Arxius de tortosa | Diari La República Checa
Pla tancat de la part frontal de l'avioneta del CESDA encastada sobre un camp de vinyes de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, el 19 d'abril del 2021. (Horitzontal)

REDACCIÓ1 Març, 2021
saloua_oscarConstanti-1280x960.jpg

La representant del Rei Mohammed VI a Tarragona, Lleida i Aragó, la diplomàtica Saloua Bichri, està duent a terme visites oficials a diferents autoritats municipals i policials de la seva circumscripció.

La cònsol general, en les seves trobades de treball, intenta conèixer de primera mà, la situació real de la comunitat marroquina en els diferents municipis. Es (pre)ocupa per saber quines són les seves ansietats, neguits i com encaren la pandèmia també en l’àmbit professional i familiar.

Saloua Bichri també es manifesta disponible per col·laborar i trobar solucions a la problemàtica de la sensació d’inseguretat atribuïda a comportaments poc exemplars de joves marroquins.

De fet, en els darrers episodis de conflicte veïnal a Torredembarra i al Serrallo, la diplomàtica ha estat en contacte permanent amb associacions, alcaldes i autoritats policials per intentar minorar una situació que malmet la imatge del seu país.

La setmana passada, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó es va desplaçar a Tortosa per reunir-se amb el primer tinent d’alcalde, el socialista Enric Roig, el cap dels Mossos d’Esquadra, l’intendent Vicenç Lleonard i el comissari en cap de la Policia Nacional a Tortosa, Juan Carlos Ceron.

Aquest dilluns, Bichri s’ha trobat amb l’alcalde de Constantí, el socialista Óscar Sánchez. El batlle ha confirmat que la comunitat marroquina està força integrada. Aquestes reunions serveixen perquè la diplomàtica intercanviï opinions i parers amb les màximes autoritats del territori que revesteixen interès pels residents marroquins, conèixer la situació i problemàtica dels seus conciutadans i potenciar i estrènyer els llaços d’amistat entre els dos pobles.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Febrer, 2021
mossos_actuacio.jpg

L’home que va confessar haver asfixiat la mare a Tortosa el setembre de 2019 ha acceptat aquest divendres una pena de 10 anys de presó, segons fonts judicials.

Arran d’un acord entre la defensa i la fiscalia que ha evitat el judici amb jurat popular, l’Audiència de Tarragona ha condemnat l’home per homicidi amb l’agreujant de parentiu i amb els atenuants de trastorn mental i confessió. A més, la sentència també li imposa 10 anys de llibertat vigilada i que no pugui aproximar-se ni comunicar-se amb els seus familiars durant 18 anys.

Mossos davant la casa  on s’ha produït el matricidi

En concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar el seu pare -i marit de la víctima- amb 150.000 euros i cadascun dels seus tres germans -fills de la finada- amb 60.000 euros.

Els fets van passar el 27 de setembre de 2019 al domicili familiar situat al barri de Ferreries, on vivien l’acusat i els seus progenitors. Segons la sentència, al migdia el fill va començar a discutir amb la mare a la cuina, la va tirar a terra i la va asfixiar amb les mans. També li va causar ferides amb un ganivet i se’n va anar fins a un canyar situat vora l’Ebre, des d’on va trucar al 112 per confessar el crim.

L’individu, que ara té 35 anys, va explicar que s’acabava d’escapar de casa i que havia matat la mare, estrangulant-la primer i apunyalant-la després. Els Mossos el van detenir allà mateix. Anava sense samarreta, descalç i vestit amb uns pantalons curts. Entre les canyes, els agents van trobar una fulla de bisturí nova, un encenedor de plàstic, tabac, unes xancles i el terminal des d’on va trucar a emergències.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2021
IMG_0346-1280x802.jpg

La Guàrdia Civil ha trobat 6.000 quilos d’uralita, també coneguda com a amiant, en una finca d’Argilers (Tortosa). Es tracta d’un material prohibit a Espanya des del 2002 per la seva nocivitat cancerígena. La uralita es trobava abandonada enmig d’un terreny, per la qual cosa estava exposada al medi ambient.

Per aquest motiu, el propietari de la finca va ser denunciat, concretament per tinença de residus considerats perillosos tant per persones com pel medi ambient. El material serà sostret per una empresa especialitzada.

La uralita o amiant és un component molt utilitzat per la construcció de teulades. Està compost per microfibres i ciment que, un cop es manipulen, es desprenen i són fàcilment inhalables. Com es tracta d’un producte cancerigen, a l’inhalar-se són altament perilloses pel sistema respiratori, provocant càncer de pulmo i altres malalties respiratòries.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Desembre, 2020
franco.jpg

El desmantellament de l’escultura ubicada al mig del riu Ebre tindrà un cost de 200.000 euros

Fossa de la Guerra Civil localitzada al cementiri de Salomó (Tarragonès)

La Generalitat ha posat en marxa el compte enrere per treure el monument franquista de Tortosa (Baix Ebre) ubicat al mig del riu Ebre. El Departament de Justícia va sol·licitar aquest novembre la llicència d’obres a l’Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir al riu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).  Si aquests tràmits es resolen en els terminis previstos, les obres de desmantellament podrien licitar-se al gener i adjudicar-se al març. En aquest cas, els treballs podrien començar a l’estiu del 2021. El cost serà d’uns 200.000 euros.

Inaugurat per Franco en honor als vencedors de la Batalla de l’Ebre

Visita del general Franco a Tortosa per inaugurar el monument, el 1966

El monument és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells i el va inaugurar el 21 de juny de 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre, on van morir més de 30.000 soldats. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d’un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins.

Té una alçada de 45 metres, comptant les dues piràmides de ferro i el pedestal. La piràmide més baixa, de 16 metres, està coronada per una àliga de ferro de 2 metres d’envergadura. L’altra piràmide, de 26,5 metres, té a la part frontal la creu de Sant Jaume en homenatge a l’exèrcit rebel i, al dors, una creu de Crist de 12 metres d’alçada.

L’obra està coronada per una estàtua de bronze, de 5,30 metres d’alçada i 2 tones de pes, que representa un combatent amb un braç aixecat, amb el qual sosté un estel. El tronc del monument mostra diverses esquerdes que representen marques de metralla, i que progressivament es van convertint en creus i vitralls de colors.

Desmuntatge amb grua i el mètode de l’oxitall

Imatge de la presentació del projecte de desmuntatge del monument

El passat 20 de novembre, el Departament de Justícia va iniciar la licitació d’un estudi geotècnic per assegurar que la llera del riu aguanti el pes d’una grua de 300 tones, amb un braç extensible de fins a 80 metres de llargada. La grua necessita un radi de gir de 44 metres i ha de ser capaç d’aixecar 7 tones. Amb aquest vehicle, la direcció de l’obra podrà retirar els diferents segments del monument i la resta d’escultures que el componen.

El projecte d’execució preveu instal·lar una bastida de 36 metres d’alçada al voltant del monument, que s’aixecarà des de la base del pedestal.

Els operaris s’hi enfilaran i aniran segmentant l’obra a trossos, de dalt a baix. Ho faran amb el mètode de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus, amb una barreja d’oxigen i gas propà aplicada a alta pressió. La bastida s’anirà desmuntant a mesura que les dues piràmides de ferro perdin alçada. El pedestal, que és una pila de l’antic Pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: “A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”.

Els elements escultòrics s’aniran retirant íntegrament, sense malmetre’ls i es guardaran en algun dels dipòsits que la Generalitat té al territori. Les obres duraran unes tres setmanes, comptant la instal·lació de la grua, el muntatge de la bastida i la segmentació per oxitall.

El pedestal buit

La Direcció General de Memòria Democràtica no construirà cap nova obra damunt del pedestal de l’antic Pont de la Cinta un cop s’hagi retirat el monument franquista.

Amb tot, un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista aixecat durant gairebé 60 anys.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2020
Jordi-Jordan.jpg

Amb vistes al 14F, Jordi Jordan serà el número 1 de la llista de Catalunya en Comú per Tarragona. La seva candidatura va ser l’única que es va presentar a la demarcació. Per part del Camp de Tarragona li acompanyaran Roser Escrich, Mario Téllez, Patrícia Olivé i Andreu Agredano. La llista de Jordan vol demostrar el seu compromís amb els drets i llibertats, els serveis públics, la lluita ambiental i la justícia social.

Tot i aquesta proposta, el procés de primàries dels comuns encara no ha acabat, ho farà el proper 6 de desembre amb la ratificació de les llistes. En la passada assemblea, Jéssica Albiach va voler destacar positivament el fet que a Tarragona es presentés només una llista al procés de primàries, ja que aquesta s’ha construït des del consens.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
ferran_bel-1280x960.jpg

El portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats, Ferran Bel, entén que “si en algun moment feia sentit negociar un pressupost amb el govern espanyol, era aquest”. Per aquesta raó, els demòcrates han decidit sostenir els comptes de l’executiu liderat pel socialista Pedro Sánchez.

El parlamentari considera que gràcies a les negociacions del Partit Demòcrata, els comptes de l’estat contemplaran la redacció del projecte executiu de l’estació de Bellissens a Reus, llargament reivindicada per l’ajuntament i el seu alcalde, Carles Pellicer.

També ha avançat que en l’àmbit ferroviari també contemplaran la instal·lació d’un aïllament acústic al municipi del Vendrell i una actuació de costes a Salou: des del traçat entre el Carrer Colon i el Cap de Salou. També, en àmbit de la recerca, cal destacar una aportació de 100.000 euros per al Parc Tecnològic del Vi a Falset i per al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, ubicat a Tarragona, ambdós de la URV. En relació amb la Cultura, Bel recorda que hi haurà una aportació extraordinària per al Monestir de Poblet de 100.000 euros.

El PDeCAT ha decidit donar suport als pressupostos del PSOE i d’Unidas Podemos perquè s’hi ha inclòs algunes de les seves propostes. “El Partit Demòcrata no serem els del ‘No a tot’, sinó els de treballar per tal d’aconseguir acords en benefici de Catalunya i del Camp de Tarragona”, ha dit.

Però, en ser preguntat per què Junts per Catalunya no havia recolzat els PGE, Ferran Bel ha dit que la resposta només la té JxCat. Per a l’exalcalde tortosí, els demòcrates s’han instal·lat en la part “no còmoda” de la política, el que implica negociar i cedir en algunes ocasions. “Tot i que els pressupostos ja comptaven amb el suport necessari per tirar endavant, el Partit Demòcrata hi hem volgut negociar millores per a Catalunya i el Camp de Tarragona”. “No hi són totes les que voldríem, però es tracta de noves inversions per al territori”, ha afegit Bel.

El partit de Laura Borràs ha decidit posicionar-se en la part més còmoda de la política, no cedint als seus plantejaments ideològics, però aquesta situació pot no ser la més “útil als ciutadans”. Bel ha dit que “el diàleg només no es pregona, sinó que s’ha de practicar”. En la seva opinió, els ciutadans “ens valoren pels fets no només pels discursos”, sinó que se’ls hi ha de consubstanciar amb fets. “Si no ho fem, es perd el sentit de la nostra acció política”, ha subratllat el diputat i secretari d’organització del PDeCAT.

“Malgrat aquests no són els pressupostos que ens agradarien, és evident que representen millores per al territori”, ha dit el diputat, recordant que “qui pensa que pactar els pressupostos és renunciar a la independència s’equivoca, el Partit Demòcrata tenim clar que per aconseguir un país independent, hem de construir el país i això passa per, mentre paguem els impostos a Madrid, aconseguir que aquests recursos repercuteixin al nostre territori”, ha conclòs el parlamentari tortosí.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
hospital-Joan-XXIII-1280x960.jpg

Salut ha començat a derivar pacients de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa caps als centres hospitalaris del Camp de Tarragona arran de la pressió assistencial a la Unitat de Cures Intensives (UCI). En concret, des d’aquest divendres s’han traslladat dos usuaris a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i al Sant Joan de Reus.

Segons el Departament, hi ha 73 persones ingressades per covid-19 aquest dissabte, 20 d’elles a l’UCI. Al Verge de la Cinta, el de referència a l’Ebre, resten cinc dels 29 llits habilitats disponibles. Pel que fa a les derivacions inverses de les urgències, el SEM ha traslladat 43 persones. D’aquestes, quatre a l’Atenció Primària, sis a la Clínica Terres de l’Ebre i la resta a l’hospital de Tortosa, Móra i d’Amposta.

El Departament de Salut ha informat que aquest dissabte hi ha 73 persones ingressades per coronavirus als hospitals de les Terres de l’Ebre. En concret, setze a l’Hospital Comarcal d’Amposta, cinc al de Móra d’Ebre i disset al de la Santa Creu. Al Verge de la Cinta n’hi ha quinze a planta i 20 més a l’UCI. Ara mateix, aquesta unitat atén 24 usuaris i resten cinc llits disponibles. El centre té onze places, però les ha ampliat fins a 29, donades les actuals circumstàncies sanitàries.

“Quan sigui necessari es derivarà. Ahir van entrar per la porta d’urgències dues persones que requerien un llit d’UCI per covid i es van derivar al Joan XXIII i Sant Joan de Reus. Però, en aquests moments tenim habilitats cinc llits, dos per ubicar persones que siguin covid”, ha afirmat la gerent de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, Mar Lleixà.

La responsable explica que el Pla de Contingència ja contempla aquestes derivacions, tot i que espera que no siguin del tot necessàries. “Ara tenim llits disponibles per pacients aguts i sociosanitaris. M’atreviria a dir que no en necessitarem de llits convencionals, dels crítics haurem de valorar dia a dia amb les dades calentes i amb les previsions”, ha assenyalat.

I ha afegit: “Esperem poder donar resposta en aquestes necessitats tant en l’àmbit d’estructura, equipaments, com de professionals. Per això, ens estem reorganitzant, la prioritat del territori és poder donar resposta a les necessitats de llits de crítics”. A més, segons Lleixà, la setmana que ve es posarà en marxa una nova unitat de semicrítics al Verge de la Cinta, ja que les obres estan pràcticament enllestides i només queda col·locar l’equipament sanitari.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, s’ha mostrat preocupada per la “complexa” situació de l’Hospital Verge de la Cinta. “Estem patint perquè es deriven més malalts cap a altres hospitals de fora de la ciutat i del territori. Per tant, és preocupant que no tinguem capacitat per tal d’acollir malalts a l’hospital de referència”, ha lamentat Roigé. Davant d’això, ha recordat que reclamen des de fa anys l’ampliació del centre.

Derivacions de les urgències sanitàries
Segons dades de Salut, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha fet 53 activacions des d’aquest divendres a la tarda, quan es va posar en marxa la derivació de pacients de les urgències sanitàries. D’aquests en va traslladar 43, dels quals quatre es van derivar a l’Atenció Primària, sis a la Clínica Terres de l’Ebre – dos d’ells van acabar al Verge de la Cinta-; i els 33 restants, divuit també es van traslladar a l’hospital de Tortosa i la resta van anar als hospitals comarcals de Móra d’Ebre i d’Amposta. “Estem atents més que no pas preocupats. Hem d’actuar com a territori. La coordinació entre els hospitals està sent ràpida i àgil”, ha valorat Lleixà.

A banda de la desprogramació de l’activitat quirúrgica -que suposi ingrés hospitalari associat per tal de poder alliberar llits-, el Pla de Contingència també inclou la mesura d’habilitar un hotel salut a la regió. “El tenim preparat per si ens calgués, però en aquest moment no ho veiem necessari”, ha destacat Lleixa.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2020
monument_tortosa.jpg

L’Ajuntament de Tortosa ha rebut aquest dimarts al matí el vistiplau formal de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per culminar el procés de descatalogació del monument franquista de Tortosa. Era l’últim informe que li faltava al consistori per aprovar definitivament el procediment iniciat pel ple el gener passat i que la consellera de Justícia, Ester Capella, va reclamar fa uns dies per carta al govern espanyol com a pas previ per poder retirar el monòlit del mig del riu. La missiva ha causat un cert malestar a l’entorn del govern espanyol, que s’ha desentès novament de la titularitat del monument i ha recordat que la Generalitat ja podia haver actuat per treure’l, sense que la CHE li posi impediments.

L’ofici de l’organisme responsable de la conca de l’Ebre constata que «no s’observen aspectes directament relacionats» amb les seves competències en la petició tramesa per l’Ajuntament de Tortosa amb l’objectiu de descatalogar el monument, que des del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2007 està oficialment considerat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català.

La CHE, però, encara va més enllà i manifesta, fins i tot, que «no existeix objecció per a l’eliminació d’aquesta infraestructura del domini públic hidràulic». Tot i això, recorda que com a organisme competent en la gestió d’aquest domini públic hidràulic, qualsevol actuació dins de la llera de l’Ebre requerirà la seva autorització, que s’hauria de tramitar a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

L’Ajuntament té previst completar el procés de descatalogació en un pròxim ple. Tres anys després de la controvertida consulta ciutadana, la retirada compta ara amb el suport pràcticament total del consistori. El tràmit final requeria els informes favorables dels departaments de Cultura i Justícia així com de la CHE. Si bé la Generalitat va trametre els seus ja fa uns mesos, en el cas de l’organisme de conca l’Ajuntament ha hagut de reclamar-lo en dos ocasions des del passat estiu.

A aquesta petició se va sumar fa només uns dies la consellera de Justícia amb una carta dirigida a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. Acusava l’administració estatal d’entorpir la retirada del monòlit per part de la Generalitat, que va assumir aquest compromís a partir de l’impuls de la nova llei de memòria catalana. També retreia l’incompliment de l’obligació de retirar la simbologia feixista, tal i com prescriu la Llei de memòria històrica de Memòria Històrica de 2007. En aquest cas, Capella recordava que tant l’accés a la llera com la «propietat de la pilastra» són responsabilitat de la CHE.

L’arribada de l’informe aquest dimarts, expliquen des de Justícia, demostraria que, finalment, la missiva ha fet «efecte». Admeten que ja s’han «estudiat tècnicament» totes les opcions –sense precisar si existeix un projecte concret redactat per materialitzar la retirada del monument del riu. Les mateixes fonts, però, apunten que abans de poder començar a executar cal cobrir tots els passos administratius necessaris per evitar que l’actuació pugui ser impugnada o recorreguda.

En canvi, fonts autoritzades del govern espanyol han expressat a l’ACN la seva sorpresa davant del contingut de la missiva. Argumenten, novament, que cap ministeri ni organisme estatal ha reclamat o assumit la titularitat del monument d’exaltació feixista, inaugurat l’any 1966 pel mateix dictador Francisco Franco quan es complien 25 anys de la batalla de l’Ebre i despullat d’alguns dels elements feixistes més evidents durant les últimes dècades.

La CHE en rebutja la titularitat
La mateixa CHE ja se’n va desvincular en una carta de resposta al director del Memorial Democràtic, Jordi Font, el novembre de 2019. «Aquesta Confederació no ostenta cap tipus de propietat o titularitat sobre el monument, si bé al trobar-se enclavat en domini públic hidràulic qualsevol actuació sobre el mateix requerirà autorització d’aquest organisme de conca», manifestava la presidenta de l’organisme, Maria Dolores Pascual.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2020
joan-caballol_.jpg

El tortosí Joan Caballol és el substitut de Carles Castillo al grup del PSC al Parlament de Catalunya. Caballol, que va néixer a Tortosa el 1964, treballa al sector de les agències de viatges i al món agroalimentari. L’any 2008 li van atorgar la Medalla de Turisme de Catalunya per la Trajectòria professional. Va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre del 2007 al 2011. Es va presentar a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2017 en el número 3 per la circumscripció de Tarragona en representació d’Units per Avançar, partit del que és un dels fundadors i membre del seu comitè directiu.

Cal recordar que a principis de setembre Carles Castillo anunciava que estripava el carnet del PSC per discrepàncies amb la formació en diversos assumptes. Dies més tard, després de parlar amb el primer secretari del partit, Miquel Iceta, Castillo també va abandonar l’escó que ocupava al Parlament.

 


REDACCIÓ28 Agost, 2020
foto_3689179.jpg

Un dels esquers amb mostres del verí granul·lat

Efectius del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) dels Agents Rurals han denunciat el propietari d’una caseta de camp al terme municipal de Tortosa per enverinar gossos amb esquers. Un propietari de dos gossos va trucar al cos després de comprovar que podien haver estat enverinats després de sortir a passejar amb ells.

Tot i portar-los ràpidament a una consulta veterinària, un d’ells va acabar morint i l’altre va rebre l’alta després de quinze dies de tractament intensiu. La investigació posterior va trobar indicis d’ús il·legal de verí en una finca amb accessos oberts, dins de l’espai d’interès natural de les serres de Cardó-Boix.

Els animals afectats havien començat a tenir comportaments estranys, tremolors, vòmits i altres símptomes compatibles amb menjar enverinat. Davant dels fets denunciats, els agents van iniciar una investigació. Van inspeccionar i batre la zona amb un gos ensinistrat, localitzant diversos esquers fets amb pinso de gos i restes de menjar amb substància verinosa granulada, col·locats en un terreny amb accessos oberts i a prop d’una caseta de camp.

També van trobar un llaç sense topall preparat per atrapar fauna -un art de caça també prohibit- i una guineu morta que s’ha recollit per tal de poder fer la necròpsia i comprovar si la causa de la mort és el mateix verí. Després d’un operatiu de vigilància i diferents esperes, els agents van enxampar el propietari de la caseta manipulant els esquers. Va ser identificat i se li va requisar un pot amb el granulat que usava com a verí.

Els fets han estat denunciats al Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de Tortosa atès que poden ser constitutius d’un delicte contra la fauna previst al codi penal, ja que l’ús de verins i llaços són mètodes de caça expressament prohibits, ja que estan declarats com a massius i no selectius.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter