25. Abril 2024

Arxius de tribunal de comptes | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Març, 2022
3882971-1280x853.jpg

Ciutadans va rebre 200.000 euros en donacions d’un mateix compte corrent tres dies abans de la declaració unilateral d’independència, el 24 d’octubre del 2017. Així consta en l’informe del Tribunal de Comptes sobre els comptes dels partits polítics. El TdC detecta que la formació d’Inés Arrimadas va ingressar quatre donacions per l’import màxim cadascuna de 50.000 euros.

L’informe afegeix que, segons la informació facilitada per l’entitat bancària, el compte d’origen de les quatre transferències és el mateix. Per aquest motiu considera que s’ha pogut superar el límit màxim de donacions de 50.000 euros l’any per persona que fixa l’article 5.1 de la LOFPP4. I recorda que pot constituir una “irregularitat sancionable”.

Cs ha enviat al·legacions al Tribunal de Comptes argumentant que ha actuat amb “màxima diligència” complint la Llei Orgànica de Finançament de Partits Polítics (LOFPP), ja que ha identificat els donants facilitant la informació requerida legalment. I afegeixen que el partit no pot accedir a les dades dels comptes bancaris d’on procedeixen les transferències.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Agost, 2020

El Tribunal de Comptes adverteix que la Seguretat Social pateix d’un problema “estructural” de sostenibilitat financera, amb uns recursos contributius insuficients per satisfer el nivell de prestacions, sobretot pensions, de manera que de no escometre de manera “urgent” les reformes necessàries sobre la seva configuració en l’àmbit del finançament i en la protecció, perillarien la viabilitat i sostenibilitat financera del sistema.

Així es desprèn de l’últim informe de fiscalització sobre l’evolució econòmica financera, patrimonial i pressupostària del sistema de la Seguretat Social i la seva situació a 31 de desembre de 2018, en el qual constata que la Seguretat Social pateix d’un problema de sostenibilitat financera de “caràcter estructural”, ocasionat per l’actual configuració de la seva modalitat de protecció contributiva i com a conseqüència directa de l’evolució demogràfica i socioeconòmica que ha tingut lloc a Espanya.

Atès que els recursos contributius obtinguts “no són suficients per satisfer l’actual nivell de les prestacions econòmiques, fonamentalment, pensions” de la mateixa naturalesa, avisa que si no s’emprèn de manera “urgent” les reformes necessàries sobre la seva actual configuració, a l’àmbit del finançament i / o en el de la protecció, “perillarien la viabilitat i la sostenibilitat financera de sistema”.


REDACCIÓ28 Gener, 2020

4.146.274 euros és la quantitat que el Tribunal de Comptes reclama a 31 persones que directa o indirectament van participar en el referèndum de l’1 d’Octubre que l’estat considera il·legal. Aquests diners haurien de ser abonats per membres del govern de Carles Puigdemont i per exalts càrrecs de la Generalitat. El tribunal considera que es van emprar diners públics en la celebració de la consulta independentista.

Aquest mateix matí se celebrarà una vista en què els advocats de les persones a les quals se’ls sol·licita aquesta quantitat, entre ells Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, poden presentar les al·legacions que considerin oportunes. Posteriorment es dicten la liquidació definitiva que, en cas d’impagament, comporta l’embargament de béns.

Entre els acusats hi ha l’expresident Puigdemont i l’exvicepresident Junqueras, així com la resta de consellers del Govern que va impulsar el referèndum del 2017. També diversos alts càrrecs de la Generalitat, com ara Antoni Molons, Joaquim Nin, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.

 

 


REDACCIÓ28 Novembre, 2019

El Tribunal ha citat a tots els càrrecs electes

El Tribunal de Comptes ha citat per al 28 de gener l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i 27 càrrecs i excàrrecs del Govern per les despeses de l’1-O. Els citats hi podran enviar un representant en nom seu.

En concret, la notificació els cita per fer la “liquidació provisional” després de les denúncies presentades per Societat Civil Catalana, Advocats Catalans per la Constitució i la fiscalia. Entre les persones requerides pel Tribunal de Comptes hi ha els exmembres del Govern a la presó i a l’exili, així com Carles Mundó, Meritxell Borràs, Neus Munté, Santi Vila i Amadeu Altafaj, entre altres.

També està citat l’actual vicepresident de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, atenent que aleshores era el secretari del govern

Els citats poden presentar al·legacions i aportar documents, a més d’interposar un recurs en un termini de cinc dies. La resta de citats són Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.

El tribunal ja va tancar fa mesos la fase preliminar del procés un cop va concloure que existien indicis d’irregularitat en l’ús de diners públics del Govern. El següent pas és redactar l’acta de liquidació provisional, que determinarà les quantitats i els autors de la suposada malversació, i això anirà seguit de l’activació d’un embargament de béns preventiu.

L’ens ja va condemnar l’expresident Artur Mas i els seus exconsellers a pagar 4,94 milions d’euros per l’organització i preparació del 9-N, condemna que és pendent de recurs d’apel·lació.

 

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2018

Fonts de les defenses han confirmat la seva intenció de recórrer aquesta sentència.

Artur Mas i el seu equip han estat condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, ha estat condemnada al pagament de més de 2,8 milions d’euros, per l’adquisició dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, haurà de pagar 1,97 milions per la campanya de publicitat institucional, el suport informàtic, l’enviament de propaganda i la contractació del centre de premsa.

Joana Ortega, que era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, haurà d’abonar 865.674,90 euros, que és el cost que es calcula que va gastar el seu departament en el suport informàtic i la compra de material per a la consulta.

L’exconseller Francesc Homs

La sentència inclou condemnes de 806.403,52 per a Jordi Vilajoana, que era secretari general de Presidència, i per a Ignasi el Genovés, exdirector general de Difusió de la Generalitat, en els dos casos per la campanya de publicitat.

El tribunal els declara “responsables comptables directes” de les despeses de fons públics que va generar l’esmentada consulta.

Els magistrats atorguen a Artur Mas la principal responsabilitat, ja que consideren que ell hauria de respondre per tots en cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017

El tribunal ja ha rebut documentació en relació a les propietats de Mas, Ortega, Rigau i Homs “per afermar la quantitat que resta pendent”.

Els béns d’Artur Mas seran embargats

El Tribunal de Comptes iniciarà l’embargament de les propietats de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per valor de 2,4 milions, que són els diners que resta pendent d’afermar dels 5,2 milions pendents per la consulta il·legal del 9 de novembre.

Ahir, el tribunal va rebre altres 400.000 euros, que si se sumen a les anteriors aportacions, la quantitat total dipositada és de 2,8 milions.

El Tribunal ha iniciat els tràmits per a comprovar la situació actual d’aquests béns.

Es tracta d’un tràmit trigarà a resoldre diversos dies i que s’estima que aproximadament duri una setmana.