Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Maig, 2020
ajuntament-reus.jpg

Reus ha aprovat recórrer al Tribunal Suprem la nul·litat de l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El ple de l’Ajuntament ha abordat aquest divendres la presentació d’un recurs de cassació per tal que la ciutat continuï formant part de l’AMI. Després d’un tens debat, la proposta s’ha aprovat amb els 18 vots del govern -JuntsxCat, ERC i Ara Reus- i de la CUP, front els 9 vots contraris de PSC i Cs.

El recurs en què es treballa s’interposarà davant el Suprem, tal com correspon, i s’oposa a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, amb data del 27 de novembre de 2019, va considerar nul·la l’adhesió de Reus a l’AMI. “Ataca la sobirania municipal”, ha dit la vicealcaldessa, Noemí Llauradó.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ19 Març, 2020

La defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar que anul·li la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i que la deixi en llibertat immediatament.

El recurs argumenta la vulneració de drets fonamentals, com ara el de reunió i manifestació, el d’expressió, el de llibertat ideològica, i el de participació i representació política.

Aquest pas, que ja han seguit altres líders empresonats, és l’últim en l’àmbit de la jurisdicció espanyola abans d’emprendre la via de la justícia europea. L’expresidenta del Parlament va ser condemnada a una pena d’onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta.


REDACCIÓ19 Febrer, 2020
mossos_seguretat.jpg

Important revés judicial als Mossos d’Esquadra. La policia catalana va realitzar diverses detencions el passat 19 d’octubre amb motiu de les protestes contra la sentència del Suprem contra el procés. Els Mossos pretenien esbrinar el contingut del mòbil personal d’un dels arrestats, amb l’objectiu de conèixer el seu grau d’implicació en les mobilitzacions. Per a això van requerir a l’autoritat judicial poder bolcar les dades i analitzar “tota” la informació que hi hagués en els terminals del jove, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat. La fiscalia va defensar la mesura.

Aquesta petició, contra la qual el col·lectiu d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre va presentar un recurs de reforma, va ser inicialment aprovada per la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona i més tard rebutjada finalment per l’Audiència Provincial de Tarragona en considerar-la “prospectiva” i que “vulnera drets fonamentals”.

En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Tarragona exposa que la “intensitat de la ingerència en els drets fonamentals bàsics, com és el dret al secret de les comunicacions o el dret a la intimitat, exigeix, no només una autorització judicial, sinó sobretot un grau d’exigència molt important en la resolució que plasmi l’autorització”, tal com recull l’article 588 bis a).

En el cas del detingut, el magistrat Ignacio Echeverría, que és el ponent de la resolució, hi sosté que en l’ordre del jutjat “hi ha una falta de ponderació en relació amb la ingerència en la vida privada” de l’acusat, ja que “es limita a considerar proporcionada la mesura pels possibles contactes que l’investigat podria tenir amb terceres persones”.

El tribunal precisa que en l’atestat policial no hi ha indicis de relació de l’acusat amb tercers detinguts “en actituds de participació organitzada de desordres públics i sense que constin majors fets en l’atestat”, on es detalla que va ser detingut per “haver tirat una pedra o similar” contra agents de la policia espanyola en la subdelegació del govern a Tarragona.

Raona que “el contingut de la resolució contra la qual s’ha presentat recurs no garanteix suficientment els nivells de protecció exigibles i derivats de la judicialització de la diligència, tant en els principis de necessitat i especialitat, com en la salvaguarda dels drets fonamentals de la persona”. Hi afegeix que el jove va ser detingut en la manifestació i no se’l pot relacionar amb els actes vandàlics produïts després i a diversos punts de la ciutat.

Per tot això, conclou que és “prospectiu” autoritzar l’abocament de dades del seu telèfon, ja que “a partir de la seva anàlisi es pretén obtenir indicis de la comissió d’un delicte”, i revoca la mesura.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
laura_borras.jpg

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha descartat declarar voluntàriament al Tribunal Suprem en relació amb la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). “Fer-ho implicaria validar totes les irregularitats que fa més d’un any que estic denunciant”, ha afirmat ella mateixa a Twitter.

El magistrat instructor Eduardo de Porres va citar la diputada aquest divendres al matí per donar-li l’opció de “ser escoltada” en “declaració voluntària” en “qualitat d’investigada”, segons consta a la providència dictada pel jutge. Si el Suprem vol que Borràs declari, doncs, ara haurà de sol·licitar permís al Congrés amb la petició de suplicatori, ja que és aforada.

Borràs ha afirmat al seu compte personal de la popular xarxa social que la causa “ha vulnerat” els seus drets “des del primer dia”. Afirma que la causa “no hauria existit mai” si ella no fos “una coneguda independentista”. A més ha reiterat que defensa la gestió que va dur a terme al capdavant de l’ILC i que està “molt orgullosa” de la feina feta “amb els contractes que són objecte de la investigació”.

Ha afirmat també que aquella feina “capdavantera i molt ben valorada” va “estalviar diners” a la institució. I lamenta: “En tot aquest temps ni jutges ni fiscals s’han molestat en comprovar la qualitat i la veracitat d’aquesta feina”.

El Suprem va decidir obrir una causa per investigar Borràs després que el jutjat d’instrucció 9 de Barcelona elevés el cas per la qüestió de l’aforament. L’alt tribunal creu que podria haver comès delictes de prevaricació, frau, malversació de fons públics i falsedat documental.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
lauraBorras.jpg

Borràs rebutja declarar voluntàriament al Suprem

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha descartat declarar voluntàriament al Tribunal Suprem amb relació a la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). “Fer-ho implicaria validar totes les irregularitats que fa més d’un any que estic denunciant”, ha afirmat ella mateixa a Twitter.

El magistrat instructor Eduardo de Porres va citar la diputada aquest divendres al matí per donar-li l’opció de “ser escoltada” en “declaració voluntària” en “qualitat d’investigada”, segons consta a la providència dictada pel jutge. Si el Suprem vol que Borràs declari, doncs, ara haurà de demanar permís al Congrés amb la petició de suplicatori, ja que és aforada.

Borràs ha afirmat al seu compte personal de la popular xarxa social que la causa “ha vulnerat” els seus drets “des del primer dia”. Afirma que la causa “no hauria existit mai” si ella no fos “una conocida independentista”. A més ha reiterat que defensa la gestió que va dur a terme al capdavant de l’ILC i que està “molt orgullosa” de la feina feta “amb els contractes que són objecte de la investigació”.

Ha afirmat també que aquella feina “capdavantera i molt ben valorada” va “estalviar diners” a la institució. I lamenta: “En tot aquest temps ni jutges ni fiscals s’han molestat en comprovar la qualitat i la veracitat d’aquesta feina”.

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2020
foto_36005501.jpg

El president Torra recorrerà la inhabilitació

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’inhabilita durant divuit mesos per un delicte de desobediència. L’escrit de la defensa conclou que les decisions judicials i administratives han pretès “apartar il·legal i il·legítimament” Torra de la Presidència de la Generalitat.

“Parlem d’una clara intencionalitat política que, al seu torn, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política”, afegeix el recurs, que posa en dubte la manca d’imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central, però també del jutge instructor de la causa i dels membres del tribunal que el va jutjar. També demana una vista oral i una nova sentència que anul·li la del TSJC, absolent el president del delicte de desobediència.

En el bloc de la manca d’imparcialitat, el president posa en dubte el jutge instructor, Carlos Ramos, especialment per una interlocutòria on va incloure expressions que la seva defensa considera que ja prejutjaven el president. A més, subratlla que el seu nomenament obeeix a una proposta d’un partit “rival” de Torra, en al·lusió al PSC.

També qüestiona tres membres del tribunal que va jutjar Torra, el mateix Jesús María Barrientos, però també dos magistrats més. El recurs constata que tot plegat es tracta d’un “gravíssim precedent de falta d’imparcialitat i un indubtable símptoma que el judici oral no constituïa un debat real, ja que la sentència ja estava predeterminada”.


REDACCIÓ29 Gener, 2020
tribunal-suprem.jpg

El Tribunal ha rebutjat anul·lar la sentència de l’1-O

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat anul·lar la sentència de l’1-O i defensa que les penes imposades als líders independentistes són “proporcionades a les greus comissions delictives dels condemnats” i afirma que no s’han vulnerat els seus drets. El tribunal presidit per Manuel Marchena reitera que no s’han “criminalitzat” idees ni vulnerat la llibertat de reunió, manifestació o d’expressió.

A la interlocutòria, el Suprem insisteix que els fets pels quals se’ls va condemnar van ser “alguna cosa més que una reunió de ciutadans que amb llibertat expressen les seves reivindicacions ideològiques” i que els fets del 20-S i l’1-O “buscaven implementar, en connivència amb les autoritats autonòmiques i líders associatius que han resultat condemnats, una normativa antidemocràtica i inconstitucional”.

En aquest sentit, el Suprem afirma que amb els incidents de nul·litat les defenses fan una “miniaturització de la transcendència dels fets” i justifica haver condemnat per sedició. A la interlocutòria, el tribunal nega que s’hagi ampliat el concepte d’alçament tumultuari i que s’hagi fet una interpretació extensiva del delicte de sedició pel qual van ser condemnats nou dels dotze líders independentistes.

Així doncs, el tribunal presidit per Marchena ha desestimat els incidents de nul·litat per vulneració de drets fonamentals que van plantejar els dotze condemnats i també ha rebutjat el que va plantejar l’acusació popular exercida per Vox.


REDACCIÓ25 Gener, 2020
jordi_sanchez.jpg

Jordi Sánchez obté un permís de 48 hores

L’expresident de l’ANC i exdiputat de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha sortit aquesta tarda, cap als vols d’un quart de cinc de la tarda de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona). Es tracta del seu primer permís penitenciari, de dos dies.

El dirigent independentista, condemnat a nou anys de presó pel Tribunal Suprem (TS) per sedició pel procés independentista, va sol·licitar autorització un cop completa la quarta part de la condemna. No té intencions de participar en cap acte de rellevància pública o política. Pretén gaudir de la família.

El permís, de 48 hores, va ser proposat per la junta de tractament de Lledoners el 14 de gener i el Servei de Classificació de la Conselleria de Justícia de la Generalitat ho va aprovar l’endemà.

La junta de tractament també va proposar la setmana passada tres dies de permís per Sánchez, sortida pendent de ser aprovada pel jutjat de vigilància penitenciària.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va ser el primer a sortir amb un permís penitenciari de dos dies el 16 de gener, de manera que va reingressar a Lledoners al vespre del 18 de gener.

 


REDACCIÓ19 Gener, 2020

La Sala Penal del Tribunal Suprem considera que la trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna, sempre que quedi registrada i sigui possible saber qui la va efectuar, ja que la víctima és conscient de l’existència de l’anomenada pertorbadora de la seva tranquil·litat i que amenaça la seva seguretat.

Per a la Sala es tracta d’una forma de contacte escrit equivalent a un missatge que s’hagués tramès a la persona destinatària de la trucada fent constar que aquesta s’ha efectuat; fins i tot encara que tingui lloc de forma automàtica, executada pel mateix sistema, es tracta d’un missatge en el qual es posa en coneixement del destinatari que se li ha efectuat una trucada des d’un determinat terminal.

El sistema dels terminals telefònics, que qualsevol coneix, funciona així de forma automàtica proporcionant aquesta informació. De manera que el simple fet de trucar, quan és possible identificar la procedència, ja suposa en aquests casos un acte consumat de comunicació.

La trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna

Per això, conclou que en els casos en què s’efectuï una trucada al telèfon de la persona protegida per la mesura o pena de prohibició, i aquesta no l’agafi, “el delicte quedarà consumat” si es pot comprovar l’existència de la trucada.

L’alt tribunal explica que qualsevol terminal mòbil, i fins i tot la majoria dels de línia fixa, reflecteix a la pantalla el número des del qual es fa la trucada, i, en cas que no sigui atesa, apareix en el registre del telèfon com trucada perduda, constant l’hora i el nombre de procedència.

 


REDACCIÓ10 Gener, 2020
foto_3592159.jpg

Llarena insisteix en les euroordres contra els catalans

Nou capítol d’enfrontament de la justícia espanyola amb les resolucions d’Europa. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha demanat un suplicatori al Parlament Europeu perquè suspengui la immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Així doncs, Llarena els reconeix com a eurodiputats amb immunitat i no podran ser detinguts a la Unió Europea si l’Eurocambra no els la retira. Tanmateix, el jutge instructor manté les euroordres contra ells i rebutja suspendre-les, per molt que, de facto, queden sense efecte.

Llarena també ratifica l’ordre de detenció a l’Estat espanyol i determina que poden ser arrestats en territori espanyol. Segons Llarena, la immunitat no s’aplica a l’Estat perquè són processats i no cal demanar suplicatori per poder-los arrestar a Espanya.

A banda, el magistrat del Suprem demana a la justícia belga que deixi sense efecte els terminis per resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decideixi sobre els suplicatoris. A primers d’any, Bèlgica ja va suspendre les euroordres contra Puigdemont i Comín.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter