25. Abril 2024

Arxius de Tramcamp | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Març, 2023
b91a28f4-7e81-46e1-9986-aefc3a6d9f5c-1280x853.jpg

El president de la Generalitat es desplaçarà demà fins a Tarragona. El motiu? L’estat del Tramcamp, el tramvia del Camp de Tarragona que ha de ser una realitat a partir del 2026. Un afer inclòs dins del pacte dels pressupostos de la Generalitat signat entre Esquerra Republicana i el PSC. El mandatari català assistirà a un acte de seguiment del projecte. La darrera informació que es coneix al voltant del Tramcamp és que les obres podrien licitar-se enguany per assolir els terminis previstos.

Les primeres tasques inclouen la compra de material mòbil i l’edificació de tallers i cotxeres. La presentació que comptarà amb Aragonès es durà a terme a les 13h a la Sala Genius del Palau de Congressos. Tot apunta que s’actualitzarà l’estat de l’adjudicació, el que podria significar l’inici imminent d’un projecte que el Camp de Tarragona espera des de fa anys. El millor presagi és, precisament, l’assistència del president de la Generalitat.

PUBLICITAT




 


REDACCIÓ21 Octubre, 2022
regionals-renfe.jpeg

El TramCamp entre Cambrils i Vila-seca cada cop és més a prop de ser una realitat. El Departament de Territori ha adjudicat el projecte constructiu d’aquest primer tram. La guanyadora del concurs ha estat Ayesa Ingeniería y Arquitectura, amb un pressupost d’1,6 milions d’euros. El document s’haurà de redactar en quinze mesos i traçarà el full de ruta a seguir per fer realitat aquest recorregut ferroviari. La inversió prevista per al servei, que inclou el centre de control i cotxeres i els combois, és d’uns 150 milions d’euros.

“El nou tramvia de Tarragona és un clar exemple d’una de les línies troncals d’aquest departament, que serà el foment del transport públic ferroviari”, ha destacat el conseller de Territori, Juli Fernández. Durant la redacció del projecte constructiu, s’analitzarà també el sistema de captació d’energia, ja que en les zones urbanes Territori i ajuntaments han pactat que no hi hagi catenàries aèries.

En paral·lel, s’està redactant l’estudi informatiu del segon tram, que inclou la connexió entre Reus i Tarragona -passant per Vila-seca- i els ramals de penetracions urbanes. Tot el sistema tindrà un traçat independent de la xarxa ferroviària d’Adif en servei, cosa que permetrà adoptar l’ample estàndard europeu i oferirà més possibilitats a FGC a l’hora d’adquirir el material mòbil i gestionar el servei.

PUBLICITAT




REDACCIÓ25 Febrer, 2022

El Camp de Tarragona ha fet un pas més per assolir el seu tramvia interurbà. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha tret a licitació el projecte constructiu del tram entre Cambrils i Vila-seca. L’import és d’1,9 milions d’euros i té un termini de redacció màxim d’un any i mig.

El document definirà quines actuacions caldran per implantar el sistema de tramvia als municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca i integrar-lo a la trama urbana. A la vegada, també analitzarà el sistema d’energia utilitzat per evitar la instal·lació d’una catenària en àmbits densament poblats.

(Imatge d’arxiu)

Per la seva part, la implantació del servei amb un centre de control de cotxeres i material mòbil tindrà un pressupost de 150 milions d’euros. En paral·lel, s’està redactant un estudi informatiu del segon tram sobre les connexions de la resta de xarxa tramviària, on s’inclou el tram entre Reus i Tarragona i la connexió entre Vila-seca i Tarragona, a més dels ramals de penetracions urbanes. De la mateixa manera que la resta de trams, seran traçats independents de la xarxa d’Adif i serà un sistema sense catenària en les zones més poblades.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Octubre, 2021

La Plataforma per la Defensa del Ferrocarril del Camp de Tarragona (PDF Camp) i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) s’han manifestat aquest matí per demanar un sistema ferroviari de qualitat. La concentració donava resposta a una crida nacional de diverses entitats per defensar un ferrocarril que vertebri el país i sigui amable amb el medi ambient.

Les dues agrupacions del territori tarragoní reclamen – entre altres – un major nombre de freqüències per a les línies R13, R14, R15 i R16, així com més agilitat en aspectes com el Tramcamp. “Portem 6 mesos i la Generalitat encara no ha resolt les al·legacions”, exposava el portaveu de PDF Camp, Daniel Pi, qui també demanava més pressa vers aquest afer.

En resum, reclamen trens de qualitat, freqüents, fiables, socials i al servei de la ciutadania. La mobilització s’ha dut a terme aquest matí al balcó del Mediterrani, juntament amb el grup de Tercera Joventut per la República.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Maig, 2021
tram_camp.jpg

“Les al·legacions  al TramCamp estan pensades en clau de Territori. Volem un traçat públic i vertebrat”. Així ho ha expressat l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, durant la presentació de les nou al·legacions que l’Ajuntament de Tarragona presenta a l’estudi informatiu i a l’estudi d’impacte ambiental del nou Tren-Tramvia del Camp de Tarragona.

Unes propostes que són fruit del consens entre les entitats socials i empresarials, així com col·legis professionals que han participat en les trobades virtuals per consensuar un posicionament de ciutat al model de de mobilitat que es deriva del Tren Tramvia que planteja la Generalitat.

L’objectiu és que el transport públic sigui un model sostenible i sigui l’eix central de la mobilitat del territori

“El procés participatiu ha estat un èxit, constructiu i exigent. La participació d’entitats, grups polítics, associacions de veïns i professionals ens ha permès entendre les necessitats del Camp de Tarragona”, ha subratllat. “Amb la presentació de les 9 al·legacions que realitzarem a l’Estudi Informatiu d’Impacte Ambiental del tren-tramvia del Camp de Tarragona destaquem que l’objectiu és que el transport públic sigui un model sostenible i sigui l’eix central de la mobilitat del territori”, ha afegit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Xavier Puig.

De fet, tots els participants als tallers van coincidir en la necessitat de potenciar el sistema de transport públic ferroviari existent al Camp de Tarragona com a peça clau per a l’estructuració d’una veritable Xarxa integrada de transport públic del Camp de Tarragona, la qual cosa es reflecteix al document que s’enviarà a la Generalitat. I és que l’Ajuntament de Tarragona defensa la necessitat de millorar l’oferta de serveis de transport públic del Camp de Tarragona.

Xavi Puig i Pau Ricomà

Els dos pols que generen més mobilitat interurbana del Camp de Tarragona són Tarragona i Reus, les ciutats significativament més grans. “L’estudi no reforça aquesta línia medul·lar de l’activat econòmica i social del territori sinó que pretén fer passar el tren-tram pel traçat ferroviari actual per acabar en les dues estacions existents”, afegeix Ricomà.

El document consensuat retrata que la connexió ferroviària entre Tarragona i Reus ja existeix, no és cap servei nou. Fins i tot per la localització de les estacions és un servei poc competitiu en comparació al dels autobusos, que tenen parada a la plaça Imperial Tàrraco i allí sí que tenen intermodalitat amb les línies locals.

El segon gran problema és “la utilització de la sobresaturada línia convencional titularitat d’ADIF, per la que passen els trens regionals, de llarg recorregut i, el que és més important, totes les mercaderies del Corredor del Mediterrani”, apunta el document. Una línia sobre la qual els tècnics adverteixen del risc de col·lapse en un horitzó no gaire llunyà, a la que se li pretén afegir un servei de tren-tramvia. A la dificultat de trobar solcs que permetin freqüències normals se li ha d’afegir el risc dels retards produïts per les incidències, manteniment i reparacions sobrevingudes.

La tercera qüestió problemàtica és que al seu pas per Tarragona el tren-tram ni passa i, en conseqüència, no es contemplen baixadors en les zones on realment viuen les persones. Entre l’estació de Tarragona i Vila-seca el recorregut transcorre per l’actual línia ferroviària al nord del polígon d’entrevies, i per tant no recull cap passatger que visqui o vagi als barris de Ponent. “Atesa aquesta evidència, és indiscutible que la seva utilitat i funcionalitat pels ciutadans de Tarragona serà absolutament insignificant”, apunta l’alcalde, que afegeix: “Per fer-nos una idea de la pèrdua d’oportunitat que suposa no penetrar al municipi de Tarragona, només cal veure que l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona mou l’any 11 milions de passatgers”.

Un altre dels punts claus és la falta d’intermodalitat. Només hi ha un punt de connexió, a Vila-seca amb la línia ferroviària convencional. La intermodalitat, absolutament necessària per tenir un sistema col·lectiu de transport públic ràpid, eficient i net al Camp de Tarragona no existeix a la proposta d’estudi presentada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2021

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha promés tenir “el millor projecte de transport públic possible per l’àrea metropolitana de Tarragona”. En aquest sentit, el conseller ha expressat que totes les al·legacions al projecte TramCamp són “benvingudes”, i ha indicat que “començarà un diàleg”. Calvet també ha apuntat que la mobilitat del territori “ha de ser sostenible” “a la força”.  “Entre tots serem capaços de millorar el projecte”, ha remarcat. El  termini per presentar al·legacions s’acaba el proper 7 de maig.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Abril, 2021

L’Ajuntament de Tarragona presentarà al·legacions al projecte del tren-tramvia del Camp de Tarragona que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat. L’aposta del consistori és guanyar «intermodalitat» i aconseguir que el traçat passi per on hi ha més demanda.

Tal com ha explicat l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, la voluntat és que la nova infraestructura connecti Tarragona i Reus passant per Vila-seca a partir d’una nova variant que permeti el pas del tren-tramvia en paral·lel a l’N-340 i que arribi fins a la plaça Imperial Tarraco. Aquesta és una de les conclusions a les quals s’ha arribat en el taller participatiu impulsat pel consistori i que aquest dimarts va celebrar la tercera i última sessió.

El taller participatiu ha comptat amb la presència de col·legis professionals, entitats socials i empresarials, plataformes de suport al transport públic o partits polítics. Ricomà ha destacat que entre tots hi ha hagut un «grau de coincidència molt alt» pel que fa a les al·legacions que presentarà el consistori. Entre els assistents hi ha hagut acord en el fet de recuperar la línia entre Cambrils i Vila-seca, que va deixar de funcionar arran de la posada en marxa del corredor mediterrani. Des del consistori doncs, es veu bé que aquest aspecte formi part de la primera fase del projecte.

El desacord amb Territori és principalment per la unió amb Reus. Des de Tarragona es considera que aquesta connexió també s’ha d’executar amb celeritat, que ha de ser amb ample internacional i que ha de tenir una variant a Vila-seca per la qual el tren-tramvia circuli en paral·lel a l’N-340 fins a la plaça Imperial Tarraco. Això permetria connectar els barris de Ponent -fet que permetria satisfer la demanda de la zona- fins al centre de la ciutat, en una plaça on hi ha també l’estació d’autobusos, fet que permetria guanyar intermodalitat.

La idea és que la nova infraestructura connecti Tarragona i Reus passant per Vila-seca a partir d’una nova variant que permeti el pas del tren-tramvia en paral·lel a l’N-340 i que arribi fins a la plaça Imperial Tarraco

Així, els participants en el taller discrepen de la proposta del Departament d’aprofitar l’actual línia ferroviària entre Reus i Tarragona per encabir-hi també el tren-tramvia. Una visió que es comparteix des d’Adif, que també ha presentat al·legacions tècniques en aquest sentit per la saturació que patiria la línia, ja que també acull els trens de mercaderies.

Amb tot, Ricomà ha fet una crida a la Generalitat per tal que «el disseny de les fases posteriors es faci des del territori» i que sigui l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona qui «dissenyi i verifiqui quins punts aporten més passatgers». El batlle ha remarcat que «si hi ha intermodalitat, hi haurà passatgers i funcionarà». «Volem que el projecte tingui èxit», ha finalitzat.

Paral·lelament, la CUP també ha dit que presentarà al·legacions pròpies. La formació anticapitalista ha participat en el taller organitzat pel consistori i ha valorat positivament que s’hagin incorporat les seves esmenes a les al·legacions que es presentaran a nivell municipal. Tot i això, la regidora tarragonina Inés Solé ha apuntat que redactaran «unes esmenes realitzades sota una òptica de territori» en les quals hi han participat diferents agrupacions locals de la CUP.

Per Solé, el projecte «ha de garantir una connexió real entre territoris i, a nivell de Tarragona, ha de connectar els diferents barris de Ponent i l’allunyada estació de l’AVE».

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Març, 2021

L’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) i la Plataforma en Defensa del Ferrocarril (PDF) han presentat un seguit d’al·legacions al projecte Tren-Tramvia, el qual pretén connectar diverses localitats de Tarragona. Les esmenes en qüestió van encaminades a què “s’executi el pla”, ja que en cas contrari seria “tornar a perdre una oportunitat pel territori”. En aquest sentit, les dues plataformes han defensat el model presentat per la Generalitat de Catalunya, ja que el consideren el més sostenible i viable. No obstant, amb l’objectiu d’assolir un pressupost més econòmic, i un transport amb més capacitat, els dos ens han presentat al·legacions.

En aquest sentit, demanen que el recorregut de la primera fase del projecte arribi fins a l’estació de Cambrils, ja que és un destí comú de passatgers provinents de València i Terres de l’Ebre. Això augmentaria més l’afluència del servei. En segon lloc, proposen no connectar Tarragona amb Vila-seca, sinó fer-ho a través de la via entre Salou-Port Aventura i l’estació del Mar. D’aquesta forma, la capital del Tarragonès ja estaria connectada a la xarxa del Tren-Tramvia des de la primera fase i no es carregaria la línia del Corredor del Mediterrani. L’inconvenient més gran és que aquesta via actualment s’utilitza per transportar mercaderies.

Alhora, demanen que la xarxa ferroviària o tramviària arribi fins a Vila-seca, també des d’un primer moment. D’altra banda, adverteixen que el més intel·ligent és adquirir trens o tramvies de model estàndard, ja que no es pateix cap risc. Pel que fa a la resta de fases, consideren inoportú analitzar-les o presentar esmenes quan encara es desconeix molta informació rellevant al respecte.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Març, 2020

Conforme passen els anys i repasso hemeroteques m’adono de les dinàmiques institucionals d’alguns ajuntaments consistents en reprogramar, reestudiar, redefinir o reelaborar propostes que fa dècades que diuen que impulsen, mentre atònits veig com any rere any l’immobilisme i la inacció en són el resultat palpable.  Anem al gra i posem-hi exemples.

El batibull de la famosa estació intermodal que si pel nord de l’aeroport que si pel sud de l’aeroport que si amb ample així, que si amb ample aixà ha deixat la pitjor de les situacions possibles: cap estació central al Camp de Tarragona, el tancament de la línia ferroviària de la costa (un disbarat en termes de mobilitat) i un tramcamp que resta dormint el somni dels justos que ni veiem ni veurem en almenys 20-30 anys.

En resum, una presa de pèl a tots els habitants del Camp: qui vol anar a Barcelona en tren cada cop té menys trens i ha d’anar més lluny a buscar-los. Algú hauria de demanar responsabilitats a tots aquests alcaldes que s’omplen la boca de pensar en clau metropolità i no passen de polítiques de campanar. Un exemple? El baixador de Bellisens (que fa 25 anys que se’n parla pel meu poble).

Posem-ne un altre. El recent accident al polígon petroquímic ha posat de manifest, un cop més que per molts plans de coordinació, per molta propaganda que tot està contemplat i parametritzat, els fets han posat de manifest que ningú ha activat les sirenes i la desinformació a la població ha estat notable. No vull posar llenya al foc perquè no sóc dels qui faig sang ni aprofita les tragèdies per posar el dit a la nafra però és obvi que poc o res ha funcionat i les recents mobilitzacions veïnals han posat de manifest la necessitat de fer millor les coses.

Posem-ne un altre: els plans de govern municipals, que si plans d’acció municipals, que si programes estratègics, digueu-li com vulgueu però transcorren els mesos i aquests plans brillen per la seva lenta cocció. Si agafem per cas les promeses de promoció d’habitatge assequible i les dividim pels quatre anys de mandat, la resultant és que és impossible l’acompliment de les promeses electorals quan els alcaldes busquen la seva reelecció. Prefereixo no posar números per no fer sortir colors.

Plans culturals que queden reduïts a polseres de tal o qual color, renovacions de contractes essencials (residus) que són sistemàticament prorrogats sense que ningú pregunti quins interessos reals hi ha al darrere i qui es beneficia directament d’aquestes inaccions, pàrquings que després d’inversions milionàries han quedat desprogramats per inviables, després d’anys de mentides i excuses. No sóc cru. Simplement constato realitats sobrevingudes. Els nostres alcaldes necessiten millorar, parlar menys i fer més.