viatge (de retorn) de Puigdemont.

Malgrat les dificultats per obtenit detalls al respecte, hem pogut saber que el cap de govern, defenestrat pel 155, hauria arribat a bord d’un vehicle (negre) amb matrícula francesa, i a través de la frontera del Principat d’Andorra (La Seu d’Urgell).

Un cop ha travessat el pas fronterer, Puigdemont i els seus ‘còmplices’ han aconseguit que es canviés de cotxe. En aquests moments, el president de la Generalitat destituït estaria en parador desconegut i només parlaria amb tres persones de la seva extrema confiança. S’haurien pres totes les precaucions per evitar que la policia espanyola intervingués les seves comunicacions i la dels seus més propers i fidels col·laboradors.

La xarxa social ‘Telegram’ podria ser el mitjà utilitzat mentre estigui ‘amagat’. La tornada de Puigdemont a Catalunya podria haver estat estudiada i preparada al mil·límetre.

Ara caldrà saber si el CNI tenia informació al respecte i si té (o tenia) el president Puigdemont ‘controlat’. Caldrà esperar també per saber si el cap de govern cessat farà alguna declaració en les properes hores o dies.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter