18. Abril 2024

Arxius de tribunal suprem | Pàgina 2 de 14 | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Setembre, 2020
QUIM-TORRA-2.jpg

Una cinquantena de personalitats donen suport públic en un manifest al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, davant de la seva inhabilitació. També condemnen ‘la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol, que utilitza la repressió judicial per aturar la lliure voluntat democràtica dels catalans’.

Els punts del manifest són entre altres: fer un crit de denúncia, acusació i condemna per la inhabilitació del president Torra, denunciar la sentència del Tribunal Suprem, acusar a la justícia espanyola d’actuar per venjança volent escarmentar al president i vulnerant la garantia d’imparcialitat. 

També condemnen a l’Estat espanyol per utilitzar la repressió judicial per aturar la voluntat democràtica dels catalans. Afirmen, alhora, que el dret a l’autodeterminació és una causa justa. 

Finalment, insten a “totes les persones que tinguin una radical consciència democràtica, un radical compromís amb la llibertat d’expressió, i una radical voluntat de justícia política i social a afegir-vos a aquest crit de denúncia, acusació i condemna”. 

El text es farà públic demà en un acte. Qui s’hi vulgui adherir, pot escriure a: inhabilitacio@gmail.com.

Les personalitats, provinents de diferents àmbits culturals i socials, són: Antonio Baños, Tatxo Benet, Pep Guardiola, Lluís Llach, David Fernéndez, Vicent Partal, Mònica Terribas, Ramon Folch, Bea Talegón, Marina Geli, Pilar Rahola, Suso de Toro, Rafael Nadal, Germà Bel, Carles Viver-Pi Sunyer, Josep Maria Mainat, Mireia Boya, Salvador Cardús, Martxelo Otamendi, Toni Albà, David Alegret, Agustí Alcoberro, Xavier Díez, Pere Baltà, Lluís Bozzo, Jaume Cabré, Teresa Cabré Monné, Núria Cadenes, Francesc Canosa, Josep Maria Cervera, Agustí Colomines, Melcior Comes, Miquel Desclot, Carles Duarte, Joan Estruch, Meritxell Gené, Joel Joan, Assumpció Maresma, Isidor Marí, Isabel Martí, David Minoves, Magda Oranich, Ada Prerllada, Isona Passola, Ventura Pons, Montse Sánchez, Genís Sinca, Joan Vall Clara, Jordi Domingo i Garcia Milà, Albert Velasco, Jusèp Loís Sans Socasau, Ricard Vilaragut, Xevi Xirgo, Francesc Abad Esteve, Tasio Agerre Herrero, Aureli Argemí, Enric Canet, Alícia Casals, Josep Amat, Bienve Moya, Joan Ramon Resina, Jusèp Loís Sans Socasau, Miquel Strubell Trueta, Joan Vallvè.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
javier-hernandez-1280x960.jpg

El magistrat Javier Hernández, que ha estat president de l’Audiència Provincial de Tarragona durant gairebé 10 anys, ha estat designat magistrat de la Sala Segona del Penal del Tribunal Supremo, segons una votació realitzada aquest matÍ al Consejo General del Poder Juicial (CGPJ) i on ha obtingut 19 vots.  El nomenament de Javier Hernandez es produeix per cobrir la vacant per jubilació de Francisco Monterde.

Hernández formava part de l’equip de magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l’actualitat, era el president de la Secció d’Apel·lació.

La primera destinació de Javier Hernández García després d’ingressar a la carrera judicial el 1990 va ser el jutjat de primera instància i instrucció del Vendrell, on va romandre fins que va ser nomenat magistrat de l’Audiència Provincial de Lleida en 1992. Un any després, es va traslladar a Tarragona com a titular d’un jutjat de primera instància i instrucció, òrgan en el qual va prestar servei durant tres anys.

El 1996, va ser nomenat magistrat de l’Audiència Provincial de Tarragona, de la qual va ser president des de 2004 fins a gener de 2020. En l’actualitat, és president de la Secció d’Apel·lació Penal de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En l’àmbit docent, Hernández García ha exercit com a professor a l’Escola Judicial entre 1999 i 2003; a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona com a professor conferenciant a l’àrea de Dret Constitucional (2007-2009) i com a professor de l’àrea de Dret Processal de la Facultat de Dret de la Universitat Rovira i Virgili (1994-1999). Entre altres activitats docents, ha estat també professor de l’màster d’accés a l’Advocacia de les dues universitats entre 2009 i 2015 i professor de l’màster Compliance Penal de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona entre 2015 i 2018.

Autor de nombroses publicacions, figuren entre les més recents “Notes sobre la Directiva 2011/99, reguladora de l’ordre europea de protecció”, “Nens ​​i nenes amb discapacitat, victimització en el procés penal: algunes reflexions”, “Ètica judicial i deures de motivació “, totes elles de 2019. i” Article 17: el dret a la llibertat personal “i” el jutge davant els nous reptes “, de 2018.

Ha impartit classes i dirigit cursos de l’CGPJ tant en l’àmbit de la formació contínua de jutges i magistrats com en el de la formació inicial. En ells, ha analitzat múltiples assumptes com la protecció de les persones investigades i acusades vulnerables, discapacitat i menors, ètica judicial, el procés penal, Justícia i big data, valoració de risc en violència de gènere o en estatut de la víctima, entre d’altres .

També ha estat ponent i coordinador de cursos organitzats pel Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya.

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2020
torra.jpg

Quim Torra ha rebut aquesta tarda la notificació oficial de la sentència del Tribunal Suprem que confirma la seva inhabilitació per desobediència, per la qual cosa ja no és president de la Generalitat ja que la condemna ja és efectiva.

La notificació, confirmada al voltant de les 17.00 hores per la Generalitat, ha arribat poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarés efectiva la inhabilitació de Torra des d’avui mateix, una vegada rebutjat el recurs que el fins ara president havia interposat davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
quim-torra.jpg

Junts per Catalunya ja té resposta a una possible inhabilitació del president de la Generalitat. Si es confirma que Quim Torra és apartat del càrrec a causa d’una sentència judicial, JxCAt entén que ni el Suprem ni cap altre tribunal té el dret a prendre aquesta decisió, perquè, insisteixen, “la sobirania del poble de Catalunya rau en el Parlament i només els seus diputats poden posar i treure el president”.

En un comunicat, que ha tingut accés larepublicacheca.cat, JxCat exigeix a la cambra catalana que tanqui files entorn de Quim Torra i que es negui a acatar una suposa sentència condemnatòria i sobretot si està basada en fets polítics.

La formació política considera que el cap del govern català té tot el dret de col·locar i mantenir una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, sobretot quan es tracta de defensar la llibertat dels polítics independentistes. “No només estava en el seu ple dret per denunciar la seva situació, sinó que actuava d’acord amb la premissa cada cop més admesa entre juristes que aquests mai no haurien d’haver estat jutjats de la manera en què foren, tal com confirma la recent sentència belga”, resa el comunicat.

La desobediència és el camí. Per a JxCat “plegar-se a la voluntat del Tribunal Suprem és plegar-se a les directrius d’un tribunal desprestigiat davant la justícia internacional”.

El partit de Puigdemont recorda que “en una veritable democràcia, cap president pot ser inhabilitat per posar una pancarta”. Sigui quin sigui el posicionament judicial, JxCat demana a Quim Torra continuï com a president de tots els catalans, “tal com va decidir el poble de Catalunya”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Juliol, 2020

Borràs a l’entrada del Suprem

La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, s’ha acollit al dret a no declarar davant del Tribunal Suprem i s’ha negat a respondre les preguntes del magistrat instructor de la causa, Eduardo de Porres.

A la sortida de l’alt tribunal aquest dimecres, Borràs ha afirmat que no declararà fins que hi hagi prova pericial practicada. “Quan hi hagi aquesta evidència, declararé gustosament i seré jo qui sol·licitarà poder venir”, ha dit en una atenció als mitjans.

“Jo em veig obligada a defensar la meva innocència quan en realitat qui m’està portant davant d’aquest tribunal ni tan sols ha presentat les evidències factuals que permetin demostrar la meva culpabilitat”, ha argumentat. “Col·laboraré sempre amb la justícia però no col·laboraré mai amb la injustícia”, ha afirmat. Borràs ha estat dins el Suprem menys d’un quart d’hora.

 


REDACCIÓ26 Juny, 2020
mossos_judici5-1280x960.jpg

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El cas acabarà al Tribunal Suprem

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ19 Juny, 2020

Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont

L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, passa comptes en el seu últim llibre “Así están las cosas” amb l’actitud dels tribunals espanyols davant l’embat jurídic de l’independentisme a Europa. “El Tribunal Suprem no pot arrossegar Espanya a un desprestigi d’aquestes característiques”, critica Boye en una entrevista a l’ACN.

El lletrat avisa que la condemna de l’1-O serà revisada pels tribunals europeus. “És un error pensar que la sentència no traspassarà els Pirineus”, rebla. Amb tot, Boye considera que la defensa dels presos no es va deixar “ajudar” i va trobar a faltar “treball en equip”. “Els advocats tendim a ser esportistes individuals sense entendre que el millor dret es fa jugant en equip”, defensa.

En el relat testimonial dels seus casos més importants del 2019 -les euroordres, els escons a l’Eurocambra o la defensa del raper ValtònycBoye presenta una visió crítica de la postura judicial espanyola envers el marc legal de la Unió Europea i del Conveni Europeu dels Drets Humans.

“Espanya viu d’esquena al dret europeu”, assegura. Segons ell, la judicatura espanyola no té un diàleg “honest” amb els magistrats europeus i acusa el Suprem de negar l’última paraula al Tribunal de Justícia de la UE. “L’òrgan de tancament de l’ordenament jurídic està a Luxemburg”, afirma.

En aquest sentit, per exemple, critica que recentment el Suprem avalés la decisió de la JEC de negar l’escó als eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en considerar que el requisit del jurament de la Constitució per esdevenir membre continua vigent malgrat la sentència del cas Junqueras.

 


REDACCIÓ11 Juny, 2020

El Suprem avala la decisió de la JEC

El Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola.

Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”.

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”.


REDACCIÓ22 Maig, 2020

Reus ha aprovat recórrer al Tribunal Suprem la nul·litat de l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El ple de l’Ajuntament ha abordat aquest divendres la presentació d’un recurs de cassació per tal que la ciutat continuï formant part de l’AMI. Després d’un tens debat, la proposta s’ha aprovat amb els 18 vots del govern -JuntsxCat, ERC i Ara Reus- i de la CUP, front els 9 vots contraris de PSC i Cs.

El recurs en què es treballa s’interposarà davant el Suprem, tal com correspon, i s’oposa a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, amb data del 27 de novembre de 2019, va considerar nul·la l’adhesió de Reus a l’AMI. “Ataca la sobirania municipal”, ha dit la vicealcaldessa, Noemí Llauradó.


REDACCIÓ19 Març, 2020

La defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar que anul·li la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i que la deixi en llibertat immediatament.

El recurs argumenta la vulneració de drets fonamentals, com ara el de reunió i manifestació, el d’expressió, el de llibertat ideològica, i el de participació i representació política.

Aquest pas, que ja han seguit altres líders empresonats, és l’últim en l’àmbit de la jurisdicció espanyola abans d’emprendre la via de la justícia europea. L’expresidenta del Parlament va ser condemnada a una pena d’onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta.