28. Març 2024

Arxius de TRAPERO | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Febrer, 2022

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, dirigirà a partir de dilluns que ve la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS), que supervisa el bon funcionament dels dispositius policials. Aquest divendres el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, li ha ofert aquest càrrec a través d’un alt càrrec del departament i l’excap del cos ho ha acceptat, segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts properes.

D’aquesta manera, des de la comissaria de les Corts de Barcelona, Trapero podrà estar en contacte directe amb les unitats operatives, tot i que no directament a peu de carrer i al moment, sinó analitzant el seu funcionament per aportar-hi millores o corregir-los.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Octubre, 2020
trapero4.jpg

L’Audiència espanyola ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l’actuació de la policia catalana durant els fets de setembre i octubre de 2017.
Tanmateix, la sentència no és unànime i té el vot particular de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, que defensa una condemna per sedició.
LLEGEIX AQUI : Sentencia AN Trapero

El Morell


REDACCIÓ20 Octubre, 2020
trapero_trist.jpg

Aquest dimecres al matí es coneixerà finalment el veredicte de l’Audiència Nacional sobre el judici de la cúpula d’Interior i dels Mossos d’Esquadra. Està previst que cap als volts de les 10 del matí es faci pública la sentència. Però tot indica que ha absol el major del delicte de tots els càrrecs.

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exsecretari general d’Interior, el vallenc Cèsar Puig i l’exdirector general dels Mossos Pere Soler sabran, finalment, l’opinió dels magistrats que els van jutjar entre el gener i el març d’aquest any a Madrid.

La vista oral va acabar al juny, després de ser interromput per la pandèmia del coronavirus.

Hi ha hagut un vot particular d’un dels magistrats

El Ministeri Públic, que inicialment acusava per rebel·lió, finalment va acusar només per sedició i fins i tot va obrir la possibilitat a condemnar només per desobediència. Les diferències de criteri entre els tres magistrats han endarrerit la sentència més del previst.


REDACCIÓ23 Gener, 2020
cesarPUIG.jpeg

El vallenc César Puig ha intentat desmuntar el full acusatori del Ministeri Fiscal. Malgrat la insistència – i alguns missatges grollers i despropositats – del fiscal Pedro Rubira, l’exsecretari d’Interior ha intentat rebatre, amb coherència, totes les acusacions i insinuacions sobre la seva participació en els preparatius o celebració del referèndum independentista.

La presidenta del Tribunal, Concepción Espejel (que va exercir també a l’Audiència de Tarragona) ha hagut d’intervenir per demanar que acusat i fiscal no entressin en diàleg entre ells. Pedro Rubira ha espetat: “Ells venen aquí amb la idea de dir el que volen”, un comentari que ha merescut la reprovació de la magistrada.

Puig ha explicat fil per randa les seves competències institucionals pel càrrec que ostentava. Ha volgut deixar clar que no tenia “res a aportar en qüestions operatives o estratègiques” en relació al referèndum i que només s’encarregava de gestionar “els recursos” per complir amb les ordres judicials.

A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Puig ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. “Més vehicles, un helicòpter… Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l’1-O”, ha dit Puig.

El jurista vallenc també s’ha referit la reunió amb l’exsecretari d’Economia, Josep Lluís Salvadó, on – tal i com va declarar Trapero – la Conselleria d’Economia pretenia obtenir dades fiscals i d’empreses a través dels Mossos.

Puig ha dit que no coneixia el contingut de la reunió abans que es produís i que, posteriorment, va demanar disculpes al major perquè “no tenia cap sentit plantejar competències futures, tot i que havia estat una vella reivindicació, amb les persones que hi havia allà”.

El judici continua dilluns amb l’interrogatori del responsable de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.

 


REDACCIÓ12 Setembre, 2017

Després que la Fiscalia, en una reunió amb els comandaments de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra, els hagi advertit que prohibeixin el referèndum, el govern de la Generalitat, ha recordat que la prioritat de la policia catalana és perseguir terroristes i no dedicar-se a requisar urnes.

El portaveu de l’executiu de Puigdemont ha recordat que quan l’alerta terrorista és de “4 sobre 5”, la “prioritat política clara i nítida” del Govern “a l’hora de mobilitzar els efectius de la policia és prevenir” possibles atemptats i “reforçar punts sensibles” de Catalunya.

Malgrat la fiscalia haver ordenat els caps policials “requisar urnes” i tot el material del referèndum i denunciïn qualsevol “acte” de les autoritats encaminat a organitzar l’1-O, Turull ha expressat la “confiança total i absoluta” del Govern a Trapero i, després de recordar els atemptats jihadistes a Barcelona i Cambrils (Tarragona) d’aquest estiu i les “alarmes que hi ha a nivell europeu”, ha afegit que “algú hauria de fer una reflexió en aquest sentit”.

D’altra banda, Turull ha confirmat que després de la reunió dels membres del Govern han signat la notificació judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que en un acte diu veure indicis que “haurien utilitzat arbitràriament” seus “potestats” al convocar un referèndum per l’1 d’octubre que “va a incidir en l’àmbit de la despesa pública”.

El TSJC també aprecia indicis dels delictes de desobediència i prevaricació en l’actuació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la Mesa, encara que de moment no entra a pronunciar-se sobre el delicte de malversació.

Turull ha assegurat que el Govern “va absolutament a la una” en tot el relacionat amb el referèndum, el que també “es traduirà en el seu moment en la defensa jurídica” unitària.