REDACCIÓ19 Febrer, 2020
Important revés judicial als Mossos d’Esquadra. La policia catalana va realitzar diverses detencions el passat 19 d’octubre amb motiu de les protestes contra la sentència del Suprem contra el procés. Els Mossos pretenien esbrinar el contingut del mòbil personal d’un dels arrestats, amb l’objectiu de conèixer el seu grau d’implicació en les mobilitzacions. Per a això van requerir a l’autoritat judicial poder bolcar les dades i analitzar “tota” la informació que hi hagués en els terminals del jove, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat. La fiscalia va defensar la mesura.
Aquesta petició, contra la qual el col·lectiu d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre va presentar un recurs de reforma, va ser inicialment aprovada per la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona i més tard rebutjada finalment per l’Audiència Provincial de Tarragona en considerar-la “prospectiva” i que “vulnera drets fonamentals”.
En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Tarragona exposa que la “intensitat de la ingerència en els drets fonamentals bàsics, com és el dret al secret de les comunicacions o el dret a la intimitat, exigeix, no només una autorització judicial, sinó sobretot un grau d’exigència molt important en la resolució que plasmi l’autorització”, tal com recull l’article 588 bis a).
En el cas del detingut, el magistrat Ignacio Echeverría, que és el ponent de la resolució, hi sosté que en l’ordre del jutjat “hi ha una falta de ponderació en relació amb la ingerència en la vida privada” de l’acusat, ja que “es limita a considerar proporcionada la mesura pels possibles contactes que l’investigat podria tenir amb terceres persones”.
El tribunal precisa que en l’atestat policial no hi ha indicis de relació de l’acusat amb tercers detinguts “en actituds de participació organitzada de desordres públics i sense que constin majors fets en l’atestat”, on es detalla que va ser detingut per “haver tirat una pedra o similar” contra agents de la policia espanyola en la subdelegació del govern a Tarragona.
Raona que “el contingut de la resolució contra la qual s’ha presentat recurs no garanteix suficientment els nivells de protecció exigibles i derivats de la judicialització de la diligència, tant en els principis de necessitat i especialitat, com en la salvaguarda dels drets fonamentals de la persona”. Hi afegeix que el jove va ser detingut en la manifestació i no se’l pot relacionar amb els actes vandàlics produïts després i a diversos punts de la ciutat.
Per tot això, conclou que és “prospectiu” autoritzar l’abocament de dades del seu telèfon, ja que “a partir de la seva anàlisi es pretén obtenir indicis de la comissió d’un delicte”, i revoca la mesura.
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha descartat declarar voluntàriament al Tribunal Suprem en relació amb la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). “Fer-ho implicaria validar totes les irregularitats que fa més d’un any que estic denunciant”, ha afirmat ella mateixa a Twitter.
La Sala Penal del Tribunal Suprem considera que la trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna, sempre que quedi registrada i sigui possible saber qui la va efectuar, ja que la víctima és conscient de l’existència de l’anomenada pertorbadora de la seva tranquil·litat i que amenaça la seva seguretat.
La Fiscalia ha presentat aquest dilluns un escrit dirigit al jutge instructor de l’1-O, Pablo Llarena, en què li reclama que mantingui les euroordres contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, i que demani “amb la major urgència possible” al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat que ostenten com a eurodiputats. A l’escrit, la Fiscalia també demana a Llarena que comuniqui de manera immediata a les autoritats belgues que ja ha demanat al Parlament Europeu aquesta suspensió, de manera que deixi en suspens els terminis per a la resolució de l’euroordre fins que el Parlament Europeu decideixi sobre aquesta questió.
Ho justifica pel fet que l’elecció de Puigdemont i Comín com a eurodiputats es va produït quan ja havien estat processats i per tant “eren plenament conscients de les limitacions que comportava la seva situació processal per a l’exercici dels seus drets polítics”.
