Arxius de turisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Setembre, 2021
Turisme-Vendrell.jpg

El Vendrell ha inaugurat el seu portal web especialitzat en l’oferta turística del municipi. Es tracta d’una iniciativa que pretén ser un aparador dels diferents recursos turístics amb els quals compta la zona. La pàgina té geolocalització dels recursos turístics i les activitats, i una gran accessibilitat perquè la informació arribi a tothom, ja que s’adapta a multidispositius. Alhora, també presenta una agenda que permet veure els diferents esdeveniments programats fent una inscripció ràpida i fàcil.

A més, el contingut està disponible en cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i alemany. La regidora de Turisme, Bàrbara Peris, ha destacat un aspecte clau de l’eina: “No només es tracta d’un web orientat al turista, sinó que està pensat per a qualsevol tipus de públic, inclosos els residents, amb l’objectiu que tothom pugui conèixer els nostres recursos turístics i les activitats que s’hi realitzen i alhora ser prescriptor per promocionar els atractius del nostre municipi”. El nou portal ja es pot consultar a través d’aquest enllaç.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Setembre, 2021
Pere-Granados8-1280x960.jpg

Salou encara ja la recta final de la temporada turística d’estiu. Durant aquest període, han estat molts els temes que han dificultat la gestió del municipi per part del consistori: esdeveniments culturals, inundacions, la sentència del projecte Hard Rock i – per sobre de tot – la crisi derivada de la pandèmia. Molts aspectes de Salou han hagut de canviar i adaptar-se per tal de transmetre la seguretat suficient per a atraure el turisme internacional. Alhora, la reactivació econòmica i l’emergència social han exigit el màxim a les administracions públiques. Amb tots aquests reptes passats, presents i futurs, avui entrevistem a l’alcalde de Salou, Pere Granados.

 

Quin balanç fa de les Nits Daurades?
Deixen un balanç bastant positiu perquè en circumstàncies com aquestes és molt més difícil, en tots els sentits, organitzar actes. Nosaltres hem fet una aposta decidida pel foment de la cultura. Però també part de mostrar el que som i el que sentim com a poble, és a dir, mostrar el nostre patrimoni biocultural més important que tenim Per nosaltres i com a municipi turístic, també significa mostrar al món que nosaltres podem organitzar les coses i fer-les molt ben fetes. És cultura segura i tenim la capacitat.

Hi ha molta menys gent als actes per limitar els aforaments, però és curiós el pressupost d’aquestes nits daurades. No deixa de ser el mateix d’anys anteriors o fins i tot superior. A què es deu aquest increment? És per les mesures de seguretat, és per tot el sistema que implica les mesures anticovid?
Les mesures de seguretat ho han encarit tot. La pandèmia ens ha fet que les administracions públiques haguéssim d’incrementar les despeses per raons sanitàries, perquè la gent estigui segura.

Vostè com ha viscut fins avui totes les mesures d’aquesta pandèmia?
S’ha de dir que estem davant d’una situació complexa en la qual l’activitat econòmica turística és una de les més perjudicades de tots els sectors econòmics. Perquè per a que hi hagi turisme es necessita mobilitat, i tots sabem les restriccions que hem patit amb temes de mobilitat, com les que tenim encara avui dia vers alguns països. Això el que fa és que la nostra economia doncs pateixi moltíssim.

També ens hem trobat amb una emergència social on hi ha famílies que han patit molt les conseqüències d’aquesta crisi econòmica. Igualment hem hagut de gestionar la reactivació econòmica. Les dades d’agost seran bones. Em refereixo al fet que ens ha respost molt bé el turisme de proximitat, l’espanyol, el francès com també el turisme d’Holanda, aquell que es pot desplaçar amb vehicles. Salou el mes d’agost està ple. Només cal donar una volta i veure-ho.

Falten els altres mercats com el britànic o l’irlandès, que comença a moure’s una mica, suposem que cap al mes de setembre ja hi haurà una major flexibilitat perquè la gent pugui venir i passar els seus dies de vacances.

Quan vostè parla de què està ple, això pot ser interpretat també pels seus adversaris polítics com que no es controlen les aglomeracions. L’altre dia circulava pels mitjans de comunicació i xarxes socials que no funcionen els sistemes de control a les platges… és veritat?
Això és una fal·làcia, no només malintencionada, sinó que no som conscients de la mediocritat política que comporta, perquè el que estan fent és perjudicar la imatge de Salou. Una imatge que entre tots hem de vetllar perquè sigui la d’un Salou net i segur de covid-19 i ells no juguen en aquest rol, estan jugant en un altre que és el de la destrucció. Nosaltres tenim un sistema de control a les platges que l’any passat va ser motiu de reconeixement.

Si tu vols crear un desgast polític a través de fer mal a la imatge del teu municipi… Aquestes persones haurien de reflexionar si estan legitimats per principis ètics a fer aquestes pràctiques…

Vostè creu que hi hauria d’haver un pacte de no-agressió per tal de gestionar la pandèmia?
És que jo crec que el pacte és intrínsec. És una qüestió de priorització. Si tu ets representant municipal, estiguis al Govern o a l’oposició, sempre has de fer prevaldre l’interès de la localitat per sobre de qualsevol altre. Fer el contrari és demostrar mediocritat política. Però bé, com hi ha regidors que no viuen a Salou… tot s’hi val.

Vostè va ser un dels primers a parlar del passaport covid. Sent que és essencial per recuperar tots els aspectes de la nostra vida?
Sí, primerament per la seguretat de les persones. Qualsevol ciutadà vol sentir-se segur, per la qual cosa si jo sé que en un restaurant tothom està vacunat, aquell establiment en transmet més tranquil·litat. Això és el que volem. Hi ha persones que no es volen vacunar, estan en el seu dret, però no poden perjudicar la salut dels altres. Per tant, el certificat covid és vital per continuar amb la nostra vida de manera normal.

Quin missatge té pels negacionistes?
Jo no tinc res a dir-los. Jo defenso el certificat covid.

Creu que la vacuna acabarà sent obligatòria?
Simplement dir que les persones que no es vulguin vacunar no ho facin, però que alhora quan es vulgui fer ús del transport públic -per exemple- doncs que s’exigeixi aquest passaport.

Tenim algunes comunitats autonòmiques que obliguen a fer ús del certificat per entrar en alguns establiments. Vostè ho veu amb bons ulls per a Catalunya?

En el moment en què tenim el 90% de la població vacunada, per què no? Tots volem arribar a la normalitat, doncs treballem-la.

Com veu les botellades?
Amb covid o sense, nosaltres sempre hem estat en contra de les botellades. La policia té ordres per controlar-ho i ho fa.

Fa unes setmanes es va cancel·lar la processó i els focs. La decisió va ser dura?
Efectivament, perquè són els dos actes que tanquen les nits daurades i -alhora- són els més emblemàtics de Salou. Hi ha un arrelament popular molt profund pel que fa a aquests dos esdeveniments. Davant la seguretat de les persones no podem dubtar, ha de prioritzar per sobre de qualsevol altre aspecte.

A nivell personal, com se sent?
Són moments tristos perquè ja són dos anys sense poder fer aquests dos actes en els quals hi participa moltíssima gent de tot arreu. Esperem que l’any vinent es puguin fer.

Es farà el Cos Blanc?
No ho sabem, esperem que fins llavors la situació epidemiològica millori i ho puguem fer amb les mesures sanitàries que calguin.

Quins aspectes han estat els prioritaris de les modificacions de crèdit dels pressupostos municipals?
La nostra prioritat ha estat l’emergència sanitària i social, l’atenció a les persones més vulnerables i la reactivació econòmica.

Quin increment hi ha hagut en Serveis Socials?
Jo no sé l’increment exacte, però les partides d’Acció Social estan dotades amb el pressupost suficient per a cobrir totes les demandes socials del municipi. Des d’ajuts directes fins a subvencions als serveis bàsics.

Vostè quan veu que la llum no para de pujar en plena pandèmia, en què pensa?
Aquest és el món de les contradiccions. És molt contradictori que hi hagi moltes persones patint i que l’energia no pari de pujar. Nosaltres justament el que fem és dotar de més pressupost aquestes partides per poder ajudar a les persones que no poden pagar el rebut de la llum, de l’aigua, etc.

El cens municipal ha canviat amb la pandèmia?
S’ha mantingut superant els 29.000 habitants. És un número que denota que no hi ha hagut una baixada.

Vostè ha dut a terme algunes obres durant la pandèmia…
Sí, nosaltres hem fet alguns treballs que ja venien d’abans de la pandèmia perquè ja estaven pressupostats i adjudicats.

En aquest sentit què té previst?
Tenim algunes idees que hem hagut d’ajornar arran la pandèmia com la millora del carrer Saragossa. Nosaltres ara participem en el programa extraordinari de sostenibilitat turística en el qual presentem projectes de transformació vers la sostenibilitat i la intel·ligència de Salou, el que representa uns 50 milions d’euros finançats per l’Estat espanyol. Volem més zones peatonals per millorar la qualitat de vida de les persones i reactivar el comerç.

Hi ha hagut espais que amb aquella gran tempesta es van inundar. Era previsible?
Bé, el que no era previsible era una tempesta que en 15 minuts deixaria tants litres per metre quadrat. De seguida vam veure que quan deixa de ploure, el sistema de drenatge funciona molt bé. El problema va ser que va ploure molt i amb acumulació de pinassa. El sistema del carrer està funcionant perfectament.

Però Salou és conegut perquè sempre que plou s’inunda. Què s’ha de fer per evitar aquestes situacions?
El que estem treballant. Ho vam estar fent a la plaça d’Europa, la qual ja no s’inunda. I també ho estem fent al barri de la Salut. Les obres al barranc de Barenys començaran a finals d’aquest any i això també ajudarà a evitar inundacions en aquesta zona.

Qui entén millor les reivindicacions de Salou: el Govern Central del PP o el del PSOE?
El PP no va acabar d’executar els projectes que teníem a la província com l’estació central de l’aeroport, el corredor del Mediterrani o el desmantellament de les vies de tren antigues. Per tant, el Partit Popular no ha tingut un comportament correcte amb Salou ni amb el territori.

Ara és quan les coses es veuen d’una altra manera: ens anuncien que es construirà l’estació central, hem aconseguit una estació provisional i ben aviat començaran les obres d’una definitiva…

Quan és “ben aviat”?
Jo això no t’ho puc dir perquè no depèn de mi. El projecte ja està acabat. I per tant, estem veient que el Govern de Pedro Sánchez s’està portant bé amb nosaltres i amb la província. Estem molt agraïts. No és un tema de reivindicacions, sinó de sensibilitat.

Quan s’han de desmantellar les vies del tren?
A finals d’any començant per la part sud.

Vostè serà candidat a les properes eleccions?
Això ho decidirà el meu partit, no jo.

Quin és el seu partit?
FUPS i en tot cas el meu grup que és Sumem per Salou.

Però vostè tindrà alguna cosa a dir, no?
Jo faré a partir del que digui el meu grup municipal i el meu partit.

Té ganes de presentar-se?
Jo ara tinc una altra prioritat que és treballar i sortir d’aquesta crisi que ens ha portat la pandèmia. No hi penso en això. Penso en què vingui gent a Salou, que vingui turisme i que les famílies es guanyin bé la vida al municipi.

Li caldrien uns anys més al seu projecte polític?
El nostre projecte, que no meu, té una continuació. Parlem de Hard Rock, Barenys, estació del tren, les peatonalitzacions, desmantellament de les vies, construcció de l’estació d’autobusos… És a dir, el projecte de ciutat no s’esgota en un mandat. Necessita un altre per veure executat tot allò que nosaltres hem treballat. Ara tot això comença a veure la llum. S’ha fet una molt bona feina

Finalment es farà el projecte Hard Rock?
I tant que es farà. Malgrat que la CUP es posicioni en contra.

Quan es farà?
Es començarà a principis de l’any vinent.

Està segur?
Tot depèn de com vagi l’aprovació el nou Pla Director per tal d’adaptar-lo a la sentència. Hard Rock té moltes ganes d’iniciar aquest projecte.

Vostè deia l’altre dia que veu legítimes les reivindicacions dels comerciants…
És que les comparteixo totalment. Perquè sé la indignació que comporta. No s’entén per quin motiu es castiga d’aquesta forma al comerç dels municipis turístics. És una situació molt injusta i per tant la meva solidaritat amb aquest sector.

I què en pensa de l’oci nocturn?
Nosaltres defensem sempre l’oci nocturn de qualitat. Estem al costat de l’oci nocturn que no contamini, del responsable. Sempre hi estaré i sempre hi he estat. Però hi ha algun oci nocturn – o diu que és oci nocturn – que utilitza aquesta qüestió per arremetre contra el Govern Municipal… Aquest mai ha comptat amb el seu Ajuntament per rebre suport.

Però estem al costat de l’oci nocturn de qualitat perquè entenem que l’hem de tenir com a ciutat turística. Els ‘xiringuitos‘ també formen part d’aquest sector, encara que trenquin amb el concepte tradicional. Són una oferta fantàstica. A més, nosaltres no creiem en un oci nocturn que només es basi a beure i ballar com fa 30 anys.

Suposo que també importa la imatge de Salou?
Clar, és fonamental. El que no volem són locals d’oci nocturn que contaminin víricament. Quan hi va haver dos establiments amb casos les reserves van baixar força. No volem que ens perjudiqui a tots. No tot s’hi val.

Per com parla sembla que al seu poble hi hagi oci nocturn que no és responsable. És així?
(petit silenci) Hi ha oci nocturn molt responsable amb 50 anys d’història que estan fent una gran feina.

Quina relació manté amb el Govern català?
Tenim una bona relació. Dipositem la nostra confiança en què alguns temes tirin cap endavant. Estem molt contents amb el Govern de la Generalitat, però no tant amb l’àrea d’Economia quan era liderada per Esquerra, ja que va ser qui ens va dir que no tenien diners per barranc de Barenys. Va ser a través del conseller Damià Calvet i l’ACA que vam poder finançar aquesta reivindicació històrica de Salou.

Salou és una destinació turística premiada internacionalment. Algun projecte que tingui per fer valdre encara més aquesta reputació?
Sí, estem treballant en la diversificació del sector turístic per tal de trobar la desestacionalització de Salou. Volem que Salou tingui moltes ofertes turístiques que ens permeti no ser un destí estacional. A més, comptant amb què el territori que ens envolta pot formar part de la nostra oferta perquè ens beneficiem tots. Volem deixar de ser només sol i platja abraçant aspectes com l’esport, la salut, la gastronomia, la recuperació del patrimoni històric, el paisatge, etc.

El nivell de seguretat està a l’altura del turisme?
Nosaltres rebem opinions satisfactòries per part dels visitants. Salou és un destí segur.

Com està l’economia de Salou?
Ressentida, com qualsevol municipi tenint en compte la crisi esdevinguda amb la pandèmia. Però creiem que la recuperació serà ràpida veient la tendència d’aquesta temporada.

El top manta era un gran problema a Salou…
Nosaltres no tenim top manta a Salou. Hi ha una confusió per part dels mitjans de comunicació. El top manta està en un poble veí. Fa anys que vam erradicar aquest problema.

Està segur?
A Salou no hi ha top manta. Jo no dic que hi pugui haver algun punt de venda ambulant, però no top manta. És diferent.

Quin balanç fa vostè d’aquests 2 anys de mandat?
No ho he de valorar, però he de reconèixer l’esforç realitzat per part nostre grup en un període de gestió molt complicat i complex. Hem pogut atendre les necessitats de la nostra població mantenint un Salou amb bons serveis de qualitat.

Es continuaran congelant els impostos?
En el màxim que nosaltres podem, mantindrem aquesta situació.

Quant de temps és això?
Aquesta pregunta és capciosa, perquè no només els hem congelat, fins i tot hem ofert ajudes als sectors econòmics de la ciutat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ31 Agost, 2021
Pau-Ricomà8-1280x720.jpg

Berni Álvarez (Imatge darxiu)

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) ha arremès durament contra l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, per la seva gestió del sector turístic durant aquests mesos al capdavant. El regidor socialista, Berni Álvarez, es mostra preocupat davant “la manca d’estratègia i la incapacitat de gestió respecte al sector turístic per part de l’alcalde Ricomà”.

“Aquesta incompetència ens ha portat a tenir uns resultats molt pitjors que a la resta del territori català i altament inferiors a les dades estatals, on es preveu doblar les xifres respecte a l’any passat, mentre que a Tarragona quasi no arribarem ni al 65% d’ocupació”, ha exposat Álvarez.

Pau Ricomà (Imatge darxiu)

Cal recordar que la ciutat continua sense un gerent de turisme, un fet que al PSC li sembla preocupant: “Que es demanin més requisits a un tècnic de l’àrea, que a qui se suposa que ha de liderar el projecte turístic de la nostra ciutat. Un projecte que ha d’atraure tant al turisme local, com el nacional, com l’internacional”.

Finalment, els i les socialistes afirmen que no hi ha hagut estratègia ni planificació turística per a aquest estiu, i que “les campanyes de promoció han estat evidentment insuficients”. “En definitiva, un altre exemple més de la improvisació i descoordinació d’aquest equip de govern”, conclouen en un comunicat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Agost, 2021
salou_platges-1280x960.jpeg

Catalunya ha rebut a 1,5 milions de turistes durant juliol, el doble de visitants que el mateix mes de l’any passat. Tanmateix, la xifra encara és un 37,7% més baixa que la de 2019. El turisme nacional ha estat el culpable d’aquesta pujada, rebent un 83% més que el juliol de 2020 i un 12% més que fa dos anys. D’altra banda, els visitants internacionals són els que continuen sense tornar a Catalunya, amb xifres que doblen les de 2020, però que representen un 63% menys que en època prepandèmica.

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Agost, 2021
pareja-cerca-recepcion-hotel_93675-24008.jpg

L’Associació Hotelera de la Província de Tarragona, entitat pertanyent a la Federació AEHT, ha fet públiques les seves dades d’ocupació d’aquesta temporada estiuenca. En el cas de Tarragona ciutat, la mitjana supera el 80% durant la primera quinzena d’agost, amb una previsió similar de cara a la segona. Segons afirmen des de la Federació, aquests percentatges han salvat l’estiu dels hotels.

De fet, gran part dels hotels de tota la província ha assolit un percentatge superior al 80%. També es veu aquesta tendència a les cases rurals i allotjaments de muntanya. Per tant, tot el territori ha viscut unes dades més positives que les de l’estiu de 2020. Tanmateix, ha estat el turisme nacional el que ha sustentat aquesta temporada, atès que entre el 80 i el 90% dels visitants són espanyols.

PUBLICITAT



REDACCIÓ22 Agost, 2021
Pere-Virgili.jpg

Roda de Berà, com a municipi turístic, travessa una temporada estiuenca vital per a molts dels seus sectors empresarials. A més, aquesta setmana s’estan vivint les seves Festes Majors en honor a Sant Bartomeu. Una festivitat que -com moltes altres- s’ha hagut d’adaptar i reinventar per a poder-se celebrar. A més, el poble va viure fa uns mesos una situació molt delicada a causa d’una ocupació il·legal a la urbanització de la Barquera. Per tal de saber-ne més de tots aquests temes, avui entrevistem a l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili.

 

Com estan sent aquestes festes marcades per les mesures anticovid?
Hem adoptat les mateixes mesures que l’any passat. Vam ser dels pocs que van optar per fer festa major a finals d’agost. Evidentment, amb totes les restriccions anticovid com els registres per poder fer la traçabilitat, la distància, la mascareta, el rentat de mans, ventilació… Lamentablement hem hagut de fer una Festa Major més semblant a la de 2020 que no pas a la de 2019 i esperem que a la de 2022: pocs actes, conservant aquells més tradicionals per mantenir l’essència i reconduint els balls a concerts asseguts.

Què s’ha deixat de fer?
Fa uns mesos ja vam decidir no fer actes com el bar i els espectacles que es fan cada nit a l’aparcament del camp de futbol. També vam decidir que no hi hagués fira.

Quin és el seu acte preferit? Aquell que és indispensable per les festes de Sant Bartomeu?
Segurament per edat, però per mi la processó. Potser hi ha algú que ens titlla de carques o de tradicionalistes, però jo no sóc pas devot. Per mi és l’acte més tradicional. N’hi haurà qui se’n vagi al ball de Festa Major, altres als concerts o el vermut a la plaça dels vins. Intentem que les festes siguin sempre una miscel·lània on tothom pugui trobar el seu punt.

Tenint en compte que Roda de Berà és un municipi turístic, com està sent aquesta temporada estiuenca? L’està salvant el turisme nacional?
Sí. La temporada ha començat més tard. D’aquí a 10 dies ja se’ns acaba, ja que serà més curta que la de l’any passat i, en conseqüència, no tan bona. La primera setmana d’agost encara trobaves un dia que no semblava que estiguéssim en temporada turística. D’altra banda, recordem que s’ha pogut fer turisme fora de Catalunya. Roda és un municipi sense places hoteleres, tot són càmpings de qualitat i segones residències. L’any passat, es va omplir.

Quin és l’origen dels turistes?
Hi ha molt turisme nacional i francès o francòfon: belga, luxemburguès, etc. També hi ha turisme britànic i rus, malgrat no haver tingut aquells pics que van tenir altres zones com Salou, seguim en una tendència ascendent. Tanmateix, el turisme d’Aragó, del País Basc, de Cantàbria és el que està aguantant la temporada.

Una de les seves preocupacions com a alcalde era la recuperació econòmica del poble. S’està assolint aquesta fita?
És difícil de dir perquè si dic que sí algú em titllarà d’optimista i si dic que no algú se’m referirà com a pessimista, però jo sincerament crec que sí. Nosaltres som un Ajuntament de servei al turisme. Hem de cobrir les necessitats a les segones residències, als càmpings i evidentment a la restauració. Aquest any hem notat un efecte: com que el 2020 moltes persones van passar més temps de l’habitual a les segones residències, van notar moltes mancances que han potenciat el sector de la construcció. Nosaltres hem detectat una pujada important de sol·licituds de llicències d’obra i, a més, parlant amb aquest sector ens han confirmat que han passat un hivern treballant al màxim. Evidentment també han tancat negocis de restauració o de comerç de proximitat. Lamentablement no han pogut aguantar la crisi.

Sembla que els empresaris estiguin contents, però que me’n diu del comerç de proximitat?
És complicat. Tenim una configuració geogràfica que separa el poble en 2. Llavors el comerç del nucli urbà difícilment es nodreix del turisme de les platges i a l’inrevés. Per tant, hi ha comerç de proximitat que s’ha vist afectat. Amb la nostra mida de municipi no tenim un centre on s’ajunti tot el comerç, i han de lluitar contra grans focus comercials de localitats properes. A més de la compra online, que ha vingut per quedar-se. Alguns negocis de proximitat s’han posat les piles aprofitant la nova pàgina web que els hi hem subvencionat. Amb aquesta els clients poden comprar per internet a la botiga del poble. Totes aquestes mesures ajuden. Els més visionaris ja avisaven que el comerç de proximitat ho tindria molt difícil per subsistir, i la pandèmia no ha fet res més que accelerar-ho amb les seves conseqüències.

L’Ajuntament de Roda ha destinat 2 milions d’euros a inversions. Cap a on han anat aquests diners?
Des que nosaltres vam entrar al Govern vam dir que tant de bo no se’ns recordi per cap obra, però alhora hem de ser capaços d’arribar al nostre ampli territori. Amb aquesta extensió intentem fer multitud de petites i mitjanes obres que són molt importants pel veí. Tenim millores en l’enllumenat, en el subministrament d’aigua, instal·lacions noves al poliesportiu municipal o a l’escola Cucurull, una nova sala de gimnàs a la piscina, etc. Això al final arriba als 2 milions d’euros. L’any que ve sí que segurament s’haurà de fer una gran inversió en una nova connexió d’aigua amb el Consorci d’Aigües de Tarragona i un nou dipòsit per evitar les restriccions relacionades amb aquest recurs. Creiem que ens suposarà entre mig milió i un milió d’euros. Són d’aquelles obres que en el ‘llibre del mal polític’ et dirien que no has de fer mai, perquè no es veurà. Però és una millora important pels rodencs d’ara i pels d’aquí a 20 anys.

La majora d’alcaldes estan molt preocupats pels botellots. A Roda també és un problema?
Evidentment que també ho és. Hem estat unes setmanes relativament tranquils amb el toc de queda, ja que els botellots se succeïen únicament entre el tancament de les guinguetes i l’inici del confinament nocturn. Els altres anys, les actuacions policials es concentraven als voltants d’aquests espais; però aquest estiu les festes s’han multiplicat per 10 i s’hi han distribuït pels domicilis del municipi. També s’ha reduït el nombre de persones per festa i, és clar, les actuacions policials no han anat a la baixa. Ara sense toc de queda hem augmentat la presència policial conjuntament amb els Mossos. A més, moltes vegades em sap greu perquè va associat a deixar platges brutes.

Què en pensa de la gestió de la pandèmia i de la postura judicial en alguns casos?
Algunes decisions estan sent una mica estranyes. Jo no voldria estar en la pell de qui gestiona la pandèmia a escala nacional. Ho dic seriosament, perquè estàs lluitant contra una cosa que no veus, no saps qui tens al davant i prens decisions pensant sempre que són les millors i al cap de deu minuts t’adones que allò és absolutament el contrari del que hauries d’haver fet. Moltes vegades és així, per tant com sabem que ens ha costat a nosaltres a nivell d’un petit municipi, puc entendre el que és gestionar-ho quant a govern. I la postura judicial, com que els jutges s’han cregut que ja saben i poden fer de polítics, no ens hauria d’estranyar que es pensin que saben fer de metges, d’epidemolegs, de sanitaris i d’infermers… És com si digués jo, que puc tenir el meu criteri com a alcalde de poble, però entenc que per sort la gent pensa molt més que jo i en aquest cas, el que has de fer si no vols parlar és escoltar a aquells que més en saben; i des de la postura judicial ja fa anys que fa falta, doncs no m’estranya que s’equivoquin sempre.

L’ocupació il·legal és un problema a Roda de Berà o més aviat ha deixat de ser un problema?
No, no ho ha deixat de ser. A nosaltres l’ocupació il·legal per part de les persones que exerceixen el civisme és un problema que l’ha de resoldre la manca d’habitatge públic d’aquest país. Ho tenien molt fàcil per solucionar-ho quan es van injectar els mil de milions que es van donar a la banca. Si jo et dono diners, ho faig per rebre alguna cosa a canvi. Si et dono seixanta mil milions d’euros, dóna’m sis-cents mil habitatges. No ha estat així, per tant, una oportunitat perduda. A partir d’aquí ha sorgit una oportunitat de negoci on aquell petit delinqüent, aquelles petites màfies, han vist una oportunitat de creixement. Si vols un apartament val 150 euros a l’any, si vols una casa adossada val 300 i si vols un xalet val 800 i això no té res a veure amb l’ocupació. Són petites màfies que tenen una bossa de negoci i molta gent que és pobre hi posa entre molts parèntesis i cometes, posa a la venda aquell immoble per a gent que està desesperada.

Això ha passat a Roda?
Sí, evidentment. Com a tots els municipis, sobretot als de costa. En un municipi d’interior és més difícil perquè no hi ha tanta mobilitat i qui es mou està molt més controlat. Però el problema no és l’ocupació en si, sinó l’incivisme d’aquelles persones que resideixen. Hem tingut èpoques una mica més dures. I sé que algun veí em criticarà perquè al costat de casa seva hi tindrà algun problema en concret, però jo m’ho he de mirar en global. Seguim tenint alguna ocupació de tant en tant, intentem posar mesures. Nosaltres com a Ajuntament fem el que podem i sobretot demanem en aquells que han de prendre les mesures que quan facin les lleis les pensin bé. També demanem als propietaris que prenguin mesures per protegir les seves propietats. Això li costa molt de fer als bancs.

Com de difícil va ser la gestió del conflicte de la Barquera?
Va ser complicat perquè jo intento sempre empatitzar o posar-me en el lloc de qui té el problema. Nosaltres ens vam reunir amb els veïns de la barquera, on hi va haver un conflicte de convivència, que es va transformar en un de violència. Els veïns se sentien violentats, pressionats… El veïnat ens demanava que actuéssim. La nostra actuació va ser de vigilància, de presència policial i poc més. I això costa d’entendre a la gent, a mi la llei no em va deixar enviar un policia a fotre-li una puntada a la porta, entrar dins i que se’n vagin. No puc i si vostè hi va, doncs potser hauré d’enviar al policia a què protegeixi a aquesta gent que és dins de la casa per molt que no sigui seva.

Vam assistir conjuntament com a govern amb tots els grups municipals a aquella concentració que es va fer a la Barquera, i vam intentar explicar què podíem fer des de l’Ajuntament. Finalment, els veïns sota la seva responsabilitat van decidir actuar directament i expulsar o aprofitar aquell moment on no hi havia ningú a la casa per recuperar-la. L’endemà el matí van aconseguir mitjans per poder-la tapiar i que la propietària al cap de dos dies instal·lés una alarma. Ara és un barri tranquil.

PUBLICITAT




REDACCIÓ23 Juliol, 2021
mapa-interactiu-2021-1-1280x960.jpeg

L’Ajuntament de Cambrils ha llençat un mapa interactiu en línia anomenat ‘Vine i descobreix Cambrils’. L’objectiu d’aquest és fomentar el turisme i ajudar als visitants o als mateixos cambrilencs a conèixer el municipi. L’aplicació web està disponible a través d’aquest enllaç.

Navegant pel mapa interactiu es pot accedir a la fitxa de cada lloc d’interès per ampliar la informació. El mapa també permet veure una llista completa de llocs d’interès, filtrar per categories, guardar els punts preferits i activar la geolocalització per ubicar-se a Cambrils quan s’està fent la visita. També incorpora un joc de preguntes sobre el municipi en català, i properament també en castellà, anglès i francès.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Juliol, 2021
356-Imatge-Far-arxiu-1280x850.jpg

La Regidoria de Turisme de Torredembarra ofereix multitud de visites a elements patrimonials del municipi. En aquest sentit, es pot gaudir del Castell i del nucli antic; del far; o de monuments indians com el Patronat Antoni Roig i la Sala Noble. A més, aquest estiu es pot participar en una visita teatralitzada anomenada ‘Els viatges’. Totes aquestes activitats requereixen reserva via web o a través del telèfon 977 64 45 80.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Juliol, 2021
Berni-RP-e1630393571163-1280x1190.jpg

Berni Álvarez

Tarragona i Turisme sembla que no hi ha manera d’entendre. Això és el que es pot interpretar de les declaracions del PSC després de denunciar que Tarragona continua mantenint vacant la plaça de gerent del Patronat de Turisme. El regidor Berni Álvarez no té dubtes que aquest fet evidencia la incapacitat del govern de Pau Ricomà per gestionar el sector del turisme.

“Des de fa un any i mig que l’Ajuntament no té gerent de Turisme i en els dos anys de legislatura, ha canviat tres cops el titular de la Regidoria (Laura Castel, Cinta Pastó i Pau Ricomà)”, recorda Álvarez, ressaltant la manca d’interès de l’executiu municipal per les qüestions relacionades amb el turisme.

Els socialistes lamenten que Pau Ricomà hagi retirat de l’ordre del dia una modificació del pressupost del Patronat de Turisme, perquè ell mateix va presidir una sessió del Patronat sense ser nomenat pel plenari: “Tot plegat, denota un cop més la falta de planificació estratègica que té el govern municipal pel sector turístic”.

Els socialistes també qualifiquen de “preocupant que instants després que el ple municipal cessés al regidor no adscrit Hermán Pinedo de la vicepresidència, ERC pensés un nou nom ràpid per ocupar aquest càrrec”, explica el conseller socialista.

Per revertir la situació, Berni Álvarez proposa a l’equip de govern (ERC, JxC i CUP) treballar junts per avançar cap a un model turístic d’èxit, en el que la ciutadania se senti còmoda i els visitants es trobin amb una Tarragona amable, acollidora i respectuosa amb el seu patrimoni.
PUBLICITAT



REDACCIÓ14 Juny, 2021
IMG_5434-e1623597078321-1280x843.jpg

El parc aquàtic de la Pineda, Aquópolis, començarà -el 24 de juny- una temporada marcada per les restriccions contra la covid-19. En aquest sentit, l’aforament no podrà ser del 100%, i s’haurà de romandre amb la mascareta posada sempre que no s’estigui pujant en una de les atraccions. Alhora, hi haurà dispensadors per tot el recinte, un complex que es desinfectarà dos cops al dia.

Finalment, les senyalitzacions terrestres i verticals per mantenir la distància i l’ordre de pas també seran els protagonistes d’aquest estiu a Aquópolis.D’altra banda, la lliure entrada dels turistes britànics a Espanya i la lenta obertura de vols internacionals convida a l’optimisme pel turisme de la Costa Daurada. Per tal de saber les expectatives d’Aquópolis per aquest estiu, parlem amb el seu director, Josep Ma. Claver. 

 

Quina és la situació actual del parc?
Com cada any, estem treballant l’obertura del parc amb il·lusió i amb totes les mesures de seguretat corresponents. Estem ultimant tots els detalls perquè els nostres clients puguin gaudir al màxim de l’Aquopolis Costa Daurada.

Com es presenta aquesta temporada d’estiu per Aquópolis?
La previsió que tenim és bona. Creiem que la gent té ganes d’oci. El fet que la mobilitat ja no sigui limitada és un punt a favor per a nosaltres i per a tot el sector turístic de la Costa Daurada.

Quines són les expectatives davant les restriccions que imposa el Procicat?
De moment nosaltres, adaptem els nostres peotocols covid al que imposa el Procicat: Mascareta obligatòria, distàncies de seguretat corresponents, aforament reduït, a més el parc disposa de punts de desinfecció amb gel hidroalcohòlic, la neteja de les zones comuns és constant, etc.

Es poden garantir les restriccions que imposa el Procicat pels parcs aquàtics?
La temporada 2020, ja vam complir tota la normativa que ens imposava el Procicat i va funcionar molt bé, per tant, aquest any continuarem en la mateixa línia, per oferir als nostres clients tota la seguretat possible. Molts dels usuaris del parc, van quedar molt satisfets quan van veure totes les mesures que teníem.

Quina despesa comportarà per Aquópolis?
Sens dubte és una despesa afegida, però assumible, però tots hem de ser conscients que es important complir amb totes les mesures per tal d’evitar un nou rebrot de la pandèmia.

Quin tipus de visitants es preveuen per aquest estiu?
Tenim previst que sigui majoritàriament turisme local i nacional, tot i que, incrementarem el turisme internacional com és el francès, ja que, és un mercat pròxim al nostre. També tenim un contacte directe amb tour-operadors i agències de viatge de la zona, que ens han comentat de la possible arribada dels britànics a mitjans de juliol.
Creiem que serà una bona temporada, per fer-nos visibles i per fidelitzar el turisme nacional.

El fet que els turistes britànics puguin entrar lliurement a Espanya significarà algun punt positiu important pel parc?
És molt positiu. En el nostre cas, el turisme britànic, suposava més del 40%, per tant, esperem que les autoritats del Regne Unit, facilitin les sortides i entrades dels britànics. També serà molt positiu, per a tot el sector turístic de la Costa Daurada, ja que, és un destí molt atractiu per a ells.

Creu que servirà per compensar part de la situació delicada que arrossega el turisme de la costa daurada arran la pandèmia?
Sens dubte és una bona notícia per a la Costa Daurada i ajudarà a remuntar la profunda crisi que ha deixat la pandèmia en tot el sector, però s’ha de ser molt conscients que la pèrdua que ha suposat fins ara serà pràcticament impossible de compensar. Hem de ser optimistes i pensar que a partir d’ara tot hauria d’anar millorant i que aviat retornarem a la normalitat.

Quin és l’abans i el després per Aquópolis de cara al futur respecte a la pandèmia?
Tal i com s’ha dit anteriorment, esperem que la “certa normalitat” arribarà aviat i serà molt positiu per al sector turístic de la zona.
La pandèmia ens ha deixat situacions que fa poc més d’un any no ens esperàvem. Hem après molt d’aquesta situació i hem d’encarar el futur amb optimisme i pensar que aquest 2021 ja millorarem substancialment l’any 2020 i que l’any 2022 serà un any ja completament normal.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter