Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Juliol, 2020
foto_3678137.jpg

Borràs a l’entrada del Suprem

La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, s’ha acollit al dret a no declarar davant del Tribunal Suprem i s’ha negat a respondre les preguntes del magistrat instructor de la causa, Eduardo de Porres.

A la sortida de l’alt tribunal aquest dimecres, Borràs ha afirmat que no declararà fins que hi hagi prova pericial practicada. “Quan hi hagi aquesta evidència, declararé gustosament i seré jo qui sol·licitarà poder venir”, ha dit en una atenció als mitjans.

“Jo em veig obligada a defensar la meva innocència quan en realitat qui m’està portant davant d’aquest tribunal ni tan sols ha presentat les evidències factuals que permetin demostrar la meva culpabilitat”, ha argumentat. “Col·laboraré sempre amb la justícia però no col·laboraré mai amb la injustícia”, ha afirmat. Borràs ha estat dins el Suprem menys d’un quart d’hora.

 


REDACCIÓ26 Juny, 2020
mossos_judici5-1280x960.jpg

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El cas acabarà al Tribunal Suprem

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ19 Juny, 2020
foto_3478877.jpg

Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont

L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, passa comptes en el seu últim llibre “Así están las cosas” amb l’actitud dels tribunals espanyols davant l’embat jurídic de l’independentisme a Europa. “El Tribunal Suprem no pot arrossegar Espanya a un desprestigi d’aquestes característiques”, critica Boye en una entrevista a l’ACN.

El lletrat avisa que la condemna de l’1-O serà revisada pels tribunals europeus. “És un error pensar que la sentència no traspassarà els Pirineus”, rebla. Amb tot, Boye considera que la defensa dels presos no es va deixar “ajudar” i va trobar a faltar “treball en equip”. “Els advocats tendim a ser esportistes individuals sense entendre que el millor dret es fa jugant en equip”, defensa.

En el relat testimonial dels seus casos més importants del 2019 -les euroordres, els escons a l’Eurocambra o la defensa del raper ValtònycBoye presenta una visió crítica de la postura judicial espanyola envers el marc legal de la Unió Europea i del Conveni Europeu dels Drets Humans.

“Espanya viu d’esquena al dret europeu”, assegura. Segons ell, la judicatura espanyola no té un diàleg “honest” amb els magistrats europeus i acusa el Suprem de negar l’última paraula al Tribunal de Justícia de la UE. “L’òrgan de tancament de l’ordenament jurídic està a Luxemburg”, afirma.

En aquest sentit, per exemple, critica que recentment el Suprem avalés la decisió de la JEC de negar l’escó als eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en considerar que el requisit del jurament de la Constitució per esdevenir membre continua vigent malgrat la sentència del cas Junqueras.

 


REDACCIÓ11 Juny, 2020
foto_3606402.jpg

El Suprem avala la decisió de la JEC

El Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola.

Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”.

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”.


REDACCIÓ22 Maig, 2020
ajuntament-reus.jpg

Reus ha aprovat recórrer al Tribunal Suprem la nul·litat de l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El ple de l’Ajuntament ha abordat aquest divendres la presentació d’un recurs de cassació per tal que la ciutat continuï formant part de l’AMI. Després d’un tens debat, la proposta s’ha aprovat amb els 18 vots del govern -JuntsxCat, ERC i Ara Reus- i de la CUP, front els 9 vots contraris de PSC i Cs.

El recurs en què es treballa s’interposarà davant el Suprem, tal com correspon, i s’oposa a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, amb data del 27 de novembre de 2019, va considerar nul·la l’adhesió de Reus a l’AMI. “Ataca la sobirania municipal”, ha dit la vicealcaldessa, Noemí Llauradó.


REDACCIÓ19 Març, 2020

La defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar que anul·li la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i que la deixi en llibertat immediatament.

El recurs argumenta la vulneració de drets fonamentals, com ara el de reunió i manifestació, el d’expressió, el de llibertat ideològica, i el de participació i representació política.

Aquest pas, que ja han seguit altres líders empresonats, és l’últim en l’àmbit de la jurisdicció espanyola abans d’emprendre la via de la justícia europea. L’expresidenta del Parlament va ser condemnada a una pena d’onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta.


REDACCIÓ19 Febrer, 2020
mossos_seguretat.jpg

Important revés judicial als Mossos d’Esquadra. La policia catalana va realitzar diverses detencions el passat 19 d’octubre amb motiu de les protestes contra la sentència del Suprem contra el procés. Els Mossos pretenien esbrinar el contingut del mòbil personal d’un dels arrestats, amb l’objectiu de conèixer el seu grau d’implicació en les mobilitzacions. Per a això van requerir a l’autoritat judicial poder bolcar les dades i analitzar “tota” la informació que hi hagués en els terminals del jove, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat. La fiscalia va defensar la mesura.

Aquesta petició, contra la qual el col·lectiu d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre va presentar un recurs de reforma, va ser inicialment aprovada per la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona i més tard rebutjada finalment per l’Audiència Provincial de Tarragona en considerar-la “prospectiva” i que “vulnera drets fonamentals”.

En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Tarragona exposa que la “intensitat de la ingerència en els drets fonamentals bàsics, com és el dret al secret de les comunicacions o el dret a la intimitat, exigeix, no només una autorització judicial, sinó sobretot un grau d’exigència molt important en la resolució que plasmi l’autorització”, tal com recull l’article 588 bis a).

En el cas del detingut, el magistrat Ignacio Echeverría, que és el ponent de la resolució, hi sosté que en l’ordre del jutjat “hi ha una falta de ponderació en relació amb la ingerència en la vida privada” de l’acusat, ja que “es limita a considerar proporcionada la mesura pels possibles contactes que l’investigat podria tenir amb terceres persones”.

El tribunal precisa que en l’atestat policial no hi ha indicis de relació de l’acusat amb tercers detinguts “en actituds de participació organitzada de desordres públics i sense que constin majors fets en l’atestat”, on es detalla que va ser detingut per “haver tirat una pedra o similar” contra agents de la policia espanyola en la subdelegació del govern a Tarragona.

Raona que “el contingut de la resolució contra la qual s’ha presentat recurs no garanteix suficientment els nivells de protecció exigibles i derivats de la judicialització de la diligència, tant en els principis de necessitat i especialitat, com en la salvaguarda dels drets fonamentals de la persona”. Hi afegeix que el jove va ser detingut en la manifestació i no se’l pot relacionar amb els actes vandàlics produïts després i a diversos punts de la ciutat.

Per tot això, conclou que és “prospectiu” autoritzar l’abocament de dades del seu telèfon, ja que “a partir de la seva anàlisi es pretén obtenir indicis de la comissió d’un delicte”, i revoca la mesura.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
laura_borras.jpg

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha descartat declarar voluntàriament al Tribunal Suprem en relació amb la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). “Fer-ho implicaria validar totes les irregularitats que fa més d’un any que estic denunciant”, ha afirmat ella mateixa a Twitter.

El magistrat instructor Eduardo de Porres va citar la diputada aquest divendres al matí per donar-li l’opció de “ser escoltada” en “declaració voluntària” en “qualitat d’investigada”, segons consta a la providència dictada pel jutge. Si el Suprem vol que Borràs declari, doncs, ara haurà de sol·licitar permís al Congrés amb la petició de suplicatori, ja que és aforada.

Borràs ha afirmat al seu compte personal de la popular xarxa social que la causa “ha vulnerat” els seus drets “des del primer dia”. Afirma que la causa “no hauria existit mai” si ella no fos “una coneguda independentista”. A més ha reiterat que defensa la gestió que va dur a terme al capdavant de l’ILC i que està “molt orgullosa” de la feina feta “amb els contractes que són objecte de la investigació”.

Ha afirmat també que aquella feina “capdavantera i molt ben valorada” va “estalviar diners” a la institució. I lamenta: “En tot aquest temps ni jutges ni fiscals s’han molestat en comprovar la qualitat i la veracitat d’aquesta feina”.

El Suprem va decidir obrir una causa per investigar Borràs després que el jutjat d’instrucció 9 de Barcelona elevés el cas per la qüestió de l’aforament. L’alt tribunal creu que podria haver comès delictes de prevaricació, frau, malversació de fons públics i falsedat documental.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
lauraBorras.jpg

Borràs rebutja declarar voluntàriament al Suprem

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha descartat declarar voluntàriament al Tribunal Suprem amb relació a la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). “Fer-ho implicaria validar totes les irregularitats que fa més d’un any que estic denunciant”, ha afirmat ella mateixa a Twitter.

El magistrat instructor Eduardo de Porres va citar la diputada aquest divendres al matí per donar-li l’opció de “ser escoltada” en “declaració voluntària” en “qualitat d’investigada”, segons consta a la providència dictada pel jutge. Si el Suprem vol que Borràs declari, doncs, ara haurà de demanar permís al Congrés amb la petició de suplicatori, ja que és aforada.

Borràs ha afirmat al seu compte personal de la popular xarxa social que la causa “ha vulnerat” els seus drets “des del primer dia”. Afirma que la causa “no hauria existit mai” si ella no fos “una conocida independentista”. A més ha reiterat que defensa la gestió que va dur a terme al capdavant de l’ILC i que està “molt orgullosa” de la feina feta “amb els contractes que són objecte de la investigació”.

Ha afirmat també que aquella feina “capdavantera i molt ben valorada” va “estalviar diners” a la institució. I lamenta: “En tot aquest temps ni jutges ni fiscals s’han molestat en comprovar la qualitat i la veracitat d’aquesta feina”.

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2020
foto_36005501.jpg

El president Torra recorrerà la inhabilitació

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’inhabilita durant divuit mesos per un delicte de desobediència. L’escrit de la defensa conclou que les decisions judicials i administratives han pretès “apartar il·legal i il·legítimament” Torra de la Presidència de la Generalitat.

“Parlem d’una clara intencionalitat política que, al seu torn, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política”, afegeix el recurs, que posa en dubte la manca d’imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central, però també del jutge instructor de la causa i dels membres del tribunal que el va jutjar. També demana una vista oral i una nova sentència que anul·li la del TSJC, absolent el president del delicte de desobediència.

En el bloc de la manca d’imparcialitat, el president posa en dubte el jutge instructor, Carlos Ramos, especialment per una interlocutòria on va incloure expressions que la seva defensa considera que ja prejutjaven el president. A més, subratlla que el seu nomenament obeeix a una proposta d’un partit “rival” de Torra, en al·lusió al PSC.

També qüestiona tres membres del tribunal que va jutjar Torra, el mateix Jesús María Barrientos, però també dos magistrats més. El recurs constata que tot plegat es tracta d’un “gravíssim precedent de falta d’imparcialitat i un indubtable símptoma que el judici oral no constituïa un debat real, ja que la sentència ja estava predeterminada”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter