20. Abril 2024

Arxius de Toni Comín | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Desembre, 2019
foto_3583962.jpg

Diana Riba eurodiputada d’ERC

Nou oferiment polític dels republicans independentistes a la cúpula de Junts per Catalunya. Esquerra Republicana s’ha compromès a obrir la porta del grup Verds/ALE del Parlament Europeu als electes de ‘Junts’ Carles Puigdemont i Toni Comín, si eventualment la cambra els reconeix com a eurodiputats.

L’eurodiputada Diana Riba ha anunciat que aquest dimarts han iniciat converses amb la direcció del subgrup de l’Aliança Lliure Europea (ALE) perquè “es comencin els tràmits” per acceptar Puigdemont i Comín, si finalment poden ocupar l’escó a l’Eurocambra. Si bé tots dos van demanar l’entrada al juny, ERC considera que ara era el moment “més oportú” per facilitar la seva integració en veure l’opinió de l’Advocat General sobre el cas de la immunitat de Junqueras.

“La setmana que ve esperem una sentència positiva, però no només per a Junqueras, sinó també per a Puigdemont i Comín“, ha dit Riba. Precisament els republicans han anunciat aquesta decisió una setmana abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui el cas sobre l’estatus d’eurodiputat d’Oriol Junqueras i la seva immunitat.

La sentència del 19 de desembre potencialment afectarà Puigdemont i Comín que també reclamen ser reconeguts com a eurodiputats. Els ecologistes i l’ALE conformen una agrupació parlamentària de coalició al Parlament Europeu on són la cinquena força política amb 74 eurodiputats.


REDACCIÓ7 Novembre, 2019

Lluis Puig, exconseller de la Generalitat

Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, residents a Bèlgica, han quedat en llibertat amb les mateixes mesures que el jutge va imposar a Carles Puigdemont ara fa dues setmanes. Tots dos s’han posat a disposició de les autoritats belgues en relació amb l’euroordre reactivada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar


Comín i Puig, exconsellers de Salut i de Cultura respectivament, han declarat aquest dijous al matí davant el jutge de guàrdia. La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar. En sortir de la vista, Puig ha destacat que “seguim trobant la justícia, que és el que vam venir a buscar aquí”.

Comín, per la seva banda, ha recordat que “és la tercera vegada que un jutge espanyol envia una ordre de detenció a través d’una euroordre i és la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat”. Per l’exconseller, això denota el “contrast de la manera d’entendre els drets” de cada un dels sistemes judicials.

Toni Comín està en llibertat

L’exconseller de Salut ha explicat que el jutge ara haurà de decidir si integra la causa de Puig i Comín amb la de l’expresident Puigdemont. Tal com va fer aquest, es demanarà un ajornament del judici a la Cambra del Consell. Aquesta mesura es fa “per poder acordar un calendari que ens permeti presentar el nostre escrit de defensa i que el fiscal pugui fer les seves al·legacions”.

Immunitat de Toni Comín?
L’advocat de l’exconseller ha fet valer la immunitat de Comín pel fet d’haver estat escollit eurodiputat, però aquesta és una qüestió que no s’ha aclarit aquest dijous, sinó que haurà de fer-ho el pròxim jutge, el de primera instància.

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

El jutge ha fet el mateix tràmit que va fer amb l’expresident Puigdemont, també escollit eurodiputat en les últimes eleccions: “Després de consultar el Parlament Europeu i que aquest contesti que no gaudim d’immunitat, hem d’esperar que resolgui el tribunal del Luxemburg.”

Si finalment s’uneixen els tres casos en una mateixa causa, podria ser que la primera vista sigui per a tots tres el 16 de desembre, la data que ja està fixada per a l’expresident. Llavors se sabrà si engega tot el procés per donar resposta a l’euroordre i acaba en extradició o no.


REDACCIÓ5 Novembre, 2019

El magistrat Pablo Llarena

Era més que previsible. Tothom s’ho esperava. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha activitat les euroordres contra els exconsellers de la Generalitat que van marxar de Catalunya després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

La BBC ha anunciat que el magistrat ha enviat als països on es troben els exgovernants independentistes la sol·licitud d’extradició internacional perquè siguin jutjats a Espanya per delictes de sedició, malversació i desobediència.

Llarena ha activitat les ordres de detenció europees després que els fiscals Fidel Cadena i Javier Zaragoza (que van estar al judici contra els líders independentistes) ho demanessin formalment. Així, els exconsellers Clara Ponsati, Lluís Puig i Toni Comin hauran de posar-se a la disposició de la justícia del país on resideixen actualment: l’exconsellera a Escòcia i els exconsellers a Bèlgica.

 


REDACCIÓ9 Maig, 2019

Carles Puigdemont pot presentar-se a les europees

PP i Ciutadans sumen una altra derrota judicial. Després que un tribunal madrileny hagi dit que no veia cap inconvenient en que Carles Puigdemont i altres dos exconsellers (Antoni Comín i Clara Ponsatí) es presentessin a les eleccions europees, avui el Tribunal Constitucional ha avalat que l’expresident de la Generalitat, resident a Waterloo (Bèlgica), pugui ser candidat a les europees, no admetent a tràmit els recursos d’empara presentats per Ciutadans i PP contra la candidatura de l’exmandatari  català.

En una resolució dictada aquest matí, la Sala Primera del Constitucional rebutja per unanimitat admetre els recursos d’aquest partit contra les decisions judicials que van permetre a aquests dirigents secessionistes concórrer a les eleccions del 26 de maig tot i haver sortit d’Espanya per evitar ser jutjats per el “Procés”.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2019
comin.jpg

Toni Comin passa a Junts per Catalunya i abandona ERC

L’anunci de JxCat d’aquest dilluns, en què comunicava que Toni Comín seria el número 2 de la llista per a les europees, no va causar cap tipus de sorpresa en les files d’ERC. Durant tota la setmana passada, arran del manifest del propi exconseller de Salut amb Carles Puigdemont i Clara Ponsatí en què demanaven unitat per a les esmentades eleccions, a la seu del carrer de Calàbria van donar per fet el pas de Comín d’ERC a l’entorn del president Puigdemont.

Comín afegeix, així, una osca més en la seva carrera política. Després Ciutadans pel Canvi, una plataforma creada per Pasqual Maragall (excompany del pare de Comín al FOC, Front Obrer de Catalunya), el qual arribaria a ser conseller va passar al PSC, que va abandonar per apropar-se a ERC amb una associació (Socialisme , Cristianisme i Llibertat). Això va ser el 2014, just en les últimes eleccions europees en què es va dir que ocuparia el número 3 de la llista d’ERC, després de Ernest Maragall i Josep Maria Terricabras.

Després Maragall i Oriol Junqueras, i amb els mesos d’exili Comín ha trobat ara un altre referent polític: Puigdemont.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2017

 El conseller de Salut, Toni Comín, i la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, han visitat a aquest  divendres els 5 ferits que segueixen ingressats a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, un d’ells per al segona explosió ela casa d’Alcanar, i als familiars de la dona ferida molt greu en l’atemptat de Cambrils que ha mort aquest matí.

Els dos governants han lloat la feina dels professionals sanitaris que han “treballat sense descans” i han aconseguit que “l’impacte dels atemptats” no hagi estat més greu. Comín ha repassat que el nombre de víctimes mortals són 14, 12 van morir en el moment de l’atemptat a les Rambles de la capital catalana, un nen de tres anys ha mort a l’Hospital de Sant Pau i la dona ferida a Cambrils a mort a l’hospital tarragoní. Montserrat ha apuntat que hi ha entre els afectats persones de 35 nacionalitats diferents.

El conseller Comín ha insistit que la societat catalana no es pot “deixar vèncer per la por” i que les institucions estan treballant conjuntament per donar aquest missatge a la ciutadania. “No canviaran els nostres valors i la nostra forma de vida”, ha dit, confessant que “ha estat traumàtic i monstruós pensar que algú, de maner voluntària pot produir tant de mal”, ha apuntat el conseller.

Comín, juntament amb la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat i els alcaldes de Tarragona i Cambrils, han visitat els ferits ingressats a l’Hospital Joan XXIII, després de visitar aquest divendres al matí altres víctimes a Barcelona. Amb 14 morts i 130 ferits, tot dos han assenyalat que és una “xifra per entendre la quantitat de dolor entre familiars i amics.

#NoTincPor

 


REDACCIÓ18 Abril, 2017

OPINIOLa visita del conseller de Salut, Antoni Comín, a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus fa pública la voluntat del CatSalut de trobar una fórmula de col·laboració en la gestió i governança del nostre Hospital. Aquesta és una molt bona notícia i una oportunitat per la qual hem estat treballant i que permetrà garantir la gestió pública i de qualitat de la sanitat a Reus i a la seva àrea d’influència.

NOMEI_LLAURADODesprés de les diverses converses que he mantingut durant aquests mesos amb el Conseller, hem arribat a l’acord d’impulsar la proposta per crear un consorci entre l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya que gestioni l’Hospital, com a primer pas del futur Hospital Universitari del Camp de Tarragona que ha de dotar a la segona àrea metropolitana del país, d’un hospital de referència en terciarisme (les actuacions sanitàries d’alta dificultat tècnica), alta complexitat i recerca universitària.

Un canvi que comporta un salt qualitatiu en el model sanitari del nostre territori i que suposarà disposar d’una assistència sanitària de màxim nivell, amb capacitat per desenvolupar la majoria de les intervencions i consolidar un pol d’atracció per a professionals i investigadors, amb la repercussió econòmica que això representarà.

L’Hospital Sant Joan, des de la dècada dels anys 80 del segle passat, ha estat liderada per un col·lectiu de persones que ha tingut la visió de futur de com s’havia de projectar el model sanitari que convé als ciutadans de Reus i la seva comarca. Ha estat gràcies als seus encerts i gosadia que avui podem disposar dels professionals i d’un equipament de primer ordre, amb la millor ubicació geogràfica possible, des d’una perspectiva de Camp de Tarragona.

Les instal·lacions, juntament amb el seu capital humà, són la nostra fortalesa. Una fortalesa necessària per poder projectar el model sanitari que necessita el nostre territori a finals de la segona dècada del segle XXI i per planificar les pròximes dècades. Avançat el segle XXI, el futur de les organitzacions i dels serveis de qualsevol mena passen obligatòriament pel treball en xarxa, unint per a poder sumar. Aquest anunciat, traspassat a la realitat sanitària del Camp de Tarragona, significa la creació del Consorci Hospitalari del Camp.

La Generalitat, amb la implicació en la governança de l’Hospital Sant Joan  mostra, una vegada més, la seva aposta per Reus i en reconeix el paper que ha tingut i té, en la prestació de serveis sanitaris de qualitat, a una part important del territori català. El compromís del govern del país i el govern de la ciutat per gestionar l’Hospital Sant Joan espera tenir el suport de la majoria necessària al consistori reusenc i dins el propi hospital.

Alhora, aquest compromís donarà estabilitat econòmica i permetrà centrar-se en la projecció de l’hospital tant en qualitat assistencial que ha d’oferir als usuaris, com en el de recerca, la innovació i la docència universitària. Així mateix, la proposta comporta esvair la incertesa sobre el futur que emmascarava la bona feina dels professionals i dotar de la tranquil·litat necessària per treballar sense pressions.

És un honor formar part d’aquest moment i ser part activa d’aquesta proposta de Consorci entre la Generalitat i l’Ajuntament que requereix, per la part municipal, la seva aprovació al Plenari. Molts són els motius per valorar positivament la proposta. És per mi d’especial motivació el fet que quan vaig responsabilitzar-me de la Regidoria de Salut, seguís fidel a un model sanitari que ERC, amb altres forces polítiques, portaven desenvolupant des de feia més de tres dècades. La meva tasca a la Regidoria ha consistit a impulsar nous escenaris per preservar aquest model sanitari que venia de les dècades anteriors. Un model que propugna l’Hospital com a valor estratègic de creixement socioeconòmic de la ciutat. Permet disposar d’un Hospital de referència en diverses especialitats. Un Hospital punter amb investigació, vinculat a la URV i amb un bon servei, que posa al ciutadà al centre de les decisions. En definitiva, un model sanitari que exerceixi un lideratge amb visió metropolitana i de treball en xarxa.

Quan des de la coalició liderada per ERC a Reus ens vam fer càrrec de la Regidoria de Salut, assumíem el repte de trobar la fórmula de revertir un dèficit estructural de l’Hospital que venia d’exercicis anteriors. Aconseguir l’estabilitat econòmica i haver assegurat que l’Ajuntament no desaparegui de la gestió pública de la sanitat a Reus és un èxit. Hem treballat una proposta que no contempla donar ni abandonar l’Hospital.

Però, si hi ha un repte que m’esperona especialment i esdevé un dels motius principals pel qual em sento personalment satisfeta de formar part d’aquest moment, és el fet de no haver posat sobre la taula una proposta unilateral. Hem plantejat un nou escenari de futur que requereix i busca volgudament la coparticipació. Una solució de ciutat que s’emmarca en el Pacte de Ciutat de Salut, en els seus signants i totes aquelles organitzacions i ens que s’hi van adherir. Perquè aquesta és la nostra fortalesa: la cohesió de ciutat i consens. I ara, més que mai, esperem que tothom continuï a l’alçada, que tota la ciutat i els seus agents se sàpiguen implicar i actuar amb fermesa, honestedat, franquesa i lleialtat.

A Reus, la sanitat és una política de servei a la ciutadania de la qual ens sentim molt orgullosos de continuar gestionant.

Noemí LLAURADÓ
Regidora de Salut
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Reus

 


REDACCIÓ12 Abril, 2017

Els Mossos d’Esquadra han estat alertats per la Conselleria de Salut per a la presència d’enquestadors a la porta dels centres mèdics, fent-se passar per representants de la Sanitat pública. Salut esclareix que aquestes persones no tenen cap vinculació laboral amb el sistema sanitari públics ni amb organismes governamentals.

ENQUESTAAEs tracta, segons el Servei Català de la Salut (CatSalut), d’entrevistadors que representen a empreses privades i amb ànim de lucre “que tenen una finalitat comercial, vendre els seus productes, sense descartar tampoc la cessió de les dades personals i de salut a altres empreses privades”.

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha advertit a tots els centres sanitaris de Catalunya de la presència d’enquestadors a les portes dels centres sanitaris que pregunten a les persones sobre la seva salut i hàbits de vida per després vendre’ls productes o comercialitzar les seves dades.

ENQUETSAPer això, en una nota interna, Salut adverteix als usuaris dels centres sanitaris públics que “facilitar dades personals a aquests entrevistadors és una decisió personal, i, atenent l’ànim de lucre de l’empresa, pot comportar contactes posteriors per part de l’empresa privada per vendre els seus productes o bé fer cessió de les dades personals a altres empreses privades”.

També recomana als usuaris, que no estan obligats a contestar cap pregunta, que avisin als professionals del centre de la presència d’entrevistadors a la porta del centre o en els seus voltants, i els anima a presentar denúncia davant els Mossos d’Esquadra per aquesta pràctica que considera “fraudulenta”.


REDACCIÓ22 Febrer, 2017

A tothom li agrada les festes populars i patronals, però discrepen de la manera de promocionar el consum de begudes alcohòliques. Aquesta és la interpretació que podem fer de la carta que el Departament de Salut, liderat pel conseller republicà Toni Comin, va adreçat a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

vermutEn la missiva a que aquest digital ha tingut accés, Salut retreu al batlle tarragoní que la seva participació directa en la presentació i promoció de begudes alcohòliques.

La implicació de Ballesteros en ‘campanyes publicitàries’ com podem ser el ‘barrilet’, el ‘petonet’ io algunes marques de vermut, “dóna més rellevància i potencia” el consum d’alcohol. “Més greu encara es pot considerar el nou element de les festes anomenat ‘barrilet petit’ dirigit a la canalla i en el que hi ha una promoció indirecta al consum”.

L’actitud de l’alcalde i d’altres representants de l’ajuntament, segons el departament presidit pel conseller Comin, contribueix al fet que, els més petits, “en un futur proper facin el pas al barrilet”.

Incoherència
En la mateixa carta, es recorda que l’Ajuntament de Tarragona entra en contracció quan desenvolupa programes de “rellevància social” com podem ser les ‘Nits Q’ i després fomenta la promoció de begudes alcohòliques. barriletsAquesta incoherència pot, segons Salut, “disminuir” “l’efectivitat” de les accions preventives.

Recordant que el consum de begudes alcohòliques “és un dels principals factors afavoridors de l’aparició de problemes socials” i que el consum de risc, entre els joves catalans, ha augmentat considerablement, Salut demana prudència i sentit de la responsabilitat al consistori tarragoní.

“Hem de ser especialment curosos en aquest tipus d’activitats, en les quals es relacionen les festes amb el consum d’alcohol i molt més quan els destinataris són infants de curta edat”.

Aquest digital sap que el Síndic de Greuges va rebre diferents queixes relacionades amb la promoció de begudes alcohòliques per part de l’ajuntament amb motiu de les seves festes patronals de Tarragona.

 


REDACCIÓ22 Març, 2016

Es tem per la vida del conductor de l’autobús que va bolcar la matinada de diumenge a Freginals i va posar fi a la vida de 13 alumnes d’Erasmus. BUS_FREGINALSEl xofer, amb 62 anys, es troba a l’UCI de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa en estat molt crític després de patir un xoc sèptic. Aquest dilluns, a les 10 del matí, el conductor havia de ser traslladat al jutjat per explicar a la jutgessa que investiga les causes de la tragèdia.

No va poder declarar perquè va haver de rebre atenció hospitalària després de detectar-se una contusió pulmonar. Moments després de l’accident, els Mossos van traslladar el xofer a la comissaria de Tortosa però ell es va negar a declarar. Li atribueixen 13 delictes d’homicidi imprudent.


En roda de premsa, el conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comin, ha explicat que, en un primer moment, el conductor va quedar classificat en el grup de les persones il·leses, malgrat la qual cosa va ser sotmès a reconeixements mèdics successius i se li va oferir assistència psicològica al llarg de tota la jornada, en què va ser visitat per fins a cinc metges, que no li van detectar cap lesió.

A mesura que passaven les hores, el xofer presentava un important episodi d’ansietat.

La compareixença del conductor davant la jutge és clau per poder determinar les causes de l’accident, que segons el conseller d’Interior, Jordi Jané, va ser causat per un error humà.